Hem de retornar l'elegància a la política tarragonina
10 Octubre, 2007 23:53
Publicat per bego,
Política municipal
Dic jo, que el sr. Aregio demanarà disculpes a l'alcalde Ballesteros, no? Vist la claredat amb que ha quedat reflectit que no va estar gens encertat dir que l'alcalde és un mentider, el que hauria de fer amb urgència es quedar com un senyor que és (alguns diuen que era, però jo sé que encara ho és) i demanar disculpes.
Hem de retornar l'elegància a la política tarragonina.
El sr. Aregio no ha superat que ha perdut les eleccions
09 Octubre, 2007 23:46
Publicat per bego,
Política municipal
La calumnia és la més bruta i perversa de les estratègies que les persones poden utilitzar a la seva vida diària i per suposat a la vida política, quan un representa els ciutadans i ciutadanes que l’han votat. És per això que avui em retrobo amb el meu bloc desprès de molts dies de tenir abandonat l’espai virtual, per tal de deixar constància del que ha passat avui a Tarragona i que em resulta realment increïble: un cap de l’oposició que acusa de mentider a l’alcalde utilitzant com arma la manipulació del contingut d’una carta privada oberta amb total impunitat sense permís del seu propietari.
La meva mare em va ensenyar que és de molt mala educació obrir la correspondència dels altres. Però no és només això, és un delicte. Ho és obrir-la i ho és també apoderar-se del seu contingut, encara que no l’hagis obert directament. I algú que utilitzi aquest mètode per intentar fer batalla política i fer-ho, a més, amb faltant a la veritat hauria de replantejar-se si realment és un servidor públic o millor que marxi cap casa.
El sr. Aregio no ha superat haver perdut les eleccions municipals a Tarragona, no ho ha fet. I si vol recuperar el que ha perdut clarament a les urnes, embrutant la vida política a base de tirar porqueria als altres, el que ha perdut clarament a les urnes fa un flac favor a la democràcia, a la ciutat i al seu partit.
Recórrer a acusació falses per desgastar la institució diuen molt poc al seu favor i sobre el seu tarannà personal i estic segura que hi ha gent del seu propi partit que sent vergonya de la seva actuació ahir al plenari i la d’avui.
Lamentablement, reincideix en el mal estil que el va portar a perdre les eleccions i que ara el faran desaparèixer com a oposició.
Tarragona es mereix una oposició seriosa, que treballi en positiu i no un cap de l’oposició que utilitzi la calumnia com a única arma política, que substitueixi la raó per la mentida.
Un dia molt trist
25 Setembre, 2007 01:56
Publicat per bego,
Escric
Tota pèrdua és molt sentida, però si és sobtada i es tracta d'una persona amb tanta vitalitat i que ha treballat tant per Tarragona com José Luis Navarro, encara molt més.
Som molts els qui et trobarem a faltar José Luis!
Com deia avui un bon amic meu, has deixat el llistó molt alt, la nostra obligació és mantenir-ho.
¿La tecnología nos hace más libres o más esclavos?
01 Setembre, 2007 11:22
Publicat per bego,
Llegeixo
Desde su atalaya en las Montañas Rocosas, Thomas J. Frey se asoma al mundo con una barba al estilo Leonardo, una bola de cristal y un imaginario catalejo para vislumbrar lo que pasará de aquí a 20 o 30 años. Ingeniero y diseñador, curtido -durante 15 años- en el goliat IBM hasta que, en 1997, creó el Instituto Da Vinci y empezó a lanzar globos sonda sobre un futuro que se demora más de la cuenta. Pese al advenimiento de internet y a la ubicuidad de los móviles, Frey sostiene que estamos perdiendo el tren de los tiempos. Todo su afán consiste ahora en tender puentes apremiantes hacia el mañana, y lo hace desde el Laboratorio del Impacto en la Red, en el Escaparate de las Invenciones de Denver o en el proyecto de sus sueños: el Museo de los Inventos del Futuro.
