De la mania del sr. Nadal de treure protagonisme al sr. Aregio

27 Abril, 2007 23:17
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Per què el sr. Nadal es dedica a contraprogramar contínuament al sr. Aregio restant-li protagonisme públic? Com a periodista que sóc, és quelcom que em sorprèn una i altra vegada. No hi trobo explicació lògica.

Em va sorprendre la setmana passada, crec que era dijous, quan durant el matí el sr. Nadal va convocar d’urgència, a primera hora de la tarda, una roda de premsa sobre urbanisme, el mateix dia que Convergència havia anunciat que ja tenia llista i que volia presentar-la en societat a les vuit del vespre. Endevinen per a qui van ser els principals titulars dels diaris al dia següent?

I em va sorprendre ahir, quan amb l’excusa de no tenir protagonisme, Nadal va decidir no presentar-se a la fotografia de grup de la seva candidatura al Fortí de la Reina, provocant, precisament, l’efecte contrari, que és tapar Aregio. Va ser Nadal, i no Aregio, qui va ocupar els titulars de premsa i fins i tot el confidencial el Diari de Tarragona. Un altre cop va passar davant com a primera figura.

Les campanyes tenen pocs secrets avui en dia, però una de les normes més fonamentals, i que s’aplica a totes les accions comunicatives, polítiques o no, és que un ha d’intentar tenir el major protagonisme mediàtic possible. Sempre juga l’entorn, l’oposició, els imponderables, però només faltaria que no poguessis controlar casa teva, no? Doncs no és tan obvi. El sr. Nadal insisteix un cop i altre en tapar els seus. És poc elegant, què voleu que us digui....

Demà més ( o no!!!)

9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Un poema fantàstic per tancar un Sant Jordi especial

26 Abril, 2007 00:44
Publicat per bego, Escric

Avui, quan he arribat a casa, després compartir amb bons amics una nit literària amb Jordi Cervera com a escriptor convidat a la Trobada d'Escriptors del Camp de Tarragona, m'he trobat un poema escrit per la meva filla Laura, de deu anys, sota el coixí del llit:

"Marieta, marieta,

que estàs al camp tota soleta.

Ets més bonica que una rateta,

amb aquestes taquetes

que semblen piguetes"

Que voleu que us digui, m'ha tocat la fibra! No és el millor dels poemes, però si el millor dels regals per tancar un Sant Jordi (allargat) que enguany ha estat realment fantàstic per molts motius.

Demà més (o no!)

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El 27 de maig, eleccions municipals (i de com un bon debat polític motiva els ciutadans a exercir el dret a vot)

23 Abril, 2007 12:55
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Ja sé que sembla obvi, però veure l'envejable alta participació assolida a les eleccions a França em fa pensar que hem d’insistir que el 27 de maig tots tenim una cita amb la democràcia per triar els nostres representants municipals. L’èxit assolit en el país veí és l’exemple de com un bon debat polític motiva els ciutadans i ciutadanes a participar molt més en els processos democràtics. La confrontació d’idees, la credibilitat dels projectes, la capacitat dels polítics de fer un discurs que assoleixi realment els nivells de responsabilitat que la ciutadania reclama als seus dirigents, aixequen l’interès de la gent per exercir el dret a votar. El que ha passat a França desmenteix les proclames d’aquells que, des d’un discurs populista i sense fons, insisteixen una i altra vegada que la política no interessa la gent.

A Tarragona tenim l'obligació d'anar per aquesta via. El problema és que és difícil aixecar el nivell del debat en una ciutat on els dirigents que l’han governat en els darrers 18 anys no han fet gaires esforços per prestigiar la política municipal (les conseqüències d’això son clares, només cal mirar el final d’etapa que estem vivint i el tipus de candidatures que es presentaran a les eleccions).

Lamentablement, i segurament per la manca de debat polític real, aquests dies he percebut que hi ha alguns sectors de la població que no tenen massa presents les eleccions municipals. Davant aquestes circumstàncies, crec que els partits hem de fer un esforç suplementari aquests dies, i avui Diada de Sant Jordi és una bona ocasió per recordar als tarragonins i tarragonines que el dia 27 de maig han d’anar a votar.

