24.02.07

ALGUNS TEMES d’un (23F)

Publicat a General | 21:55

ALGUNS TEMES d’un (23F)

Les fonts d’energia eòlica renovables, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, porten una bona embranzida a curt i mig termini es generarà la meitat de la energia que pot consumir Catalunya.

l’Energia elèctrica es insubstituïble, pels mitjançant informatius, Telefonia, Televisió, Radio, i per evitar la paralització del país, a causa dels mitjans informàtics, de tots els serveis que necessitem la majoria de ciutadans, cada un dels 1440 minuts del dia.

Necessitem politics amb “intuïció”, el factor “sort” comença a ser el que tothom espera i desitja, fixeu-se, el millor equip de futbol (amb manca de sort), pot perdre el partit, amb un contrincant insignificant, vivim una època en que la confiança esta mol devaluada.

El que pot succeir, a causa del canvi climàtic, es imprevisible; com previndrem la manca d’energia eòlica si no bufa el vent?.

L’energia fotovoltaica sembla que tingui un futur més segur, el Sol surt cada dia, i tenim un país dels mes solejats, però també s’ennuvola i de tan en tant plou.

Manquen projectes que il·lusionin als inversors?

Tenim mols metres quadrats de terrats per totes les ciutats que no utilitzem!

També es hora de pensar que les Centrals Nuclears, necessiten un relleu, funcionen sempre amb el màxim control de seguretat, (que mai es total).

Tots els metalls i materials del que estan construïdes, s’estudiaren científicament la seva resistència i fatiga indistintament, i d’aquí resulta el càlcul del temps que pot durar, el bon funcionament de la màquina en qüestió; quant es traspassa esta llei física, ningú pot intuir el moment que en alguna part de la màquina, un dels materials empleats digui prou i a causa de la seva fatiga i es trenqui. Aquest es el moment del accident, i sabem com prevenir-lo.

Hi ara ve lo de l’aigua a les comarques de Tarragona, ara mateix ja estalviem aigua, el Ministeri de Medi Ambient, ha calculat que abans de sis anys, mancaran 30 hectòmetres d’aigua al any, com a referència diuen que es sis vegades la capacitat del pantà de Riudecanyes.

Tenim energia i estem a la vora del mar; que fa falta per instal·lar les dessaladores que calgui, per no es buidi el pantà que regula el consum d’aigua de les nostres comarques?

Es desgela el Polo Nord, pujarà el nivell del mar i l’aigua serà menys salada, la primera matèria està assegurada.

A Tarragona allà pels anys 1988-89-90. no podíem utilitzar l’aigua que subministrava l’Ajuntament per la salinitat que portava dissolta, no dissolia ni el sabó.

Quant més es feia present el problema era a l’hora de prendre cafè, era horrible.

En canvi a Reus i a la mateixa època, donava gust beure aigua de l’aixeta.

Els seus governants ho avien previst, i l’aigua tenia gust d’aigua.

L’estiu passat en diferents punts de la Ribera d’Ebre sofriren els atacats de la mosca negra, quant semblava que ja estava controlada, ens ataca el Mosquit Tigre.

Tant la mosca com el mosquit es reprodueixen amb aigua dolça estancada, també a l’aigua de les piscines sense renovar.

La guerra als insectes invasors, es podria guanyar, utilitzant aigua de mar a totes les piscines del litoral, i a totes les dutxes de les platges; al temps que baixaria el consum d’aigua dolça considerablement. Seria una decisió fàcil per un tema tan dificil.

Josep Maria Sabaté Pena.

12.02.07

Ser jove no es pot prohibir.

Publicat a General | 10:46

Quant un jove compra un cotxe, induït per la publicitat, vol provar si el vehicle adquirit desenvolupa el rendiment garantit pel concessionari de la marca.

Quant vaig comprar el meu primer cotxe, el venedor hem va dir, per economitzar gasolina i per seguretat, no sobrepassis els 90 kilòmetres hora, però el cotxe amb la marxa directa es capaç d’agafar els 160 km/h., encara que amb l’estat de les carreteres, millor que no ho provis mai. Puix mira un dia que anava tot sol de Mora la Nova a Falset, en arribar a una recta que semblava que no tingués fi, vaig accelerar amb la directa fins arribar al 160 km,/hora, desprès vaig reduír la velocitat i mai mes ho vaig tornar a provar.

Ara el primer que exposen els concessionaris, es la potencia i la velocitat que pot agafar en 5,7 segons, que pot ser de 0 a 100 km/h. Afegint que la velocitat màxima està limitada electrònicament a 250 km/h .

I no ens càpiga cap dubte que això, s’ha de comprovar, i si surt be, es mol possible que es repeteixi.

La sort es un factor importantissim.Els investigadors, busquen descobrir misteris del univers, que intueixen i no poden demostrar, com seria la vida si descobrir-se’n, matemàticament que la sort existeix, i per que, la gent la té al seu costat.

Setmanalment per desgracia moren joves entre 18 i 25 anys, i la policia de tràfic lluita per evitar-ho. El fet de que també moren en accidents de tràfic persones més grans, no vol dir res,no depèn del nombre d’anys que tenen els accidentats, el factor més important, es el grau de maduresa humana (experiència) que cada persona, porta a la motxilla.

Per moltes senyalitzacions de tràfic instal·lades, radars, i prohibicions de tot tipus, mai evitaran totalment els accidents, per que mai es podrà prohibir ser jove, i la experiència dels conductors s’acumula, sobrevivint als accidents.

Educar als futur conductor, sobre seguretat vial, a les escoles de ensenyança primària es vital, es una forma de adquirir coneixements fonamentals, abans d’assistir a la acadèmia de xofers para aconseguir el carnet de conduír.

Quant a tots els vehicles, es pugui regular la velocitat electrònicament, classificant la màxima que poden agafar per la ciutat, carreteres i autovies, segur que els accidents es reduiran, espectacularment.

Josep Maria Sabaté Pena

03.02.07

GAT per LLEBRE o RUC català per BOU

Publicat a General | 08:41

GAT per LLEBRE o RUC català per BOU

Que no et donin gat per llebre.

Aquesta dita s’ha dit sempre i no se però l’origen.

Desprès de la nostra guerra civil, al meu poble quedaren poquíssims gats, i no per que moriren per les bombes, entre les enrunes de les cases, ells tenien ratolins i rates de sobres, però els soldats els mataven per menjar-se’ls.

Ara si vas a Sort (Pallars Sobirà), pren compte que no et donin Ruc català, per bou, la data original de la dita seria el 31 / 01/ 2007.

Que ningú s’escandalitzi, menjar carn ve de mol lluny.

Sempre s’ha comercialitzat, la carn dels toros braus, després de la cursa (Festa Nacional).

Als mercats de ciutats de Catalunya, hi ha carnisseries de carn de Cavall, la procedència dels animals son els llocs de criança especialitzada, però els cavalls que no son aptes per fer la feina prevista, poden fer cap al escorxador, (la pela es la pela).

A Filipines, es mengen la carn de gos; d’alguna raça especial, o de tots el que es posin a tir?.

Podrien esta mes avançats que els espanyols, aquí els gossos es mengen als ciutadans, no cal donar ni el nom de les víctimes, ni les races que els han causat, però tinc els retalls de premsa arxivats per si algú ho dubte.

Si la carn del Ruc català, es tan bona com diuen els de Sort, endavant i bon profit.

M’agradaria degustar-la, però Sort es massa lluny per mi. .

Josep Maria Sabaté Pena