PREGUNTA.- En los 70 teníamos una visión muy distinta de cómo iba a ser la vida en el siglo XXI. ¿El futuro no es como se creía?
RESPUESTA.- Hasta cierto punto es cierto. Hemos dejado de pisar el acelerador y tendríamos que estar yendo mucho más rápido. En los últimos años, no hemos avanzado todo lo que deberíamos. Se lo voy a demostrar con cifras. Desde que John Byron dio la vuelta al mundo en dos años, allá por 1765, siempre ha existido una carrera por ir más y más rápido. En 1929, el récord de una vuelta a la Tierra quedó fijado en ocho días y medio. En 1969, el Apolo X marcó el techo de velocidad de una nave tripulada a 24.791 millas por hora (39.897 kilómetros por hora). Y ahí nos quedamos. Ahora parece que vamos a volver a la Luna, pero ¡usando la misma tecnología que hace 40 años!
P.- Pero no negará que, en otros campos, se han producido vertiginosos avances. ¿Qué me dice de internet?
R.- Internet ha sido una enorme distracción. Positiva, eso sí, porque responde a esa necesidad tan humana como la de comunicarse, y cuanto más, mejor. La Red ha avanzado porque es una tecnología solitaria, que se mueve por el impulso de una sola cabeza pensante y que no entraña grandes riesgos. En el mundo del transporte todo es más complicado, porque no nos movemos en una realidad vitual, sino en el universo de la fricción, de los pesos pesados. Las cosas se rompen, saltan por los aires, hay víctimas mortales, como las hubo en la carrera espacial. Todo resulta mucho más caro y requiere un gran esfuerzo material y económico. Pero el reto está ahí y es claro: tenemos que volar más rápido que a 25.000 millas por hora...
Sr. Aregio, lo siento mucho, pero con un "mea culpa" no basta
28 Agost, 2007 03:30
Publicat per bego,
Política municipal
Llego de vacaciones, repaso los periódicos y me quedo realmente alucinada al leer el "mea culpa" de Joan Aregio respecto al Plan General de Ordenación Urbana. Y digo alucinada, porque me parece realmente increíble que quien fue mano derecha de Nadal, quien participó activamente de la patochada que fue la aprobación inicial del plan general urbanístico a puertas de unas elecciones municipales crea, opine, que entonando un "mea culpa" se soluciona todo.
Con pedir perdón a través de una carta en el periódico, no es suficiente sr. Aregio. No lo es. Antes debería contestar las siguientes preguntas:
¿Por qué usted, delfín del anterior alcalde (hecho del cual se ha jactado durante meses, aunque ahora reniegue públicamente cosa que no dice mucho a su favor) pide ahora perdón por un plan que hace dos meses escasos dio por bueno y que ha supuesto la ocultación (por no llamarlo directamente estafa) más directa y grave hecha a los ciudadanos de Tarragona en la historia reciente de la ciudad?
¿Qué hubiera hecho si hubiera sido alcalde, sr. Aregio? ¿Hubiera seguido con la política de menosprecio continuo a los ciudadanos practicada durante sus años de gobierno (porque usted gobernó, sr. Aregio, y con mucho mando, no lo olvide)? ¿Hubiera mantenido el plan general aprobado con su participación y voto, sin explicar la verdad como hicieron en su momento?
¿Puede con su "mea culpa", el sr. Aregio, devolver la tranquilidad a las miles de familias afectadas cuyos miembros no pueden dormir en paz desde hace dos meses?
Una puesta en escena efectista con una carta en el Diari de Tarragona para entonar el "mea culpa" no le exime de la responsabilidad, sr Aregio.
Las cosas, cuando se trata de gestión pública, cuando a uno le hacen valedor y guía de los destinos de miles y miles de ciudadanos y del futuro de toda una ciudad, con un "mea culpa" ante una falta tan grave no basta. Lo siento mucho.
