29.06.08

EL KFERET

Publicat a General | 18:54

reus 23 de juny 2008

 

 

 

Els que ens coneixen saben que Teresina i jo, tenim com una mena de ritual,que sorgeix quant som prop del migdia. 


Poc a poc ens entra ganes de assaborir un cafetó, i sempre fem cap a una de les cafeteries del trajecte, que ja sabem que el fan bo.

El dia que ens surt una feina que ens impedeix fer-ho, trobem  una mena de buit al cos, falta el cafè. 


El cafè de migdia complementa el que fem amb una mica de llet pel desdejuni del matí, i de veritat no en fem cap més en tot el dia.


Havíem  sentit a dir, que prendre cafè  excita el sistema nerviós, altera la pressió arterial, i moltes cosses més, totes dolentes, 

però el que ens feia sentir mes culpables, era que si ho fèiem amb companyia d’amics o familiars, ells demanaven “un cafè descafeïnat amb sacarina” 

i ho assumíem; però com que a nosaltres ens anava be, no en fèiem massa cas, i així seguim dia a dia, prenent cafè...cafè, amb sucre. 

La veritat es que encara que no s’ha  esvaït mai, del nostres paladars, el sabor intens del cafè del “Kursal de Flix”.  


Avui la lectura de la contraportada del Diari de Tarragona ens ha deixat un cos com un rellotge deia el següent:


SALUT.

Els bevedors de Cafè assembla que estan protegits contra algunes infermetats.


Cafeïna para allargar la vida     


El consum regular del cafè pot allargar la vida, sobre tot en dones, segons un estudi difós per la revista Annals of Internal Medicine.


Entre d’altres cosses interessa’ns l’article acabava dient, no mol convençuts, que alguna cosa hi ah que sembla protegir als bevedors de cafè, en els que nosaltres ens sentim inclosos.


Noticies com aquestes, ajuden a alliberar-nos, de la por de prendre cafè,  desfruitant-lo  sense manies, intensament.  


Encara que la noticia, no fos massa real, em de tenir present, que als Estats Units d’Amèrica, diuen que prop del 60 % dels medicaments receptats son “placebo”; i fan efectes miraculosos.

Si això mateix, passa  amb la noticia de la cafeïna, amb absoluta seguretat, podria millorar l’estat físic de molta gent. 


Nosaltres ja hem perdut la por dels suposats  perjudicis del cafè.

   

Fins prompte.


12.05.08

EL COMPORTAMENT ... DELS HOMES/DONES

Publicat a General | 10:11

 

 

EL COMPORTAMIENTO HUMANO ANTE EL RIESGO DE PERDER SU EMPLEO

Tarragona 15 de septiembre 2003

Manifestación en Tarragona.

Medio millar de personas se manifiestan en contra del cierre de Tabacalera.

La plantilla en su totalidad, les importa un bledo que muera gente a causa del tabaco, lo más importante es que este trabajo es el sustento de su familia.

Esto mismo ocurrirá, si se decide el cierre de cualquier planta Nuclear o  Petro-Química, por seguridad; la gente quiere trabajo, y quiere ignorar si hay peligro latente, pero como no está previsto que ocurra nada, lo más importante es el sueldo. 

Esto ocurre por una falta de preparación técnica, elemental, lo que produce una inconsciencia ecológica, de todas las personas que llevan a cabo los trabajos día a día.

 
NOVES FUITES DE PARTÍCULES RADIOACTIVES EN LA NUCLEAR ASCÓ I

 

Dijous 24 d’abril 2008

Fuites radioactives en la central nuclear d’Ascó I.

El delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté demana la dimissió dels directius d’Endesa i Iberdrola  per no haver-ho comunicat a temps.

Fixeu-se com les reaccions d’alguns batlles propers a la central, son versemblants a les manifestacions  dels treballadors de la Tabacalera de Tarragona.

 

Pere Muñoz

Alcalde de Flix diu, “El CSN ha reiterat que la radioactivitat de les partícules es insignificant per al medi i la població. Diuen que faran mols plans per millorar el funcionament de la planta però el que esta fet , esta fet....”

 

Juan Josep Duran

Alcalde de Mora d’Ebre diu, “La conclusió de la reunió es que l’incident no ha tingut afectació ni per a les persones ni per el medi ambient El Consell de Seguretat ha iniciat una investigació i prendrà les mesures correctores necessàries....”

 

Joan Sabanza

Alcalde de Mora d’Ebre diu, “El CSN ens ha assegurat  que no hi ha afectació per a les persones ni per el medi ambient. Ara haurem d’esperar que el CSN resolgui d’investigació i es posi en marxa el pla de millora anunciat. Estic tranquil perquè l’accident no ha tingut afectació....”

 

Diumenge 27 d’abril de 2008

Diari

 

Entrevista / JAVIER DIES Catedràtic d’enginyeria nuclear de la UPC.

 Les seves opinions emeses a la pagina 32 Terres de l’Ebre, son mol interessades.

El catedràtic defensa l’energia nuclear i que a Espanya s’haurien de construir noves centrals

Esta en contra de tancament d’Ascó I.

Diu que hi hagut una badada i la persona que ha netejat això (partícules radioactives), en lloc de buidar les restes al lloc correcte ho ha fet davant d’una presa d’aspiració de ventilació i mes endavant ha sortit per la xemeneia.

L’impacte sobre les persones, de la quantitat de radioactivitat alliberada es mol baixa.

I si un treballador d’una central nuclear, s’empassés una partícula radioactiva no li passaria res.

Pues com podrem veure, aquí no passa res de res.

Tot es culpa duna feina mal feta, per uns treballadors mal ensenyats, mancats d’una supervisió tècnica responsable. 

Segurament que si ells TINGUESSIN  els suficients coneixements, envers la feina que feien mai ho haurien fet.

Així fou, com amb un desconeixement ecològic absolut, els treballadors de la Fàbrica de Flix, ompliren l’envasament del riu Ebre, de tones de productes tòxics. 

