Diumenge, Febrer 10, 2008
Dues cares de la mateixa moneda.
10 Feb 2008
Sembla que les eleccions és cosa de dos... O no?
Resumidament, dues preguntes que són les que més em donen voltes aquests últims mesos. La resta per ara m'ho reservo, doncs aquí a Tinet estem primer de tot de disfrutar...
A) Tornarem a tenir dret a un habitatge digne alguna vegada? Si t'has d'hipotecar des de zero, tremola...
B) Continaurem amb els sous base congelats com porten des de fa 15 anys, i que si vols un sou digne t'has de fotre d'hòsties amb el primer que trobes pel camí? (Fa un mes i mig cobrava el mateix que l'estiu de l'any 1991, em feia molta il·lusió cobrar el mateix, he he)
No sé quina resposta ens pensen donar, dubto que en donin solució a cap de les dues preguntes...
Nota: Aquesta foto l'he fet aquesta tarda a Cambrils, vora la desembocadura de la Riera d'Alforja, en una zona on s'estan construint força blocs nous de pisos i apartaments...
Quina bestiesa!
Quina bestiesa, decidir.
L'Ahmed pensa que això de triar... no fa per ell. Encendre una pipa o no, obrir la porta si fa calor, tancar si fa fred.
Es lleva al matí i fa una pipa. Un cafè i una pipa. I a peu, xino xano, cap a la feina. Hi ha prou temps per fer-ne vint-i-cinc de pipes, pel camí, però només en fa dues.
Quina bestiesa, els trens. No s'hi pot fer pipes als trens.
L'Ahmed engega el dia amb parsimònia i una pipa. Guaita la veïna que estén la porta, i pensa que s'escau per encendre'n una altra.
S'arrauleix al forat de l'escala on hi passa nit. Ell no en té d'habitatge. Té l'escala i una caseta amb una manta, tota feta de totxanes vistes. Però no és pas un habitatge, casa seva. Un cau, si de cas.
I crida: apa, tabalot. Atançat que te n'explicaré una de bona. I m'encén una pipa.
