Amb un coet al cul
No entenc pq hem de suportar aquesta tortura auditiva amb la sola justificació d'unes festes populars. Hi podríem posar tots una mica de la nostra part i intentar que la convivència fos més bona. Hi hauria d'haver zones urbanes amb prohibició expressa de llençar coets, pensant en tota aquella gent: nens, dones, avis, joves, gossos, gats,... que no ens agrada l'ensurt constant de cada petard. Tan clar com dir: aquesta zona és lliure de petards i aquesta és permesa. Solament caldria un petit cartell i fer-ne publicació a la revista municipal pq tothom ho sabés. Així sí que es respectaria a tothom. Costa tant fer això ?
Aquests coets en mans de desaprensius, de nens ociosos, de pares inconscients,... fan patir a tothom. A més, limiten la nostra lliure circulació per la ciutat, pq ens obliguen a fer un tomb per no patir i fer patir aquesta situació. Alguns opten per no sortir de casa, com per exemple els avis, però d'altres no tenen més remei que sortir, com els gossos. Alguns gossos han de prendre calmants, i molts altres es perden per la reacció primitiva de córrer, fugir, sense rumb.
Tant pels animals com per les persones, siguem més solidaris i evitem que l'encesa d'un coet sigui pel nostre veí com si li poséssim un coet al cul.
Kostas va dir:
26/06/2008, at 13:54 [ Respon ]
Amb mi trobaràs un aliat per aquest tema. Mai he sigut (ni de jove) un aficinat als petards, sempre ho he trobat poc divertit i massa car, i ara arriba el punt de que em molesta, veig com pateix la meva filla petita i per a mi ja podrien extreure tota la pòlvora als petards.
salutacions
rafaga va dir: però si...
29/06/2008, at 21:10 [ Respon ]
però si féssim una Campanya anti-petards, molt em temo que la perdríem ! Les persones fan el que dicta la massa i les tradicions, sense plantejar-se si cal adaptar-se a unes noves normes de convivència o no.