Llum....Tarragona em carrega d'energia
01 Abril, 2010 10:40
Publicat per bego,
Disfruto
Avui he anat a còrrer a una hora inusual, les 8.45 del matí. Hora solar d'estiu, com toca. I he de dir que la llum que hi havia, els colors del mar, de la sorra del miracle, del cel, de la pedra del Fortí de la Reina...eren espectaculars.
La llum de Tarragona és fantàstica.
Em carrega d'energia.
Tarragona guanya cinema en versió original. Felicitats 8 i Mig!!!
21 Març, 2010 20:33
Publicat per bego,
Disfruto
La setmana pasada la meva estimada amiga Esther (no us perdeu el seu bloc sobre cinema, Ratatouille, del milloret que hi ha a la xarxa) em va convidar a la inauguració de la Sala 8 i Mig de les Gavarres. Lamentablement, tenia entrades pel Teatre Metropol des de feia temps i no vaig poder canviar de plans, i em vaig perdre presencialment el naixement del que de ben segur serà una sala de referència a Tarragona, de cinema en versió original. En un moment en que alguns s'empenyen en dir que a Tarragona no hi ha cinema, la propietat d'OCINE les Gavarres ha fet una aposta important per incrementar la diversitat i la qualitat del cinema que es projecta al nostre municipi.
Com va recollir la resenya publicada al Punt amb motiu de la inauguració, la posada en marxa de la sala «és un esdeveniment molt especial, fruit de la il·lusió de moltes persones que són darrere del projecte, com la mateixa direcció dels Ocine, l'associació Ariadna i particulars apassionats pel cinema i sobrats de coneixements cinèfils, com Esther Ferré i Marcel Banús, entre d'altres, que col·laboren plegats a fi que aquest mitjà d'exhibició tingui la solvència i l'atractiu necessaris perquè els aficionats del cinema en puguin gaudir», tal com van apuntar els responsables del cinema.
L'Esther és una de les persones il.lusionades en aquest projecte. Un exemple de l'empenta de la gent que, lluny de clientelismes mal entesos, aposta per la cultura en aquesta ciutat. Ànim Esther i endavant!
Espero que en gaudiu i molt de la Sala 8 i Mig. I us convido a fer-ne difusió.
Quien le haga reir....
13 Març, 2010 17:01
Publicat per bego,
Llegeixo
Llegeixo l'entrevista de la Contra de la Vanguardia, feta pel bon amic Lluís Amiguet, i l'entrevistat, Stephen Macknick, afirma "no sabem perquè, però és impossible concentrar-se en alguna cosa i riure al mateix temps (...)". M'ha fet pensar en quelcom que és important pels humans, riure. De fet, a mi m'agrada molt riure, que em facin riure, possar humor a la vida en la dosi justa. Fa que siguem una mica més feliços, això segur!
Seria un joc divertit si no fos per....la invisibilitat de les dones a les cites bibliogràfiques
05 Març, 2010 08:58
Publicat per bego,
Escric
De vegades caiem de la "parra" (amb perdó pel castellanisme) i ens n'adonem en coses molt senzilles que hi ha encara molt de camí a recòrrer en la visibilització de les dones i la igualtat d'oportunitats. De fet, ahir, en un sopar de Dones en Xarxa a Tarragona em vaig assabentar d'una d'aquestes pràctiques que trobem normals i que, malgrat correspondre a un àmbit molt concret, és un exemple clar que tenim mirada estrictament masculina en moltíssimes coses.
M'ho vam explicar la Rosa i la Mónica, de l'Associació La Tintoreria. La Mónica va escriure un post fa mesos que es deia Qui és Qui on preguntava.
Llegiu la llista següent:
- Walker, L
- Rohlfs, I
- Pujal, M
- Nash, M
- Bock, G
- Artazcoz, L
I demanva l'exercici de sabe qui són.... I si eren homes o dones.... I curiosament, en primera instància, gairebé tothom pensa que són homes.