 Reus 10 de maig 2008

 

Josep Maria Sabaté Pena

05.05.08

LA SEQUERA ES COSA SERIA, NO SOLS UN PROBLEMA POLITIC

Publicat a General | 09:46


 

 

La  Vanguardia.  (redacciò) 03/ 05/2008

 Immersos amb la sequera, i la falta d’aigua potable a Catalunya, el President del grup municipal del PP del ajuntament de Barcelona, Fernandez Diaz, demana garanties, per que no manqui l’aigua a les dutxes de les platges del litoral Barcelonès,conscienciant als banyistes d’un us racional.

Això es mol complicat si no es destina un guàrdia urbá, al costat de cada dutxa.

Tinc un dubte envers de que seria millor, construir una tubera per porta aigua del Roina, per garantir el consum d’aigua potable a les dutxes de les platges. Ho construir a cada platja una tubera d’aigua de mar, degudament filtrada per alimentar totes les dutxes, sense estalviar-la.

L’aigua potable entollada al entorn de les dutxes, crea un focus d’infeccions, tan de fongs, com víriques, optimitzant les millors condicions  per la incubació del mosquit tigre i la mosca negra, a més d’altres insectes autòctons.

L’aigua de les dutxes a les platges, es necessària per treure tota l’arena que s’apega pel  cos; però es prohibit utilitzar cap mena de sabó u detergent per deixar-lo net, així que en arribar a cassa u al hotel de residencia, normalment tothom es torna a dutxar, amb el seu sabó preferit.

En conclusió, l’aigua potable a les dutxes de les platges, no fa falta, i l’estalviaríem com esta manat, evita’n la possibilitat de crear focus d’infeccions.

Es necessari canviar u adoptar nous hàbits per utilitzar, adequadament  l’aigua del Mar, es abundant saludable i curativa, això tot seria començar amb una bona publicitat, com la que fan els balnearis d’aigües termals, alguns d’ells amb aigües ben salades.

Sempre he gaudit dels beneficis d’uns quants dies d’estiu a les nostres platges, que sense exagerar ni mica son de les millors del mon, i si dic tot això es per posar el meu punt de vista per sobreviure a la sequera, prevenint que encara pot ser pitjor.        

Josep Maria Sabaté Pena

14.04.08

La Cervesa II.

Publicat a General | 08:20

Alguna cosa es mou al voltant  de la  CERVESA 

La cervesa es una beguda alcohòlica, de malt fermentat, a partir de cereals i aigua.

A de ser una tasca mol seria i responsable, determinar l’aigua que ha de formar part de la cervesa resultant, ara que en hi ha poca i contaminada. 

El llúpol, l’hi dona l’aroma i l’amargor, a més de ser un antisèptic conservant, que pot disfressar el gust de l’aigua, original si no es aigua pura i neta.

Tots els fabricants, han alterat vergonyosament l’autèntic sabor de la cervesa, afegint, tota mena de gustos, han variant la seva graduació alcohòlica, hi han canviant el disseny dels envasos, per fer-los mes atractius als consumidors.

Obliden que l’autèntic bevedor de cervesa, l’assaboreix, amb fidelitat, i es desencanta quant no l’hi toca cap mes remei, que beures la que serveixen al establiment on va, per que no tenen la que ell desitja.          

Els diaris locals, anuncien que alguns fabricants de cervesa ja es mouen en direcció contraria a tanta disbauxa; ja han recorregut tot el camí de la graduació alcohòlica normal, de mes o menys 7,0 %, fins a 0,0 %.

Sembla que vinguin de tornada, recuperant els sabors originals, que els coneixedors de la bona cervesa troben a faltar.

El Grup Damm, ha presentat una nova cervesa, destinada a ser un substitut del vi en els menjars, amb un nou disseny d’envàs negre, i es diu “Inedit”,  assegurant que no està pasteuritzada, per tant conserva l’autèntic sabor original.

La cervesera catalana Moritz, treu  al mercat la “Moritz Alfa”, una cervesa que també asseguren que, al no ser pasteuritzada, conserva la seva frescor i aroma; recuperant la fórmula original de 1856.  

Diuen que l’èxit del mercat, es fonamenta amb l’especialització, ja seria hora que els bevedors de Cervesa, poguessin escollir llocs de marca única, començant  així una autèntica competició, amb base als seus autèntics sabors.

Quant tingui l’oportunitat de trobar aquestes noves cerveses, les provaré, per descobrir com eren el sabors, que ara diuen que son els autèntics.   

Com es mouen els principals Cellers espanyols?

Els productors de vi no estan disposats a perdre quota de mercat i una bodega de Jumilla (Murcia) acaba de treure el primer “vi light”, espanyol amb el nom de “Altos de la Ermita”,  l’han sotmès a un procés, per rebaixar parcialment la graduació d’alcohol fins a un 6,5 %, mes o menys, com la graduació de moltes cerveses. 

Els ENOLEGS juguen amb avantatja, l’aigua no forma part afegida de la elaboració del vi, per tant no pot portar ni mercuri ni solucions verinoses contaminants.

Es el suc dels grans de raïm, protegit amb la pell transparent, l’únic líquid que es transforma en l’autèntic vi de bodega.

Penso que en tota mena de menjars, el futur es del “vi”, i del “cava” i mai tindrà un substitut seriós per guarnir una bona taula

La Cooperativa de Capçanes ha elaborat un vi tan perfecte, que la seva fama a traspassat fronteres, i una comunitat jueva ha enviat un rabino, que supervisa i elabora de manera mol especial part de la producció de la cooperativa, per fer el “vi kosher”, que quasi es ven tota la producció als Estats Units.

M’agradaria mol assaborir el vi kosher;  espero fer-ho prompte.

Pero si no plou!