Tots hem d’exercir un dret que a les generacions que ens han precedit els va costar molt de guanyar. I algun dia, espero, aquesta ciutat serà exemple de debat i confrontació d’idees i de projectes, amb seriositat i rigor i des del respecte que els ciutadans i ciutadanes mereixen.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Ahora toca mirar a Tarragona de otra manera....Con la mirada alta!!!!

20 Abril, 2007 04:14
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Tener dos hijas genera una gran satisfacción, ser monomarental, es una situación en la que me siento cómoda, pero cuando la actividad del día es frenética y al acabar, casi nunca antes de las 8, una sola tiene que afrontar cenas, baños, deberes, juegos, tareas domésticas, etcétera..... a veces me pasa lo que hoy, que acabo escribiendo casi a las cuatro de la mañana, porque hasta después de media noche no puedo dedicar un rato a reflexionar, revisar prensa, navegar por la red buscando ideas o leyendo blogs amigos y explicar, en mi propio bitácora, mis pensamientos e inquietudes.

Por la hora, no voy a poder ahondar en el magnífico acto de presentación del libro “Tarragona, con la mirada alta”, con Pep Félix Ballesteros, con Joan Pascual como invitado de honor y muchos amigos y amigas entre el público. Ni en la jornada sobre urbanismo organizada espléndidamente por el compañero, concejal y también candidato Carlos Castillo, donde han surgido interesantes reflexiones sobre cuál ha de ser el modelo de ciudad que garantice la cohesión social, econòmica y que permita realmente ser vivida y disfrutada por todos y todas.

Pero si me gustaría remarcar que Carlos, en la jornada, ha mencionado varias veces que como dice Pep, hay que tener la mirada alta. Me parece un concepto clave de lo que significa el proyecto de Pep Fèlix Ballesteros para esta ciudad.

Tarragona, con la mirada alta para:

  • elevar el nivel en todos los aspectos
  • para recuperar el orgullo de ciudad
  • para trabajar mirando al futuro y con previsión, pero haciéndolo a la vez desde cerca
  • para ser ambiciosos en los objetivos pero extremadamente cuidadosos, respetuosos y modestos en las formas
  • para generar consensos y complicidades dentro y fuera de la ciudad, que nos permitan recuperar el liderazgo perdido
  • para crear una ciudad donde vivir sea un privilegio y donde la ciudadanía tenga cada vez mayor conciencia colectiva, mayor implicación en el tejido asociativo, se sienta realmente partícipe de un proyecto municipal que ha de ser de todos y no de unos pocos.

En fin.....ahora hay que abrir una nueva etapa. Tarragona, con la mirada alta.

Mañana más!

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Presentació del llibre ‘Tarragona amb la mirada alta’

18 Abril, 2007 01:19
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Demà dimecres, 18 d’abril, a les 20:30 hores, al Bar Museum, Sant Llorenç 8, es presentarà el llibre ‘Tarragona amb la mirada alta’.

En aquest llibre, Josep Fèlix Ballesteros ens descobreix fragments de la seva vida, del seu pensament, i del futur que vol per Tarragona, a través d’una conversa mantinguda amb mi, on es desprén també perquè em va seduir i em va convèncer per col.laborar projecte socialista a Tarragona.

El llibre es complementa amb la transcripció de la conferència ‘El Futur que vull per Tarragona’ i, també, amb un seguit de reflexions sobre els reptes de la societat actual.

S’encarregarà de presentar el llibre, Joan Pascual, director de l’Aula de Teatre de la URV.


Esteu convidats!

(a l’ampliació del post pots veure la introducció del llibre que explica el perquè de tot plegat, fins i tot del perquè jo estic escrivint això ara mateix)

 (Segueix)

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Mirando al futuro

10 Abril, 2007 03:59
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Hay dos actitudes en la vida. Mirar al futuro, dar opciones, buscar soluciones y tener conciencia colectiva y generar ilusion. O bien criticar, buscar culpables, entrar en un bucle de reprobaciones sin razones y sin retorno y cerrarse en el pasado.

