De Charlton Heston i Ingrid Betancourt
07 Abril, 2008 01:23
Publicat per bego,
Escric
Charlton Heston ja és veritablement una llegenda. Ahir va morir als 84 anys, una llarga vida.
L'escena de la cursa de quádrigues a Ben-Hur és inovidable. Em sembla que he vist la pel.lícula deu o dotze vegades i sempre m'emociona, sobretot la part de la cursa i de com les casualitats poden canviar tota una vida.
Ahir també van ser notícia les manifestacions en favor de l'alliberament dels hostatges de la FARC. Se'm posa la pell de gallina quan penso com deu ser viure segrestat. Veure les fotos de Ingrid Betancourt malalta, sacseja l'ànima.
Bella playa....larga
31 Març, 2008 00:20
Publicat per bego,
Disfruto
Hoy paseé por la playa Larga. Bella playa. La tarde era fresca y no acompañaba demasiado. No suelo bajar por esa zona en esta época del año y lo cierto que no sé porqué, teniendo en cuenta que es un paseo agradable y el mar siempre serena. En las cercanías del aparcamiento, frente al tenis, pintadas a favor de salvar la playa....graffitis reivindicativos, pero graffitis al fin y al cabo.
La playa está salvada, el proyecto de rehabilitación de toda la zona permitirá mejorar su estado actual. Un estado, por cierto, que no se libra del incivismo. Excrementos de perro varios (cuyos amos dejaron olvidados) un par de botellas de Fanta flotando en la orilla e incluso una notoria bolsa de patatas Lays (de las grandes).
Si omitimos lo relatado en el párrafo anterior, queda la playa bella. Con un mar que relaja y acompasa el alma en una tarde de domingo.
Día de dolor
24 Març, 2008 02:24
Publicat per bego,
Escric
Extraño domingo éste. Frío en el exterior y frío en el alma.
La concejal de CiU y compañera Victoria Forns ha despedido a su padre en la parroquia de Santa Clara. Estaba llena a rebosar y la lectura que ha hecho de la figura de quien le dio la vida ha sido emocionante, incluso para quienes no le conocimos. Debió ser un hombre ejemplar. Ánimo Victoria, como dijiste en el funeral su cuerpo se ha ido pero el sigue presente contigo, con tu madre, con tu hermana, con toda tu familia.
Poco antes del funeral, tres horas antes, nos ha dejado Imma Sastre, a ella le dedico mi post en blogspot. Nos ha dejado un profundo dolor y un profundo vacío. Hasta siempre Imma.
Hoy ha sido un día de dolor.
La vida és incerta....sempre (Imma Sastre ens ha deixat)
24 Març, 2008 02:20
Publicat per bego,
Política municipal
Actualització del meu bloc sobre política. Si el vols llegir clica. http://begofloria.blogspot.com/2008/03/la-vida-s-incertasempre-imma-sastre-ens.html
Quatre anys sense fumar. Ho he superat?
19 Març, 2008 00:17
Publicat per bego,
Escric
Avui, dia de Sant Josep, fa quatre anys que vaig deixar de fumar. Em considero encara fumadora, però en excedència. I la veritat és que encara tinc el desig de vegades, encara que cada cop menys.
Fumava des dels 15 anys. Fatal, fatal...tot i que en aquella època això de fumar ens feia sentir més grans. I fa quatre anys, després d'arribar als tres paquets diaris en la campanya electoral de les generals del 14-M, uns dies després, Sant Josep, vaig dir prou. Els pegats de nicotina em van ajudar, tot i que Déu meu el que em va costar!
Diuen que els ex fumadors mai ho superem del tot. Però en qualsevol cas em sento orgullosa d'haver arribat fins avui.
CiU paga els seus assessors municipals per muntar plataformes?
18 Març, 2008 09:05
Publicat per bego,
Política municipal
Actualització del meu bloc sobre política. Si el vols llegir clica. CiU paga els seus assessors municipals per muntar plataformes?
