Desconforme

De fet, ja feia més d'un mes que s'anunciava. Com cada any, el primer indici de l'inici de la Primavera és l'esperat anunci de "El Corte Inglés". Segur que es veuen en l'obligació de fer-lo cada any pq forma part de la tradició d'aquest país. I ara que els caps de setmana comencen els impacients a les platges i, fins i tot, els primers banyistes, sembla impossible no fer cas a l'arribada de la Primavera.

Com cada primavera, en totes les revistes ens ensenyen la moda en: vestits, complements, roba de la llar,... i, com en tots els casos de moda, no coincideix en res amb lo de l'any passat. Així cal tornar a comprar per estar "IN" aquesta Primavera 2008. Tot i això, em xoca de forma espectacular que en aquest mon que vivim, en el que tot canvia, no any rera any sinó temporada rera temporada, hi hagi una cosa que mai ha canviat ni ha passat de moda.

En aquesta època és quan es celebren les comunions dels nens i nenes cristians. Ja poden anar amb arracades, amb tatoos, amb piercings, amb roba més o menys pija en el dia a dia, que... quan arriba el moment... el vestit de pastel de núvia, i les floretes i perletes als cabells per a elles; i el vestit de mariner amb cordills i xarreteres per a ells.... que no faltin !!!! Es porta cada any el mateix des de que els nostres pares van fer la comunió. De què deu ser senyal això? és un estil tant clàssic que s'ha transformat en algo in-contemporani? o és una conseqüència de la mateixa involució de l'església?

Tot apunta a que la raó de fer un obligatori i del tot rutinari sopar de Nadal amb els companys de feina, és del tot justificada per a fer-se una idea del que ens tocarà viure en els propers dies de família. També ens ajudarà a que no enyorem gens ni mica els companys: el pesat de torn, el bocamoll de sempre, el cap prepotent,... una vegada sopats els voldrem oblidar del tot.

Primer triar el lloc. Criteris varis. Sempre guanya, no el més votat com seria lògic en una societat democràtica, si no el criteri del més cridaner, cosa del tot habitual en qualsevol empresa.

I quan arriba el dia, desitjant agafar una grip per no anar-hi, comença el calvari. Cal triar molt be on seure i per això millor córrer a la taula el més ràpid possible. És el pas fonamental per un bon inici de sopar. Clar que sempre et queda la sorpresa de no poder controlar qui tens davant: el xuclador expert, el bevedor compulsiu, el notes brindaire, ... I després... el secret de carregar-se de paciència fins al final i fer-se el soso per no empalmar de copes i seguir amb el suplici !!!

D’aquí a un mes estarem a la nit de Nadal, la “noche buena”. I seguirem caient en els mateixos “pecats”.

Personalment, els pecats en general, no es que em molestin massa però... sí que em sento del tot decebuda pel que veig que es tornarà a repetir. Aviat les cançons de Nadal que, segons diuen, reflexen les tradicions del poble, hauran de canviar de lletra i sentirem quelcom així:

Ara ve Nadal:

Matarem un pi, per a omplir-l’ho de llums
Arrasarem el bosc, tot és gratis:
molsa pel pessebre, un tronc gran pel tió
i bruc per guarnir.

Patirem empatxos, menjarem marisc
El gall es de pobres, el xai vesteix.
Engreixarem 5 quilos,
torrons a dojo, fins l’estiu.

Comprarem molts regals, fins i tot per la veïna
que si no se’ns amoïna.
Fins que la VISA tregui foc, o el datafon faci clac,
que l’esperada paga extra, ja ha volat.

De casa en casa, família llunyana
xarrupant-se els dits, seurà a la nostra taula.
Hores de cuina, hores de plats,
Sobretaula infinita, fins l’hora de sopar

I... torna a començaaaaaaar !!!!