Josep Maria Sabaté Pena

06.02.08

EL PREU DEL PA

Publicat a General | 09:51

EL PREU DEL PA

I els cèntims de €.euro - Passats a “peles”- que 5 “peles” fan un “duro”.  

Quant jo era petit el meu avi Mingo, quant passava alguna cosa al pa o al vi, que hi havia a taula, sempre deia, (el pa canviat i el vi usat). I confirmava que si sempre bevies del mateix vi, es podria fe agre poc a poc, sense que el paladar ho notés. En canvi el pa s’aprecia millor el sabor, si de tan en tan cabies de fleca.

Referent al pa, practico el seu consell; al barri de Reus on resideixo, en un cercle d’uns dos cents metres, hi ha al menys deu establiments que son fleques combinades amb serveis de cafeteria, pastisseria, supermercats, gasolineres, be avui el pa es ven per tot arreu, hi la meva primera feina al matí, es anar a comprar el pa i el diari.

A la fleca que mes prop tinc, demano un pa de mig quilo (per dos dies) hi em cobren 1,30 €, arribo a casa, hi el peso, resultant un pes de  432,60 grams, el preu real resulta a 1,50 €, el mig quilo, hi em cobren 0,20 € de més.    

Al passat demà, torno a la mateixa fleca, demano el pa de mig quilo a 1,30 €, i a la meva bàscula pesa 463 grams, el preu real 1,40 € el mig quilo, cobrant-me 0,10 € de més.

En dos compres de pa m’han cobrat 0,20 + 0,10 = 0,30 € de més, que son 49,92 “peles”, quasi deu “duros”;  25 “peles”/ dia de promigs.

Si  tots el matrimonis ho parelles de Reus, (cada dia) paguen indegudament, als flequers de la ciutat cinc “duros”, la recaptació que fan en un any, es astronòmica.

Reus te 105.000. habita’ns, que son 52.500 parelles.( per l’hipotètic consum de pa)

52.500 multiplicat per 5 son 262.500. “duros”/ dia.

262.500 “duros” multiplicat pels 365 dies de l’any, resulten 95.812.500 “duros”/ l’any.

Però es que son 479.062.500 milions de“peles”. Quasi res 287.922.360. milions de €.

¿No us assembla una exageració el que ens cobren de més?

Això no es tot, faig canvi de fleca, demano un pa de mig quilo, hi hem cobren 1,85 €, no es pot creure, 0,55 €  més que a la primera fleca;  91,51 peles, 18,30 duros de cop!!

El pa es una aliment de primera necessitat, no s’hauria de comercialitzar per peces, com es fa en la majoria de pastissos de luxe; Es necessari establir un preu al quilo de pa, i que el consumidor pagui el pes que compra.

Les balances ja les tenen instal·lades, es qüestió de utilitzar-les.

Això, ho pensem la gent que rondem els 75 anys i considerem que l’euro ens ha fotut.

Jose Maria Sabaté Pena   

24.01.08

EL PRIMER BLOC DE 2008

Publicat a General | 11:40

Fa pocs dies vaig llegir que Georges Braque, (pintor francés) deia: El gerro dona forma al buit i la música al silenci.

 Ara fa mols dies que no escric res al bloc, això es silenci, llegir aquest pensament m’ha donat un suau impuls, per teclejar el que penso.

 Em passa el temps tan apresa, que un dia assembla un pestanyejar d’ulls, i la setmana  una bufada de vent que em deixa a fi de mes.

L’any m’ha passat sense distingír el canvi de les estacions a causa del enrenou del temps, tan prompte fa fred a l’estiu, com calor al hivern, i per tots els llocs que freqüento inclòs  cassa nostra, no canvien mai les temperatures, estan controlades automàticament, a voluntat.

Mentre; tots els partits polítics espanyols, posen en marxa les campanyes electorals de les properes eleccions legislatives del nou de març; els ciutadans em d’aguantar el bombardeigs que els periodistes (partidistes), ens fan, tractant de conquerir  vots per als seus simpatitza’ns. Que succeirà si els ciutadans, no acudeixen a les urnes? 

A Barcelona els politics no es posen d’acord amb la perforació d’un túnel, que posa en perill l’estabilitat de la Sagrada Família de Gaudí, tot hi així ja s’han contractat les obres de perforació. Si la catedral caigués es podria classificar com una acció terrorista?   

Quasi tots els diaris diuen, que en pocs dies ens quedarem sense aigua potable, per  manca de pluja; uns volen porta-la de França, altres d’una  dessaladora d’Almeria, al no està acabada la del Llobregat . Els ecologistes diuen, que dessalar l’aigua del mar, augmentarà la salinitat de “la mar”. Això no ho entenc prou be; es que l’aigua del ploure no s’evapora del mar, humidifica l’aire que respirem, i una vegada utilitzada, no torna tota al mar?

En tot aquest enrenou,  la “Jefatura de Tráfico de Tarragona” m’assabentava de que, prèviament fet l’examen Psicotècnic, em presenti a les seves oficines per renovar el carnet de conduír.

La setmana passada vaig passar les proves satisfactòriament, amb bona nota, hi ja tinc el nou carnet de conduir.

El que em xoca es que per prevenir possibles accidents de transit, els majors de 75 anys, l’hem de renovar anualment, i això a mi no em sembla be, la majoria d’accidents mortals a les carreteres i vies públiques, son produïdes per conductors jovents, i no els fan l’examen psicotècnic anyal.

El meu avi matern va morir de vell als 74 anys, la meva mare als 72 i el meu pare als 80. Ara jo quasi tinc 76 anys, hi em renoven el carnet de conduír.

Es un començament de etapa, arribar a la meta hi tornar a renovar el carnet es l’objectiu, si hi arribo ja ho diré.

Jose Maria Sabaté Pena

 

 

 

12.12.07

LA CONTRA DE LA VANGUARDIA

Publicat a General | 08:47

Reus 25/ 11/ 2007

La Contra, de La Vanguardia del dia 23/ 11/ 2007, publica una entrevista  a la

Terapeuta, Montserrat Gascón, que practica la osteopatia bioenergètica cel·lular.  

