Carme Mas

El divendres, 25 d'agost, vaig tenir l'oportunitat de participar a Vilopriu en la 4a edició de les Trobades Ciutadanes d'Esquerres organitzades per Nou Cicle.

La pluja va aparèixer amb puntualitat, més que alguns dels assistents, just una estona abans de començar l'acte. Primer, uns quants paraigües i després, refugi als porxos de la casa de Lluïs M. de Puig. Malgrat la insistència de l'aigua, tothom va esperar pacientment l'allunyament del ruixat. I, mentre al Maresme descarregava de valent, a Vilopriu l'aigua només va aconseguir retardar la vetllada.

Daniel Font va obrir l'acte amb la llum de posta com a teló de fons. De la primera intervenció en vull destacar la seva aposta decidida per a les properes eleccions de:

• fer un nou salt qualitatiu cap a una majoria socialista,
• treballar per una major construcció de la societat i del benestar,
• fer una aposta radical per l'aprofundiment de les llibertats democràtiques i dels drets social,
• visibilitzar la política educativa i la política social.

Tot seguit, Lluís Maria de Puig va donar la benvinguda a casa seva i va expressar el seu desig de que el nou govern tingui una majoria socialista, amb la voluntat de Nou Cicle -com també havia dit Daniel Font- d'ésser sumant en el projecte del socialisme de Catalunya.

Va prendre-li el relleu en l'ús de la paraula Clara Muñoz Cirici, que des de la seva condició de jove va expressar els desigs de la seva generació a:

• poder desenvolupar les seves capacitats professionals amb dignitat,
• tenir possibilitats d'emancipar-se,
• mirar el futur amb esperança sense que la família hagi de ser el pilar de l'estat del benestar.

La Clara també es va referir a la manca de participació dels joves i va reclamar als polítics espais de participació. Es va pronunciar a favor d'una educació en valors per fer la transformació social vers una ciutadania activa i solidària, i va posar com a mostra la tasca que fan entitats com ESPLAC.

Tot seguit va prendre la paraula Marina Bru, que va glossar la figura de Marta Mata, que havia estat presidenta de Niu Cicle. D'ella en va destacar la seva qualitat humana com a amiga, mestra i pedagoga.

La llum del dia s'anava atenuant quan va intervenir Antoni Castells. L'actual Conseller d'Economia va destacar el paper de Pasqual Maragall en el canvi política a Catalunya, com sota la seva presidència s'ha fet més forta la institució, l'alternança política i una acció de govern importantíssima, que ha tapat el debat estatutari.

En la seva intervenció va expressar la necessitat de tenir governs sòlids i estables per aplicar polítiques catalanistes i de progrés, i va epxressar tot el seu suport al candidat Montilla, com també ho havíen fet els qui l'havien precedit en la paraula.

Quan va intervenir Raimon Obiols el cel es debatia entre el blau i el gris. Va començar expressant el seu convenciment de compartir amb els presents la curiositat de saber com serà el nostre futur, el futur de Catalunya. Va assenyalar entre d'altres:

• que el nou Estatut representa un augment de les nostres capacitats com a poble, amb un major autogovern,
• que el caràcter nacional de Catalunya i plurinacional d'Espanya són més irreductibles que mai,
• que cal deixar enrera la insatisfacció permanent i el pujolisme instrumental que exacerba les problemàtiques lligant-les al sentiment nacional.

Així, va proposar el que va anomenar "despujolització dels esperits" a Catalunya, per tirar endavant solucions i veritables ambicions de país, que només seran possibles sobre la base del catalanisme polític.

Va concloure dient que cal una voluntat activa d'escriure el projecte col·lectiu, una narrativa teòrica i política que expliqui el projecte socialista.

Quan va intervenir José Montilla, candidat socialista a la presidència de la Generalitat, gairebé havia caigut la nit. El seu discurs, preparat amb minuciositat i rigor, va anar destil·lant les idees força de la proposta socialista.

Montilla va expressar la seva voluntat d'oferir un projecte de societat que doni respostes a velles i noves desigualtats, guiat per una "cartografia socialista" capaç d'interpretar la nova realitat.

Va reconèixer al govern liderat per Pasqual Maragall els fonaments per una nova etapa al nostre país, en què s'ha donat pas al patriotisme de drets i d'oportunitats i s'ha prioritzat educació i salut.

Així mateix va expressar amb contundència que els catalans tenim dret a un govern que posi el potencial d'autogovern al servei de les persones i el seu compromís a no utilitzar la reivindicació "per fugir d'estudi" en aquesta qüestió.

Va tenir paraules de reconeixement al suport de Ciutadans pel Canvi en aquests darrers anys i va expressar la voluntat de seguir comptant amb el suport del moviment.

Entre les seves darreres paraules, Montilla va expressar el seu compromís i el dels socialistes a governar per una Catalunya:

• innovadora i oberta,
• equitativa i integradora,
• capdavantera en l'Espanya plural i federal.

Les paraules del president Pasqual Maragall van cloure l'acte. Després de les intervencions anteriors, de les quals havia anat prenent notes, Maragall va fer unes quantes puntualitzacions.

D'entrada, va constatar que tots acabàvem de rebre una lliçó de pensament i que això no es podia perdre. En conseqüència va expressar la necessitat de canalitzar les idees i obrir espais de pensament.

Quant a la reivindicació dels joves va ser taxatiu: els espais de particìpació s'han de guanyar, s'han de reivindicar.

Un altre dels punts va ser la referència a Europa. Va dir que ara, Europa som tots. És el nostre escenari i no hem de tenir complexos. Al contrari. Hem de saber emmotllar-nos a una Europa on les esquerres han de tenir un paper important en els propers anys.

La seva reflexió sobre Catalunya va ser per un projecte integrat, no només mirant el nord i pensat des del nord. I per representar a Madrid la nova i la vella Catalunya, una proposta: grup parlamentari propi del PSC.

Encara sobre Catalunya i Espanya va explicar com històricament Espanya ha acceptat més el pacte amb el nacionalisme català que amb el socialisme que té voluntat de canviar Espanya. "Nosaltres volem canviar Espanya i fer d'Europa un actor polític decisiu al món", va dir textualment.

Finalment, Pasqual Maragall va explicitar el seu compromís i desig per treballar en el projecte de l'euroregió mediterrània.

La vetllada va acabar tard. Després de les intervencions vam poder xerrar distesament amb amics i companys, agombolats per la serenitat d'una nit d'agost empordanesa.