Desconforme

Heu de tenir en compte que el contracte privat de Ecoembes amb les empreses ens afecta a tots. Com os vaig comentar a la primera part, els empresaris paguen un % per cada gram de producte tret al mercat, que no sigui matèria activa. Taxa que es suposa serveix per reciclar aquell material. Doncs be, com os comentava, aquesta taxa hauria de cobrir les despeses que ens afecten respecte al augment de la taxa d'escombreries, ja que ells es fan responsables de tot el procés de reciclatge: des de la recollida, al transport a la planta i al seu reciclatge en un mou material. Paguem un augment que ja "estan pagant els empresaris".

I a més, els mateixos empresaris, quan escandallen els seus productes per a calcular el preu de cost i venda de cada unitat inclouen en el càlcul la taxa de Ecoembes. Pels que os soni estrany aquest terme: escandallar, os explicaré que es tracta de calcular el cost de cada producte fabricat de forma detallada (cost de manipulació, matèries primeres, transport, finançament, comissió del comercial,... etc.) sobre el que es suma el marge de benefici i surt el preu de venda.

Es a dir, a nosaltres ens costen més cars els productes pq l'empresari repercuteix la taxa en el producte i paguem més taxa de brossa pq es suposa que paguem el procés de reciclatge. Però... i aquests compromisos que accepta Ecoembes als seus contractes ? i els diners que recull, on van a parar ?

Segur que tots heu vist que a tots els envasos: caixetes, cel-lofanes, botelles, brics, blisters,... a qualsevol embalatge hi ha el símbol de Ecoembes. És una rodoneta amb dues fletxes que van en sentits contraris.

Doncs be, aprofundim en el que és aquesta empresa.Qualsevol fabricant de qualsevol producte, des de vi a sabó passant per raspalls i iogurts, ha de dur en el seu embalatge el punt verd per poder-se vendre en el mercat espanyol. Es a dir, els senyors de Ecoembes et fan signar un contracte d'adhesió mitjançant el qual pots posar el símbol.

El contracte compromet a la empresa a fer declaracions anuals i pagar un tant per cent (que augmenta cada any) sobre cada gram de producte que no sigui matèria activa. Es a dir: si fem caramels i els emboliquem amb cel-lofana i els encapsem cada 12 ut., paguem un tant % per cada gram de cel-lofana utilitzada i per cada gram de cartró de cada caixa. Tenen total potestat de fer auditories inesperades a la teva empresa quan sospitin que les declaracions que has fet dels productes venuts o fabricats no s'ajusta amb la realitat.

Per altra banda. Ells es comprometen, en aquest contracte, a utilitzar aquesta recaptació en el reciclatge de la brossa que tu envies al mercat final (cosumidors). El seu contracte diu que es comprometen a anar casa per casa a recollir la matèria reciclable. I es defineixen com una empresa sense ànim de lucre a nivell estatal. Diu el contracte:

Ecoembalajes España, s.a. es una sociedad sin ánimo de lucro participada por envasadoras, comerciantes y distribuidores de productos envasados, materias primas y recicladores cuyo objeto social es el diseño y organización de un Sistema Integrado de Gestión para:

• la recogida periódica y selectiva de envases
• la separación y clasificación de los residuos
• el transporte a plantas de reciclado y/o valorización
• la valoración, reciclado o reutilización de los envases

Realment és un monopoli del reciclatge pq no hi ha competència en cap Comunitat Autònoma. Tot es fa i gestiona des de Madrid. Qui són? Els grans caps són els amos de Carrefour, el Corte Inglés,... les mateixes grans superficies i cadenes que es neguen a vendre els teus productes sense el punt verd. El que no tinc gens clar es que ells compleixin amb la seva part del contracte i inverteixin tot el que recapten (que deuen ser milions de euros, se m'escapa la quantitat) en el reciclatge de les matèries reutilitzables, pq llavors:

Pq ens augmenten els impostos per la recollida selectiva? Pq hem de separar la brossa ? Si ells, amb el que recapten, es comprometen a invertir-ho tot en aquestes tasques? Si no tenen ànim de lucre, on van a parar tots els diners recaptats de forma impositiva i imperativa ?

Des de la meva humil opinió s'hauria investigar tot plegat i veure realment que s'està fent amb tots els diners recaptats i qui se'n beneficia. Qui ha donat permís per a crear un monopoli tant autoritari i qui està traient suc de tot plegat. No creieu?

Sempre em sorprèn quan sento als amics frases que et volen abocar a fer el que ells ja han fet o estan a punt de fer. No se n'adonen de lo absurd de la pregunta?

Quan s'independitzen, van de lloguer, es compren un cotxe, es casen, quan compren pis, quan van de viatge, quan tenen nens,... pq acaben sempre la frase amb: i tu que ? Es que hi ha escrit en algun lloc que tots hem de passar pel mateix ? i en quin moment i ordre?

Em sembla més aviat una pregunta que es transforma en: "jo sí i tu no!" Com si fer alguna d'aquestes coses donés un altre categoria al protagonista. Sembla que tothom vol veure al altre com ell. Es com una enveja retornada o com un orgull estrany que ridiculitza a qui ho diu.

Pensant positivament vull creure que es diu amb l'intencionalitat de fer-te participar de la seva felicitat. Com dient: "fes el que jo faig que a mi em va molt be !! " Per això quan lo que es comunica es algo negatiu: un divorci, un engany,... no acaben dient: "i tu que?"

Ara recordo l'acudit aquell en que un home solter estava fart de que les seves ties i avies li diguessin cada cop que es casava algú: "i tu quan?" . Van deixar de dir-li quan ell els hi preguntava el mateix als funerals.

Penso que en realitat, lo bonic de tot el que et pregunten és precisament no saber quan. Forma part del encant, del misteri. No saber també pot ser una aventura. Controlar les sorpreses de la vida li treu encant. Ja tenim prou feina al dia a dia a controlar el que no ens agrada i hem de fer.

No gastem esforços en planejar les coses bones, si no en rebre-les tal com venen. El que sí cal preveure son les dolentes que tot i això sempre t'agafen en fals.