Desconforme

En la nostra societat encara hi ha el tòpic que beure és molt "macho" i que tot és molt més divertit si es va borratxo. Fins hi tot les campanyes estatals de prevenció, com les de trànsit, et diuen que si beus no pots conduir, però per tot el demés és del tot ben vist. L'alcohol és un problema molt greu, i en fem gresca quan no ho és. La gent que vol beure, que necessita beure, troba tot tipus d'excuses per fer-ho.

-ha guanyat el seu equip
-ha perdut i cal ofegar les penes
-ha nascut un fill/a
-s'ha de casar, els comiats de solters són quasi únicament per això i per humiliar a la víctima
-s'ha casat
-la jubilació laboral
-les vacances
-el "Rocio", amb el got de tub a la mà les 24 hores del dia
-la "Feria de Abril"
-el carnaval, si no hi ha barra lliure no cal anar-hi
-la Festa Major
-el seu aniversari
-un mal dia
-un bon dia
-un cotxe nou, amb préstec inclòs a deu anys vista
-una casa nova, de moment del banc
-un festival,...

I si no té raons justificables per beure, celebra els dels seus amics. En resum, si tenim un amic/ga que justifica les seves borratxeres amb aquests fets... teniu un amic/ga alcohòlic, ni festera, ni "juerguista", ni la conya,... diguem el que és sense embuts i deixem de justificar-los.

En una societat tant plural, on hi ha mancances de tot tipus i a tots els nivells, em resulta monòton, pesat, absurd, obsessiu,... que dia rera dia, els nostres polítics solament tinguin en boca el tema de l'aigua. Un atac i contraatac constant per veure de qui és la culpa de tot, qui ha estat el negligent i a qui penjar per la manca d'aigua que estem patint. Les solucions son llunyanes, cares i, fins i tot, contradictòries i absurdes, però això no evita pas que segueixin mossegant-se la cua en aquest tema.

Estem obsessionats en pensar on plou i si plou a gust de tothom. Abans la pluja era sempre benvinguda, fos quan fos i a l'època en que aparegués. Ara, el nostre confort passa davant de la natura, i no volem que plogui: ni en cap de setmana, ni vacances, ni quan sortim de la perruqueria, ni quan fem rentadores, ni quan hem anat a rentar el cotxe, ni quan estrenem sabates, ni quan hem rentat vidres,... Potser caldria pensar en que si la climatologia ens ha de fer cas... no és d'estranyar que no plogui mai.

En aquest país suposadament civilitzat, hi ha algunes coses que ens delaten. Una amiga em va dir un cop: "saps si un país és o no civilitzat veient com tracta els animals". És aquest tracte altruista, que requereix paciència i sensibilitat, el que dona categoria a una societat evolucionada.

A la majoria de països d'Europa els establiments hotelers accepten animals als seus locals, i s'ofenen amb una pregunta molt comú al nostre país: "puc portar el meu gos?" Donen per suposat que sí, és clar !

Aquí, també acceptem animals, però quan preguntem concretament a cada hotel, casa rural, alberg,... on se suposa que sí, ja que ho fan aparèixer en les seves característiques, la resposta més comú sol ser: "al carrer, al garatge, al soterrani,... a l'habitació n'hi parlar-ne!" Quina hipocresia !!! No serà que aquest "acceptem animals" ho inclouen més per esnobisme que per donar un servei ?

Estem en un país d'aparences i d'imitacions, però la realitat és que no som ni l'ombra del que hauríem de ser. I, encara que alguns no ho vulguin saber, és aquesta imatge barroera, cruel i mesquina vers els nostres animals de companyia la que estem exportant a la resta d'Europa. Som el cul del sud en els Drets dels Animals i, per a desgràcia de tots, encara ens queden anys i anys d'evolució.