La pesadilla del eco
02 Desembre, 2007 19:14
Publicat per bego,
Llegeixo
"...A veces, en mis peores pesadillas, imagino un mundo en el que ya sólo queda espacio mediático para aquellos que más ruido hacen. Un mundo en el que la música se llama, exclusivamente, Abba; y la arquitectura, Calatrava. Un mundo en el que la literatura se llama Potter; y la pintura, Boter(o). Un mundo en el que cada día se habla más de lo que se habla siempre, y menos de lo que ya se habla muy poco. Un mundo en el que no se difunde lo más interesante, porque ya sólo interesa lo más difundido"
(estracte de l'article de Llatzer Moix publicat a La Vanguardia diumenge 2 de novembre de 2007)
Simplemente eso
02 Desembre, 2007 02:53
Publicat per bego,
Escric
Cambiar las cosas, construir una sociedad más justa y más solidaria. Son valores por los que vale la pena luchar. Esfuerzo, apoyo, compartir, amar, respetar.....Simplemente eso.
Per fi.......el Consorci serà Consorci.....del Camp!
30 Novembre, 2007 00:48
Publicat per bego,
Escric
Per primer cop en molt de temps som majoria els que llaurem en la mateixa direcció, en la de construir un Camp de Tarragona fort, que compti a Catalunya, que tingui dinamisme econòmic i millors oportunitats socials i laborals. El canvi d’alcaldia a Tarragona, amb un govern de progrés encapçalat perJosep Fèlix Ballesteros, i el relleu a la presidència de la Diputació amb la substitució d’Aregio per Josep Poblet, han permès obrir un camí per desbloquejar i garantir el futur del Consorci del Camp. No m’estendré ara en recordar fets passats, però va ser Nadal qui va desvirtuar el Consorci i el va convertir en un organisme inactiu i inoperant perquè no li va agradar el model que van impulsar Josep Poblet, Lluís Badia i Lluis Miquel Pérez.
Uns quants anys més tard (em perdonareu que no recordi la data de fundació del Consorci, però fa més de cinc), tenim finalment un escenari diferent. Ballesteros, Poblet i Lluís Miquel Pérez han obert la porta a generar de confiança i creure realment que és possible tenir una veu única per defensar els interessos del Camp de Tarragona. El Consorci del Camp inicia una nova etapa plantejant una reforma d’estatuts per guanyar agilitat simplificant les estructures perquè garanteixin una major operativitat i una presa de decisions més ràpida i efectiva. Es treballarà des del consens per conjuntar i harmonitzar la veu del territori i tenir un òrgan format pels ajuntaments que serveixi d’interlocutor amb la Generalitat i l’Estat.
Tarragona i el Camp és una terra d’oportunitats, s’estan creant les condicions perquè els ciutadans i ciutadanes guanyin en qualitat de vida i les infraestructures que hi havia pendents des de fa dècades estan en vies de construcció i amb data d'inauguració (totes estan en procés d'obra o projecte). No hem d’oblidar, a més, que tenim elements de planificació que s’estan treballant, com el Pla Territorial, i que comptem amb un bon grapat d’ajuntaments que, sumats a la Diputació, volen treballar plegats, per l'interès de tot el territori. Com deia al principi, tenim una oportunitat històrica de llaurar en la mateixa direcció perquè la locomotora, els líders que han de tirar del carro, s'ho creuen. Les coses es comencen a fer bé.
Menú CRISPETAIRE del 30 de novembre al 6 de desembre (by Esther)
29 Novembre, 2007 22:36
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts afamats d’ombres, Sort que amb poqueta cosa us conformeu perquè aquesta setmana seguim a dieta en el cinema multiplex. Haurem de passar amb succedanis perquè les matèries primeres de qualitat no és poden trobar a les pantalles tarragonines.
LA SOMBRA DEL REINO, és una altra requetecontra versió de la guerra contra els infidels encapçalada pels USA. En aquest cas es una cacera d’una cèl·lula terrorista ubicada a l’Aràbia Saudí. En fi....!!!! Res a veure amb la excel·lent REDACTED de Brian de Palma que ja ha caigut de les nostres cartelleres inquietes.
HABITACIÓN SIN SALIDA, ve a ser l’altra cara de l’Habitació de Fermat però amb més sang i fetge i més aviat steak tàrtar en la línia snuff movie. Scarlet Johansson desesperada pel fet que Javier Bardem preferís la Pe en el rodatge d’en Woody a Barcelona, ha decidit anar a fer antropologia social a Park Avenue disfressada de mainadera a THE NANNY DIARIES.
