09.06.07
Publicat a
General
| 19:37
La publicitat als
diaris alerta amb lletres grosses: ELS ACCIDENTS NO AVISEN.
Els riscos hi son i
es poden prevenir, però formant al personal que hi treballa.
La formació i la
supervisió es base fonamental, per prevenir i evitar accidents.
La llei del mínim
esforç, mal aplicada,es la causa de mols
accidents i m’atreveixo a dir, que de quasi tots.
Al treball no
hauria de haver-hi cap risc, els riscos apareixen en totes les feines, son com
un fantasma que en un instant es fa
present, provocant l’accident sense avís
previ, per confirma una veritat que es
immutable.
Per moltes mesures de prevenció que s’emprenguin en aquest mon, com en qualsevol altra
activitat humana, sempre hi ha variables que quant s’alien, tot esforç
s’empetiteix.
L’accident pot ser
causat per un error tècnic, que a funcionat durant mol temps, fins que diu
prou. També per conductes temeràries,
per ordres mal interpretades, per excés de confiança del supervisor i del
tècnic responsable del lloc de treball.
La responsabilitat
tan tècnica com civil, hauria de recaure sempre sobre el màxim responsable de
l’empresa, seria la forma que es prenguessin mides de seguretat, des de la
cúpula del poder, fins al lloc de treball, on es posa en perill la vida
humana.
Tot això se m’ha
fet present al llegir un article del diari del divendres dia 1 de juny, que
titulava “Mori a la via”.
Pel centre de Salou
hi passa el tren i les vies tenen un pas de vianants, quant baixa la tanca i el
semàfor es posa vermell, no hauria de passar ningú -es prohibit- però sempre hi
ha algú que s’arrisca pensant que te temps de creuar, l’hi falla el càlcul hi i
deixa la pell.
Soterra’n les vies
no se evitarà mori a la via.
No està planificada
la mort de ningú, i no hi ha cap activitat humana exempta de risc.
A la via del tren
se hi pot morir, per infracció de les normes de seguretat; per que un boix te
empenyi al passar la màquina, o per que se hi tirin per pròpia decisió.(suïcidi)
Canviar la via del
tren de lloc, no evitarà “mori a la via”
Durant tota la meva
vida laboral vaig assumir diferents càrrecs de responsabilitat, com a
supervisor, treballant en departaments de màxim risc laboral, per explosions de
gasos inflamables, ho per intoxicacions de gasos i dissolvents.
Tot i prenen totes les
precaucions preventives conegudes, no es va evitar cap dels accidents
ocorreguts als departaments que jo supervisava (a dedicació exclusiva les 24
hores)
La supervisió de
les feines programades a realitzar cada dia, era el tema mes importat de la
meva vida laboral, jo diria que m’obsessionava; quant sortia de cassa per anar
a la feina, (tot hi no sen un catòlic practicant) l’hi demanava a Deu, que
almenys si tenia un accident no fos mortal per a cap dels homes implicats.
Avui escrivint
aquestes reflexions, hem dong compte, que submergit amb l’esperança, de que es
produís el miracle cada dia, passaren, vint-i-set anys; i hem va arribàr el relleu i la jubilació, sense tenir cap
accident mortal. No sabre mai si el “miracle” es va produir per la meva
obsessió supervisora, ho per intercessió divina.
Viure és també saber assumir la incertesa de la vida.
Els simulacres
d’accident de tota mena, confirmen la
possibilitat de que poden passar.
Canviant les vies
del tren de lloc, no s’evitaran les morts a la via.
Com posant mes
socorristes a les platges, s’evitarà que s’ofeguin alguns banyistes.
Fins prompte.
Enllaç permanent
27.04.07
Publicat a
General
| 13:11
El idioma del
CORAZÓN es Universal.
Los símbolos
religiosos, sondean todos los CORAZÓNES.
El CORAZÓN tiene
razones, que la razón no entiende. (Blaise Pascal)
Cuanto mas pequeño
es el CORAZÓN, más odio alberga. (Víctor Hugo)
Cuanto más vacío
está un CORAZON, más pesa. (Amiel Lapeyre)
Es con el CORAZÓN
que vemos lo verdadero; las cosas esenciales son invisibles para el
ojo. (A.de Saint-Exupéry)
El CORAZÓN de
un loco está en su boca. La boca de un Sabio está en su
CORAZÓN. (Benjamín Franklin)
Nada es imposible para un
CORAZÓN valiente. (Jeanne D’Albret)
Sobre el CORAZÓN un
ancla y sobre el ancla una estrella y sobre la estrella el viento y
sobre el viento la vela. (Rafael Alberti)
Si a los 20 años
no eres revolucionario, no tienes CORAZÓN; si eres
revolucionario a los 40 años no tienes cabeza.
