Desconforme

Ja queden molts pocs dies per l'inici de les Olimpíades a la Xina i, encara que ja feia temps que em rondava pel cap, tinc del tot decidit fer el meu boicot personal als Jocs. No penso mirar ni una sola competició ni cap mena d'acte d'aquestes Olimpíades que penso donen molt pel que protestar i res que celebrar.

No es pot donar un esdeveniment així a un país on no es respecten els mínims exigibles per a una societat civilitzada: No es respecten els drets humans, s'hi produeixen execucions massives sota la legalitat de la pena de mort, s'imposa la llei del fill únic amb el que comporta de discriminació de les nenes, no es respecta el dret a la lliure informació ni a Internet, cal legislar sobre normes elementals d'urbanitat sota amenaça, l'aire és del tot irrespirable i es paralitzen les fabriques de la zona per decret, no es deix exhibir cap mena de símbol que es pugui identificar amb idees d'autodeterminació o independència, no es respecten les prohibicions de caçar animals en perill d'extinció, es menja gos,...

No voldria atabalar-vos amb una llista més llarga però penso que amb aquest petit resum os he donat prou arguments per justificar el meu boicot; no mirar res que s'emeti per la TV dels Jocs de Beijing. Sempre hi ha alguna cosa més interessant a fer (anar a passejar, canviar de canal, llegir, escoltar música, anar al cine, sopar amb amics,... fins i tot dormir) abans que enriquir aquestes piranyes governamentals.

La veritat és que des que es va legislar en contra de la publicitat enganyosa miro molt més a gust els anuncis de la tele. Aquest any he descobert una "veritat" que m'obra els ulls i em fa mirar el meu entorn amb més bona cara, encara que aquesta mateixa "veritat" em desperta nous dubtes.

He descobert que gràcies a grans empreses com Endesa, Repsol, BASF i Gas Natural el món és molt millor. Estem en un mon net, ecològic, amb futur, bonic, verd, dolç, en primavera permanent, solidari, intel·ligent, respectuós amb l'entorn, ... gràcies a elles !!!! Quina sort que tenim, oi?

Hi ha dues coses que m'inquieten d'aquesta "veritat".

Per una banda que no veig res d'això quan passo pel Morell, La Pobla, Constantí i veig les xemeneies enceses i els núvols negres permanents sobre la seva ciutat industrial repsoliana. He de pujar les finestres del cotxe quan passo vora la Basf per l'olor àcida i penetrant que omple tot l'aire. Quan sorgeixen noticies d'espoliacions de terres als indígenes per la creació d'una central d'Endesa, Repsol,...explotant els països on s'instal·len sense deixar res a canvi. Les selves talades per fer una carretera exclusiva pel seu us interessat.

I per altra banda...pq no hi apareix Ascó ? Ja posats a fer... no vindrà d'unes poques partícules radioactives perdudes en un descuit del tot humà, en una empresa tant beneficiosa per la nostra societat.

En resum: estic del tot convençuda de cap a on anem amb elles, el que m'agradaria saber és el que podríem arribar a fer sense elles !! A veure si ho descobrim algun dia.

Ja fa algun temps, des de que les fronteres han desaparegut, la nostra societat s'està nodrint de tot tipus de població, estem en una olla barrejada que dona color i salsa a casa nostra. El problema ve quan aquesta salsa se'ns talla amb l'implantació de les màfies d'altres països en el nostre territori.

Centrant-nos en les màfies russes, que fa temps ronden per aquestes terres, em crida molt l'atenció les imatges de les detencions per la policia o els mossos. Quan donen la noticia als medis de comunicació sempre fan un petit historial de com ha anat desenvolupant-se l'investigació i com, de crim a crim, han anat recopilant pistes fins al cap d'amunt de la piràmide mafiosa.

He arribat a la conclusió, després de veure al llarg del temps algunes d'aquestes detencions, que les coses son molt més senzilles del que semblen. Com diuen en totes les pel·lícules de cacos, al lladre se'l captura pels detalls que el delaten.

Les cases d'aquests individus son un exemple clar de mal gust: barroc, daurat, vellut, dobles cortines, catifes a tocar,... Però el que les fa diferents de qualsevol casa horrorosa propietat de delinqüents nacionals és el gust i l'afany avariciós per tenir la quantitat més gran de mobles i objectes coberts amb "pan de oro". Solament cal seguir la pista d'aquests mobles horrorosos, d'aquests objectes que per sort no recomana cap decorador amb cara i ulls, per caçar als capos de la màfia russa en un "plis plas".