I, per acabar-ho d’adobar Steven Spielberg disfressa d’abella Maya el còmic Jerry Seinfeld (a mi no hi ha cap còmic made in USA que em faci riure), a BEE MOVIE. Ja sé que està de moda menjar formigues i escarabats, però si se us indigesta l’abella Maya, allà vosaltres que jo ja us he avisat. En fi, haurem d’atipar-nos de truita de patates que és el plat nacional de la ma de Vicente Aranda i esperar que no repeteixi el fiasco de Tirante el Blanco, -a qui se li pot acudir traduir el clàssic de Joanot Martorell i sortir viu de l’intent-. Això de la truita, ja sabeu que és un metàfora perquè, en cap cas, penso que l’Eduardo Noriega, que surt duplicat i no és a causa de cap intoxicació etílica sigui una patata i, a més, espero que l’adaptació de la novel·la de Juan Marsé CANCIONES DE AMOR EN EL LOLITA’S CLUB, que dóna títol a la peli, sigui prou decent, malgrat les senyoretes que es passegen per l’esmentat local. D’esperança també es viu amics crispetaires.
Per acabar, una plat cuinat amb bolets al·lucinogens made David Lynch, INLAND EMPIRE. Us asseguro que és una experiència religiosa. Com sempre, a l’Antiga Audiència, divendres a les 21 hores. I si voleu sopar les sobres de la setmana passada no oblideu que encara podeu veure REC.
BON PROFIT!!!!
Nova secció setmanal: Menú Crispetaire
26 Novembre, 2007 02:21
Publicat per bego,
Cinema
ENCETO AVUI UNA NOVA SECCIÓ SETMANA DEDICADA AL CINEMA. He posat a disposició de la meva amiga Esther el meu bloc per tal que pugueu gaudir dels seus Menus crispetaires, amb valoracions molt interessants del que hi ha actualment en cartellera.
Iniciem una setmana difícil a l’hora de trobar un menú selecte que us pugui satisfer plenament. Només us puc oferir un plat fred, un plat que us glaçarà a la cadira. Es tracta de REC (de “recording”, enregistrar). Una pel·lícula de Jaume Balagueró i Paco Plaza que deixa El orfanato al nivell d’una petita broma per a nens. Multipremiada al Fetival de Cinema de Sitges. Planteja una trama que vol apropar-se al documental. Una reportera, segueix uns bombers, queden atrapats en un edifici i a partir d’aquí el mal s’apodera de tots.... Ahhhhhhhh!!!!
Si teniu filles en edat “pollita” hi ha un producte Disney ideal per acontentar-les ENCANTADA. En aquesta ocasió els pares de Bambi i Micky Mouse, S’autoparodien –no massa-, i posen en marxa un conte de prínceps i princeses. Així no hi ha qui es desempellegui de la monarquia, renoi! No apta per a republicans que hauran d’esperar una peli sobre Sarkozy.
I per no morir-nos de gana hem de tornar als restaurants alternatius. El divendres 23 a les 21 hores van fer al TCC, BORRACHERA DE PODER, d’un dels avis més prolífics de la Nouvelle Vague, Claude Chabrol. La pel·lícula tracta d’un cas real. Una jutgessa comença a treballar en un cas de corrupció pol·lítica fins perdre de vista els límits. No us recorda un jutge patri que va acabar amb una excedència als USA?
El diumenge també al TCC JUEGOS SECRETOS, un exercici sobre el control social i les falses aparences. També us recordarà alguna cosa viscuda, segur. I si voleu assaborir una obra mestra, a més, pòstuma no deixeu d’anar a la Caixa Tarragona el dimecres a les 20 hores per gaudir de SARABAND de Ingmar Bergman. Es una proposta que es retroba amb els protagonistes de Secretos de un matrimonio trenta anys després de la seva separació. Per llepafilms.
BON PROFIT!!!!
Sumar esforços contra la violència masclista
25 Novembre, 2007 23:59
Publicat per bego,
Escric
Divendres, la meva companya de consistori Victòria Pelegrin va llegir el manifest que totes les institucions han subscrit aquests dies en un acte molt emotiu davant la porta de l'Ajuntament. Va ser després quan es va presentar la nova regidoria de polítiques d'igualtat, en la que han col·laborat activament Roser Cerdà i Montse Garcia, ajudant a fer realitat una de les eïnes estratègiques per fer allò que el nou Govern de Tarragona s'ha proposat, un canvi de prioritats on les persones, i en aquest cas les dones, són el més important.
