Què faríem sense elles?

La veritat és que des que es va legislar en contra de la publicitat enganyosa miro molt més a gust els anuncis de la tele. Aquest any he descobert una "veritat" que m'obra els ulls i em fa mirar el meu entorn amb més bona cara, encara que aquesta mateixa "veritat" em desperta nous dubtes.

He descobert que gràcies a grans empreses com Endesa, Repsol, BASF i Gas Natural el món és molt millor. Estem en un mon net, ecològic, amb futur, bonic, verd, dolç, en primavera permanent, solidari, intel·ligent, respectuós amb l'entorn, ... gràcies a elles !!!! Quina sort que tenim, oi?

Hi ha dues coses que m'inquieten d'aquesta "veritat".

Per una banda que no veig res d'això quan passo pel Morell, La Pobla, Constantí i veig les xemeneies enceses i els núvols negres permanents sobre la seva ciutat industrial repsoliana. He de pujar les finestres del cotxe quan passo vora la Basf per l'olor àcida i penetrant que omple tot l'aire. Quan sorgeixen noticies d'espoliacions de terres als indígenes per la creació d'una central d'Endesa, Repsol,...explotant els països on s'instal·len sense deixar res a canvi. Les selves talades per fer una carretera exclusiva pel seu us interessat.

I per altra banda...pq no hi apareix Ascó ? Ja posats a fer... no vindrà d'unes poques partícules radioactives perdudes en un descuit del tot humà, en una empresa tant beneficiosa per la nostra societat.

En resum: estic del tot convençuda de cap a on anem amb elles, el que m'agradaria saber és el que podríem arribar a fer sense elles !! A veure si ho descobrim algun dia.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Amb un coet al cul

No entenc pq hem de suportar aquesta tortura auditiva amb la sola justificació d'unes festes populars. Hi podríem posar tots una mica de la nostra part i intentar que la convivència fos més bona. Hi hauria d'haver zones urbanes amb prohibició expressa de llençar coets, pensant en tota aquella gent: nens, dones, avis, joves, gossos, gats,... que no ens agrada l'ensurt constant de cada petard. Tan clar com dir: aquesta zona és lliure de petards i aquesta és permesa. Solament caldria un petit cartell i fer-ne publicació a la revista municipal pq tothom ho sabés. Així sí que es respectaria a tothom. Costa tant fer això ?

Aquests coets en mans de desaprensius, de nens ociosos, de pares inconscients,... fan patir a tothom. A més, limiten la nostra lliure circulació per la ciutat, pq ens obliguen a fer un tomb per no patir i fer patir aquesta situació. Alguns opten per no sortir de casa, com per exemple els avis, però d'altres no tenen més remei que sortir, com els gossos. Alguns gossos han de prendre calmants, i molts altres es perden per la reacció primitiva de córrer, fugir, sense rumb.

Tant pels animals com per les persones, siguem més solidaris i evitem que l'encesa d'un coet sigui pel nostre veí com si li poséssim un coet al cul.

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Seguint la pista del "pan de oro"

Ja fa algun temps, des de que les fronteres han desaparegut, la nostra societat s'està nodrint de tot tipus de població, estem en una olla barrejada que dona color i salsa a casa nostra. El problema ve quan aquesta salsa se'ns talla amb l'implantació de les màfies d'altres països en el nostre territori.

Centrant-nos en les màfies russes, que fa temps ronden per aquestes terres, em crida molt l'atenció les imatges de les detencions per la policia o els mossos. Quan donen la noticia als medis de comunicació sempre fan un petit historial de com ha anat desenvolupant-se l'investigació i com, de crim a crim, han anat recopilant pistes fins al cap d'amunt de la piràmide mafiosa.

He arribat a la conclusió, després de veure al llarg del temps algunes d'aquestes detencions, que les coses son molt més senzilles del que semblen. Com diuen en totes les pel·lícules de cacos, al lladre se'l captura pels detalls que el delaten.

Les cases d'aquests individus son un exemple clar de mal gust: barroc, daurat, vellut, dobles cortines, catifes a tocar,... Però el que les fa diferents de qualsevol casa horrorosa propietat de delinqüents nacionals és el gust i l'afany avariciós per tenir la quantitat més gran de mobles i objectes coberts amb "pan de oro". Solament cal seguir la pista d'aquests mobles horrorosos, d'aquests objectes que per sort no recomana cap decorador amb cara i ulls, per caçar als capos de la màfia russa en un "plis plas".

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços