17.11.08

HURACÀ o ESCLAFIT

Publicat a General | 12:34

La matinada del 2 de novembre, a Teresina la meva dona i a mi , ens va despertar, uns sorolls de tempesta i pluja, que mai aviem sentit.

 

Vivim al quart pis de la avinguda President Macià, davant dels jardins de “Mas Iglesies”.

Obrirem la persiana de una finestra de l’habitació, per veure el que passava, i ens quedarem sorpresos.

Aquell fenomen era espectacular, avia’m si ho podem explicar; el vent que feia, barrejat amb la pluja, recargolava els arbres, com si volgués fer paperines, al temps que sentíem un gran xiuli’t musical, acompanyat per llamps i trons, mol forts; va marxar la llum, estàvem a fosques, i una mica preocupats.

Que era allò tan estany?

Va torna el llum i va anar afluixant la virulència del fenomen, fins que va quedar la cosa calmada, plovent mol intensament sense sorolls però.

A l’endemà per tot Reus hi havia, arbres arrencat, i moltes rames trencades dels que havien aguantat l’envit, parets caigudes i senyal de tràfic tombades.

Ara ja sabem el que va passar; un diari del 11 de novembre, anunciava que, El Consorci d’assegurances es farà càrrec dels danys que va ocasionar l’esclafit a Salou.

Pues si senyors, nosaltres no ho hauríem descrit de forma mes entenedora, no era un remolí qualsevol, verdaderament era com un ESCLAFIT.

El diccionari diu Esclafit – donar cops sorollosos – posar-se bruscament a plora i riure.

La veritat, era una tempesta poc comuna, si fou un huracà, era mol (esclafitós).

NOTICIA 1

NOTICIA 2 EL PUNT 

QUE ÉS ? 

 

Josep Maria Sabaté Pena.

15.11.08

D’ànimes, castanyes i panellets

Publicat a General | 20:10

Els dies abans de tot sans, la colleta de xiquets del carrer La Barca de Flix, (de entre 9 i 11 anys), volíem descobrir els misteris de la festa, i Planejàvem d’anar la nit de les ànimes, a espiar per damunt de la paret que tanca el cementiri, per veure si era cert que sortien de les tombes.

Els companys mes grans ens deien, que ells ho havien vist, i eren com unes llumetes daurades, que al sortir anaven soltes per tot arreu, fins que clarejava el dia, moment que retornaven totes al seu lloc.

No tinguérem mai la ocasió de comprovar el relat, per que mentre fórem infants, no ens deixaven sortir de nit, (i quant de mes grans ho poguérem fer), al col·legit, ja ens avien explicat que el fenomen, s’anomenava “Fuegos Fatuos”, i que res tenia que veure amb les ànimes; us ben asseguro que m’hauria agradat mol veureu, ha de ser impressionant.

Les castanyes torrades les compràvem a la tia Mariana de Paco, que les venia, a la porta de casa seva, al davant de la “Union Social”, amb paperines de paper de diari, eren boníssimes.

De panellets, la majoria dels companys no en menjàvem, era la dècada dels 40.

A passat mol de temps, i anys enrere, amb els nostres nets, Eloi, Maria i Montserrat, escollíem el dia mes apropiat, dos o tres dies abans de tot sans, per fer panellets, i ho passàvem mol be, els fèiem de moltes formes, grossos i petits.

Eloi el mes gran, els feia mes perfectes, sobre tot els de pinyons, a Maria i Montserrat, els encantava fer figures rares, amb xocolata, farina de coco, cireres confitades de colors, a la iaia Tere l’hi tocava fer els de codonyat, i jo era el forner, responsable de la temperatura i el temps, per donar-li el color i la textura adequada, per fer-los bonics i desitjables, cosa que sempre aconseguíem.

Desprès preparàvem una bandeja ben guarnida, per cada “família”, i tot quedava a punt per fer la castanyada amb panellets, fets a casa.

Actualment, la festa de tot sans, invita a recordar a les persones que ens han deixat, (Teresina i jo, abans de la data), férem la visita als cementiris, de Flix i de Tarragona, on els tenim enterrats, netejant i guarnint de flors, les tombes i els nínxols, amb la sana intenció de torna-hi l’any vinent.

Observem, que moltes tombes estan completament abandonades, tan les de famílies que construïren grans monuments funeraris, com les de les famílies mes humils.

