Ofegament
En una societat tant plural, on hi ha mancances de tot tipus i a tots els nivells, em resulta monòton, pesat, absurd, obsessiu,... que dia rera dia, els nostres polítics solament tinguin en boca el tema de l'aigua. Un atac i contraatac constant per veure de qui és la culpa de tot, qui ha estat el negligent i a qui penjar per la manca d'aigua que estem patint. Les solucions son llunyanes, cares i, fins i tot, contradictòries i absurdes, però això no evita pas que segueixin mossegant-se la cua en aquest tema.
Estem obsessionats en pensar on plou i si plou a gust de tothom. Abans la pluja era sempre benvinguda, fos quan fos i a l'època en que aparegués. Ara, el nostre confort passa davant de la natura, i no volem que plogui: ni en cap de setmana, ni vacances, ni quan sortim de la perruqueria, ni quan fem rentadores, ni quan hem anat a rentar el cotxe, ni quan estrenem sabates, ni quan hem rentat vidres,... Potser caldria pensar en que si la climatologia ens ha de fer cas... no és d'estranyar que no plogui mai.