Los dias de Setmana Santa nos dieron un ejemplo caro de las dos actitudes respecto al caso del Forti de la Reina.

Futuro..... Ballesteros

Pasado....adivinen quien.....

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

De la diferència entre legalitat i ètica, del Fortí de la Reina i d’un govern socialista de majoria àmplia a Tarragona

03 Abril, 2007 00:17
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Primer: Legalitat no és igual a ètica. Per això no es pot aprovar Terres Cavades. És legal, jo mai he entrat a valorar cap procés judicial (ho recordo per si hi ha algú que no em llegeix habitualment i pensa el contrari) però.....és ètic?.....Crec que qui millor ho explica aquests dies es Faro amb el seu genial acudit al Diari de Tarragona.

Segon: Em sorprenen algunes reaccions a la roda de premsa de Xavier Sabaté sobre el Fortí de la Reina. Mai els socialistes han fet llenya d’aquest tema, ha estat CiU qui l’ha posat a l’agenda mediàtica; i les ires dels funcionaris afectats haurien d’anar cap a qui polititza la qüestió, i no pas cap a qui puntualitza el que va passar.

Tercer: Josep Fèlix Ballesteros va intervenir dissabte al consell nacional del PSC amb una declaració que em sembla molt destacable: “La coalició que vull és només amb els ciutadans i ciutadanes de Tarragona”, va dir. Ens cal un govern fort, que pugui governar amb solidesa i estic segura que els tarragonins i tarragonines ho entendran així el 27 de maig.

8 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

De los imbéciles, de la ignorancia de Aregio y de Terres Cavades Fútbol Club

27 Març, 2007 20:22
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Me sorprenden pocas cosas en la vida, pero hoy me quedé alucinada al leer la página del Diari de Tarragona en la cual el alcalde (sí, sí, he dicho alcalde, la principal autoridad de la ciudad, aquel que debe ser ejemplo máximo de respeto, buen hacer y compromiso público) manifiesta: “¿QUIÉN ES EL IMBÉCIL QUE DICE QUE NO SE PUEDE APROBAR TERRES CAVADES?”.

Nadal no es conocido precisamente por sus altos niveles de respeto al prójimo, más bien al contrario. Pero que llegue a ese nivel de grosería me parece indignante. Y puestos en el tema, debemos ser centenares, miles, los IMBÉCILES tarraconenses que pensamos que no se puede aprobar Terres Cavades, no me meto ya en temas legales, sino por temas éticos, y no hace falta que me extienda porque la ciudad ya ha hecho su juicio en este tema.

Aregio se ha dado prisa en desmarcarse de la “frasecita”. Ha llegado a decir en un debate público en la URV que no sabía quién la había dicho. ¿El concejal de Hacienda no se entera de lo que hace y dice su alcalde? Tal ignorancia resulta, como poco, curiosa. El candidato convergente intenta desmarcarse, pero quiera o no es compañero de Nadal y, por tanto, cómplice y copartícipe de su gestión desde hace años. Es duro tener un compañero de equipo de tal talante, pero Aregio no puede renegar de ello, porque uno es lo que es y viene de donde viene, por mucho que intente parecer lo contrario.

Y para finalizar, recomiendo la lectura del artículo de Frederic Porta en el País de hoy, titulado "Terres Cavades FC", el cual reproduciré dos fragmentos: “Ya que el urbanismo tiraniza a tan anciana urbe, ya que la información privilegiada, el súbito enriquecimiento y la sospecha popular parecen gobernar a sus anchas por tan excelsas tierras, rindámonos a la tozuda realidad para recibir a la nueva secta dominante bajo tronar de clarines y trompetas, pese a resultar infame para la lírica, la ética y la simple decencia. Que pase Terres Cavades y larga vida al primer ejemplo de triunfo palpable de lo urbanístico sobre lo futbolístico”.

