06.02.08
EL PREU DEL PA
EL PREU DEL PAI els cèntims de €.euro - Passats a “peles”- que 5 “peles” fan un “duro”.
Quant jo era petit el meu avi Mingo, quant passava alguna cosa al pa o al vi, que hi havia a taula, sempre deia, (el pa canviat i el vi usat). I confirmava que si sempre bevies del mateix vi, es podria fe agre poc a poc, sense que el paladar ho notés. En canvi el pa s’aprecia millor el sabor, si de tan en tan cabies de fleca.
Referent al pa, practico el seu consell; al barri de Reus on resideixo, en un cercle d’uns dos cents metres, hi ha al menys deu establiments que son fleques combinades amb serveis de cafeteria, pastisseria, supermercats, gasolineres, be avui el pa es ven per tot arreu, hi la meva primera feina al matí, es anar a comprar el pa i el diari.
A la fleca que mes prop tinc, demano un pa de mig quilo (per dos dies) hi em cobren 1,30 €, arribo a casa, hi el peso, resultant un pes de 432,60 grams, el preu real resulta a 1,50 €, el mig quilo, hi em cobren 0,20 € de més.
Al passat demà, torno a la mateixa fleca, demano el pa de mig quilo a 1,30 €, i a la meva bàscula pesa 463 grams, el preu real 1,40 € el mig quilo, cobrant-me 0,10 € de més.
En dos compres de pa m’han cobrat 0,20 + 0,10 = 0,30 € de més, que son 49,92 “peles”, quasi deu “duros”; 25 “peles”/ dia de promigs.
Si tots el matrimonis ho parelles de Reus, (cada dia) paguen indegudament, als flequers de la ciutat cinc “duros”, la recaptació que fan en un any, es astronòmica.
Reus te 105.000. habita’ns, que son 52.500 parelles.( per l’hipotètic consum de pa)
52.500 multiplicat per 5 son 262.500. “duros”/ dia.
262.500 “duros” multiplicat pels 365 dies de l’any, resulten 95.812.500 “duros”/ l’any.
Però es que son 479.062.500 milions de“peles”. Quasi res 287.922.360. milions de €.
¿No us assembla una exageració el que ens cobren de més?
Això no es tot, faig canvi de fleca, demano un pa de mig quilo, hi hem cobren 1,85 €, no es pot creure, 0,55 € més que a la primera fleca; 91,51 peles, 18,30 duros de cop!!
El pa es una aliment de primera necessitat, no s’hauria de comercialitzar per peces, com es fa en la majoria de pastissos de luxe; Es necessari establir un preu al quilo de pa, i que el consumidor pagui el pes que compra.
Les balances ja les tenen instal·lades, es qüestió de utilitzar-les.
Això, ho pensem la gent que rondem els 75 anys i considerem que l’euro ens ha fotut.
Jose Maria Sabaté Pena
