Desconforme

Ja era hora que algú plantés cara a les empreses multinacionals que es creuen exemptes de responsabilitats en nom dels diners. Un escàndol rera l’altre al marge de la legalitat i a sobre, amb la complacència de tots els governs del primer món.

On s’ha vist que països que tenen recursos naturals suficients per crear una forta i pròspera economia, estiguin esclavitzats econòmicament per les empreses multinacionals del primer món. I després pretenguin tapar la malifeta amb ajudes econòmiques que no surten ni de les pròpies empreses privades sinó dels governs que les emparen, ajudes que no els hi caldrien si ells mateixos fossin els amos dels seus propis recursos.

Quina empresa privada pot “xulejar” de que fa moure governs, presidents de governs, ministres d’economia, ambaixadors i demés .... per conservar els seus interessos particulars? Com es pot permetre això un govern que es fa dir socialista?

Quins països podem anomenar ? Més aviat diria.... quin queda exempt d’aquesta situació abusiva i falsament paternalista que recorda massa l’època de les colònies i els conqueridors? Fins i tot al nostre país: Qui ha tallat el cabdal d’un riu per fer la seva pròpia presa, abocant a l’extermini una zona declarada per la Generalitat reserva natural? Tornem a parlar de Repsol i el seu comportament respecte al riu Gaià.

Quina pena que l’únic que exportin els països del anomenat primer món sigui aquesta mena de comportaments que ni amb les ONG es pot combatre. S’ha de combatre amb la força que li ha donat el seu poble democràticament, i per això torno a dir: “vivan tus huevos”, Evo Morales !!!

Hi ha termes que no es poden lligar, com l’oli i l’aigua, com el cel i la terra, com la lentitud i urgències, com la serietat i el circ, com la puntualitat i Renfe, com els bens necessaris i l’especulació de preus, com el transport públic discriminatori amb els minusvàlids, com ser ultra i voler comprensió, com ser notari i no donar fe, com ser advocat i no saber guardar secrets, com ser capellà i no tenir caritat, com ser monja per pregar per tots i no voler veure a ningú, com ser fidel a tu mateix i voler ser polític, com ser fuster i preferir el xapat, com ser escultor i no gaudir del tacte, com ser sumiller i odiar el vi, com ser cuiner i patir anorexia,...

Jo ho veig igual de contradictori que ser metge i estar en vaga. Que es pressioni a la Seguretat Social, que la patim tots: metges i pacients, fent cas omís dels pacients em sembla del tot irresponsable. Que s’aplacin operacions, visites, proves, exploracions, analítiques,... tot de coses que poden decidir el nostre futur de vida per una vaga, em sembla molt greu. De molta irresponsabilitat. Que els metges diguin que es l’única manera... n’hi ha d’haver una altra. No totes les causes de protesta s’han de basar amb el mateix efecte: vaga. Hi ha pacients que han optat per la medicina privada pq no podien esperar, això qui ho ha de pagar?

Es tracte de juraments. Si els advocats es neguessin a defensar per reclamar algun fet... seria just ? Quin seria el caos del sistema judicial ? Quan duraria el caos? El cas dels metges és igual de dur. Hi ha oficis que no poden considerar-se com els altres, tenen un valor superior, un abast més gran i la pròpia responsabilitat de ser professional hauria de fer pensar en altres formes de protesta que no creessin més caos. No creieu?

Aquest és el número 10. Em sembla mentida que ja porti tants articles en sols 2 mesos. Però, segons sembla, tinc moltes més coses a dir de les que m'imaginava. I segueixo pensant que no s'acabaran els motius ni els temes per escriure. Això espero.