Mi CORAZÓN la busca
y ella no está conmigo. Mi alma no se contenta con haberla
perdido. (Pablo Neruda) (Aquí el Alma se asemeja al
Corazón).
Si Dios no esta en
tu CORAZÓN, no podrás encontrarlo en ninguna parte.
El CORAZON tiene lo mejor
i lo peor.
Con este lenguaje,
se han expresado poetas, novelistas, dramaturgos, escritores, de todo
género y raza.
Eduardo Punset, dice
que la supervivencia del hombre, a través de los siglos, se
debió a intuir lo que los demás pensaban, i el ahora
intuye que el Alma está en el Cerebro. ¿Pero de donde
procede?
Científicamente
el Corazón es un órgano muscular, que tiene la misión
de bombear la sangre, a través de las arterias, a las órdenes
del cerebro. (¿O del Alma?)
Se puede trasplantar
de una persona a otra, y sigue funcionando, con el cerebro del que lo
recibe. Incluso hay corazones sintéticos, que funcionan, sin
intervención del cerebro humano.
Creo que el futuro
literario, se quedará sin Corazón, i tratara de
acercarse más a Dios.
En los textos
siguientes, ya se nota algo la ausencia de la palabra Corazón.
Tener el coraje de dar los
pasos que siempre deseamos, es la única manera de mostrar que
confiamos en Dios.
La felicidad a veces es
una bendición, pero generalmente es una conquista.
El deseo no es lo que ves,
sino aquello que imaginas.
La persona que no conoce
su pequeñez, no disfrutará nunca de la grandeza
universal.
24/ 04/ 2007
Josep Maria Sabaté Pena
Fins prompte.
Enllaç permanent
15.04.07
Publicat a
General
| 08:26
POLITICA
Que hem de fer amb
els politics, que volen prendre part a les properes eleccions municipals i
alguns (no en general) diuen, que si arriben al Ajuntament no faran política,
sols gestionaran recursos amb eficàcia ?.
Desprès de llegir
aquestes manifestacions, arribo a casa i sense perdre temps, agafo el diccionari de torn, busco la paraula
“política”, i es lo que jo pensava; però i si el meu diccionari no està al dia,
hauran canviat la definició?. Si algú ho sap, l’hi agrairia que m’expliques.
Definir-se
apolític, pot confondre a l’electorat.
Si algú vol
gestionar i donar solució, als problemes dels ciutadans, sense fer política, hauria de dir com
ho faria.
Crispar i confondre, es l’objectiu del partit en
qüestió, per treure algun profit de les properes eleccions.
Amb confusió, augmenta la abstenció; tots hi
perdrem.
Deixem la crispació (també està al
diccionari) i pensem amb tot el que es pot fer amb els diners dels
contribuents, cosa que tenen en projecte, els partits que políticament, volen
assumir aquestes responsabilitats.
Anem tots a votar,
als partits que millors Politics aportin
a les llistes, per defensar el benestar de tots.
Salut
Enllaç permanent
06.04.07
Publicat a
General
| 08:52
U R V. Servei de Gestió de l’Extensió Universitaria
Reus 16 de març del 2007
El Cant Coral i la Pau
La professora de la URV. Montserrat Rios, va explicar, a la gent gran de l’Aula de Extensió Universitària de Reus, l’origen del cant coral, des de la edat mitjana, amb el cant Gregorià, fins les actuals Federacions Internacionals de Corals, fent ressaltar la importància de tots els col·lectius musicals, que han lluitat posant el cor a les seves veus, en defensa de la Pau.
També va dir ( hi això jo no ho sabia) que a l’Afganistan, el grup integrista Talibán, al imposà la Llei Islàmica, entre altres coses, prohibia canta, amb un rigor religiós extrem.
Aconseguir la Pau en una societat que no canta, serà mol difícil; el desconeixement de la música situa el desenvolupament cultural dels seus habitants, entre els segles XII i XIII. ¿Com poden fer un sal cultural fins al segle XXI,?; els que s’anomenen senyors de la guerra, amb l’armament d’última generació a les seves mans, no ho permetran.
L’Irak, va sofrir una invasió promoguda pel trio de las Azores; avui tenen una guerra civil, mol semblant a la tinguérem nosaltres el 1936.
Per que s’acabi l’enfrontament entre ètnies, ha de morí molta gent, i quant estiguin desesperadament necessitats de Pau, esdevindrà un canvi generacional, que sàviament la desenvoluparà.