Són els criteris de cites bibliogràfiques que s'utilizen habitualment, on desapareixen els noms de pila i per tant qui surt més perjudicat són les dones, perquè llavors sembla que tot el coneixement generat sigui cosa majoritàriament d'homes.
Jo ahir vaig propossar fer un moviment per canviar aquesta pràctica. En vam estar parlant. Elles, des de la Tintoreria, ja s'han començat a moure, però potser hauríem de començar a fer pedagogia del tema entre tots.
Petits canvis, grans avenços!
Per cert, felicitats a Dones en Xarxa per la feina que estan fent. El sopar d'ahir, que va complementar presencialment les relacions virtuals, va ser un gran èxit i vaig conèixer dones amb moltes coses a dir i a explicar.
Si volem crear coneixement s'ha de facilitar la capacitat de conversa...Wagensberg dixit
24 Febrer, 2010 19:13
Publicat per bego,
Disfruto
"L’estímul, la conversa i la comprensió són, per Jorge Wagensberg, les condicions per generar coneixement i només una organització amb estímuls pot estar-hi orientada. Quan la conversa contribueix a evitar les incerteses de l'entorn, un equip humà progressa". El comentari, a la web de Factor Humà y también los dos videos on ens parla de la conversa com element fonamental per generar coneixement.
A més, ens comenta quelcom que em sembla fonamental, que en la conversa hi ha un goig amagat: escoltar abans de parlar.
Ho he trobat interessantíssim...
Quines coses, ara el mòbils començaran pel número set!
10 Febrer, 2010 12:54
Publicat per bego,
Llegeixo
Llegeixo que el Ministeri d'Indústria ha decidit que els mòbils comencin pel número 7 perquè està a punt d'esgotar-se el 6. El cert és que em pregunto perquè hem començat la numeració per aquí....i no pel 5 o pel 4.
La notícia em recorda a quan vaig descobrir que tots els números a les pel.lícules americanes començament per 555...
Quines coses!
De cinismo y otras reflexiones
28 Gener, 2010 15:03
Publicat per bego,
Escric
Leo en un artículo antiguo que el cantautor británica Billy Bragg decía que "el enemigo de una sociedad mejor no es el capitalismo; es el cinismo". Y en relación a ello, leo un comentario sobre cómo la hipocresía, sustentanda en el más profundo desconocimiento, empeña todas (yo diría más bien la mayoría) de las decisiones.
Y mientras leo todo ello pienso en diversos conflictos sociales y medioambientales que tenemos ahora mismo sobre la mesa. Y pienso en la hipocresía que sustenta nuestras contradicciones sociales, que cada vez son más. Queremos derechos, pero no deberes. Queremos ensuciar, pero no limpiar. Queremos comodidades, pero no servidumbres. Queremos que "nos" lo paguen todo, sin pensar que en "nos" somos todos....la colectividad.
Hoy, concretamente hoy, me siento impotente en luchar contra ello.
Palabras
11 Gener, 2010 17:12
Publicat per bego,
Escric
Leo...."el primer paso para deformar la realidad es el cambio del sentido de las palabras"....(article de Lluis Foix)
Estic molt contenta!!! Per fi Tarragona té un únic fulletó on trobar totes les activitats de Nadal
03 Desembre, 2009 17:07
Publicat per bego,
Política municipal
Són petites coses que em fan creure que la feina feta és fructífera. L'any passat, una amiga em va dir: "Per què Tarragona no té, com Reus o Lleida, un únic fulletó informatiu on les famílies trobem totes les activitats que s'organitzen per Nadal a la ciutat?" I vaig pensar, "Tens tota la raó!".
Quan m'ho va dir, el tema ja no tenia remei. Però enguany ho hem aconseguit!!!! Si senyors i senyores....Ja podeu trobar als punts de disfribució habitual "NADAL A TARRAGONA". Això és inversió en comunicació en benefici de les famílies, una inversió que alguns critiquen però que jo seguiré defensant com a molt necessària....
Guay!