Tweet
technorati tags: Tarragona , CDC , Aregio , Nadal , Plan General
LOS USOS DE INTERNET, A DEBATE
18 Agost, 2007 12:55
Publicat per bego,
Llegeixo
La cultura de los aficionados
Un ensayo de Andrew Keen denuncia los riesgos de la democratización de la red
LA VANGUARDIA. ANDY ROBINSON - Burlington (Vermont). Corresponsal
La biblioteca total de Borges lo contenía todo... Pero por cada línea razonable contenía numerosas e insensatas cacofonías, fárragos verbales e incoherencias, según el propio autor argentino. Lo cual - afirma el periodista y empresario de Silicon Valley Andrew Keen- recuerda mucho a lo que sucede en la última etapa de internet - Web 2.0-, que permite a los usuarios colgar de la red todo tipo de contenidos. Fue este fenómeno el que llevó a la revista Time,en diciembre del 2006, a insertar un espejo en su portada y elegir persona del año a Usted.Es decir, a cualquiera de los incontables ciudadanos que perfila, con sus aportaciones, la red actual; y que, de este modo, va convirtiendo - denuncia Keen- la cultura en cosa de aficionados, y relegando el criterio de los académicos, críticos o periodistas que tradicionalmente han velado por la calidad del conocimiento y de la información.
(Segueix)
"Aplaudo que Zapatero haya afirmado su liderazgo sin mi sombra"
10 Agost, 2007 08:51
Publicat per bego,
Llegeixo
ENTREVISTA: ENTREVISTA FELIPE GONZÁLEZ EX PRESIDENTE DEL GOBIERNO
MARÍA ANTONIA IGLESIAS EL PAÍS. 05/08/2007
En una calurosa mañana de sábado, en su casa de Madrid, Felipe González ha mantenido una larga conversación con EL PAÍS. Es la primera vez que habla de Zapatero, de la derecha y de los motivos de su silencio de los últimos tiempos.
Pregunta. Usted no es muy dado a los discursos últimamente. Llevaba mucho tiempo callado, apartado, refugiado en su exilio interior.
Respuesta. Yo no estoy callado, aunque admito que muchos compañeros tienen también esa misma percepción que usted. Pero no es cierto, no he estado callado en ningún momento. He estado hablando durante los últimos doce años permanentemente. Es verdad que he tratado de no hacer demasiado ruido, pero no he dejado de reflexionar hacia dentro y hacia fuera sobre las realidades que nos afectan, desde Europa hasta América, China o África.
P. No se vaya tan lejos. ¿Por qué no habla nunca sobre este país, sobre su situación política?
R. Porque no me toca. Me costó mucho trabajo apartarme de la pantalla, de la primera línea de la comunicación. Y es verdad que como, a nivel internacional, lo que no está en la CNN no existe, también se produce eso, y mucho más agudamente, en la política nacional. Si no estás en la televisión, es que no estás, y en eso sí que me he retraído, es cierto.
P. ¿Por qué?
R. Por una razón para la que me ha costado muchísimo trabajo reentrenar mi cabeza. Durante décadas, mi cabeza ha estado entrenada, por obligación, para recibir información y, al tiempo que la recibía, la reciclaba en forma de respuesta. Esto fue así en todos los ámbitos de mis responsabilidades políticas. En la última, como presidente del Gobierno durante casi catorce años, se convirtió en un hábito. Uno tiene que comprender que cuando ya no es el responsable de dar las respuestas, le toca callarse. Y ese cambio radical es lo más difícil de hacer en la vida, lo más difícil, ¡se lo aseguro!, el ejercicio más difícil de la vida, y algunos lo resuelven volviendo al ruedo.
P. Su silencio resulta aún más clamoroso cuando en este país hay tanto ruido.R. Sí, sí. Y además, uno de los grandes dramas es que la mayor parte de los ruidos son vacíos. Es asombroso que haya tanto ruido con el problema de ETA cuando tenemos una amenaza más importante en esa materia. Yo he gobernado con cincuenta muertos de ETA, y Adolfo Suárez, con setenta y con ochenta. Y resulta que entonces parecía que ETA tenía menos importancia que la que hoy le atribuyen, cuando ahora está muy debilitada, aunque pueda matar, ¡eh!, que eso lo digo por propia experiencia, que en algún momento puede matar. Pero ETA está derrotada. Y la cuestión está clara: ¿por qué es más importante ETA ahora que está derrotada que hace veinticinco años, cuando secuestraba y mataba en la dimensión que todos hemos conocido? ¡Es que no es verdad, ETA, no es más importante ahora! ¡Es una manipulación política irresponsable! Pero aún es más ofensivo que haya gente que diga que es "un milagro" que se detenga a los terroristas de ETA. Porque yo que he estado en la sala de máquinas, igual que estuvo, por cierto, quien dice ahora esa barbaridad, sé que el mundo de los milagros pertenece a quienes se oponen a la educación para la ciudadanía. Lo que se está produciendo no es un milagro, sino el resultado de la eficacia de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. Esto es lo que me turba de nuestra situación política: que estamos viviendo de falsos problemas.
Decisions pel canvi
03 Agost, 2007 19:06
Publicat per bego,
Publico
La nova etapa de govern municipal de Tarragona i l’acció diària de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ja s’ha posat de manifest en les primers setmanes del mandat amb resolucions valentes i fermes sobre qüestions que en altres èpoques havien (o s’haguessin) quedat damunt la taula. Ballesteros és un alcalde que sap decidir. Té capacitat i l’exerceix i a Tarragona és una qualitat que la ciutadania valora especialment perquè ha estat absent en els darrers anys de govern municipal conservador per raons diverses: desorientació pròpia d’un final d’etapa, manca de projecte polític clar, temor a generar conflicte amb lobbies de pressió, etcètera. El problema de les agressions que pateix la muralla al Portal del Roser per la manca de diligència d’alguns conductors en les entrades i sortides per aquest accés a la Part Alta no és nou. Però sí que és nova la decisió que va aprovar la junta de govern presidida per l’alcalde Ballesteros, de suspendre el trànsit de camions i furgonetes per aquest accés, per evitar fer malbé el patrimoni. La proliferació indiscriminada d’antenes de telefonia mòbil a la ciutat, sense una ordenació adequada i moltes d’elles de forma il·legal, no és nova. Però sí ho és la decisió de suspendre l’atorgament de llicències i ordenar l’elaboració d’un pla especial per fixar els criteris que han de regir la instal·lació d’aquestes infraestructures, així com veure quines tenim actualment, on són, quins permisos tenen etcètera. L’expedient disciplinari del cap de la inspecció d’obres de l’Ajuntament de Tarragona a per construir al centre de la ciutat, en un solar de la seva propietat, un edifici sense llicència, no és nou. Però la decisió de separar del servei al funcionari infractor sí. Nadal ha reconegut públicament que no va voler fer-ho perquè li semblava que no s’havia d’acomiadar com alcalde expulsant un funcionari. Ballesteros es va trobar l’expedient damunt la taula i ha iniciat la seva tasca d’alcalde apartant un tècnic municipal. També podia ser complicat, però ell, molt conscient de la gravetat dels fets, no va dubtar que l’actitud responsable i seriosa era signar el decret. I així ho va fer sense que li tremolés la ma. Són tres exemples, però en sis setmanes de govern en podem trobar molts més. L’ordre d’execució de sentència per enderrocar i adaptar a la normativa urbanística la hípica de la N-340, al costat de la benzinera d’Altafulla, és un altre. Com també ho és donar l’oportunitat als ciutadans de conèixer el contingut del Pla General d’Ordenació Urbanística i rebre tots els afectats. Afrontar manifestacions i protestes com les que s’han vist aquests dies a la plaça de la Font no és