Desconforme

Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Això és una vella dita catalana, molt popular al nostre país. Sempre hem pensat que les dites populars són una veritat com un temple i sembla mentida que avui en dia, en pler segle XXI, haguem portat aquesta dita al pur fracàs.

No cal dir que de ases ja no n’hi ha. Aquell animal tant útil pels nostres avis i besavis, que donava prestigi a una casa, que era mostra de prosperitat, a passat a ser un animal en perill d’extinció.

Quasi que podríem dir el mateix dels Joans i Joseps. Pq els pares d’aquesta època volen ser: diferents, originals, moderns,... no sé pas en que pensen al posar nom als seus fills. Volen noms estrangers, noms nobles, noms de pel·lícula, noms de novel·la, noms de cançons, noms d’artistes,... I ara ben poquets són els nens i nenes que porten algun d’aquests dos noms.

L’únic consol que ens queda, als que valorem les tradicions, és que quan aquests noms estiguin quasi perduts, a algun individu que es creurà súper modern, se li ocorrerà recuperar-los del oblit. Allò de que les modes tornen, oi? Respecte als ases, molt em temo que no tindran la mateixa sort !!

No crec que en cap altre moment de la nostra història pogués passar el que està passant ara mateix en el nostre país. Sempre podrem dir que nosaltres hi érem. Està clar que els que hem viscut en dos segles veurem coses ben inimaginables al llarg de la nostra vida però a nivell polític no crec que el fet d’ara quedi com a menys impactant.

Que dos partits clarament oposats al llarg de tota la història, estiguin d’acord en la resposta a unes eleccions, que els dos demanin el mateix resultat, essent oposats en tots els seus principis no deixa de ser tant xocant !!!

No hauríem de reflexionar-hi una mica? A on hem arribat ? Són els ideals polítics el que realment empeny a un partit o simplement l’interès econòmic? Que té més pes per a ells la seva ideologia i la fidelitat a uns votants que han confiat en ella o la rabieta de no tenir-ho tot i demanar-ho a qualsevol preu com un nen consentit? Pretenen que els votants diguin sempre sí pq ja ho van fer un cop? Volen que es posin al nivell dels que van en contra fins i tot de la idea de que son país ? Com pot un partit coherent demanar això a ningú ?

Pensem en el que passaria si això fos la tònica general en el món polític. Pq caldria pactar, ni tant sols parlar ? Jo demano això i sense condicions. Si t’agrada be, amics, si no... ja no jugo més i em passo a l’oposició.