De cine
17 Març, 2008 13:02
Publicat per bego,
Escric
Me gusta oir a mi hija contar a qué juega en el patio de colegio. Explicar como sus amigos y ella preparan el guión de una pelícuta de terror. Avisarme que todos preparan invitaciones a los padres para organizar una excursión a Mont-ral para rodarla, porque "allí hay casas abandonadas y es montaña". Pedirme complicidad para su proyecto. Referirse a lo bien que lo hacen sus amigos como actores.
La ilusión creativa a los ocho años es algo que me sorprende y me emociona.
Feina, canvis i alegries
12 Març, 2008 23:44
Publicat per bego,
Escric
Acaba una setmana intensa. Diumenge, els ciutadans van renovar la confiança en el projecte socialista, en Zapatero com a president, i Catalunya va ser decisiva.
A Tarragona, el 66% dels diputats possibles -quatre de sis diputats- esdevé el millor resultat de totes les circumscripcions de l'Estat. I a la ciutat, al a capital, hem guanyat a tots els districtes electorals i som l’únic partit que incrementa vots. És un triomf que ens ha alegrat molt, tot i que som plenaments conscients de la responsabilitat que representa i serem rigorosos a l'hora d'assumir la representació dels tarragonins i tarragonines.
Hem de treballar molt, els companys diputats i senadors, Francesc Vallès, Joan Ruiz, Lluïsa Lizárraga i Anton Ferré, per una banda, i Ramon Aleu i Judith Alberich, per una altra, es dedicaran a fons a la tasca parlamentària que iniciaran l'1 d'abril com a representants de Tarragona.
La setmana també ens ha portat la presentació de les línies generals del Pla General d'Ordenació Urbana, durant tres dies explicarem a la ciutadania en unes jornades obertes a tothom quines són aquestes línies. Divendres, a les 11.30, es presentaran les conclusions. Només avui, han seguit les jornades 200 persones, la qual cosa demostra l'interés social d'aquesta eina fonamental pel futur de la ciutat.
Finalment, és una setmana de canvis, a partir d'avui aquest bloc el dedicaré a pensaments personals i centraré els referents a la meva tasca política en un altre bloc de nova creació: begofloria.blogspot.com.
Tweet
technorati tags: Carme Chacón , PSC , Zapatero , Tarragona , Bego Floria
Votar és la millor resposta
07 Març, 2008 19:36
Publicat per bego,
Política en general
Dimecres, un company de partit em deia "queden 48 hores perquè ETA pugui atemptar". He de dir que em vaig quedar una mica petrificada amb el comentari, però vaig anar reflexionant sobre el tema i certament i lamentablement alguna cosa m'esperava. Avui, quan he sentit a la ràdio la notícia de la mort d'Isaías Carrasco, ex regidor socialista de Mondragon, m'he quedat freda. La meva ment ha estat un batibull de sentiments contradictoris, de ràbia, de tristesa, de dolor. El terrorisme, lamentablement, no perdona. Perquè els bàrbars intenten un i altre cop dinamitar la democràcia.
No deixarem que ho facin. Diumenge, la democràcia guanyarà.
Homenaje a mi abuela y 75 años del sufragio femenino en España
05 Març, 2008 23:50
Publicat per bego,
Política en general
Leo a José Antonio Donaire 25 razones para votar y todas me encantan, aunque me paro en la número 16, la que dice "para honrar a Clara Campoamor". Y recuerdo a mi abuela, Agustina....La ermitaña. Dicen que yo me parezco a esa parte de la familia. A una parte de la familia con características físicas de "chicarrones" del Norte, con fuerza, con carácter.
Como digo, dicen que soy de la casta de mi abuela y sus hermanos. Todos ellos cuidaban la ermita de Mamillas, una pequeña villa perteneciente al municipio de Sos del Rey Católico, en una época en la que vivir era luchar cada día, cuidar la tierra, tener manos callosas, no saber que había más allá de las cuatro casas del pueblo.
Agustina, mi abuela, era una mujer que no pudo estudiar (aunque sabía hacer jabon de aceite usado como nadie, me encantaba el olor que desprendían las pastillas) Recuerdo como de pequeña le tenía que ayudar a leer y escribir y me sorprendía. Ella era silenciosa, pecosa...le costaba demostrar el cariño, su vida había sido demasiado dura y los besos eran un lujo que nunca se permitió. Recuerdo de mi abuela abrazos perdidos que nunca llegaron aunque su mirada era suficiente para que yo los sintiera como reales.
