17.11.06
Publicat a
General
| 19:48
Els
immigrants d’arreu d’Espanya, arribats a
Catalunya finalitzada la guerra civil s’han integrat amb tanta contundència, a
la societat catalana que sols es detecten les seves arrels pels cognoms, estan
realment integrats i desenvolupats amb èxit.
El 30 d’octubre del 2002, ISABEL PANTOJA la tonadillera mes popular d’Espanya,
va triomfar apoteòsicament al Liceu; i va dir “ creo que por primera vez en este escenario, alguien lleva una bata de
cola y es un honor que sea yo la primera. Para convertir aunque sólo fuera por
una noche, el templo de la Opera,
en la gran fiesta de la Copla”
El
dilluns 15 d’agost del 2005, La
Vanguardia, publica l’article “La paràbola del criquet” amb
una foto de la Rambla
del Raval, on es veu milers de pakistanesos concentrats celebrant la seva festa
de d’independència; (el periodista també diu) que a Catalunya hi viuen mes de
20.000 pakistanesos, que arribaren a finals dels anys 90, i estan tan
impressionats de la nostra llibertat, que volen que els seus fills aprenguin
català, i puguin quedar-se aquí per
sempre.
El camp de futbol del Sant
Adrià es convertí en un camp de criquet,
i al descans del partit es va animar degustant una macedònia de fruites picants
i el play back d’un artista amb armilla de lluentors.
Es possible que passats cinquanta
anys, les seves tradicions i folklore, conquistin Catalunya? tot dependrà de la solidaritat i la
convivència entre nosaltres, ja que tots som immigrants, el que no sabem es
quant arribaren els nostres avantpassats
a terres catalanes, per gaudi de esta forma de vida que tant a sorprès i ha
captivat als pakistanesos.
El dia 14 de novembre del 2006, vaig assistir
a una conferencia, a les aules de la
URV de Reus, que va realitzar Pere Navarro catedràtic de
llengua, que portava per títol “ La parla Catalana”. Es impressionant constatà
que la nostra parla actual sigui un recull, de paraules utilitzades pels
conquistadors, que segles enrere, habitaren estes terres. I nosaltres som el
resultat d’un mestissatge, en evolució constant , amb una parla catalana, viva
i canviant com la vida.
El
dia 1 de novembre del 2006, i per primer cop, un cordovès anomenat José
Montilla, del PSC es prepara per a ser President de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya la fem tots
José Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
RICARD : JA NO SÉ ON ESTIC
07/05/2007, at 02:14 [ Respon ]
SINCERAMENT US PUC DIR QUE, REFERENT ALS POLITICS,ANYS ENRERA NO N´HI AVIAN TANTS I EL POBLE ENS ENTENIEM MES ENTRE NOSALTRES, COSA QUE HARA ELS POLITICS TOTS TIREN PEL SEU PROPI INTERES, I SI ELS PROJECTES QUE TENEN,S´HI BARALLAN´SE ENTRE ELLS, VWEIG QUE NOMÉS HO ALLARGUEN PELS SEUS PROPIS INTERESSOS.
------------------------------------------
REFERENT A L´EMIOGRACIÓ, ELS ARABS VAREN ESTAR A LA PENINSULA 800 ANYS, ARA ES LA SEGONA RECONQUISTA I SINÓ AL TEMPS.
..........................................
DE LA TERCERA EDAD JA EN PARLAREM MES ANDAVANT.
CATALUNYA, NACIÓ SENSE ESTAT.
RICARD : EN SAP GREU .
07/05/2007, at 02:21 [ Respon ]
COM DIC EN SAP MOLT DE GREU QUE LA SENYORA PANTOJA POSÉS ELS PEUS AL LICEO PER EL QUE REPRESENTA EL DIT TEATRE, CREC QUE HI HAN ALTRES ESCENARIS PER LES SEVES REPRESENTACIONS.
ON ANIREM A PARAR, TOTS ES DEGRADA.
CATALUNYA NACIÓ SENSE ESTAT