Desconforme

Si vas caminant per un parc, zona verda, jardí privat a la vista de tothom, carrer, carreró, plaça o placeta exhibint un arma a les mans... segur que no tardaràs gaire a sentir el sò estrident d'un grup de vehicles policials rodejant-te amb sirenes i llums, i pocs segons després, estaràs bocaterrós amb més de quatre polis sobre les teves espatlles. Això és el que tots trobem lògic i esperem d'aquesta societat "segura" i evolucionada en que vivim.

Però tot es torna de l'inrevés quan el qui porta l'arma és un caçador que aguaita en camps i muntanyes creuades per pistes i senders senyalitzats. Aquest caçador no solament porta un arma sinó que la dispara contra tot el que es mou. Si al disparar, com va passar aquest passat diumenge, mata una persona, el detenen. Però, després de declarar, se'n pot anar a casa com si res, ni presó preventiva! Sembla ser que l'uniforme de camuflatge i el permís de batuda dónen aquests privilegis.

http://www.elpueblodeceuta.es/200903268115.html

No sóc una habitual lectora del Diari digital "El Pueblo de Ceuta", en el qual vostè col·labora, però ha arribat als meus ulls el seu article "La importacia de los galgos". I a continuació li exposo la meva opinió referent a això.

Està clar que el galgo és un gos "flacucho" que sempre s'associa a la caça de llebres, però aquesta és únicament part de la realitat d'aquests gossos, tan menyspreats en el nostre país. El galgo no és solament això ni serveix solament per a la caça, obri els ulls! El problema és que no els han donat mai altra oportunitat ni altra vida.

El galgo és un perfecte animal de compañia, un exemple d'educació, saber estar, afecte incondicional i amistat eterna. És l'animal menys rencuniós d'aquest món, sens dubte! Galgos criats per a un sol fi, esclavitzats, seleccionats sota la mirada cruel i parcial dels homes, galgos torturats, no atesos en les seves ferides de treball, abandonats a la seva sort, ferits de forma mortal, traumatitzats per pors inimaginables, sempre sota la direcció dels homes. Pateixen una mort cruel, agonitzant en pous, penjats en arbres fins que les seves potes del darrere esgotades de lluitar per sostenir-se es deixen vèncer, femelles lligades a arbres sol per a la cria, espectadores de la mort prematura dels seus cadells llançats contra la paret més propera per "seleccionar".

Estic gairebé segura, llegint la seva opinió, que vostè és dels espanyols que es creuen de soca-rel per ser aficionat als toros, la caça, la pesca i a tot "el cañí". Encara sort que cada vegada hi ha menys dels seus i més dels que realment se senten orgullosos d'estar en un país que evoluciona ( més lentament del que deuria) cap a la igualtat, el respecte i els drets de tots els éssers vius.

M'acomiado desitjant-li només una cosa, que no tingui mai un animal de companyia, no se'l mereix!

Em sorprèn veure com extrapolem els nostres prejudicis socials a tots els àmbits. Les nostres regles, mesures, estadístiques,... perjudiquen no sols a nosaltres mateixos, cosa bastant acceptable tenint en compte que som els executors, sinó també a tots els éssers vius i no vius que ens envolten. Els humans ens creiem en el dret de jutjar i predir, com si fóssim deus, tenint en compte que ni els deus tenen la seva existència provada.

Soc d'aquelles persones, com moltes de les que per sort conec, que ens ho trobem tot: l'ocell que ha caigut del niu, el conill atordit, l'ànec abandonat, la cabreta perduda, el gos aviat, el gat negre prenyat, la guineu atropellada, l'esquirol quasi caçat,... sembla que tenim un iman per tots aquests fets. El problema ve quan hi volem posar remei.

L'ajuntament et remet a Salud Pública, o fan una remota referència a la protectora / trinxadora concertada, i d'allí als forestals. Primera i única pregunta del tot essencial:"es tracta d'una especie protegida?" Si per desgràcia l'animaló no ho és... com no comptis amb la simpatia i l'amabilitat dels forestals... estàs perdut.

Que cruel això de excloure a tota especie no protegida de l'ajud públic, no? I quan aquella especie ara abundant, per l'abandó continuat es converteixi en escassa, tornarà a ser atesa? Ah.... llavors sí! Son éssers de primera i de segona, els importants i els intocables, la resposta sense escrúpols és: "n'hi ha tants...!!" I d'humans quants n'hi ha? Quins son els protegits? Quins els prescindibles? Per desgràcia tots ho sabem !