También recuerdo que votó todas las veces que llamaron a ello, Franco se lo enseñó en aquellas votaciones teatreras que hacía, y mi abuela se tomó muy en serio al llegar la democracia. Un dato, murió en 1987. Otro dato, jamás decidió ella, porque le enseñaron que sólo podía usar la papeleta que le daba mi abuelo.
Hace unos días, mientras acompañaba al candidato Joan Ruiz a hacer campaña en el Mercat Central de Tarragona, una de las paradistas nos dijo: "yo voto lo que dice mi marido". Joan le contestó, "mujer, usted puede elegir". Ella le miró extrañada. La verdad, no creo que entendiera lo que Joan le decía. Me sorprendió encontrar en el 2008 a una mujer que pensara igual que mi abuela, aunque 30 años más joven.
Me sorprendió, aunque me tranquiliza la convicción de saber que es algo cada vez más anecdótico. La igualdad de derechos significa poder decidir en éste y en todos los campos. Y me encanta recordar que hemos avanzado mucho en estos cuatro años en este ámbito. Por primera vez un gobierno ha reconocido derechos importantes a través de la Ley de Igualdad. Y especialmente relevante me parece el permiso de partenidad (con 15 días que ahora se ampliarán) que significa un cambio social radical. Por primera vez una ley, hecha por Zapatero, transmite aquello que muchas mujeres sabemos: los hijos son de los padres y de las madres.
Lo cuenta Carme Chacón en todos los mítines en los que la he oído. Y también cita de vez en cuando a Clara Campoamor. Ella, Clara, luchó por eso que hoy es un derecho muy preciado. Que las mujeres podamos votar, algo que hace 75 años era casi un sacrilegio y que el 9 de marzo será algo normal.
El domingo, hay que votar. Y votar a Zapatero. Si alguien tiene dudas, que lea el post de José Antonio Donaire y se le quitarán.
Tweet
technorati tags: Zapatero , Sos del Rey Católico , Mamillas , Clara Campoamor
"Sembramos dudas, para buscar la abstención del votante socialista"
01 Març, 2008 10:18
Publicat per bego,
Política en general
Leo en la web de la Cadena Ser que el PP dice en el exterior lo que no se atrevería a afirmar en España. Es decir, que Gabriel Elorriaga, responsable de comunicación del PP, desvela en una entrevista al diario Financial Times la estrategia electoral del PP, que en resumen es: "Sembramos dudas, para buscar la abstención del votante socialista".
A juicio de Elorriaga, la clave del 9-M está en esta estrategia. "El resultado de las elecciones dependerá del impacto de este mensaje", porque -asegura- los votantes socialistas "son menos disciplinados que los nuestros".
No le quito razón en la segunda afirmación porque en la izquierda imperan las ideas y por ello la movilización no es a toque de pito como en el caso del PP. Y por poner un ejemplo no electoral recordaré que la izquierda sale a la calle y se manifiesta por convicción, como pasó con la Guerra de Irak. La derecha, en cambio, lo hace por disciplina, porque lo mandan de Génova, como estrategia para desgastar al gobierno con la excusa que sea. Así lo ha demostrado esta legislatura.
En cualquier caso, la cuestión no es si un electorado se moviliza o no, el tema, lo grave de las afirmaciones de Elorriaga es el medio: “sembrar dudas”. La mentira como base del discurso político, la confusión como herramienta.
Por eso, el PP, ofende a la ciudadanía, la menosprecia. Por eso nos jugamos tanto el 9 de marzo.
Zapatero o Rajoy, está en nuestras manos.
Tweet
technorati tags: Zapatero , elecciones , izquierada , ideas , Rajoy
Menú Crispetaire fins el 5 de març (by Esther)
27 Febrer, 2008 10:28
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts morts de fam,
Toca fer dieta, no hi ha més remei. Jo us suggereixo cogombres però també us podeu tirar a la carxofa o l’enciam perquè, ara sí, resten molt i molt lluny les viandes pantagruèliques. Així que, o dieta o restes de la setmana anterior perquè venen temps de molta penúria.