No puc deixar d'esmentar l'acte que es va dur a terme ahir a Girona, en el marc de la Sisena Conferència Nacional del PSC, i al que també vaig assistir, i el que s'ha dut a terme avui diumenge a la Rambla Nova de Tarragona, organitzat per la Generalitat, amb el Delegat del Govern, Xavier Sabaté, i la representant de l’Institut Català de les Dones, Isabel Salas.
Tot suma. Són gests simbòlics amb molta força per canviar una realitat que malauradament encara existeix, però encara hi ha esperança.
Tweet
technorati tags: Noticias y actualidad , PSC , Violencia de Género , Tarragona
Xatejant amb l'alcalde Ballesteros
22 Novembre, 2007 23:14
Publicat per bego,
Escric
En un moment en la que Web 2.0 és un marc indispensable com a eïna de participació ciutadana, era difícil triar entre un blog de l’alcalde i un xat mensual. Després de moltes valoracions i de, fins i tot, discussions amb amics i companys amb altres criteris, finalment ens vam decidir pel xat i crec que molt encertadament.
El fet de poder contestar immediatament les preguntes dels tarragonins i tarragonines, i que a més del text hagi un contacte visual directe amb l’alcalde, a través d’una webcam, permet una major proximitat. En paraules del mateix Ballesteros, el xat és “la fórmula més immediata i propera als ciutadans”.
Avui, precisament, hem dut a terme el primer xat i el resultat ha estat el següent:
- 33 preguntes tramitades, és a dir, respostes
- 24 preguntes pendents, que es respondran en les properes hores
- 75 usuaris registrats
- 120 usuaris anònims, aproximadament
Tot un èxit, que esperem repetir cada tercer dijous de cada mes. La propera cita amb el xat de l’alcalde està prevista pel dijous 20 de desembre. Si voleu consultar el xat d’avui ho podeu fer a: http://xat.tarragona.cat/xat/
Pensamiento
21 Novembre, 2007 03:16
Publicat per bego,
Escric
Me gusta el color del mar en otoño, es un azul oscuro, profundo. El domingo, miraba el mar des de la terraza del Pretori y sentí una profunda sensación de bienestar, el paisaje desde allí es magnífico, carga pilas, te llena de energía. Tarragona tiene una luminosidad especial y la comparte con el mar, o quizá es el mar quien da color a la ciudad. Por eso me gustó especialmente la puesta en escena de los premios literarios Ciutat de Tarragona el sábado pasado por la noche, Zona Zálata nos regaló el mar mientras cenábamos con ese azul mediterráneo que impresiona.
Dels pressupostos del canvi, d'una conducta molt incívica i de tramitació electrònica
13 Novembre, 2007 23:12
Publicat per bego,
Política municipal
Avui el Govern Municipal ha presentat els pressupostos del 2008, són els pressupostos del canvi, el full de ruta del nou equip municipal que reflecteixen clarament prioritats diferents, on primer són les persones i on totes les zones de la ciutat són importants. Reflecteixen els objectius que els socialistes ens hem marcat, de fer una ciutat més orgullosa de si mateixa i de les seves possibilitats, amb més qualitat de vida i on tothom hi suma.
També hem tingut comissió de Servei a les persones i allà m’he assabentat d’un fet realment curiós que, sortosament, és quelcom inusual. Hem hagut d’obrir expedient a una veïna de Tarragona que va fer que el seu gos mossegués intencionadament a una altra persona . L’Ajuntament ha iniciat els tràmits per retirar-li l’animal, per conducta incívica i per fer que ataques un home intencionadament. Fort, no?
En els darrers dies, també hem posat en marxa la tramitació electrónica per internet a l’Ajuntament de Tarragona. És una millora discreta, que cobreix el 12 per cent de les tramitacions habituals, maltrat tot suposa un gran pas en l’objectiu que ens hem marcat de millorar l’eficàcia de la maquinària municipal i facilitar l’accés de la ciutadania a l’administració.
Seguim treballant.