-Això passa avui:
-Quant preparen els futurs astronautes, que han de viatjar al planeta “Marte”.
-Quant han descobert, un (fenómeno cuántico, que abre la via a les redes de teleportación). !!
-Quant el telescopi espacial Spitzer de la NASA ha descobert, innombrables sistemes planetaris amb dos sols.
-Quant han trobat una forma de substituí, els “microchips” actuals per circuits “fotónicos”.
-Quant el tren d’alta velocitat francès AVE, marca un nou rècord mundial de velocitat, al arribar als 574,8 km/h. (l’any 1945 la velocitat dels avions, en prou feines superaven els 500 km/h.)
-Quant milers de sers humans moren diàriament?, i els diners que podrien salvar les seves vides, els científics, (avalats pels poders econòmics mundials), prefereixen gastar-los, investigant, possibles noves fonts de riquesa.
Josep Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
04.03.07
Publicat a
General
| 12:17
S’assemblen a un
matrimoni mal avingut, però que no poden divorciar-se.
Ja sortim del
hivern, prompte podrem obrir els balcons i les finestres, per gaudir de la
fresca natural, però al mateix temps el soroll urbà tornarà a incomodar als
ciutadans que viuen als carrers i avingudes més transitades de la ciutat.
En mols carrers, el
soroll produït per alguns vehicles a motor es tan fort, que impedeix escoltar
música, convertint el televisor en cine mut, fins que el vehicle causant, acaba
de passar.
La contaminació acústica
no es cap broma. Per què no se hi dona
la importància que té? Un soroll passat de decibels, pot produir a les persones
danys fisiològics u psicològics de tot tipus.
També es passen de “rosca”
apujant la sonoritat a les sales de cine.
Impressiona mol els
efectes especials de so, però no cal augmentar tant el volum.
La última pel·lícula
que vaig veure, casualment es titulava “ Ciudad del Silencio” i quant vaig
sortir de la sala, el meu cap retronava del volum del so que acompanyava la
peli. De silenci res de res.
Les sales de cine,
mereixen el mateix control decibèlic a l’interior que per l’exterior, el benestar dels espectadors, es un tema de primaríssim
ordre, l’espectador que rep estes experiències l’hi costa mol tornar al cine,
no estranyaria que a curt pla, la gent es quedi al televisor on pot regular el
so a la seva necessitat.
Algú ha de suggerir,
aconsellar, conscienciar, a tothom, moderar el volum de so, a tot arreu, per fer
una ciutat mes confortable i uns locals d’esbarjo mes saludables.
Josep Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
24.02.07
Publicat a
General
| 21:55
ALGUNS TEMES d’un
(23F)
Les fonts d’energia
eòlica renovables, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, porten
una bona embranzida a curt i mig termini es generarà la meitat de la energia
que pot consumir Catalunya.
l’Energia elèctrica
es insubstituïble, pels mitjançant informatius, Telefonia, Televisió, Radio, i
per evitar la paralització del país, a causa dels mitjans informàtics, de tots
els serveis que necessitem la majoria de ciutadans, cada un dels 1440 minuts
del dia.
Necessitem politics
amb “intuïció”, el factor “sort” comença a ser el que tothom espera i desitja,
fixeu-se, el millor equip de futbol (amb manca de sort), pot perdre el partit,
amb un contrincant insignificant, vivim una època en que la confiança esta mol
devaluada.
El que pot succeir,
a causa del canvi climàtic, es imprevisible; com previndrem la manca d’energia
eòlica si no bufa el vent?.
L’energia
fotovoltaica sembla que tingui un futur
més segur, el Sol surt cada dia, i tenim un país dels mes solejats, però també
s’ennuvola i de tan en tant plou.
Manquen projectes
que il·lusionin als inversors?
Tenim mols metres
quadrats de terrats per totes les ciutats que no utilitzem!
També es hora de
pensar que les Centrals Nuclears, necessiten un relleu, funcionen sempre amb el
màxim control de seguretat, (que mai es total).
Tots els metalls i
materials del que estan construïdes, s’estudiaren
científicament la seva resistència i
fatiga indistintament, i d’aquí resulta el càlcul del temps que pot durar, el
bon funcionament de la màquina en
qüestió; quant es traspassa esta llei física, ningú pot intuir el moment que en
alguna part de la màquina, un dels materials empleats digui prou i a causa de la
seva fatiga i es trenqui. Aquest es el
moment del accident, i sabem com prevenir-lo.
Hi ara ve lo de
l’aigua a les comarques de Tarragona, ara mateix ja estalviem aigua, el Ministeri
de Medi Ambient, ha calculat que abans de sis anys, mancaran 30 hectòmetres d’aigua al any, com a referència diuen que es
sis vegades la capacitat del pantà de Riudecanyes.