Y también: “El Nàstic siente su alma vacía de ética. En esta Tarragona ya no se respeta ni al Gimnàstic. Y eso son palabras mayores, la antesala del Apocalipsi”

No anem bé!

Nota: Podéis leer el artículo entero clicando "segueix".

 (Segueix)

14 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Gràcies per la confiança

25 Març, 2007 01:14
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Avui no puc dormir, es nota per l'hora del post. I ja em va bé perquè així podré escriure les impressions del que ha estat un dia d'emocions, cosa que ja volia fer aquesta tarda però que no he dut a terme per manca de temps. Bé, en realitat han estat dos dies d’emocions, perquè divendres l'Assemblea de l'Agrupació Local del PSC de Tarragona va votar la candidatura per a les properes eleccions municipals i va donar confiança unànime a la proposta encapçalada per Pep Fèlix Ballesteros i en la que tinc l'honor de participar en el número 6. Avui (ahir en realitat per l’hora que és), el Consell de Federació del PSC ha ratificat aquesta llista i al migdia ens hem fet una foto de família tots els integrants, gent magnífica que treballaran amb ganes per fer al Pep alcalde i configurar un govern municipal que faci les coses de forma diferent i millor.

El primer que vull fer avui és donar les gràcies al Pep i a tots els companys i companyes del partit que m'han fet confiança per anar a la candidatura per impulsar un projecte il·lusionant i engrescador que estic segura que comptarà amb l'ampli suport dels tarragonins i tarragonines. Utilitzaré totes les meves capacitats, experiència i il·lusió en fer-ho el millor possible.

I el segon, donar les gràcies també al meu cap, amb qui he format equip durant els darrers tres anys en totes les importants tasques que se li han encomanat en el Govern de Catalunya, Xavier Sabaté. Gràcies per inocular-me el virus de la política i per motivar-me en el nou repte que ara inicio. No ha estat ell sol, l'han ajudat molts més (oi Joan?) però avui m'adreço especialment a ell perquè vull aprofitar aquesta plataforma virtual per dir-li que és un gran polític i un gran mestre, a més d'amic. La meva llista d’agraïments seria llarguíssima, però sóc conscient que no els puc fer tots des d’aquí així que miraré d'anar-ho duent a terme des d’altres fòrums.

Finalment, aprofito per anunciar que des del bloc inicio avui un DIARI DE CAMPANYA que intentaré anar actualitzant periòdicament sense abandonar la varietat de pensaments, escrits i comentaris que sempre he pretès que contingui aquest bitàcola. Als amics i amigues als quals els avorreix la política (que també en tinc) els demano disculpes d'antuvi perquè durant els propers mesos hi dedicaré més espai com no podia ser d'una altra manera.

No voldria acabar sense referir-me al Jordi Salvat, que des del seu bloc em convida a reflexionar sobre el pas que he fet i sobre si és un camí amb retorn a la professió de periodista. Jordi, si et sembla això ho deixo per comentar-ho un altre dia perquè ara seria un post massa larg.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L’ASSEMBLEA LOCAL DEL PSC APROVA LA LLISTA PER LES ELECCIONS MUNICIPALS DE MAIG

24 Març, 2007 00:22
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

El cap de llista del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, destaca que la llista del PSC per les eleccions municipals “combina renovació, continuïtat i solvència” a la vegada que “és un reflex de la ciutat des del punt de vista territorial”.

El candidat a l’alcaldia, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat que “els socialistes presentem el projecte més solvent, amb persones de provada capacitat de gestió procedents del món de l’empresa, la universitat o l’activitat professional, i amb independents de prestigi”.

En referència a la presència de quatre independents ha dit que és un missatge clar de que els socialistes volem sumar el màxim de voluntats possibles entorn a un projecte il·lusionant d’una Tarragona forta, ambiciosa, potent, projectada al futur i que ha de ser l’autèntic motor del Camp de Tarragona” .