Les cosses del COR sempre m’han captivat. Ella diu que “La salut, com la vida es expansió”, i afirma que el pericardi (la membrana que envolta, subjecta i protegeix el cor) es el centre de la salut. Es el que reacciona, quant rep xocs emocionals, encongint-se  i pressionant tots els lligaments que asseguren el seu  fixament; provocant la majoria de les infermetats, des de trastorns cardiovasculars a respiratoris, digestius, hormonals, musculars, limfàtics i més; fins i tot arriba a desconnectar l’anima del cos,  que es  l’energia vital que flueix de dins a fora. 

Mitjançant les seves mans, la Montserrat retorna la seva normal expansió al pericardi i diu que així s’ajusta a nivell físic, tot el cos, incloent el cervell y la forma de pensar.

 (Això per a mi es nou, jo em pensava que la energia que donava aler a la vida, la enviava Deu, des del centre de l’univers, i ara resulta que cascun se la genera ell mateix.)

Si les paraules curen i maten, qui millor que ella, pot intuir el que volen creure, els malalts, que no troben consol amb els metges consultats, ni amb els medicaments receptats.

Fa 40 anys al hospital de El Cabo a  Sud-àfrica, el professor Chistian Barnard, va realitzar el primer trasplantament de cor de l’historia, que sols va viure 18 dies a causa del rebuig del nou òrgan.

Aquesta hipòtesis de la Montserrat, s’hauria de estudiar conjuntament, amb els efectes físics, i espirituals, que gaudeixen des de 1998, les 375 persones europees, que viuen amb un cor artificial, desenvolupat a EEUU i Gran Bretaña; (aquestes persones, suposo que viuen sense els efectes del pericardi?).

Al hospital de Bellvitge de (Barcelona) la senyora Maria Cinta Barberá  ha viscut quatre mesos connectada a un cor artificial; mentre el seu cor, es recuperava sense traure’l del seu propi cos.

El fisioterapeuta Esteve Bosch recollia totes les experiències viscudes per la pacient que ara ja te l’alta mèdica, i amb aquest material ha escrit un llibre. Seria mol interessant comprovar com aquest fisioterapeuta, a tractat  el  pericardi, de la Maria Cinta,  i quantes vegades l’anomena; (no podria ser, que prescindir del  pericardi, fos la millor manera de  fer desaparèixer tots el mals que provoca esta membrana, al ser humà?).    

Fa mols.. molts anys, vaig conèixer  a dues sonàmbules; es dedicaven a sanar a persones malaltes amb remeis mol especials; descobria qui l’hi havia encomanat el mal, llegia el futur, i els comunicava amb familiars difunts, a més dels creients de la vila, venien gent de mols pobles, amb animals carregats de menjar, era temps de molta gana, i pagaven en espècie.

El meu avi Mingo era republicà, i mol avançat al temps que l’hi va tocar viure, amb un concepte de llibertat, que avui molts voldrien.

De la mateixa forma que ell mai anava a missa,  tampoc va impedir a ningú de la seva família, que fos catequitzat.    

La meva avia Fina, i algunes cosines germanes seves, creient amb la sonàmbula i amb els fets inexplicables que els addictes divulgaven, cosa  que el meu avi no compartia , però mentre no causessin cap mal a ningú, ho considerava una cultura fora del seu temps, hi l’hi feien molta gracia.

Em va contar, que aquesta mateixa sonàmbula, va arribar a tenir tanta fama, que durant la guerra d’Àfrica, moltes famílies que tenien fills amb possibilitats de ser-hi destinats,  l’hi van consultar si podia fer alguna cosa per impedir-ho, ja que pocs tornaven  hi els que ho aconseguien portaven malalties incurables.

La sonàmbula va acceptar, i va fer els remeis adequats; mentre no varen fer el sorteig tots estaven convençuts que no anirien a la guerra, però no l’hi va sortir ve, i a l’endemà del sorteig varen ser reclutats tots els que ella avia remeiat.           

Aquest altre fet el recordo jo com si ara fos; un matrimoni del carrer on jo vivia, va tenir un fill, amb la  síndrome de down . El metge de  capçalera, els va informar de la realitat del problema, i com a últim recurs consultaren a la sonàmbula, ella els va dir que el mal que patia , no tenia remei, però els hi va assegurar, que era un mal que l’havia , encomanat un familiar que tenien mol aprop. No se exactament com es va resoldre’s el cas, el que recordo es que varen intuir qui podia ser el familiar, hi van anar a denunciar la malifeta al jutge de pau; la resta ens la em d’imaginar.

Guardo una anècdota, que va succeír  al davant de la casa, d‘una sonàmbula, on estaven lligats a unes anelles de la paret, uns quants animals, i un home que passava pel carrer, (li va dir al el seu gendre que era esquilador), apa noi avui et trauràs un bon jornal amb tants animals, i ell l’i va contestar, jo no, avui la xollada la fa la sogra, als que son dins.  

Ara iniciat el segle XXI, les persones especialitzades en intuir, el que necessita  una persona malalta, han canviat mol, fins i tot utilitzen mitjans informàtics,  i també es guanyen mol be la vida, el que ha canviat es que ara paguen amb euros.

19.10.07

A L’ENTORN DEL FENOMEN OVNI , HI HA UN CANVI GENERACIONAL

Publicat a General | 08:44

A L’ENTORN  DEL  FENOMEN  OVNI , HI HA UN CANVI GENERACIONAL

Fa 60 anys, a la ciutat nord-americana de Roswell, el 4 de juliol del 1947, es van trobar unes misterioses restes, que les autoritats locals atribuïres a la caiguda d’un platillo volant, inclús algunes persones van assegurar haver vist, els alienígenes que el tripulaven.

Tot i que el Govern ho va desmentir, científics, periodistes i ciutadans curiosos,(envers la vida extraterrestre), ara commemoren el 60 aniversari de la troballa. Hi han construït  el ROSWELL MUSEUM AND CENTER, que cada any es visitat per milers de turistes.

Des de molts anys abans, ja es parlava de aparicions inexplicables, però el 1947, fou el començament seriós, de l’època OVNI, (Objectes Volants No Identificats).

Periodistes i escriptors especialitzats, descriuen tan be, el que se suposa, que els seus interlocutors han vist; que alguns dels lector, confonen la ratlla que hi ha, entre la realitat i la ficció.

El que jo he llegit dels fenòmens OVNI, es la punta del iceberg del que hi ha publicat a reu el mon; a més de pel·lícules de cine i series televisives, recreant-se de debò amb el tema dels extraterrestres.  .

Alguns dels escriptors especialitzats:

.- Doctor  Fernado Jimenez del Oso, escrivia articles, en revistes especialitzades.

.- Juan José Abad – 1978. edita una trilogia, Mensajes de otros mundos. A la busca de otra humanida. La Tierra ¿planta experimental?

.- J. J. Benitez – 1978. 100.000 Kilometros tras los OVNIS.

.- Antoni Ribera – 1979. organitza a Barcelona, el primer Congrés sobre el tema OVNI,     al Palau de Comunicacions i Congressos de Montjuic. Uns anys abans havia fet una conferencia sobre el tema OVNI, al local de La Unió Social de Flix.

.- Isaac Asimov – 1983. Los vientos del cambio.

.- Peter Kolosimo – 1985. El planeta  incognito.

.- Iker Jimenez 1999 – Enigmas sin Resolver

Fa 50 anys  L’´SPUTNIK’ va atreure la atenció de tot el mon.

L’Unió   Soviètica, el dia 4 d’octubre del 1952, va aconseguir posar en òrbita el primer satèl·lit artificial.. Així va començar la carrera espacial, que no ha parat de avançar endinsant-se poc a poc, en la immensitat de l’Univers.

Fa 38 anys, el 21 de juliol de 1969, els Nord-americans, posaren els seus peus a la Lluna  i fou l’astronauta Armstrong, el primer ser humà , que ho va aconseguí.  

Fa quasi 30 anys jo no podia creure, que si els OVNIS, (aquest objectes voladors) es veient per tot el mon, a FLIX no hi apariessin; i mitjançant La Veu de Flix, el 10 d’octubre del 1979, es va difondre aquesta invitació.

A Flix ens interessa el tema OVNI, i tota vegada que LA VEU DE FLIX, en les seves diverses etapes, ha plasmat la nostra historia, no hauríem de deixar passar per alt, aquets  fenòmens estranys. Si esdevenen aquí son historia i les experiències viscudes s’han de donar a conèixer a l’opinió pública. El vostre relat serà  pres seriosament, publicat numerat i arxivat i no es donarà a conèixer a ningú, la identitat del confident, si així ho desitja.

I va funcionàr, el primer confident fou un home; el fenomen ,es va produir a les darreries del mes d’agost del 1978, a la Vall de San Juan, quasi terme de Llardecans, i després del relat diu, (em vaig fer el propòsit de no dir-ho a ningú,  per no corre el perill de no ser cregut, però ara que ha passat bastant de temps ho miro d’una forma diferent i tant se me’n fa, que pensin el que vulguin això es el que vaig veure).

Tal com aquest senyor ho explica, es publicat a La Veu de Flix, Nº 3 del 10 de novembre del 1979, signat pel pseudònim CONTACTE.

Es publicaren dos relats més, i després, un silenci que jo trenco avui, desprès de 29 anys; si els primer fenòmens es van registra a Roswell, fa 60 anys, quins eren el motius per arribar  a Flix 31 anys després?

Potser això, podria ser un nou motiu de celebració local, però els que van veure els fenòmens, no van donar-se a conèixer, per donar fe del que havien vist, i tot ha quedat com un comte del racó del foc.

Ara els astrònoms, endinsant-se per l’espai, a 26.000 anys llum de la Terra,  han localitzat el centre exacte de la “Vìa Làctea”, hi diuen que un forat negre, amagat en la regió mes lluminosa de la galàxia, governa tots els astres que l’envolten, entre ells hi ha el nostre Sistema Solar.

Durant el llarg viatge telescòpic, han trobat de tot, menys OVNIS.

Però els científics de tot el mon, no han aturat la seva cursa, per descobrir planetes amb possibilitats de ser habitats. Casualment el diari La Vanguardia del dia 12/ 10/ 07, publica que la NASA,  des de la nau MRO, que esta en òrbita al voltant de Mart, busca un lloc idoni, per fer-hi  caure un tot-terreny, que porta instal·lat un laboratori d’investigació, anomenat  Mars Science Laboratori, que en principi està previst enviar-lo a Mart  el 2009.

Ara després de tant temps, penso el mateix, que quant escoltava les suposades visions, de aquets estranys artefactes voladors; després de llegir “La Conspiració” de  Dan Brown, que entre d’altres coses, toca el tema extraterrestre, vaig quedar més que convençut, que la imaginació humana no te límits.

Els nord-americans ja  projecten construir un aeroport, per fer turisme espacial, segurament no previndran la possibilitat de trobar OVNIS, això es el passat. Un passat de 60 anys, es quasi res, ara els ufòlegs estan en decadència, però del foc queda les brases, hi han quedat molts temes, de característiques enigmàtiques, que no tenen explicació, però si que es poden realitzar teories per a tots el gustos.  (CONTACTE)  

24.09.07

L’ESCALFAMENT DE LA TERRA

Publicat a General | 09:10

Vaig veure un reportatge per TV, on es tapava una glacera amb una tela blanca, per evitar que el Sol la desgelés. Es una forma de mantenir la frescor, ja que el color blanc es reflectant  dels raigs solars.

No es cap novetat, antigament per tota la conca mediterrània, els pobles resplendien per la seva blancor, totes les parets dels habitatges es pintaven amb calç, per protegir-les del Sol; pot ser no sabien que blanquejant les casses, contribuïen a evitar l’escalfament global, però si que sabien que a dins se hi estava mes fresc.

Ara la responsabilitat la tenen els arquitectes i el enginyers de pons i camins, quant projecten obres, que estan exposades al Sol, poden fer-les, que absorbeixen el raigs solars o que els reflectint.

Així com tapaven la glacera, es podrien tapar o pintar de blanc, carrers, pons, carreteres, autovies, autopistes, tot el que tingui el color negre del asfalt, o la suficient foscor com per que absorbeixi calor dels raigs solars.

Hi ha mols milions de metres quadrats, per garantir les comunicacions entre ciutats, que si fossin blancs, evitarien el calentament del planeta.           

No es cap disbarat, descobrir un material blanc, que tingués les mateixes propietats que l’asfalt, per que els neumàtics dels vehicles rodats, s’agafessin al pis sense perill.

Personalment jo tinc molts dubtes de tot el que diuen al respecte; la majoria de noticies deriven de casos reals, son histories molt ben escrites, avalades per científics; son novel·les de ficció, al servei de la cúpula del poder mundial.

Succeeix com les primeres noticies dels platillos volants OVNI, que començaren ara farà uns seixanta anys, i ja no en parla ningú.    

Quant anava a estudi, a la llisó IV la pregunta 25 de la historia sagrada titulada El diluvi universal; es contestava així: Llovió copiosamente durante cuarenta días seguidos; las aguas cubrieron los puntos mas altos de la tierra y perecieron las personas y los animales.

I  afirmava  que sols es salvaren, els que estaven a dins del Arca de Noé,  que les aigües estigueren cobrin la Terra durant un any;  això va passar 2400 anys  abans de Crist.    

Si desprès del diluvi universal, estem aquí ara, havent passat 4407 anys, el mes segur es que les properes generacions, també sobrevisquin, al  escalfament global.

Quantes hipotètiques  Arcas de Noé”, hi ha sempre preparades, per salvar, als escollits de totes les parts de la terra, que saben anticipadament el que pot passar, i es queden   quiets i protegits, en llocs desconeguts, fins que les aigües baixen al seu nivell normal?

Josep Maria Sabaté Pena

Reus  20 de setembre  2007

19.09.07

Els fangs tòxics del envassament de Flix

Publicat a General | 11:43

18/ 09/ 2007  

Els fangs tòxics del envassament de Flix

Frank  Ochmann.

 Diu que: Nuestra herencia biológica y nuestra naturaleza primitiva, están ahí. Aunque nuestro objetivo sea mejorar i ser personas mas cultas, es imposible deshacernos “totalmente” de nuestra herencia biológica 

Jubilats de Flix!. Amb tot el temps que faci falta.

(abans dèiem, amb el temps i una canya)  

 

Es netejarà la pressa de Flix de productes tòxics.

 

Es recuperarà una consciencia ecològica, que mai havíem tingut.

 

Es canalitzarà tot el meandre, eliminant, tan els mosquits, com la mosca negra.

 

Es farà una vila nova, amb un microclima net, on es podrà viure de la industria, la l’ensenyança, el comerç i el  turisme.

 

Però no queda temps per reconstruir l’esperança, de tots els jubilats d’Erkimia.

 

2007, ha començat el compte enrere, per deixar de cobrar el complement de pensió, al complir els 80 anys;  (ja sols quedem, els que em tingut les defenses més fortes) els altres, ja ens han deixat sense fer gaire de soroll.

El més fotut, es que tot això passa amb la passivitat d’un poble, que ha resistit tota mena de penúries per mantenir els llocs de treball, dels que treballaven a la fàbrica, (i dels que no), aguantant els atacs ecològics a que estaven sotmesos, a causa de la proximitat de la elaboració i manipulació, de  productes altament  tòxics i cancerígens. 

 

La acceptació d’aquesta situació que ningú no volia, ha produït una fractura en la convivència dels Flixancos. Els interessos d’uns han topat amb els interessos  d’altres, sense analitzar el que podia interessar al conjunt.

Ningú  es podia adherir voluntàriament a un acord que ens ha perjudicat a causa de revocar l’acord anterior.

Hem perdut tant els judicis com les sentencies que s’han  intentat recorre; ara que fem?

A les persones que la regulació de lloc de treball, va sorprendre mes joves, seran mol importa’ns, les quantitats que deixaran de rebre, hi haurà problemes econòmics.

 

Hem estat  sotmesos a causa de la herència biològica?

Diuen, que el qui la fa, la paga.

A la fi, tothom te el que es mereix.

El que passa es que no ha quedat tothom igual, hi això es el que dona el malestar, que dia a dia, ens pressiona la consciencia, mentre dubtem de si som o no culpables.

 

Els verdaders culpables de tot el que passa a Flix, son el que tenen  “La Clau”. 

 

Josep Maria Sabaté Pena

 

17.09.07

Contrastes periodístics. Tot això ja es historia.

Publicat a General | 10:06

Pisco ciutat peruana que ha rebut un cataclisme sísmic d’una magnitud de 7,9 graus a l’escala de Richster. 

Que els hi ha passat a les bones persones?

La parròquia de “San Clemente” i “San Francisco” s’han caigut a sobre dels feligresos, que assistien als oficis religiosos del moment; hi hagut centenars de morts.

En  una l’església de Ica la del “Señor de la Virgen” ha quedat intacte el Santcrist que dona nom a la església.

A la capella del Socorro de Ica han quedat  intactes la imatge de la Verge del Socorro i la del Crist Redemptor.

Mentre unes esglésies estan totalment derruïdes, altres estan miraculosament en peu.

Els habitants de Ica ja parlen de miracles.

 

Els dolents també tingueren la seva oportunitat. 