fàcil ni còmode, però el govern municipal ha decidit aplicar la transparència, proximitat i participació en aquest procés tan complicat i afrontar de cara i amb rigor tots els conflictes que es poden generar. Totes aquestes decisions tenen un denominador: la defensa del bé comú o, dit d’una altra manera, la creença en les polítiques públiques com un valor imprescindible que ha de generar confiança dels ciutadans en al seva institució municipal i els seus representants. I és un dels valors que sempre ha estat pels socialistes quelcom fonamental que dóna sentit al nostre projecte polític, aquell que ha rebut el suport de la majoria. Sense valors, no es poden defensar els interessos dels tarragonins. Som conscients que ens equivocarem moltes vegades i que en altres ens haurem d’esforçar molt més, però el full de ruta del nou govern, la tasca que hem iniciat i que duem a terme en el dia a dia, té fonaments sòlids que ens permetran arribar als objectius marcats amb honestedat i vocació de servei públic. BEGOÑA FLORIA ESEBERRI Tinent d’alcalde i portaveu del Grup Municipal del PSC de Tarragona
Nadal, persona non grata
02 Agost, 2007 02:30
Publicat per bego,
Política municipal
La frase que més m'ha colpit de la darrera setmana és el titular del Diari de Tarragona "Propongo al Ayuntamiento que declare persona non grata a Nadal". Era el dia de la manifestació contra el POUM. Quatre regidors de l'Ajuntament de Tarragona, José Luis Navarro, Sandra Coloma, Manuel López Pasca i Lola Herra, van donar la cara davant els veïns. Era dur comparèixer allà davant amb tothom cridant, justament però cridant...Felicitats als meus companys i companyes per baixar a la plaça i donar explicacions als manifestants.
La ira dels ciutadans és molt alta. El nyap fet per l'equip presidit per Nadal i l'alarma social generada en la seva etapa de govern, ocultista i tancada, va convertir el POUM en un GRAN SECRET i ara són milers els afectats que estan absolutament indignats.
Sortir allà davant, deia, no va ser fàcil. Com tampoc ho serà tramitar el POUM en la situació actual. Però com diu Navarro en una entrevista posterior al Punt, "primer són els ciutadans". I ara la nostra prioritat és restituir la normalitat en aquesta ciutat, en aquest i en molts altres temes.
Ja no tenim la Rambla més llarga del mon!
28 Juliol, 2007 00:17
Publicat per bego,
Escric
Quan era jove, un dels acudits típics, d'aquells que dèiem per donar-nos importància davant els foranis, era aquell de "a Tarragona, tenim la Rambla més llarga del món, va de l'Atlàntic fins al Mediterrani". Doncs ja no!!!!
L'edifici més alt de la ciutat, l'emblemàtic Atlàntic, aquell que marca el paisatge urbà, el perfil tarragoní confonent-se amb la catedral des de lluny....Ja no és l'Atlàntic....és el.... S.A.N.T.A.N.D.E.R.
Encara que si Santander és al Cantàbric i el Cantàbric pertany a l'oceà Atlàntic, algú pot pensar que l'acudit és perfectament vigent, però avui en dia, quan tots anem amb tantes presses i tenim tanta necessitat de simplificar, a la meitat del raonament, l'interlocutor ja hauria desconnectat i perdria la gràcia. Quin lio, oi?
En fi...el que és evident és que allò de "quedem a l'Atlàntic" ja ha passat a la història. I sincerament, valdria la pena pensar si aprofitem l'oportunitat del canvi per treure el rètol perquè a l'Altàntic estàvem acostumats però una publicitat tan extremada del Santander en un lloc tan visible, doncs no estic jo massa convençuda que sigui adient per Tarragona.
S'admeten opinions......Santander si? Santander no? (no el banc, sino el cartell)
Tweet
technorati tags: Rambla , Tarragona , Atlàntic , Mediterrani , Santander
Del AVE, de lo local y de lo global, de Madrid y de Van Gogh
26 Juliol, 2007 00:15
Publicat per bego,
Escric
Leía en un artículo reciente sobre telecomunicaciones, en el sentido amplio: "Estar conectado o no estar, esa es la cuestión". Y contaba también que en la sociedad globalizada de hoy, estructurada, cada vez más, por un sistema de redes económicas, sociales, culturales, comunicativas.....con nodos de conexión, ser o no uno de estos nodos define la posición de las sociedades locales, que es donde vive la gente, es decir, tú, yo, nosotros...
El AVE afianza Tarragona como nodo de conexión. Ello nos define como un territorio con mejores oportunidades que debemos saber aprovechar. Hoy, en dos horas y 25 minutos he llegado a Madrid, contando que desde mi casa a la estación he tardado 20 minutos más, puedo asegurar que es un tiempo record. He viajado por la mañana para entrevistarme con el Director General para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria y he vuelto a tiempo para cenar con mi familia. ¡Y ambos trenes, el de ida y el de vuelta, iban llenos hasta la bandera!
Paisaje al atardecer,1890
Vincent van Gogh
En Madrid, la canícula era importante, como siempre en estas fechas, así que he aprovechado un par de horas libres para visitar la última exposición temporal del museo Thyssen-Bornemisza, que lleva por nombre "Van Gogh. Los últimos paisajes". La muestra, que recomiendo, incluye buena parte de la fecunda obra de los últimos días de la vida del artista, en Auvers-sur-Oise, a treinta y cinco kilómetros de París. Vincent produjo en setenta días, el mismo número de obras y una treintena de dibujos. Un combate frenético contra el tiempo...el tiempo....Ese concepto que a todos nos marca en un momento u otro de nuestra vida.
Rebo el mem de la catosfera i el contesto
24 Juliol, 2007 02:43
Publicat per bego,
Escric
Segueixo el Mem que m'envia la Carme Sánchez i que li ha enviat Lourdes Muñoz. S'anomena "mem de la catosfera" i són recomanacions de la catosfera:
Passo aquest mem a blocaires de la blogosfera tarragonina i de diferents procedències: Jordi Salvat, Xavier Sabaté, Tondo Rotondo, Núria Segú i la Jaka
L'estil del PP a Tarragona, com a Madrid
21 Juliol, 2007 21:06
Publicat per bego,
Política municipal
Sóc conscient que amplifico la noticia penjant aquest post, però em sembla tan greu que el Partit Popular apliqui a la política municipal Tarragonina el mateix mal estil que a la resta de l’Estat que no m’he pogut estar d’escriure-ho. Em refereixo a les declaracions que divendres va fer el regidor del PP Alejandro Fernández acusant l’equip de govern de censura en les pàgines web que es poden consultar des de l’Ajuntament. Una mentida del pitjor estil, en la línia de l’enorme i indissimulada hipocresia a la qual altres dirigents del Partit Popular ja ens tenen acostumats en casos com l’Estatut, la teoria de la conspiració en relació amb els atemptats de l’11-M, la guerra d’Iraq o el Prestige.
El sr. Fernández és un bon alumne del sr. Acebes, Zaplana o Rajoy i ha aprés ràpid en com utilitzar els altaveus mediàtics per manipular i difondre falsedats per desgastar els que ell considera enemics naturals, els socialistes. En la nota difosa divendres, va “denunciar” la censura que segons diu aplica l’Ajuntament de Tarragona “amb l’ús de les noves tecnologies entre els treballadors i funcionaris del consistori” perquè, segons ell, des dels ordinadors del consistori no es podia accedir a través d’internet a determinades pàgines, concretament la del Mundo, la del sindicat Asemit i el saló dels penjats.
El que no explica el sr. Fernández és que l’Ajuntament de Tarragona compta des de fa quatre o cinc anys (no tinc la data exacta) d’un sistema automàtic de filtratge de continguts. Hi ha tres nivells de restricció que es van fixar en època del govern CiU-PP i que no s’han tocat.
Tampoc no explica que l’eina informàtica s’actualitza cada dia de forma automàtica i si hi ha una pàgina web o un bloc que s’hagi modificat i aquell dia contingui una paraula de les incloses en l’arbre de filtratge (que insisteixo que va dissenyar l’equip de Govern de CiU i PP i que no s’ha tocat) doncs es bloqueja. Com tots els sistemes automàtics, no és perfecte, però quan es detecta que hi ha un bloqueig que no té raó de ser doncs es treu el filtratge de forma manual un cop l’àrea d’informàtica n’ha estat informada.