Tenim energia i
estem a la vora del mar; que fa falta per instal·lar les dessaladores que calgui,
per no es buidi el pantà que regula el consum d’aigua de les nostres comarques?
Es desgela el Polo
Nord, pujarà el nivell del mar i l’aigua serà menys salada, la primera matèria
està assegurada.
A Tarragona allà
pels anys 1988-89-90. no podíem utilitzar l’aigua que subministrava
l’Ajuntament per la salinitat que
portava dissolta, no dissolia ni el sabó.
Quant més es feia
present el problema era a l’hora de prendre cafè, era horrible.
En canvi a Reus i a
la mateixa època, donava gust beure aigua de l’aixeta.
Els seus governants
ho avien previst, i l’aigua tenia gust d’aigua.
L’estiu passat en
diferents punts de la Ribera
d’Ebre sofriren els atacats de la mosca negra, quant semblava que ja estava
controlada, ens ataca el Mosquit Tigre.
Tant la mosca com
el mosquit es reprodueixen amb aigua dolça estancada, també a l’aigua de les
piscines sense renovar.
La guerra als insectes
invasors, es podria guanyar, utilitzant aigua de mar a totes les piscines del
litoral, i a totes les dutxes de les platges; al temps que baixaria el consum
d’aigua dolça considerablement. Seria una decisió fàcil per un tema tan dificil.
Josep Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
12.02.07
Publicat a
General
| 10:46
Quant un jove
compra un cotxe, induït per la publicitat, vol provar si el vehicle
adquirit desenvolupa el rendiment
garantit pel concessionari de la marca.
Quant vaig comprar el
meu primer cotxe, el venedor hem va dir,
per economitzar gasolina i per seguretat, no sobrepassis els 90
kilòmetres hora, però el cotxe amb la marxa directa es capaç d’agafar els 160 km/h., encara que amb
l’estat de les carreteres, millor que no ho provis mai. Puix mira un dia que
anava tot sol de Mora la Nova
a Falset, en arribar a una recta que semblava que no tingués fi, vaig accelerar
amb la directa fins arribar al 160
km,/hora, desprès vaig reduír la velocitat i mai mes ho
vaig tornar a provar.
Ara el primer que
exposen els concessionaris, es la potencia i la velocitat que pot agafar en 5,7
segons, que pot ser de 0 a
100 km/h.
Afegint que la velocitat màxima està limitada electrònicament a 250 km/h .
I no ens càpiga cap
dubte que això, s’ha de comprovar, i si surt be, es mol possible que es
repeteixi.
La sort es un
factor importantissim.Els investigadors, busquen descobrir
misteris del univers, que intueixen i no poden demostrar, com seria la vida si
descobrir-se’n, matemàticament que la sort existeix, i per que, la gent la té al seu costat.
Setmanalment per
desgracia moren joves entre 18 i 25 anys, i la policia de tràfic lluita per evitar-ho.
El fet de que també moren en accidents de tràfic persones més grans, no vol dir
res,no depèn del nombre d’anys que tenen els accidentats, el factor més
important, es el grau de maduresa humana (experiència) que cada persona, porta
a la motxilla.
Per moltes
senyalitzacions de tràfic instal·lades, radars, i prohibicions de tot tipus,
mai evitaran totalment els accidents, per que mai es podrà prohibir ser jove, i
la experiència dels conductors
s’acumula, sobrevivint als accidents.
Educar als futur
conductor, sobre seguretat vial, a les escoles de ensenyança primària es vital, es una forma de adquirir coneixements
fonamentals, abans d’assistir a la acadèmia de xofers para aconseguir el carnet
de conduír.
Quant a tots els
vehicles, es pugui regular la velocitat electrònicament, classificant la màxima que poden agafar per la ciutat,
carreteres i autovies, segur que els accidents es reduiran,
espectacularment.
Josep Maria Sabaté
Pena
Enllaç permanent
03.02.07
Publicat a
General
| 08:41
GAT per
LLEBRE
o RUC català
per BOU
Que no et donin gat
per llebre.
Aquesta dita s’ha
dit sempre i no se però l’origen.
Desprès de la
nostra guerra civil, al meu poble quedaren poquíssims gats, i no per que
moriren per les bombes, entre les enrunes de les cases, ells tenien ratolins i
rates de sobres, però els soldats els mataven per menjar-se’ls.
Ara si vas a Sort
(Pallars Sobirà), pren compte que no et
donin Ruc català, per bou, la data original de la dita seria el 31 / 01/ 2007.