El millor bistec que teníem tomba per Hollywood i potser no tornarà.Cada any ens passa el mateix ens empatxem d’estrenes abans dels Oscar i després a patir. Es així de trista la vida del devorador d’ombres. Però anem al primer plat que ve directament de la Pèrfida Albión de la mà d’un director novell Justin Chadwick que ens presenta The other boleyn Girl, que al nostre país, tan protectors dels valors indissolubles de la família, s’ha titulat Las hermanas Bolena. Reclams indiscutibles són els protagonistes. Dues starlets màximes: Natalie Portman i Scarlett Johanson i l’atractiu Eric Bana (sí aquell pobre noi que quan s’enfadava es posava de color verd a Hulk). En aquest plat se’ns serveix una excusa històrica força truculenta com és un capítol del regnat d’Enric VIII per explicar una història de poligàmia i gelosia. Per cert, els responsables de càsting han tingut el detall de posar Ana Torrent fent de Catalina, filla dels Reis Catòlics i única reina, per matrimoni, del rei faldiller.
El segon plat consta de sang i freixures com cada setmana disfressades de psicòpates a Waz o vampires a Rise: Blood Hunter, amb l’únic al·licient de veure Lucy Liu fent de “vampira” xinesa.
27 vestidos és una comèdia de les que també se serveixen sovint i sempre tenen el mateix gust. Fixeu-vos: una pobra noieta que ha anat a 27 bodes encara vesteix sants tot i que té a l’armari 27 modelets de “rompe i rasga” que ha lluït només un cop quan oficia de dama d’honor a les bodes d’amigues i conegudes. Oi que us fa molta pena?
En el punto de mira és una història vista des de vuit òptiques diferents sobre l’intent d’assassinat del president dels USA a Salamanca (segurament a mans d’algun subversiu d’aquells que habiten a l’est de la península ibèrica i reclamen els famosos arxius de la insigne ciutat castellana). Una superproducció plena d’estrelles de Hollywood: Dennis Quaid, Sigourney Weaver, Forrest Witaker i el nostre estimat Eduardo Noriega que pot ser molt sospitós perquè, com és sabut, parla català (si més no, en les pelis de Marc Recha).
Caixa Tarragona el dimecres serveix un menú de cuineres en el cicle “En mans de dones” amb Mataharis de Íciar Bollaín. Entreteniments amb pretensions de “aute cuisine”.
A l’Antiga Audiència el divendres a les 21h, 53 días de invierno que, per error, vaig presentar la setmana passada i que com us vaig dir és un mena d’escudella (coral i adequada per a dies d’hivern) plena de sentiments, abandó i solituds compartides. El diumenge a les 20 h. també es veuen obligats a servir plats ja presentats, tot i que molt dignes, com Adiós pequeña adiós que suposa l’estrena darrera les càmeres de Ben Affleck amb una història molt recomanable.
I per acabar, un altre suggeriment és que us dediqueu a l’estudi de There will be blood (Pozos de ambición) a través dels assenyats articles dels crítics de Miradas de Cine que, a cops, costen de pair però si es degusten lentament entren molt i molt bé.
RATATOUILLE (ei!!!, que m’han donar un Oscar.)
Menú escrit per Esther Ferré
Jóvenes y socialistas y un mitin para recordar
24 Febrer, 2008 22:13
Publicat per bego,
Política en general
Sandra Ramos, de Tarragona, Judith Alberich, de Cunit, y Martina García, de Reus.
Tres jóvenes socialistas, comprometidas, solidarias, apasionadas en la tarea de construir una sociedad más igualitaria, más justa y más social. Tres magníficas representantes de la Cataluña optimista.
Cuando he visto la foto de las tres en la galería de Francesc Vallés, no he podido resistir colgarla en este post y referirme a ellas, porque representan muy bien qué significa el Partit dels Socialistes de Catalunya. Significa principios, entusiasmo, compañerismo, trabajo diario y visión para construir un futuro mejor. Y sobretodo significa compromiso. Ellas, como muchas otras y otros jóvenes socialistas, dedican buena parte de su tiempo a un proyecto colectivo. Y eso, en una sociedad donde el individualismo intenta imponerse con fuerza y donde el prestigio de la política está en cuestión, es un gran valor. Un valor digno de destacar.