Per Ballesteros, la llista que avui s’ha aprovat és un compendi de “paritat, solvència, territorialitat, renovació, capacitat, eficàcia i fortalesa”. “En definitiva, és un equip per governar” ha assegurat el cap de llista.

Pel que fa a la renovació i a la paritat, l’alcaldable socialista ha volgut deixar clar que “és una llista molt renovada ja que entre els 15 primers integrants, 9 hi són per primera vegada” i també que “la paritat ha estat sempre present en les nostres llistes, encara que no fos una obligació legal com és ara”. A l’actual llista, 11 dels integrants són dones.

Ballesteros ha agraït de manera molt destacada “la bona tasca que han fet els fins ara regidors Carles Cepero, Ana Díaz, M. José Elices i Teresa Rubio” dels quals ha afirmat que “compta amb ells per continuar treballant per Tarragona des de diverses responsabilitats”.

Finalment, Ballesteros ha dit que “els membres de la llista ja treballaran com a futur equip de govern des del proper dilluns”.

 (Segueix)

9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Yo ya he estado aquí

21 Març, 2007 17:58
Publicat per bego, Escric

Hoy me regalaron un libro y en la dedicatoria dice "para una mujer que se deja seducir por la vida". Lo ha hecho una gran amiga, de la que me siento muy orgullosa. De ella aprendo cada día miles de cosas y es uno de los anclajes que me permiten seguir adelante en los momentos más chungos y abrazar las felicidades que me llegan con generosidad y desde la pasión que me sirve siempre de motor.

El libro es "Yo ya he estado aquí" de Jordi Balló y Xavier Pérez, ya hablaré de él más adelante, cuando lo haya leído. Pero hoy quería aprovechar la sorpresa que me han dado comiendo para rendir un pequeño homenaje desde aquí a todos mis amigos y amigas, que son muchos y quienes, cada uno desde su ámbito y faceta, siempre me apoyan con lealtad y generosidad, y que siempre me aportan experiencias y cariño, con las que crezco, aprendo y vivo lo más feliz que puedo.

Y como supongo que no os lo digo suficiente, quiero hacerlo ahora desde aquí....a todos, sin excepción, gracias.

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Podrem superar algun dia la política de vodevil a Tarragona?

21 Març, 2007 08:07
Publicat per bego, Escric

Diumenge, al Bernabeu, em vaig trobar l'Agustí Mallol molt disgustat amb totes les coses que aquests dies s’estan dient sobre ell i especialment dels qui durant 18 anys ha considerat amics. Vagi per endavant que per raons familiars li tinc carinyo a Mallol, i no me’n amago tot i que mai he combregat massa amb la seva manera de fer ni he compartit el seu estil de fer política. I per això vull escriure aquestes línies, perquè més enllà de la crítica política normal que pot generar una decisió pol.lèmica com la que ha pres, no em sembla de rebut que aquells que van acollir amb els braços oberts al trànsfuga Yxart per abandonar el grup municipal del PSC en el seu moment, o que ara no tenen cap problema en rebre de nou a un alcalde, el de Castellvell, que havia marxat a un altre partit i que canvia per segon cop de sigles, sotmetin al personatge a l’escarni públic amb la virulència amb que ho estan fent. Em sembla, com a mínim, moralment qüestionable. Vull recordar només que Mallol ha marxat com a regidor al grup mixt, fet molt diferent als dos exemples anteriorment esmentats. Aquest capítol, l'hauríem de tancar ja tots plegats.

Lamentablement, a Tarragona, estem massa acostumats a la política de vodevil i a centrar l’atenció pública en baralles que massa sovint ratllen el terreny del personal, en ves de dedicar-nos al que veritablement importa: treballar per fer molta i molt bona feina per garantir el progrés econòmic i social de la nostra ciutat i per la igualtat d’oportunitats de tots els tarragonins i tarragonines.

Com li vaig dir a Carles Sala al seu bloc, la desafecció de la política es responsabilitat de tots, però també penso que d’uns més que d’uns altres, perquè la manca d’ideologia i d’un projecte polític real de la majoria dels que han estat els nostres dirigents municipals durant els darrers 18 anys han fet baixar el nivell de discurs d’aquesta ciutat a cotes tan baixes que ara, aixecar-les, ens costa Déu i ajut.

