04.09.07
Entre lo Material..i ..l’Immaterial
Reus 03/09/2007
Entre lo Material..i ..l’Immaterial.
Roderic Guigó
Bioinformàtic. Investigador del projecte internacional Encode.
Professor de la Universitat Pompeu Fabra i científic del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Es un dels 300 investigadors del projecte Encode, la gran “Enciclopedia de los elementos del ADN”. Diu textualment, que entre els pròxims cinc o deu anys, s’obtindrà el genoma individual, el que facilitarà tenir fills a la carta, seleccionant embrions immunes a totes les malalties. La permanència de la individualitat persisteix, a pesar d’haver canviat en trenta anys, tots els àtoms que formaven el nostre suport material. Aquesta consciencia de la existència es l’Ànima? El que no puc confirmar, es si aquesta Ànima, segueix existint fora del suport.Si un investigador amb aquest currículum a les seves espatlles, dubte de la indestructibilitat de l’Ànima, que farem la resta? Que passarà si no hi ha resurrecció?
Això es un nou misteri.
Amb la quantitat de persones que moren cada instant, i les que neixen contínuament, si les Ànimes existeixen fora del suport, passen el temps anant i venint; es deuen agrupar com les orenetes abans d’emprendre el viatge, per no perdre’s per infinit.
Avui per la televisió, es veien en flames algunes mesquites d’Irak, amb quantitat de persones mortes als carrers.
Es un país en guerra civil, entre religiosos, fanàtics, i m’ha vingut a la memòria, una imatge mes o menys del 1936, de una foguera que cremava a la plaça de l’Església de Flix, on tothom estava obligat a tirar, tots els llibres i objectes religiosos que tinguessin, (el meu pare em portava agafat de la ma i va tirar a la foguera, un llibre amb cobertes negres), l’ordre deia, que després es regirarien totes les cases, hi si haguessin incomplert la ordre, serien castigats exemplarment.
Tant si va obeí tothom com no, la foguera era mol gran.
Jo voldria que desprès de d’aquesta incruent guerra d’interessos, (la primera del segle XXI ) el contendents poguessin conquistar la llibertat de pensament, que nosaltres tenim ara, passats 70 anys.
Josep Maria Sabaté Pena
