Desconforme

L’ajuntament de Reus ha iniciat una nova campanya: en Bici per Reus, que pretén fomentar l’ús d’aquest medi de transport pel nucli urbà. L’inici el fa coincidir amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i amb el conjunt d’obres que tenen tota la ciutat col·lapsada de fa mesos. Projectes mal planificats que inclouen carrils bici centrals sense possibilitat de continuïtat, tallats per continues rotondes (difícils de superar per les bicicletes a no ser que facin ponts a banda i banda. Tot és possible en aquesta ciutat!)

Bé, sembla que tot lligui: carrils bici i préstec de bicis, però amics res és el que sembla! Quan truques al 977.010.010 o al 010 des de Reus, preguntant per la campanya i demanant 10 bicicletes per la colla, et trobes que... sols en tenen quatre per a tota la campanya !!!! Com poden fer anuncis en diaris i cartells publicitaris per promoure una campanya que sols té quatre miserables bicicletes per tota una ciutat? Que ha passat? S’ha acabat el pressupost amb la publicitat i no ha donat per més ? Quina previsió més bona, oi?

No es podien espavilar una mica i buscar patrocinadors en les grans superfícies, en la Unió de Botiguers, en les grans empreses dels polígons, en la Cambra de Comerç,... per a intentar trobar almenys una cinquantena de bicicletes? Sembla que no s’hagin esforçat pas gaire en aquesta campanya. No estaran pas temptejant el terreny per obrir una empresa municipal de préstec de bicicletes? L’alcalde, Lluís Miquel Pérez, ja és president de l’empresa de pàrkings (Amersam) i del Tecnoparc, així que algun profit en traurà de tants carrils bici per Reus, segur!! Així clar que es pot jubilar aviat.... ja ha sembrat i ara a veure com creix el blat!!!

Sempre que parlem d’immigració, del món laboral per a les dones, de persones amb discapacitats, de la gent gran, d’orfes, ... hi relacionem directament el terme “discriminació”. La societat parla de donar ajuts i de fer accions socials per minvar aquesta indefensió davant la nostra societat ferotge. Però... de vegades, som massa complaents i creuem el límit per semblar més socials, i passem a una discriminació positiva que ens retorna a l’inici del cercle.

Si sols creem vivendes de protecció, que per la política social que s’aplica aniran a parar quasi íntegrament a immigrants, i ens oblidem dels altres ciutadans, estem fomentant la discriminació.

Si concedim més baixes maternals, assumptes propis o reducció de jornada laboral a les dones, els hi barrem més el pas en els contractes fixes.

Si obliguem a reformar les vies i els edificis pq siguin accessibles a discapacitats i no obliguem a que ho siguin tots els d’obra nova, tots els etiquetats de productes, tots els cartells informatius i tots els semàfors sonors, fomentem les reformes constants en un pla estúpid.

Creem més places a residències i no propiciem l’assistència a les famílies, aconseguim que les llars d’avis es converteixin en un lloc d’abandonament permès i legal.

Si deixem triar l’edat dels infants que volem adoptar, ens trobem en que tothom vol bebès i els nens d’edats més avançades no tenen cap mena de sortida, quedant exclosos de la possibilitat de gaudir d’una família.

No creieu que actualment estem fomentant l’ajuda social, més per la nostra pròpia satisfacció personal que per cobrir realment les necessitats de la societat? Pensem que la discriminació positiva no deix de ser discriminació: és l’excusa que tenien els lletrats, no fa pas gaire temps, per a aplicar atenuant directe pel simple fet de ser dona.

Ja sabem que s’acostuma a tirar cap als extrems però, de vegades, cal parar un moment i reflexionar si ens estem passant de mida. I crec que aquest és el cas!!

La política o la ideologia de cada persona ha de ser una cosa més, una faceta de la nostra vida però s’ha arribat al extrem de polititzar-ho tot!!! La premsa que llegeixes, el supermercat a on compres, els esports o equips que segueixes, la forma de vestir, la manera de celebrar les festes, el pentinat que portes, els locals que freqüentes, el cotxe que condueixes, el que menges, el que beus, el que mires,... ho trobo una mica massa!!!

Sembla que tot es centri en etiquetar a la gent en tres grups o més aviat dos: dretes i esquerres i tot, tot, tot et porta al mateix!!! S’està coaccionant la llibertat tant d’expressió com de decisió i és una vertadera pena!

Pq no es pot: portar tupé, ser admirador del Raimon i votant d’extrema dreta? Jugar al golf, ser catòlic apostòlic, conduir un descapotable i d’esquerres? Viure “en pecat”, ser admirador de Los Rollings, portar rastes i votar a la dreta? Tenir aire condicionat a tot el pis, un cotxe per cada membre de la família, pertànyer a un club de tir i ser dels Verds?

Que no hi contem amb l’esperit contradictori dels humans? Si que resulta fàcil això d’esbrinar tendències polítiques? No entenc pq fan enquestes abans de les eleccions? Sols caldria fer un tomb pel carrer, mirar quin diari compres, quin cotxe condueixes a què dediques el teu temps lliure i llestos! Ni una paraula, ni una pregunta, observar i... tatxant !! Ja sé què votaràs!!!