Per cert, Vista el Nàstic! (ànim nois, ho aconseguirem)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Recordando a Boccaccio

16 Març, 2007 10:46
Publicat per bego, Llegeixo

"Meter mucho ruido a propósito de una ofensa recibida no disminuye el dolor, sino que acrecienta la vergüenza".

Màrius Carol recuerda hoy en su columna de la Vanguardia la frase que Giovanni Boccaccio escribió hace siete siglos.

Siempre es bueno revisar a los clásicos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

De Estopa, la irresponsabilidad del PP y de los treinta-y-tantos

09 Març, 2007 23:50
Publicat per bego, Escric

Escribo escuchando a Estopa. Me gusta la rumba, es algo, supongo, genético. No soy de Barcelona, ni siquiera catalana. Soy aragonesa, pero la rumba me motiva, me mueve, me alegra el corazón."Las penas con rumba son menos penas..." cuenta Estopa. La verdad es que hoy necesito a Estopa para poder relativizar un poco lo que está pasando. He tenido tentaciones de acercarme a la plaza de la Font de Tarragona para ver cuanta gente apoyaba el ruido. Ese ruido que el PP propaga irresponsablemente. (al final no lo hice)

No quiero hablar de la situación que está creando el PP, me pone nerviosa. Tampoco voy ha hablar de Carles Sala ni de la desafección de la política, ya le escribí el post lo que pienso.

Voy a hablar de los treintan-y-tantos, esos que tengo yo ahora. Y lo hago a tenor de una conversación de esta tarde con mis amigos. Crecemos, luego asumimos responsabilidades. Llega un momento, a los treintantantos, que dejamos de aprender para aplicar lo aprendido. Ello no quiere decir que abandonemos la formación personal o profesional. Eso nunca. Pero sí que empezamos a ser referentes en nuestras pequeñas parcelas vitales, lo que decimos o decidimos cuenta, y eso significa que nuestro nivel de responsabilidad en el entorno aumenta.

Sigo escuchando a Estopa.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Vil.la Casals, una visita que val molt la pena

06 Març, 2007 00:18
Publicat per bego, Disfruto

No sóc catalana de naixement, ho sóc d'adopció, com molts altres, com milions d'altres. I potser per aquest motiu, per ser filla d'emigrants dels anys 70, amb una escolarització deficitària en alguns aspectes de la cultura catalana... potser per aquest motiu (dic) no conec a fons figures que per altres són referents vitals, com el mestre Pau Casals. Per això em va agradar especialment la visita que vaig fer dissabte, quan vaig acompanyar el president de Catalunya, José Montilla, a veure la Casa Museu Pau Casals a Sant Salvador (El Vendrell).

Em va impressionar la visita per la museïtzació del recinte i per com permet fer un recorregut interessantíssim per la vida i obra famós violoncel·lista a través d'objectes, documents originals i diversos audiovisuals.

Hi va haver dos moments realment impactants en emocions, que em van sacsejar. El primer, va ser el vídeo del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides el dia 24 d'octubre de 1971, quan tenia 94 anys. Se'm va posar la pell de gallina pel que significa l'aportació del poble català a la construcció d'un món en pau. Del concret al més global, un exemple clar del poder de les paraules, de la força d'un poble a través de la seva gent i de la capacitat de transformació que tenim tots plegats i a la que de vegades renunciem.

El segon moment, va ser una imatge. L'eclipsi de lluna des de les escales que bordegen els jardins de Vil·la Casal. Una imatge de gran bellesa d'aquelles que són difícils d'oblidar. Des d'aquí vull donar les gràcies a la Núria i el Francesc per ajudar-me a fer la visita paral·lela a la visita oficial que em va permetre gaudir de moments com aquest.

Recomano a tothom la visita al Museu Pau Casals. El tenim a prop, és un gran desconegut i val molt la pena.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs