Aquest cap de setmana passat els del centre comercial del Pallol van celebrar el primer aniversari. És un molt bon moment per a fer balanç d'aquest centre on hi havia dipositades molt bones perspectives i molts diners, amb tot el suport municipal que li ha calgut.
El balanç té un resultat clarament negatiu, a tots els nivells: estètic, comercial, urbà, pràctic, organitzatiu, econòmic, ... No li veig cap aspecte que pugui donar peu a fer una celebració, clar que aquesta celebració era més un reclam desesperat que un reflex d'alegria o orgull, com es volia fer creure. Els de Nuñez i Navarro, amb el beneplàcit de l'ajuntament reusenc, han creat un monstre que se'ls està menjant de mica en mica, i que pel seu tamany, resulta cada cop més difícil d'ocultar.
Estèticament, els seus blocs tenen molt a desitjar, han creat unes vivendes laberíntiques sota el regnat d'unes galeries comercials que tampoc son de molt bona qualitat. Materials senzills, acabats pèssims amb el mínim pressupost, i a preus de Barcelona. Els pisos diminuts, amb la manca de practicitat necessària per a una vivenda permanent. Detalls absurds, per exemple cuines minúscules amb renta vaixelles esquifits que obliguen a prescindir d'un simple rebost setmanal. Parets de banys de vidre, per estalviar l'espai que no té un rebedor minúscul i un dormitori sense armari ni possibilitat d'encabir-ne un mínimament pràctic.
Comercialment, una tercera part dels locals estan desocupats. Els llogaters que hi ha es queixen de serveis tan bàsics com l'aigua i les pudors continues i molestes del clavegueram. Espais massa oberts on "los amantes de lo ajeno" tenen un paradís. El pis inferior és del tot fosc, amb racons on els possibles clients eviten ni tan sols xafar-hi. Una oferta comercial que no té res d'original, res que pugui fer diferent aquesta galeria de qualsevol carrer de Reus, molt més assortit en comerços.
Urbanament, s'ha trencat la vida del centre. S'ha fet pagar un raval del Pallol a tots els veïns, via tributs especials, amb promeses de ser peatonal, quan des de el primer dia, es van deixar passar vehicles sense fi. Els materials de construcció del raval son de tant baixa qualitat i la seva col·locació tan defectuosa, que està en un estat deplorable. No pots fer sis passes sense topar amb una llosa trencada i aixecada. No s'ha tingut ni el detall de recuperar algun dels dos passos de vianants que creuaven la raval, fent passar als veïns per entre un continuo de vehicles ansiosos de sortir del parany Pallol.
Pràcticament. Els passos elevats amb acabats de fusta no tenen el mínim desnivell lògic pq l'igua de la pluja no entri en el passadís cobert. L'aigua sobrant de les jardineres elevades cau sobre les escales mecàniques que volen facilitar l'accés a la zona baixa de les galeries.Els carrers transversals que creuen les galeries tenen mal col·locats els desaigües, el que fa que s'entolli en varies zones del carrer. El soroll nocturn de les fustes del pis superior i els treballs de recollida d'escombraries dels cinc punts del Centre, fan difícil el son als possibles veïns dels pisos baixos.
Organitzativament, sembla que no tenen temps de res, que van "a salto de mata". Encara hi ha runa a la plaça del pallol de quan es van iniciar les obres de construcció. Els vidres que es van col·locar al terra per mostrar les runes, al costat del raval, s'han hagut de cobrir amb cintes anti-lliscants pq a ningú se li va ocórrer què passaria amb els vianants quan ploguessin quatre gotes. Els sistemes de rec a les jardineres alçades funciona sempre, encara que portem tres setmanes amb pluja, ells segueixen regant. Ara que això no ens hauria de sorprendre, ja que encara avui, anys després del inici del pàrquing de tres plantes, cada mitjanit, van vertent a la clavaguera l'aigua bombejada de la mina que ocupava el subsol del Pallol.
Econòmicament no s'han complert els objectius de venda de vivendes que tenien previstos. Van haver de retornar les pagues fetes sobre planell per la reserva de compra, al demorar en anys l'acabament de l'obra. Això els ha obligat a cedir davant el lloguer. Única sortida a aquest complex deshabitat.
Tot això ha creat una zona fantasmagòrica en el centre de la nostra vila. Tot pels diners ! Els diners cobrats per l'ajuntament i els promesos a Nuñez i Navarro. És el càstig just a una proposta absurda que no aportava res des de bon inici, el càstig per la destrucció d'un patrimoni cultural que van aniquilar, que creuen resoldre amb dos vidres al terra per mostrar les poques runes que han respectat. Un altre cop, espero que almenys això hagi servit de lliçó a ambdues parts, i no vegin amb menyspreu les propostes de fer un parc cèntric en aquest malmès espai. La llàstima es que ja no hi som a temps!!!