Tres pensaments del dia, de l'arxiu Centelles, 59 segons i les contradiccions del segle XXI
01 Desembre, 2009 23:20
Publicat per bego,
Escric
- Avui he sentit al Manel Fuentes a Catalunya Ràdio entrevistant als gemrans Centelles. EL cert és que no he entés res. Ha fet una entrevista on ha pres part directament a favor de las tesis del conseller Tresserras qui ha acusat als familiars del fotògraf de deslleials amb Catalunya. Avui no m'ha agradat en Fuentes. I després de sentir totes les parts he arribat a la conclussió que de vegades des de l'Administració oblidem que darrera d'un expedient hi ha persones. Pel que he sentit, durant anys no s'ha valorat mai la figura d'en Centelles, però ara són molts els que es "rasguen les vestidures" perquè passa a mans del Ministeri de Cultura. Tampoc entenc perquè s'incoa un expedient per tutelar l'arxiu, declarant-lo bé d'interés públic, sense informar adequadament a la familia. El que menys entenc és el linxament públic que s'està fent per aquest tema als dos afectats. Crec que ha estat un problema de formes i és veritablement una llàstima que l'arxiu marxi de Catalunya per això.
- Ahir vaig presentar el llibre de Të i la Cuina Mediterrània. Vaig parla, entre altres coses, de com en el segle XXI els ciutadans volem a la vegada estabilitat i canvi, tota una contradicció. En aquest cas ho vaig aplicar a la estabilitat que ens dóna el treball a partir de dos productes ancestrals i consolidats, com són el té i la cuina mediterránia. I a la vegada, el canvi d'inventar, reinventar o experimentar receptes noves i maridatges increibles.
- No m'agrada el format d'entrevista del programa 59 segons. És massa encorsetat i no permet aprofundir els temes. Tampoc permet lluir els entrevistadors. Tot i això una amiga em deia l'altre dia que és un reflexe de la vida moderna....rapidessa, coneixement empaquetat en píndoles breus.
El té y los cinco sentidos. Un libro a tener en cuenta
27 Novembre, 2009 08:51
Publicat per bego,
Disfruto
Leo: "El té sabe mejor cuantos más sentidos se utilicen para tormarlo o catarlo, es fácil de comprobar si se utilizan los cinco"....Es una de las frases del libro "El Té y la cocina mediterránea" de (Arola Editors, 2009) David Solé y Paco Lostal. Lo leo para preparar su presentación el lunes, a las 20.00 h en la librería La Capona de Tarragona. Y al leerlo me vienen al memoria momentos muy especiales, en los que mi recuerdo visualiza perfectament la taza en mano, y rememora el aroma y los sonidos del ambiente. Y recreo de nuevo sensaciones cálidas, y aprecio como si me trasladara en el tiempo toda la fuerza del sabor.
Me gusta el té....me gusta el libro....
Això de Luna Nueva...quin fenòmen!
23 Novembre, 2009 23:09
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Que tenen els vampirs que tant ens sedueixen? O millor dit, que tenen que han aconseguit que ma filla de 12 anys estigui enganxada com una mala cosa a una novel.la de 500 pàgines que es diu Crepúsculo i que fa que haguem de barallar cada dia per apagar el llum? No ho hagués dit mai que això dels vampirs fos febre d'adolescents. Ho ha estat fins a tal punt que dissabte passat el fenomen va ser la continuació de llibre esmentat, versió pel.lícula....Luna Nueva. Es veu que a USA ha estat rècord de taquilles en un sol dia i que extranyament s'ha estrenat una setmana més tard que a Espanya...Quines coses.
En fi....què he de dir si jo he vist com a sis vegades el Dràcula de Bram Stoker...De tal pal tal astilla.
De Barrio Sésamo, a Jackson y apto para nostálgicos
07 Novembre, 2009 18:26
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Ya lo dije a princpios de año. El 69 es un año especial. Efemérides, pérdidas....El 2009 es ciertamente un año apto para nostálgicos y perfecto para recuperar de la memoria elementos que nos hacen sonreir mirando al pasado. Esta semana, por ejemplo, recordaba en mi espacio en Facebook que Barrio Sésamo cumple 40 años. Ha sido un apunte altamente comentado y creo que incluso podría convocar,a partir de él, un concursos de "mis personajes favoritos" del programa en cuestión. Yo ya me pronuncié, dos: la Rana Gustavo y el monstruo de las Galletas. Me encantan!!!!!
El segundo elemento de nostalgia de la semana que acaba es "This is it", la película-documental de los ensayos del último espectáculo de Michael Jackson. Acudí en familia y lo cierto es que, a pesar de que el metraje es algo largo para mi gusto, me permitió revivir uno de los momentos más "alucinantes" de mi evolución vital. El día que en aquella tele ochentera vi por primera vez el video de Thriller....Brrrrrrr. Lo recordáis?
Como digo, año y semana para la nostalgia....
Mañana más....o no.
De la reputació digital i altres objectes màgics...
02 Novembre, 2009 00:16
Publicat per bego,
Escric
Situació, la ponent (Trina Milan) agafa l'Ipod des de la tarima i fa una foto a l'auditori. Immediatament la penja i en pocs segons està a disposició de qualsevol persona que des de qualsevol punt del món i a qualsevol hora la vulgui descarregar, veure o enllaçar. "Aquest gest, amb el mòvil, fa dos anys no es podia fer. Fa un any, era difícil fer-ho. I d'aquí un mes es farà de forma diferent". Amb aquesta maniobra, Trina Milan va exemplificar davant una quarantena de dones emprenedores de Tarragona, el poder de les xarxes virtuals avui en dia i que "encara que planifiquis fins a l'infinit, la societat actual, el món, t'obliga a la modificació constant".
La xerrada de Trina Milan fa dies que va tenir lloc a Tarragona, en el marc de la Jornada Àgora per a Directives organitzada pel Departament de Treball de la Generalitat. Carme Sánchez, amiga i directora de la Unitat de Promoció i Desenvolupament de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, m'hi va convidar com a moderadora per segon any consecutiu i he de dir que en vaig gaudir moltíssim i em va servir per apendre i reflexionar sobre un tema que m'apassiona, la reputació digital. He de dir que Trina ho va enfocar d'una forma molt curiosa tot plegat, com si fos un conte, amb un grup humà, una transgressió (problema), un heroï, un camí a recòrrer i, com no podia ser d'una altra manera, un objecte màgic: la pròpia xarxa, que ens porta cap a l'èxit final.
Altres reflexions del que va donar de sí la jornada:
- Hem de buscar en la simpicitat dels nenes la resposta a les preguntes complexes
- La xarxa es retributiva, col.laborativa i cooperativa. Amb una sola acció arribes a molts llocs
- És un camí llarg, i tot evoluciona molt de presa, és un rellotge que ens marca temporalitzacions fora del nostre control
- La reputació digital és molt important i sovint no sabem el que hi ha nostre a la xarxa. Estem a la xarxa encara que no vulguem. Per tant, si no tens controlada la informació que hi ha teva, perds oportunitats
- Per poder analitzar cal recordar la història
- Si no decidim, decidiran per nosaltres
- Les capacitats que ens posibilitat la xarxa 2.0 s'assemblen bastant a les tenen les does per relacionar-se
- No hi ha res fàcil
- No neguis la evidència, utilitza la evidència
- L'escletxa digital és ua qüestió que té a veure amb les possibilitats econòmiques
La jornada també va servir per presentar la Xarxa Virgual de Dones directives i professionals, una eïna que ha nascut fa poc i que té grans possibilitats.
Per cert, sobre la reputació digital, recomano el darrer post de la ponent on diu:
"Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret"
Màgia i riure
17 Octubre, 2009 23:51
Publicat per bego,
Escric
Avui he gaudit a la Sala Trono del primer dels espectacles als quals he pogut assitir dins del Festival de Teatre Màgic, una aposta interessant de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. He rigut moltissim amb els dos argentins de la compañía Tangorditos....Feia temps que no reia tant. Màgia i riure. La Màgia de riure.