RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

06 Juny, 2008 19:18
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.- Carnet d’identitat?--. El politiquet estava al hort lligant tomaqueres a les canyes quan de sobte li vingué un pensament d’aquells extraordinaris que podrien remoure els solaments, no massa segurs del mon en que vivim.
  2. Contava les tomaqueres, per saber-ne quantes n’hi havia de plantades. 1,2,3... 100. Renoi, que fàcil. Ja està, Oh, i aquesta es la !, l’altra la 2, la que segueix la 3... fins... Que sí, que pensava molt bé. I els d’Estadística, no hi pensaven en renovacions com aquesta? Ells a dormir, que ja ho faran uns altres.... Es llençaria al buit i sense paracaigudes... Si, si, fet... Ell ho tenia clar. Començaria per Adam i Eva – 1 i 2 . Clar, primer l’home – ell ho era, i que passa, doncs res - i després tal com nasquessin. Ja no caldrien batejos, ni que els padrins s’enfadessin pel nom a triar, ni l’aubat quan fos gran, per que li han posat Casi miro, s’enfadés per que ell hi veia bé... Res de noms, nombres i vas que xutes. Quin canvi. Cadascun el que li pertoca i prou i no hi hauria suplantacions, que és això de dir-se Josep o Joan ... N’hi ha a milers... Després el cognom primer, figura’t que li toca Cruanyes a un home molt ric, o Abad a un agnòstic... Ridiculeses. Com aquell que el batejaren Perfecte, i cognom de pare  Cabré, i de mare, doncs Pastor. Sabem tots que el nombre és més universal, com contaríem els diners si no fos ...? Això seria la socialització de la persona humana. Diferències entre religions cap... Que si Mustafa, que si Ambrós, que si Chi Uan, que si... Res, aprovat. Des de el principi dels temps tot nombres
  3. Tot cofoi i pensarós, però alegre se’n anà cap a casa i li abocà a la seva dona. ( Que no sé com el suporta tant). La mestressa se’l mirà de fit a fit...i li digué :  - Tal com ho expliques, no creus que per dir-te el teu nombre estaria un més dient xifres per concretar el teu nom numerari. Ara et crido i  zas... ja t’ha arribat el meu pensament. I fins arribar a la última xifra no sabries si ets tu o a qui demano que em pugi la botella de butà.
  4. Amb la cua entre les cames s’assegut i com un mussol s’ha quedat amb els ulls mirant de penetrar una solució màgica. De moment no l’ha trobat i seguirem tal com estem. 
  5.                                     --------------------------------------------
 
  1. 87.- Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.
  2. 88.- De actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres  i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.
  3. 89.- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!
  4. 90.- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.
  5.                                                  -----------------------------
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: