18/ 09/ 2007  

Frank  Ochmann.

Jubilats de Flix!. Amb tot el temps que faci falta.

(abans dèiem, amb el temps i una canya)  

Es netejarà la pressa de Flix de productes tòxics.

Es recuperarà una consciencia ecològica, que mai havíem tingut.

Es canalitzarà tot el meandre, eliminant, tan els mosquits, com la mosca negra.

Es farà una vila nova, amb un microclima net, on es podrà viure de la industria, la l’ensenyança, el comerç i el  turisme.

Però no queda temps per reconstruir l’esperança, de tots els jubilats d’Erkimia.

2007, ha començat el compte enrere, per deixar de cobrar el complement de pensió, al complir els 80 anys;  (ja sols quedem, els que em tingut les defenses més fortes) els altres, ja ens han deixat sense fer gaire de soroll.

El més fotut, es que tot això passa amb la passivitat d’un poble, que ha resistit tota mena de penúries per mantenir els llocs de treball, dels que treballaven a la fàbrica, (i dels que no), aguantant els atacs ecològics a que estaven sotmesos, a causa de la proximitat de la elaboració i manipulació, de  productes altament  tòxics i cancerígens. 

La acceptació d’aquesta situació que ningú no volia, ha produït una fractura en la convivència dels Flixancos. Els interessos d’uns han topat amb els interessos  d’altres, sense analitzar el que podia interessar al conjunt.

Ningú  es podia adherir voluntàriament a un acord que ens ha perjudicat a causa de revocar l’acord anterior.

Hem perdut tant els judicis com les sentencies que s’han  intentat recorre; ara que fem?

A les persones que la regulació de lloc de treball, va sorprendre mes joves, seran mol importa’ns, les quantitats que deixaran de rebre, hi haurà problemes econòmics.

Hem estat  sotmesos a causa de la herència biològica?

Diuen, que el qui la fa, la paga.

A la fi, tothom te el que es mereix.

El que passa es que no ha quedat tothom igual, hi això es el que dona el malestar, que dia a dia, ens pressiona la consciencia, mentre dubtem de si som o no culpables.

Els verdaders culpables de tot el que passa a Flix, son el que tenen  “La Clau”. 

Josep Maria Sabaté Pena