Confiança
09 Novembre, 2007 01:41
Publicat per bego,
Política en general
El veritable problema és trair la confiança, aquesta és la qüestió fonamental. Mentir és gravíssim; manipular, encara més. Però perjudicar algú sabent-ho, burlar la veritat és la més greu de les faltes, la que genera més tristesa, més desànim, més desamor entès en sentit ampli.
Això és el que ha fet el PP aquests dies: trair la confiança dels ciutadans perquè insistir en la teoria de la conspiració, amb la boca petita (Rajoy) o la boca gran (Aznar), o desmuntar el poder judicial, amb l’ofensiva contra el Tribunal Constitucional significa traspassar la línia, una línia de difícil retorn.
A Tarragona, més inversió que mai
06 Novembre, 2007 02:52
Publicat per bego,
Publico
Sumar sempre, buscar complicitats institucionals, liderar des de la generositat, defensar per damunt de tot els interessos de la ciutat sense confrontacions gratuïtes. Aquestes són les eines que el Govern municipal aplica per construir una Tarragona millor, amb més oportunitats per tothom i que esdevingui un referent al Camp i a Catalunya.
És un camí de canvi, que s’ha iniciat en un punt més endarrerit del que esperàvem, perquè el nou Govern de Progrés es va trobar amb molts deures pendents, però els farem tots i n’impulsaren de nous, estem treballant amb força des el primer dia. Una nova etapa amb prioritats diferents, on la ciutadania és el centre, i que ha suposat també un canvi radical de formes des del primer dia de govern. Per primer cop després de molts anys, Tarragona té un Ajuntament que suma, en lloc de restar, que s’interessa i hi col·labora amb al resta d’administracions en tot allò que beneficia la ciutat i que confia en Tarragona, capital.
La complicitat institucional és quelcom que havia estat oblidat i per això és comprensible que sigui una forma de treballar que, malauradament, alguns encara refusen acostumats a la baralla contínua (la confrontació sempre ha estat la seva eina, fins i tot quan governaven els del seu propi color). Aquesta manera de fer ha passat a la història, els ciutadans saben que ara l’Ajuntament treballa colze a colze amb els Governs de la Generalitat, l’Estat, Diputació, etcètera, per tal de desbloquejar els problemes històrics que arrossega la ciutat.
Les esmenes socialistes, anunciades aquesta setmana, als pressupostos de l’Estat, amb un milió d’euros pel projecte de remodelació de la façana marítima, mig milió per la supressió a nivell de la plaça dels carros i 300.000 euros per redactar el projecte de rehabilitació del nou mercat de Tarragona, han estat una magnífica notícia. La inversió de l’Estat a la circumscripció s’incrementarà un 48 per cent i es tiraran endavant tots els projectes que històricament restaven pendents en matèria d’infraestructures: tercer carril de l’autopista, autovia Tarragona-Montblanc, desdoblament de la N340, port, aeroport...
Aquesta setmana, també s’ha donat a conèixer el projecte de pressupostos de la Generalitat, amb 25,8 milions d’euros per la ciutat de Tarragona, un 52% més que l’any passat. S’han definit partides importants dedicades a projectes de caire social, com l’ampliació del Centre d’Assistència Primària (CAP)els de Sant Pere i Sant Pau i la construcció del CAP de Sant Salvador, o els gairebé 5 ME d’inversió per la residència de gent gran Mare de Deu de la Mercè.
En definitiva, el 2008 serà un any històric per Tarragona i pel Camp en general en quant a nivell d’inversió de l’Estat i de la Generalitat. Se solucionaran els dèficits històrics producte de la desinversió que ha patit el nostre territori durant anys amb projectes que milloraran la vida quotidiana dels tarragonins i tarragonines i que a l’hora generaran més i millors oportunitats pels sectors socioeconòmics. Des del Govern municipal estarem molt pendents de fer seguiment perquè es compleixin tots els compromisos, treballant amb lleialtat institucional i amb exigència de resultats.
Begoña Floria, portaveu del Grup Municipal Socialista
Article publicat al Més Tarragona, el 5 de novembre de 2007
Al Gore a Tarragona i quatre tarragonins il.lustres
29 Octubre, 2007 01:26
Publicat per bego,
Escric
Avui repassava amb la meva filla gran els sistemes climatològics d’Espanya i m’he preguntat si quan en un futur ella faci el mateix (en el cas que tingui descendència que espero que sí) seguiran sent els mateixos o hauran canviat tant que pobra de mi (velleta) seré incapaç de reconèixer-los. El canvi climàtic és un dels problemes mundials que ens preocupen, i molt, als tarragonins i tarragonines.