Que ningú
s’escandalitzi, menjar carn ve de mol lluny.
Sempre s’ha
comercialitzat, la carn dels toros braus,
després de la cursa (Festa Nacional).
Als mercats de
ciutats de Catalunya, hi ha carnisseries de carn de Cavall, la procedència dels animals son els llocs
de criança especialitzada, però els cavalls que no son aptes per fer la feina
prevista, poden fer cap al escorxador, (la pela es la pela).
A Filipines, es
mengen la carn de gos; d’alguna
raça especial, o de tots el que es posin
a tir?.
Podrien esta mes
avançats que els espanyols, aquí els gossos es mengen als ciutadans, no cal
donar ni el nom de les víctimes, ni les races que els han causat, però tinc els
retalls de premsa arxivats per si algú ho dubte.
Si la carn del Ruc
català, es tan bona com diuen els de Sort, endavant i bon profit.
M’agradaria degustar-la, però Sort es massa
lluny per mi. .
Josep Maria Sabaté
Pena
Enllaç permanent
23.01.07
Publicat a
General
| 08:29
Reus 22 / 01/ 2007
Eleccions al Parlament de Catalunya del 01/
11/ 206. (dia dels difunts)
Convocats 5.178.027. Utilitzen el seu vot
2.959.027. No voten 2.219.010.
Voten en blanc un 2,03 %, 60.068, ¡però voten!
Algunes justificacions del 43,2 % d’abstenció:
Perquè he de votar si la corrupció ha embrutat
tots els partits, que tenen poder?
Com podem entendre els votants d’un partit,
(que no volen saber res dels partits que no han votat), faciin pactes per
governar junts?
Tripartit, després del èxit per uns o del
fracàs pels altres, val la pena repetir l’experiència?
No tinc cap certesa, de a quina opció política
anirà el meu vot?
Algunes conclusions:
Los que han votat en blanc si que tenen raó de
dir tot això: (o poder pensar-ho),
però els que no han anat a les urnes, han
perdut el dret, son ciutadans que han deixat
que els politics campin lliurement, fent el que a ells mateixos no els
hi agrada, i no han fet res per evitar-ho.
Com es pot viure amb societat, sense prendre
part activa, del seu desenvolupament?,
No ens adonem que els politics, (del països
democràtics), estan creant una massa de persones indiferents, que son com una
espècie de “Zombis”, incapaços de pensar, que el seu vot, podria fer quelcom
per millorar l’estat del benestar; del que no s’escapen de pagar els impostos
fins al últim cèntim.
Ara ja tornen a preparar les properes eleccions, (les
Municipals) tots els partits lluiten per presentar als electors la millor
llista, amb un cap prou intel·ligent, per acabar tots els projectes en curs, i capaç d’emprendre’n de nous.
Qui sigui capaç de fer funcionar de nou, (vers
la política) els cervells d’aquest col·lectiu que no vota, serà el polític més
carismàtic del nou segle.
Josep Maria Sabaté Pena.
Enllaç permanent
17.11.06
Publicat a
General
| 19:48
Els
immigrants d’arreu d’Espanya, arribats a
Catalunya finalitzada la guerra civil s’han integrat amb tanta contundència, a
la societat catalana que sols es detecten les seves arrels pels cognoms, estan
realment integrats i desenvolupats amb èxit.
El 30 d’octubre del 2002, ISABEL PANTOJA la tonadillera mes popular d’Espanya,
va triomfar apoteòsicament al Liceu; i va dir “ creo que por primera vez en este escenario, alguien lleva una bata de
cola y es un honor que sea yo la primera. Para convertir aunque sólo fuera por
una noche, el templo de la Opera,
en la gran fiesta de la Copla”
El
dilluns 15 d’agost del 2005, La
Vanguardia, publica l’article “La paràbola del criquet” amb
una foto de la Rambla
del Raval, on es veu milers de pakistanesos concentrats celebrant la seva festa
de d’independència; (el periodista també diu) que a Catalunya hi viuen mes de
20.000 pakistanesos, que arribaren a finals dels anys 90, i estan tan
impressionats de la nostra llibertat, que volen que els seus fills aprenguin
català, i puguin quedar-se aquí per
sempre.
El camp de futbol del Sant
Adrià es convertí en un camp de criquet,
i al descans del partit es va animar degustant una macedònia de fruites picants
i el play back d’un artista amb armilla de lluentors.
Es possible que passats cinquanta
anys, les seves tradicions i folklore, conquistin Catalunya? tot dependrà de la solidaritat i la
convivència entre nosaltres, ja que tots som immigrants, el que no sabem es
quant arribaren els nostres avantpassats
a terres catalanes, per gaudi de esta forma de vida que tant a sorprès i ha
captivat als pakistanesos.