Al penal Tambo de Mora de la ciutat de Chincha, han caigut tots els murs que tancaven a 668 presos, hi s’han escapat tots.   

 

Si actualment hi ha pocs fets miraculosos, es per manca de fe.

Les persones vivim immersos en l’esperança, desitjant tot el que veiem.

Els humans anomenem a Deu per motius que ens son favorables, atribuint-li les causes de les millores que aconseguim; també el reneguem quant no ens surten les cosses com desitjaven.

 

De sempre les matemàtiques, els números, la ciència, foren l’iniciï de tots el coneixements i la seva evolució; des de que tinc us de raó, sempre, sense baixa la guàrdia, observo tot el que es considera un misteri, es com viatjar per uns paranys desconeguts, on apareixen fets miraculosos, contrastats, per persones, que juren haver-ho vist amb els seus propis ulls, i jo sempre he cregut que ho han vist. 

 

Defenso els valors cristians, per que foren els  primers que em van ensenyar, però el meu aprenentatge es permanent.

 

El filòsof  Fréderic Lenoir pensa que la religió ens permet viure mes vides en aquesta.... i potser en altres vides. Així des de els primers profetes, de que tenim coneixement, fins a teories com les de Lenoir, han aparegut filòsofs per tot el mon, com els bolets, de tona mena de gustos, de colors, inclús de verinosos. 

 

A mi m’incomoda l’actitud de la gent, que no fa el que jo crec que hauria de fer.

La vida es una funció de teatre de sessió contínua, quant una persona no representa be el seu paper, al primer fallo hauria de saber “fer mutis pel foro”.

Perquè, no puc abandonar l’escenari en el que faig el meva representació?  

Potser, te a veure amb la continuïtat real de la vida aquí i ara; com els habitants dels pobles peruans derruïts pels terratrèmols, que tornen a fer les seves casses mes o menys al mateix lloc on foren arrasades.  

 

Josep Maria Sabaté Pena

04.09.07

Entre lo Material..i ..l’Immaterial

Publicat a General | 11:34

Reus 03/09/2007

Entre lo  Material..i ..l’Immaterial.

 

Roderic  Guigó

Bioinformàtic. Investigador del projecte internacional Encode.

Professor de la Universitat Pompeu Fabra i científic del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Es un dels 300 investigadors del projecte Encode, la gran “Enciclopedia de los elementos del ADN”.  Diu textualment, que entre els pròxims cinc o deu anys, s’obtindrà el genoma individual, el que facilitarà tenir fills a la carta, seleccionant embrions immunes a totes les malalties.        La permanència de la individualitat persisteix, a pesar d’haver canviat en trenta anys, tots els àtoms que formaven el nostre suport material. Aquesta consciencia de la existència es  l’Ànima? El que no puc confirmar, es si aquesta Ànima,  segueix existint fora del suport. 

Si un investigador amb aquest currículum a les seves espatlles, dubte de la indestructibilitat de l’Ànima, que farem la resta? Que passarà si no hi ha resurrecció?

Això es un nou misteri.

 

Amb la quantitat de persones que moren cada instant, i les que neixen contínuament, si les Ànimes existeixen fora del suport, passen el temps anant i venint;   es deuen agrupar  com les orenetes abans d’emprendre el viatge, per no perdre’s  per infinit.

 

Avui per la televisió, es veien en flames algunes mesquites d’Irak, amb quantitat de persones mortes als carrers.

Es un país en guerra civil, entre religiosos, fanàtics, i m’ha vingut a la memòria, una imatge mes o menys del 1936, de una foguera que cremava a la plaça de l’Església de Flix, on tothom estava obligat a tirar, tots els llibres i objectes religiosos que tinguessin, (el meu pare em portava agafat de la ma i va tirar a la foguera, un llibre amb cobertes negres), l’ordre deia, que després es regirarien totes les cases, hi si haguessin incomplert la ordre, serien castigats exemplarment.

Tant si va obeí tothom com  no, la foguera era mol gran.

Jo voldria que desprès de d’aquesta incruent guerra d’interessos, (la primera del segle XXI ) el contendents poguessin conquistar  la llibertat  de pensament, que nosaltres tenim ara, passats 70 anys.

  

Josep Maria Sabaté Pena

 

14.08.07

LA CERVESA. Mereix una denominació seria

Publicat a General | 11:53

 

P I L S E N La metròpoli de la Bohemia del Oest  de 170.000. habitants,  la quarta ciutat

mes gran de la República Checa, es famosa por la marca de cervesa PILSNER

Vaig visitar la típica fàbrica de Cervesa. De les explicacions em va quedar això:

L’estil de fermentació es copiat per quasi tots els fabricants de cervesa.

d’arreu del mon. Però ningú mai a pogut igualar l’aspecte ni els gust.

 

Ens ofereixen una degustació de cervesa abans de passar pels filtres d’acabat.

Pel meu ignorant paladar va ser una novetat, mai havia provat un gust igual.

La cervesa es una beguda alcohòlica, de malt fermentat.

Les matèries primeres son:  

Cereal, ordi i aigua.

Llúpol dona l’aroma i l’amargor, a més de ser un antisèptic que impedeix l’alteració; la proporció que se hi afegeix, es el secret de cada fabricant.      

 

Aprofitant el viatge, ens van ensenyar els camps d’ordi, i les plantacions de llúpol.

L’aigua mineral la proveïa d’una mina que mai s’havia esgotat.

La cervesa afavoreix la salut; l’agent tònic amarg fa venir la gana, i es diürètica. 

La cervesa acabada, la pasteuritzen, i imprimeixen la data de caducitat. Es el que permet traslladar-la per tot el mon, amb el sabor autèntic.

 

La  raó de Memoritzar el viatge als orígens de la cervesa, es que la varietat de marques que ens ofereixen als consumidors, no puc creure honradament, que totes compleixen amb les primeres matèries, que fan que aquesta beguda alcohòlica es digui CERVESA.

 

La primera gerra de cervesa,(ben tirada) amb un terç d’espuma, acompanyada de patates fregides, la vaig provar a la plaça Real de Barcelona amb la característica amargor, que marcava l’inicií d’un nou addicte.

 

Com es defineixen algunes cerveses envasades, que he provat:

Tal com está especificad a les etiquetes.

Elaborada en (Alemania).

      Cerveza de trigo, refermentada en su propio envase.

      Ingredientes: agua, malta de trigo, malta de cebada, lúpulo, levadura.

5,3 % vol. (Fecha de caducidad).

       

      Guadalajara (España)

      Cerveza mexicana importada. alc. 4,6 % vol. (Fecha de caducidad).

       Ext. Sec. Pri.: 11,3 % , contiene antioxidante E 300; contiene cebada.

 

      Elaborada en Sevilla (España)

      Cerveza estilo Pilsen.     

      Ingredientes: agua, malta de cebada, maíz, lúpulo, estabilizador E 405.

      0,0 %. (Fecha de caducidad).

 

      Cerveza, elaborada en (Argentina)

      Ingredientes: agua, malta de cebada, adjuntos LUPULO, antioxidante 224,

      Estabilizante 405, dióxido de carbono 290.   alc. 4,9 %.  (Fecha de caducidad).

 

     Si la autentica cervesa s’elabora amb, ordi y llúpol; sols aquesta formula hauria, de    

     portar el nom de “Cerveza”.

 

Tot el demés son succedanis. Recordeu quant van canviar el nom del Coñac per Brandi, i el de Champany per Cava , i les denominacions d’origen dels vins; puix aixó.

 

Josep Maria Sabaté Pena.    14/ 08/ 2007

19.07.07

Errors humans en la conducció, a causa de la edat?

Publicat a General | 08:31

El meu carnet de conduir  fou expedit el 05/ 12/ 1964,.... fa 43 anys, i fins al dia d’avui, mai he pagat, cap multa de transit , que no vull dir que no hagi fet infraccions , es clar que n’he fet, però la única vegada que vaig ser multat, ( va ser per un aparcament en zona prohibida a Tarragona), i me la van indulta a causa de la mort de Franco.

El *primer* accident, va ser  sortint de Lleida direcció Valls, plovia una mica, y a la primera corba , el cotxe va lliscar quedant en sentit  contrari, amb la gran sort que no venia cap vehicle. Vaig posar el cotxe arramblat quasi fora de la carretera , amb el motor parat. Desprès de tranquil·litzar-nos, Teresina i jo tornarem emprendre el viatge, amb molt de compte fins a San Pere i San Pau.  (no recordo la data, havia de ser pel 1970) .

El *segon* accident, fou anant amb direcció a Valls a fer la calçotada, (anàvem amb el amics de sempre, Ramon i Pepeta) havia plogut la carretera estava mullada, no se ni com va passar però el vehicle hem va patinar i en qüestió de segons, hem vaig trobar clavat contra la muntanya, una tercera part del cotxe, envaint un metro la carretera en direcció contraria. Ens varem salvar per que en aquell precís moment ningú venia per l’esquerra.
Sense ajuda de ningú, varem posar el cotxe a la carreter amb direcció a Tarragona, amb totes les llums davanteres trencades; tornarem a Reus per deixar-lo al aparcament que tenia al carrer Antoni Gaudi,per que era diumenge i el taller per reparar-lo estava tancat.
(no recordo la data, seria pel 1990)

Aquest éss el* tercer* accident que hem passa.
El dia 28 de juny del 2007, (festes de San Pere a Reus), a les tres de la tarda, sortint de dinar  d’un conegut restaurant de Tarragona”, no vaig veure la senyal de tràfic, de direcció obligada a Tarragona, dels dos carrils direcció Lleida, i al veure la línia que separa els dos carrils trencada,... instintivament entro contra direcció.

Al instant, veig  a uns dos cents metres, un autobús que hem venia de cara, redueixo la marxa poso l’intermitent de la dreta i hem paro, ens creuem,(amb els seus clàxons cridant l’atenció) deixo passar dos cotxes més, (estant jo aturat), comprovo que no venia ningú més, poso l’intermitent de l’esquerra i hem col·loco sense mes problemes, en la direcció correcta a Tarragona.

Aquesta imprudència, podia haver provocat un accident de la màxima gravetat, a la meva dona Teresina, Carme la seva germana gran, i jo; a més, dels possibles implicats, en l’accident que podia haver succeït. Tot això va passar, amb menys d’un minut.
Es necessària una humil atenció a la conducció, tant a la carretera, com a la via pública. La precipitació es el primer pas de tots els accidents.

Jose Maria Sabaté Pena

 

08.07.07

Un partit propi

Publicat a General | 13:14

Un partit propi
Josep Maria Sabaté Pena
Reus

Publicat a El Periodico el dia 8 de juliol de 2007

Francesc Ponsa insinua que els jubilats tenim l'oportunitat en les pròximes eleccions de donar el vot al partit que es comprometi a defensar les nostres reivindicacions. Seria més eficaç formar-ne un per defensar-nos nosaltres mateixos sense intermediaris. Si ho han fet els israelians amb èxit, ¿per què no ho intentem a Catalunya? Necessitem una persona jove, d'uns 65 anys, amb prou carisma per despertar-nos i fer-nos sentir la necessitat de ser algú en aquesta societat tan democràtica que permet l'empobriment de les viudes i una pensió insuficient a aquelles persones que han cotitzat més de 40 anys a la Seguretat Social, ja que els deixa de pagar quantitats que poden arribar al 40%. I ara no saben què fer amb els euros acumulats, més de 40 milions. És una estafa legal. El que ens passa als jubilats és que anem de tornada, cansats de fer país, i no hi ha prou solidaritat per part dels autosuficients econòmicament. Però les viudes tenen problemes per sobreviure. Si es formés el partit polític dels pensionistes, potser baixaria l'abstenció.