Es nota un canvi cultural, que res te a veure, amb la tradicional festa de tots sans de la nostra joventut; es para tenir-ho amb compte mol seriosament, per decidir ara, on volem que vagin a parar les nostres restes, ja que avui no hi ha res inviolable, si no es paga regularment, l’estipula’t, per la empresa funerària municipal.

Ara els nets s’han fet grans, i hem canviat la tradició, però amb els records presents, seguim menja’n per tot sans, castanyes i panellets; i referent a les ànimes ¡Algo hi ha!

14 de novembre 2008

Josep Maria Sabaté Pena


10.11.08

Quin tipus d’escriptors som els blocaries?

Publicat a General | 09:24

Paulo Coelho, envers l’acte d’escriure, mes o menys va dir;que hi ha dos tipus d’escriptors, els que fan pensar i els que fan somiar.

 

Senzillament escriure al bloc, es una de les petites coses, que em fa sentir una mica més present, dins de la meva particular parcel·la global.

Amb tota l’informació impresa que rebo cada dia a més de les noticies radiofòniques, televisives i les de boca a orella, de sobte penso alguna cosa, que aflora amb relació als temes del dia, ho passo a la pàgina d’escriptori, i queda llesta per publicar.

Escriure el que penso,(lluny de la perfecció que desitjo tenir), em fa sentir més viu, tractant de confondre al que porta el control de la meva existència.

El meu amic Josep Masip, em truca per telèfon, cada nova pàgina que publico al meu bloc, hi hem fa la seva crítica personal, sempre mol encertada.

La pàgina que vaig escriure, en defensa de les corrides de toros, me la va comentar mol positivament, i ara m’acabo d’assabentar, que el toro “Idílico” que fou indultat pel torero de “Galapagar, José Tomas” a la Monumental de Barcelona, el passat 21 de setembre, es recupera mol satisfactòriament, a una finca, de les terres del surt, anomenada “El Grullo” , no tots els toros ho poden superar, ell ho a fet, i el cuiden tan be que es convertirà am poc temps, amb un semental de incalculable valor.

Veieu com no tot es negatiu.

Aquella tarda, el torero i el toro, van entusiasmar als 18.000 espectadors, lluitant entre el misteri i la màgia del toreig, apropant-se a la perfecció, tractant de sobreviure, i ho aconseguiren, tant “José Tomás, com Idílico”.

Reus 09 de novembre 2008

Josep Maria Sabaté Pena


06.11.08

A la recerca dels MIRACLES.

Publicat a General | 17:24

Mentre en Atapuerca (Burgos), estan investigant els orígens del esser humà.

Als EEUU, treballen amb Nanopartícules.

Els descobriments, dels científics, filòsofs i alguns profetes autodidactes, (que surten com els bolets de temporada), intentant fer-nos empassar les seves intuïcions.

Els humans, -(opinem tot el que ens han ensenyat a opinar)-. Però poc a poc culturalment, anem canviant d’opinió, d’acord als entrebancs de la vida real.

L’evolució, a mi, m’ha permès deixar enrere , tradicions o costums que no m’agradaven , i penso que moriré intentant ser millor persona, ara i en el futur, tractant de eliminar els sentiments de culpa emmagatzemats.

 

Ja fa uns quants anys, que a mi hem sorprenen poquíssimes coses, deu ser per que he presenciat personalment, uns quants miracles, als que intueixo, possibles justificacions.

Hi ha gent que no te res, (bens materials) i sempre estan de bon humor i riuen alegrement, donant gracies a Deu pes qualsevol nimietat, assaborint la vida, contagiant l’alegria per tot arreu.

Per que la gent que ho tenen tot, necessiten psicòlegs, per recuperar la alegria de viure?

Quin paper juga el cervell, amb tot el nostre organisme?

Mantenir-lo alegre, jove i àgil, a pesar dels anys, es impossible; però, exercitant-lo i alimentant-lo adequadament, pot durar mes temps, amb una certa normalitat.

Per on falla aquest hipotètic consell? hi ha una llista mol llarga de personatges públics importants, que han exercitat moltíssim el seu cervell, hi han perdut tot el seu magatzem de memòria.

El cardiòleg Valentí Fuster i el psicòleg Luis Rojas Marcos, han publicat recentment un llibre en el que quasi afirmen, que el cor i la ment formen una unió inseparable. Tots els problemes del cor s’inicien al cervell, anomenant allò de “mens sana in corpore sano”.

El cor pot empitjorar en solitari, a causa d’una alimentació incorrecta, que el cervell l’hi ha permès?

Qui capgira el cervell,per perjudicar el Cor?

 

Reus 15 d’octubre del 2008 -