El dia 14 de novembre del 2006, vaig assistir
a una conferencia, a les aules de la
URV de Reus, que va realitzar Pere Navarro catedràtic de
llengua, que portava per títol “ La parla Catalana”. Es impressionant constatà
que la nostra parla actual sigui un recull, de paraules utilitzades pels
conquistadors, que segles enrere, habitaren estes terres. I nosaltres som el
resultat d’un mestissatge, en evolució constant , amb una parla catalana, viva
i canviant com la vida.
El
dia 1 de novembre del 2006, i per primer cop, un cordovès anomenat José
Montilla, del PSC es prepara per a ser President de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya la fem tots
José Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
30.10.06
Publicat a
General
| 08:21
Historia d’un
jubilat de Ercros, per obtenir la fe de vida que l’hi reclama la “Compañia de
Seguros SKANDIA VIDA, S.A., per aconseguir l’abono del seu complement de pensió
Ministeri de Justícia.
Registre Civil de
Reus.
Primer dia.
Son les 11 del mati
del dia 24 de octubre del 2006, arribo al taulell d’atenció al públic, prenc
número de torn i em surt el 14, i en aquell moment estaven crida’n al 77 de la
primera centena, així que en tenia 37 per davant.
Ens trobem quatre
companys buscant el mateix document, un de la meva edat 74 anys, un 82 i
l’altre de 86.
Després de ¾ d’hora
d’espera criden el meu torn el 14, m’atén una senyora, li demano el certificat
en qüestió, em reclama el DNI, cossa que ja tenia a la ma, confecciona el
document, però em diu que torni dema a mig mati a recollir-lo, per que la
secretaria no el pot firmar, no hi es al seu despatx, que torni dema a la
mateixa hora, jo l’hi dic que no puc venir fins demà passat, el dia 26, tenia
visita del metge de capçalera, pel mati
Segon dia.
Son les 10 i ½ del mati, del dia 26 no em cal demanar nombre de torn, la senyoreta
que hem rep, diu mol atentament, que la secretaria, no havia, firmat el
document per que hi faltava la meva signatura. Hem redacta un document nou, que
aquesta vegada signo, i em diu, que fins dema dia 27 a migs mati, no cal que
vagi a recollir-lo.
Tercer dia.
Arribo al Registre
Civil a tres quarts d’onze, del dia 27, demano de nou el certificat i la
senyoreta em diu, que el document està signat, però que no l’hi ha arribat, que
torni mes tard,(el temps d’anar a prendre un cafè), l’hi pregunto per l’hora de
tancament i em diu que estan fins les dues. Puix si es increïble, però me’n
vaig tranquil.
Torno a ¾ de 2, i
el guàrdia de la porta em barra el pas, diu que ja no entra ningú mes, es l’hora
de plegar, li explico tota la meva odissea, i a la fi entro, aconsegueixo la Fe de Vida, amb la sorpresa que
me’n don dos, (així que el del primer dia estava firmat) prenc els dos
documents, en poso un al sobre que ja venia amb afranqueix, i el tiro a la
bústia de correus, l’altre el tinc a cassa per si algú dubte del que dic..
Si tot el que
explico, no m’hagués passat a mi, no m’ho creuria. Realment estem a les
primeries del segle XXI ? existeixen els ordinadors ?
El supervivent.
José Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
08.09.06
Publicat a
General
| 09:32
Reus 08 / 09 / 2006
Les Cendres de les incineracions a una fossa comuna.
Els francesos sempre van avantguarda conquerint llibertats, per gaudir de lleis que regulin i millorin el benestar dels ciutadans.
La nova norma adoptada a la Cambra Alta francesa , pendent de ser ratificada per la Assemblea Nacional, implica “la prohibició de conservar les cendres dels familiars incinerats al domicilis propis.”
Cada un de nosaltres som responsables de fer quelcom per millorar el medi ambient on ens desenvolupem.
Llegeixo als diaris de Reus que la consellera delegada de Gerfusa, societat municipal que gestiona els serveis funeraris de la ciutat, Empar Pont, a pres mides per que les cendres de les incineracions tinguin una sepultura de titularitat municipal on es podran dipositar-hi de forma gratuïta.
Es un pas endavant però, a Reus la incineració va a l’alça, quasi s’arriba a una al dia.
Segur que augmentaran a tot el país, per tant s’ha de prendre mides, si no volem ensopegar amb urnes funeràries, u trepitjar les cendrés quant sortim a passejar per la muntanya o la platja.