Per això és una molt bona notícia l’entrevista de l’alcalde Ballesteros amb Al Gore aquesta setmana per convidar-lo a visitar la ciutat el juny de l’any vinent per participar en un simposium euromediterrani sobre fonts d'energia i la seva relació amb la sostenibilitat, que tindrà lloc a la ciutat la data esmentada. Ens preocupem pels problemes globals que també són els locals, tenim altura de mires per anar a buscar als majors experts del planeta, com el cas d’Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007, i situem Tarragona al món.
L'entrevista amb Al Gore va ser dimarts passat, i dijous, al Consell Comarcal del Tarragonès es va presentar el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l’Exili, també va ser tota una lliçó pels qui, com jo, som tarragonins per adopció i mai ens van ensenyar història de Catalunya a l'escola. El llibre recull el contingut d’un cicle de conferències dutes a terme l’any passat al consell sobre les figures d'Antoni Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo, Pere Lloret i Macià Mallol. Heribert Barrera va ser l’encarregat de fer l’exposició de la presentació i va destacar que són líders tarragonins, evidentment, però seria més adequat dir que són líders catalans. Van ser quatre personatges d’una gran importància en la construcció de les bases de la Catalunya actual.
Tweet
technorati tags: Al Gore , Ballesteros , Tarragonès , Heribert Barrera
Cuando yo no soy yo
23 Octubre, 2007 22:56
Publicat per bego,
Llegeixo
Las identidades de los directores de la Biblioteca Nacional y del CSIC han sido suplantadas en la Red
EL PAíS. ROSA JIMÉNEZ CANO - Madrid - 23/10/2007
Ser famoso es fácil en la Red. Basta con crear un blog a nombre de alguien que lo sea, y seguirle la corriente a quienes te escriban. Si, además, sabes de qué hablas, mejor que mejor. Es lo que le ha pasado a la directora de la Biblioteca Nacional, Milagros del Corral. El pasado viernes se comenzó a comentar en la red. Se daba por hecho que se había creado un usuario en Twitter (un servicio de bitácoras).
Una portavoz de la Biblioteca Nacional lo ha desmentido. No han abierto ninguna cuenta, y alguien ha suplantado a Del Corral en este servicio. "Dentro de la propia Biblioteca ha habido directivos que han creído que era auténtico. Durante el fin de semana han enviado a Milagros del Corral muchos mensajes felicitándola por la idea".
La portavoz explicó que la Biblioteca dará pronto un paso importante en el mundo digital: "Tenemos muchas ideas y estamos poniendo en marcha un gran proyecto para hacer una verdadera Biblioteca Digital, pero de momento no hemos pensado en un blog". Vista la acogida de su twitter, quizá sea momento de plantearse algún guiño al mundo de las bitácoras.
La directora ha mandado una carta a los responsables de Twitter: "Pido urgentemente que se cancele esta cuenta y se bloquee cualquier intento de volver a publicar por parte de este autor". La misiva tuvo rápida reacción. La misma tarde de ayer había desaparecido la cuenta del usuario mdelcorral.
La directora no va a emprender ninguna acción legal, pero sí se plantea abrir una investigación interna, pues no se descarta el culpable sea alguien cercano. Entre los mensajes de su alter ego destacan algunos de la agenda, como con quién almorzaba o "una importante visita de la Biblioteca Nacional Europea". Pero el que más llamaba la atención era el referente a su antecesora, Rosa Regàs: "Mentiría si dijera que no me incomodan un poco las críticas a mi antecesora". Otro tenía que ver con su designación. "Es muy importante para mí el apoyo recibido por el Ministro de Cultura. Gracias".
Algo parecido, aunque más ofensivo, ha ocurrido con Carlos Martínez, presidente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). "Me llamaban franquista, falangista y demás, sin motivo ninguno, y para colmo por algo que no tiene que ver conmigo. No hemos creado ningún usuario", afirma. Alguien se dio de alta y escribió como si fuese él. En este caso, las medidas pueden ser más drásticas, indica el científico: "No queríamos darle publicidad, pero lo hemos dejado en manos de nuestros informáticos para ver si se puede denunciar en la Guardia Civil".
Twitter, el último servicio de moda, se considera una red social de micro-blogging que permite a sus usuarios enviar mensajes. En agosto, ELPAÍS.com fue el primer gran medio en español en abrir su cuenta en este servicio: http://twitter.com/el_pais.