La instantánea está tomada minutos antes del inicio del magnífico mitin del sábado presentado por Ballesteros y con intervenciones de Vallés, Chacón, Montilla y Felipe González. Un acto al que asistieron nada menos que 4.000 persones y me disculparán, pero no hay ningún otro partido capaz de organizar un mitin igual de multitudinario en Tarragona.
De todo lo dicho, me quedo con dos frases de Felipe. La primera es que el sigue con el mismo espíritu de rebeldía que siempre. Y la segunda, es el deseo de que la ola crezca, que las urnas se llenen de votos socialistas de el dia 9 de marzo. Nos jugamos mucho.
Menú Crispetaire fins el 21 de febrer (by Esther)
16 Febrer, 2008 08:38
Publicat per bego,
Cinema
Estimats devoradors de futurs Oscars,
La foto que us he penjat avui té com a objectiu fer-vos passar la gana perquè així és com veureu el nostre estimat Daniel Day-Lewys al final de There will be blood , en castellà Pozos de ambición -i després volen que estudiem anglés-. Una història clàssica basada en només dos capítols de la la novel·la riu Petróleo d’Upton Sinclair que ha adaptat Paul Thomas Anderson, un director que té l’habilitat de fer ploure coses rares com granotes a Magnòlia o petroli en la peli que s’estrena aquesta setmana. Veureu el monstre Daniel que després de fer de carnisser a Gangs of New York s’havia pres un dels seus descansos a la Toscana per fer de sabater. Una pel·lícula sobre un dels mites fundacionals d’Amèrica, el “self made man” que no té cap escrúpol quan es tracta de fer diners a dojo. Un duel entre els dos pilars que aguanten la nació americana: l’evangelisme i el capital
L’altre plat que se servirà a la cerimònia dels Oscar -si els guionistes ho permeten- és Swenny Todd. Un altre monstre de la sobreactuació com Johnny Depp -recordeu Pirates del Carib- portant a terme una cruenta venjança tot cantant. Us asseguro que l’home canta i ho fa bé i que Tim Burton ha aconseguit recuperar un clàssic dels 30 que va dirigir Henry King i que després va portar al musical Sthepen Sondheim Un plat ple de flaires burtonianes amanit amb una visió personal del expressionisme alemany que pot satisfer els gustos més diversos sempre que entreu en l’univers del director.
Si us agraden els plats rars com per exemple els saltamartins podeu tastar el darrer plat cuinat per Doug Liman (El caso Bourne i Sr. i Sra Smith). Jumper intenta ser un relat modern sobre l’heroi; el que ho és malgrat no voler-ho en la línia de la famosa sèrie de televisó Herois.
Avui he decidit posar-vos les dents llargues fent-vos saber que a les nostres contrades no podrem degustar un plat exquisid de cuina francesa. Es tracta d’ Asuntos privados en lugares públicos, dirigida per Alain Resnais un home que porta 50 anys cuinant i del que només de tant en tant, podem degustar els seus plats. El darrer va ser On connaît la chansonon els personatges mantenien diàlegs aprofitant les lletres de cançons conegudes. Ara torna amb una comèdia coral sobre la vida i els sentiments però ben lluny del melodrama.
Caixa Tarragona, el dimecres 20, serveix el darrer “pica pica” de Martin Scorsese. Es tracta d’Infiltrados que recomano a tots els que no la van veure en estrena comercial el 2007.
A l’Antiga Audiència, el divendres 15, Tierra un documental totalment recomanat als amants del menjar natural. Tot un esforç de producció de cinc anys i hores de rodatge per presentar la millor cara del nostre planeta. I per als que agraden els menjars reposats tot conversant, un altre menú francés de la ma de Jean Kecker que porta per títol Conversacions con mi jardinero. Dos homes que de petits van anar a l’escola junts es retroben al cap dels anys i mentre un té cura del jardí de l’altre parlen d’art, d’amor i de la vida.