S’ha de posar ordre a un problema, del medi ambient, provocat per les cendres de les incineracions, que ja es fa notar. Es podrien estudiar algunes possibles solucions.
1.- La sepultura de titularitat municipal ha de ser un monument que tingui un atractiu artístic, que als visitants del cementiri, no els causi cap rebuig.
Amb el disseny, realització del projecte i construcció, seria mol important invitar a col·laborar a les companyies d’assegurances que son els que porten mes difunts al cementiri.
2.- Crear un registre amb mitjans informàtics, dels noms i dades de totes les persones, incinerades que se hi guardin, per consultar, en treballs de recerca històrica.
3.- Prohibir la sortida de les cendres amb urnes funeràries del cementiri, si no es comprometen els responsables, a que siguin enterrades en terrenys propis, a no escampar-les per llocs públics, tan si es un camp, una muntanya u al mar; signant un document, que es pugi multar als infractors de les condicions establertes i acceptades.
4.- Ja no passarem al davant dels francesos, però per lo de “Reus, Paris Londres”, es podria proposar al Govern de la Generalitat, que prohibeixi conservar les cendres dels difunts familiars als domicilis propis, de tot el país.
José Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
04.08.06
Publicat a
General
| 08:25
Reus 03 d’agost de 2006
Per què no gaudim terra endins de “L’aigua del mar”?.
La gent, viatja centenars de kilòmetres per banyar-se, al mar, i molts el tenim a pocs metres de la nostra residencia i no l’hi donem importància.
Fixeu-se amb les qualitats de “L’aigua del mar”:
No provoca “Otitis”. L’aigua que queda al interior de l’orella actua de desinfectant. L’arena de la platja entre les brutícies semi enterrades que deixen els usuaris, no se hi troben habitualment, ni fongs, ni bactèries.
Si “L’aigua del mar”, te aquestes qualitats desinfectants, reconeixeu-les, a nivell polític, al menys, per eliminar el consum d’aigua potable, a les dutxes i renta peus que utilitzem, per treure’ns l’arena del cos, quant marxem de la platja, ja que quant arribem a casa, al apartament, u al hotel, ens tornem a dutxar.
Això ja ho fan en molts hotels de la península i de Canàries, i mireu la propaganda que hi fan:
“Las instalaciones del centro de talassoteràpia , es un espacio de mas de 2.000 metros cuadrados al que llega el agua directamente del mar, sin tratar, ni almacenar.”
Em de utilitzar “L’aigua del mar”, per deixar de malgastar l’aigua potable a totes les platges, instal·lant un bombeig d’aigua del mar,que no necessita cap tractament depurador, pels rentapeus i dutxes, que es podrien distribuir per on fes falta.
L’aigua del mar es corrosiva per alguns metalls, seria necessari amprar materials plàstics per totes les instal·lacions.
La llei de costes no permet construir dins dels 200 metres de les platges, a partir dels metres prohibits es podria autoritzar la construcció de piscines amb aigua de mar.
Organitzar una campanya per conscienciar a tots els propietaris de piscines, construïdes a prop de la platja, de les avantatges higièniques i econòmiques, que els reportaria, utilitzar”L’aigua del mar”. No seria necessari mantenir el sistema depurador amb el perill que comporta, manipular el Clor, i altres productes químics molt tòxics.
El que s’hauria de muntar es un canó col·lector tan per conduír el recolliment de l’aigua de sobreeiximent com del buidament, de les piscines, fins al mar.
I no val a dir que el bombeig del aigua del mar gastarà energia, per que seria la mateixa que deixaria de consumir el circuit d’aigua potable,.
Es reduirien a la mínima expressió, el contagi de micosis, infecció tan habitual, a les piscines públiques, com a les privades.
Quant algú viatjant per les costes troba una platja solitària o una cala, diu que ha trobat un lloc verge, i fixeu-se, no ha trobat a falta cap dutxa.
Ara que la platja llarga de Tarragona tindrà un passeig, que moltes persones rebutgen, per que diuen que perdrà el seu aspecte verge, es l’hora de posar a treballar els tècnics municipals, per analitzar la possibilitat de que sigues la primera platja que no gastés, aigua potable.
Totes les piscines prop dels límits dels 200 metres que ordena la llei de costes, podrien gastar aigua de mar tanta com fos necessària, no baixaria el nivell del mar a causa del consum.
Malgastar l’aigua potable redueix la capacitat dels embassaments, i si no eliminem seriosament el consum, arribarem a quedar-nos sense aigua molt pronte.
Estem malgastant l’aigua potable, per moltss reductors de consum que s’instal·lin a les aixetes.