Joves creadors, joves compromesos, joves actius.
21 Octubre, 2007 22:09
Publicat per bego,
Escric
No sé quants anys deu tenir Toni Navarro, uns 30 suposo. En el moment en que vaig entrar al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona estava revisant la col·locació i la il·luminació d’una de les fotografies de la seva exposició, “La Mirada Descoberta”, que es pot visitar fins el 25 de novembre i que us recomano. En Toni va ser un descobriment, un artista jove, amb ganes i intuïció, arriscat. Un jove creador tarragoní amb molta matèria gris que busca l’eterna bellesa a través de la seva càmera. Al fulletó de presentació ja ho diu: "Y la eterna búsqueda de la belleza eterna se ciñó al reflejo robado del mínimo detalle”.
L’exposició combina dos espais més, amb escultura i cinema, i crea xarxa amb altres creadors tarragonins ja que compta amb la col·laboració de Rosselló, Pep Escoda i Pau Gavaldà. Toni suma en aquesta exposició, és generós i cedeix espais a altres creadors. M’agrada aquest tarannà i també el compromís social de l’autor que es demostra en el documental que també es pot veure a l’exposició i que es diu “The Kalam Revolution” (la revolució del llapis, premi REC 2007. En ell, denuncia com moltes persones i entitats s'aprofiten de la ignorància de la gent humil, especialment en el cas de les adopcions a països del tercer mon com Nepal. I també explica com amb la revolució del llapis, s’incideix en al formació dels adolescents, se’ls ensenya a llegir i escriure amb el compromís que quan arribin a casa seva ells transmetin aquest coneixement als seus pares i mares. No us ho perdeu.
La inauguració va ser dijous, i dissabte vaig participar en un altre esdeveniment que també em va encantar, l’inici dels 25 anys del grup escolta Xaloc. Hi havia molts pares, mares, infants i adolescents aplegats a la plaça de la mitja lluna per iniciar aquest esdeveniment tan important. Però sobretot havia un grup de joves immersos en una activitat frenètica perquè tot sortís bé. L'Anna, l'Alba, la Judit, el Manel....i alguns més que no em van presentar s'ho curren dia a dia perquè Xaloc funcioni i dissabte van muntar una gran festa. Des d'aquí els felicito!
Que una entitat compleixi un quart de segle sempre és una bona notícia. I el fet que sigui una agrupació escolta resulta engrescador perquè aquest tipus d’entitats han fet molt en la construcció del teixit social d’aquest país i en inculcar valors com l’esforç, la solidaritat, l’amor per la natura o l’interés per descobrir i conèixer el nostre territori. Quan jo era jove, vaig participar activament d’un grup d’escoltisme, Camins Oberts, i encara ara em retrobo de tant en quant amics d’aquella època i recordem com ens ho vam passar de bé.
Tweet
technorati tags: Xaloc , The Kalam Revolution , REC 2007 , Tarragona
Obsessió per la seguretat. Solidaritat amb Rita
15 Octubre, 2007 02:34
Publicat per bego,
Escric
Em resulta increïble el que li ha passat a la meva amiga Rita, companya de pis quan jo estudiava i veterinària de professió. Després de retrobar-nos a la seva boda, que va ser molt feliç, com totes les bodes, però especialment emotiva, perquè Rita ho és molt....; després de retrobar-nos a la seva boda (deia) fa tres setmanes li vaig perdre la pista fins que fa uns dies ella i el seu marit Martí van ser malauradament protagonistes per haver estat (ella) deportada cap a Espanya després que les autoritats nord-americanes no la deixin entrar als Estats Units. La raó, no se sap encara. La putada, grossa! Rita ho explica magníficament a una entrevista a l’Avui. L’obsessió per la seguretat d’aquesta societat nostra, portada a l’extrem en aquest cas, provoca situacions molt complexes on la por és el mitjà de control. No vull ni imaginar-me el que deu ser patir quatre hores d'interrogatori tancada en una habitació sense saber perquè i marxar d'allà sense conèixer la raó. Realment aquestes mesures són necessàries? Podem garantir amb aquest tipus de pràctiques viure en un món sense perill? En aquest sentit, em sembla magnífica la metàfora que sobre aquest tema planteja la pel·lícula El Bosque. Des d’aquí, em solidaritzo amb la pena i impotència que deu sentir la meva amiga per tot el que ha passat.