En fi, avui només puc dir-vos…
BON APETIT!!!
Menú escrit per Esther Ferré
Tarragona s’hi juga molt!
11 Febrer, 2008 08:06
Publicat per bego,
Publico
Queda menys d’un mes per a la cita amb les urnes del 9 de març, quan haurem de triar entre un govern de progrés i compromès amb el nostre territori, amb José Luis Rodríguez Zapatero, o un govern de dretes del PP que ha jugat amb Catalunya. Tot i ser unes eleccions generals, per Tarragona són tan fonamentals com ho van ser les darreres eleccions municipals que atorgaren a Josep Fèlix Ballesteros la confiança majoritària per assumir l’alcaldia. I és que Tarragona s’hi juga molt.
Per primera vegada a la nostra història recent tenim tots els instruments i la sintonia entre les diferents administracions per desbloquejar els temes estratègics que han de configurar la Tarragona del segle XXI. Estic parlant de projectes com la remodelació de la façana marítima, la reforma del mercat central o la candidatura dels Jocs del Mediterrani, per posar només tres exemples.
Tenim la garantia que tots aquests projectes tan necessaris per Tarragona i la seva gent tiraran endavant si guanya Zapatero. Ja ha demostrat el seu compromís amb el territori i sabem que hi seguirà apostant fermament. Per contra, un govern del Partit Popular, amb Rajoy, Zaplana i Acebes sota el paraigües d’Aznar, suposaria donar un pas enrere que no ens podem permetre. El PP ja va demostrar en els seus vuit anys de govern que Tarragona és la darrera de les seves prioritats. La desinversió en infraestructures va ser notable. Ha hagut de ser el govern de Zapataro el que hagi posat en marxa actuacions, com el desdoblament de la N340, planificades des de l’època Borrell, de fa tretze anys, o l’arribada de l’AVE o els filtres de l’aigua de l’Ebre que raja cada dia per les nostres aixetes.
La política de tirar confetti sense concretar res, de CIU i PP, sempre ha perjudicat Tarragona. Els socialistes, en canvi, complim els nostres compromisos. En menys de quinze dies, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros signarà amb els governs de Zapatero i de José Montilla el conveni per iniciar l’estudi informatiu per definir el projecte que permetrà alliberar la façana marítima.
I això només és la punta de l’iceberg. La bona sintonia entre l’Ajuntament i el Govern ha permés concretar inversions per preservar el pont del diable i negociar un pla de millora de les muralles romanes de la ciutat. I el secretari d’Estat de l’Esport ja s’ha compromès amb noslatrs per als Jocs del Mediterrani del 2017. Si renovem la confiança en José Luis Rodríguez Zapatero Tarragona sortirà guanyant.
Guanyarà en equipaments, en infraestructures i especialment a nivell de política social. Signarem un conveni amb el Ministeri d’Habitatge per impulsar la construcció de vivendes de protecció oficial, continuarem ajudant les famílies fomentant iniciatives com el xec nadó, oferirem ajudes als joves a través de la renda bàsica d’emancipació i pujarem les pensions i el salari mínim interprofessional. Ajudes als joves, a les famílies i al col·lectiu de la tercera edat, els tres pilars sobre els que es sustenta l’Estat del Benestar.
En canvi, si guanya el tàndem Rajoy-Pizarro, Tarragona perd. Per tant, només pot haver-hi una opció, un Govern de progrés, presidit per Zapatero, sensible i receptiu a les reivindicacions de la nostra ciutat. Només cal que recordeu les paraules de Rodrigo Rato quan va afirmar que si la gent comprava pisos era perquè era rica (!). Tota una declaració de la sensibilitat social del Partit Popular.
Per Tarragona, la seva gent i els reptes i projectes que la ciutat té pendents el 9 de març els tarragonins i tarragonines no fallarem. Un cop més Tarragona serà el dic que barrarà el pas a la dreta més rància i el motor que assegurarà un Govern de progrés. I és que, com deia al principi, Tarragona s’hi juga molt!
Begoña Floria
Portaveu del Grup Municipal Socialista
Article publicat a Més Tarragona