Tampoc explica que va ser Joan Miquel Nadal qui va signar el decret de l’ús d’internet per part dels funcionaris per finalitats exclusivament laborals durant les 35 hores de la seva jornada de treball. Un decret totalment raonable al meu entendre. Però que ara el sr. Fernández decideixi defensar el canvi de determinades pràctiques relacionades amb l’ús de la tecnologia per part dels funcionaris quan va ser ell (com a membre de l’equip de govern de CiU i PP) qui les va instaurar, em sembla una manipulació absolutament immoral.
A tot s’això s’afegeix que van ser CiU i PP els que van decidir incrementar els nivells de restricció als partits de l’oposició i reduir-la pel que fa al govern. Ara, el sr. Fernández és oposició i no li agrada, però va ser ell qui va decidir que es feia així.
La dreta ja ens té acostumats a no voler per ella el que si vol pels altres. Els socialistes, quan són a l’oposició, que s’aguantin. Ara bé, ara que sóc jo, regidor del PP, qui he de patir la restricció que jo mateix vaig posar, llavors NOOOOOO! Visca la hipocresia del Partit Popular.
Segur que hi ha moltes coses que les fem o les farem malament i entenc que llavors les critiqui, però intentar desgastar el govern amb falsedats és un mal estil, molt mal estil. Aquesta és l'oposició constructiva que va anunciar el dia de la constitució de l'Ajuntament? El seu veritable tarannà l'ha traït ràpidament.
Hem de dignificar la vida política i lluitar contra la mentida......Lamentablemente el sr. Fernández no va per aquesta via.
Tweet
technorati tags: mentira , Partido Popular , Prestige , Iraq , Tarragona
De noves oportunitats, d'un apunt del darrer plenari i d'una petició
18 Juliol, 2007 12:53
Publicat per bego,
Escric
Aquests dies he assistit al II Encuentro de sobre Telecomunicacions y Gobiernos Locales: Infraestructuras y Servicios, on he pogut compartir coneixement i aprendre molt, no només dels ponents, sinó també dels companys i companyes d'altres municipis d'Espanya que també hi han assistit. Intercanvi d'experiències i reflexió, dos elemenets importants per mi.
En el marc de les jornades, comentaven que la societat de la informació o més ben dit del coneixement està esdevenint quelcom quotidià, tan quotidià que els grans opinadors mundials, com Al Gore, ja han deixat de parlar-ne per passar a altres reptes mundials també de gran importància, com el canvi climàtic. Ambdues qüestions són claus per la nostra vida. Tot i que ambdues tenen implicacions ambientals i personals, l'una, el clima, afecta més l'entorn físic i l'altra, la tecnologia, el nostre desenvolupament com a persones. Internet, la telefonia mòbil, etc...ens està canviant la vida i ens obre un món amb noves oportunitats. Les persones amb disminucions de diferent índole, per exemple, poden utilitzar la tecnologia per compensar les seves limitacions i els nostres avis, per citar-ne un altre, es poden sentir més segurs si poden optar a teleassistència.
Des de les administracions públiques i en especial des de la local, hem de treballar per assolir aquest objectiu de possar les tecnologies de la informació i de la comunicació al servei de les persones. Aquest és el camí, complexe com tots, però des de l'Ajuntament de Tarragona l'iniciem amb moltes ganes de treballar.
IMPOPULAR PERÒ NECESSARI
La mala gestió de CiU i PP ha fet que la despesa de recollida de la brossa sigui un 37,5 per cent més cara que la inicialment prevista i que haguem de prendre una mesura realista i necessària, sabent que és impopular. Per corregir la situació i regularitzar-la hem hagut d'aplicar un increment del 10 per cent de la taxa d'escombraries.