Cal fer alguna cosa per no malgastar l’aigua potable es un be massa valuós.
Fins prompte.
Enllaç permanent
01.07.06
Publicat a
General
| 13:08
Reus 30 de juny del 2006.
El dia 9 de maig, vaig complir setanta quatre anys.
son molts.
Ara si que compleixo el promig de vida.
Avui he vist brollar les llàgrimes d’un amic; lliscaven per les galtes d’una cara trista (el nostre encontre casual les ha provocat), anava a una sessió de recuperació física, a causa d’una malaltia molt corrent, que afecta a la gent gran.
Ja te com jo mateix, l’edat del trànsit a un lloc de infinita felicitat. Però ens dona la sensació que han quedat alguns projectes sense fer, i altres mal acabats hi sap greu no poguer-hi fer res més.
Jo durant molt de temps havia pensat que això sols podia passar als altres, però ara he rebut un avís ,comunicant-me que ja estic a la llista d’espera.
Quant això passa faig una auditoria general a corre-cuita, i comprenc les llàgrimes del amic, ell ho tenia tot, jugava amb molt bones cartes, i de sobte ha quedat fora de joc. Definitivament em perdut mòltes facultats i tot el que poguéssim dir ja no ho te en compte ningú.
Una part important del dia el passem, organitza’n, els medicaments, que ens han receptat els especialistes, per mantenir i millora la nostra qualitat de vida.
No trobo estrany que la gent gran tingui un neguit per sortir, viatjar, per llocs que sabien que hi eren hi no havien pogut anar mai, mengem molt i de tot, inclòs malgasten.
No tenim suficient cura, de que em d’alimentar millor la nostra ment, per que tingui més bona connexió, amb l’energia còsmica que necessitem per envellir, sense por de viure el temps que ens queda, que realment es el que tenim.
Estic a punt de prendrem allò que diuen un any sabàtic que pot no durar tan temps, però intentaré tranquil·litzar-me, i gaudi molt pausadament el dia a dia.
Ara es temps de vacances, fins aviat.
Enllaç permanent
10.04.06
Publicat a
General
| 08:25
Reus 07/04/2006
Ja feia molt de tems que prenia nota de les dones que anaven pujant al poder a reu del mon, i pensava que si realment algú podia canviar la política para que la raça humana visqués mes feliç en un futur proper, serien elles, lluitant para eradicar la corrupció que es la causa de la fam i de la misèria a tot el mon.
Aquesta es la relació que anava fent Presidentes Mary Macaleese, a Irlanda. Vaira Vike-Freiberga, a Letonia. Gloria Macapagal, a Filipinas. Tarja K. Halonen, a Finlandia. 29/01/06, reelegida para presidir Finlandia, 6 anys més. Michelle Bachelet, a Chile. Ellen Jonson-Sirleaf, a Liberia Primeres Ministresses Khaela Zia, Bangladesh. Luisa Diogo, Mozambique. Maria Do Carmo Silveira, Santo Tome y Príncipe. Angela Merkel, República Federal d’Alemanya.
Dones intel·lectuals, polítiques i expolìtiques del mon. Aminata Traoré, Doctora en Psicologia Social i Psicopatología, exministra de cultura, consultora de la ONU, escriptora activista, líder comunitària, principal impulsora del primer Foro Social Mundial, celebrat a l’Àfrica, es la veu africana del moviment antiglobalización.
Això s’anava apropant el 11 de febrer del 2006, Núria Ventura (PSC) es converteix en la primera alcaldessa de la historia de Ulldecona, amb 31 anys, es la alcaldessa més jove de “les terres del Ebre”.
ETA anuncia un alto el foc permanent, a partir del 24 de març del 2006, i dels tres encaputxats, qui dona la noticia es una dona, que podria ser Ainhoa Ozaeta de 32 anys, i segueixo pensant les dones al poder, poc a poc però sense parar.
Ara mateix el meu pensament te un entrebanc, a causa de la operació “Malaya” que porta a terme la policia, contra la corrupció a Marbella, dues dones hem tiren per terra la meva hipòtesi. Marisol Yague, alcaldessa de Marbella i Isabel Garcia Marcos, segona a la llista de detinguts per ordre del jutge Torres.
Ara el que penso envers la revolució pacifica que les dones tiraven endavant, està en entredit, la justícia anirà esbrinant fins trobar la veritat, però, no perdo les esperances de que tot sigui un malentès, ja que l’alcaldessa Marisol Yague, a dit que no pensa dimitir. Fem una pausa i ja veureu com essent dona, ens donarà alguna sorpresa.
Fins prompte.
José Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
