03.07.25
EXPERIÈNCIA TELEVISIVA
Ahir vam anar de públic per un programa del 3CAT. Quina emoció!
En tenia moltes ganes! mai havia vist un plató per dins i em feia moltíssima gràcia. A més, vaig pensar que era un bon dia per anar a la tele perquè feia molta calor i allà estaríem fresquets i bé. Vaig pendre una jaqueteta per si m'agafava fred. Els aires condicionats ja sabem que mai estan al gust de tothom!
Quan vam arribar ens van fer esperar uns vint minuts drets fora al carrer i en plena solana (sort que eren dos quarts de deu del matí i el sol encara no apretava, només estàvem a 30 graus...) per donar els papers d'autorització d'imatge (per si enfoquen el públic i t'enfoque a tu). Just després ens feien tornar a fer fila fora al carrer per entrar al plató (diga-li plató, diga-li nau industrial). Ens vam esperar uns altres vint o vint-i cinc minuts més. Aquesta vegada van veure que al sol feia molta calor i ens van fer esperar a l'altra banda de carrer que tocava l'ombra.
Allà vam decidir esmorzar. Portàvem un entrepà i aigua. Vam pensar que a dins ens donarien alguna cosa tipus patates o (tonta de mi!) un geladet. A veure, vull aclarir que les meves espectatives eren així d'altes perquè era un programa infantil i pensava que a la canalla la cuidarien molt. Què lluny de la realitat!
Estàvem al costat d'un bar fora esperant i les nenes teníen pipí. Els vaig dir que esperessin que ja faríem pipí dins quan entréssim. Anava jo sola amb dues nenes i no volia predre el lloc perquè erem de les primeres per entrar. Les nenes van creure i van decidir esperar.
Quan vam entrar a la nau feia una calor xafugosa, de molta humitat i poca ventilació. i hi havia molta gent, molt caos. Directament ens van fer anar a la nostra zona de públic. Era a la part alta del plató (més amunt, més calor!) i estàvem drets!! Així havíem d'estar fins les 15h, que era l'hora que acabava tot...
Amb tot això no vam anar a fer pipí. La veritat és que amb tot el que vam suar, tampoc ho vam trobar a faltar. Vam veure gent que sí que va marxar del seu lloc i hi va anar. S'entén, perquè són moltes hores, però nosaltres vam aguantar com unes campiones! Per què? Doncs perquè estàvem super ben situades i la presentadora del programa, de tant en tant, pujava on hi havia el públic i es col·locava on estàvem nosaltres.
El primer que van fer va ser gravar les promos. Què llarg que es va fer, per Déu!! ja les podien haver gravat sense nosaltres!!
Seguidament, un animador, va començar el seu xou! ens deia com havíem d'aplaudir i quan, i així ens gravaven. Va ser sufocant però molt divertit!
Una nena del públic es va desmaiar (ja he dit que feia molta calor, veritat?). Va ser a partir de llavors que ens van repartir vanos i gots amb aigua. S'ha de dir que van anar passant amb gots plens d'aigua.
Quan va acabar tot, més tard del previst, pensava que a la sortida els regalarien un pack amb coses del programa. Però no! Ens havien donat un mocador per utilitzar en un moment del programa i ens el van fer tornar!
Això sí, ens van repartir unes bosses a cada persona amb una ampolleta d'aigua, un entrepà, una madalena i una poma.
A veure, si pregunteu a les nenes si els va agradar diran que sí, per tant, no em sap greu haver-hi anat, però ja està! ja no hi tornaré més!