PETICIÓ
Rocío Leon, bona amiga i coordinadora de Dones en Xarxa, em demana que voti per Cristina del Valle al premi de participació per la igualtat que ha convocat el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid. Em demana que reenviï el seu correu, però crec que és millor demanar-vos-ho des d'aquí. Així que si lliurement voleu votar només cal anar a l'enllaç http://www.consejomujeresmadrid.org/premio.asp
Tweet
technorati tags: TIC , Societat Informació , Tarragona , Al Gore , brossa
El difícil paper de l`oposició (un ha de mirar casa seva abans de criticar la del veí)
16 Juliol, 2007 02:26
Publicat per bego,
Política municipal
Ho entenc. Després de 18 anys al Govern, deu resultar difícil adaptar-se a una situació que pels regidors de CiU i del PP és molt nova, estar a l’oposició. No és gens còmode, però és possible i ha de ser possible perquè Tarragona necessita d’una oposició que realment presenti una alternativa al projecte de ciutat del nou govern i que, si no la té (com sembla) doncs al menys quan triï un tema per criticar parli (si us plau!) amb coneixement de causa. I si pot ser, també mirant la pròpia casa abans de criticar la del veí. No fos cas que s`assenyales una pretesa gotera a la casa del costat – que no en tenim cap, els ho asseguro – i en canvi a la pròpia tinguessin forats per tot arreu.
Ho dic per les declaracions que el sr. Aregio de CiU i el sr. Alejandro Fernández, del PP, han fet aquests dies qüestionant si puc o no puc exercir de regidora i de responsable de l’oficina del Delegat del Govern a l’hora. I m’estranya que precisament ho qüestionin ells, perquè els valoro com a persones que coneixen l’administració, però com veig que tenen dificultats en diferenciar el que és un càrrec tècnic d’un polític doncs els ho explicaré. A l’ajuntament sóc regidora, càrrec polític, des d’on prendré decisions polítiques per treballar per una Tarragona millor, amb més qualitat de vida, amb més oportunitats per tothom, amb més projecció. A la Generalitat, tinc un càrrec tècnic, duc a terme les gestions que m’encomana el Delegat. És un càrrec de confiança, òbviament, perquè sóc personal eventual i em poden cessar en qualsevol moment, però en cap cas és un càrrec polític. Mai a la vida, en els quatre anys que treballo per l’administració autonòmica, he fet una declaració política relacionada amb el Govern de la Generalitat. Tinguin ben clar que si es presentés un cas amb col•lisió d’interessos entre la Generalitat i Tarragona, optaria sense cap mena de dubta per allò que es decidís a l’Ajuntament. Em dec als ciutadans que em van votar i als quals represento. A ningú més. I és legalment compatible. En això la nostra legislació és la més estricta d’Europa com s’ha dit en moltes ocasions. Tinc un càrrec representatiu de regidora pel qual no puc cobrar cap sou i només puc percebre alguna remuneració per assistències. I tinc una feina a l’administració autonòmica (on per cert cobro 43.864 bruts a l’any)
Dues coses perfectament compatibles segons la legislació vigent, com no podria ser d’una altra manera perquè si no, cap funcionari (tècnics, mestres, metges, etc....) que es dediquen també a la política no podrien fer-ho. CiU i PP han tingut, tenen i tindran molts casos similars o iguals. El mateix sr. Aregio ha estat, ell si, càrrec públic a un altra administració i ha estat regidor al mateix temps i ho continuarà essent aquests propers quatre anys si no estic mal informada. És curiós, la dreta tarragonina sempre que ha tingut ocasió ha entrat en aquestes discussions sense sentit.
A mi m’hauria agradat i m’agradaria que parlessin de la veritable col•lisió i la veritable incompatibilitat d’interessos que es produeix quan hi ha col•lisió d’interessos públics i privats a Tarragona. Però no en parlen i em temo que no en parlaran mai. Com dic no és còmode fer oposició, però potser hauran de començar a acostumar-s’hi.