Bloc del Catarrà

Pelle conquereix el món...

Ahir dissabte, a la tarda, la cadena local privada 8 televisió (fins fa poc coneguda com a td8, i anteriorment com a CityTV) ens va oferir la versió en espanyol de la pel·lícula Pelle erobreren. Salvant el descontentament per l'emissió, per part d'aquesta cadena privada catalana, de gran part de la seva programació en castellà, fent que en gran part de la programació la presència, a td8, del català sigui testimonial, s'ha de felicitar, però, per l'emisió, en horari de tarda aquest dissabte, d'aquesta pel·lícula que, per les seves característiques, sembla increïble que es fes, l'any 1988, amb l'Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.

"Pelle el Conqueridor" és una pel·lícula que queda ben lluny dels canals de distribució del cinema comercial. I queda ben enmarcada dins del que anomenem cinema d'autor, encara que aquesta coproducció sueco-danesa també queda ben lluny de l'estereotip de cinema d'autor, si entenem com a tal el cinema fet per Krzysztof Kieslowski (director de la trilogia "Blau", "Blanc" i "Vermell"), Emir Kustorica (director de "Underground" o "Gat Blanc, Gat Negre") o Jean-Pierre Jeunet (director d'"Amélie").

Fins i tot una pel·lícula que tracta el tema de la pobresa com "Marius et Jeanette", del director francès Robert Guédiguian, pot semblar una pel·lícula frívola, si la comparem amb la cruesa amb la que es tracta el tema de l'extrema pobresa i el destí de la vida a "Pelle el Conqueridor".

Si algun dia necessiteu veure una pel·lícula que us obligui a pensar sobre el destí de la vida, el valor dels nostres esforços per avançar, o símplement per assolir una estabilitat bàsica en les nostres vides..., doncs aquesta pel·lícula de Bille August, creada l'any 1987, us ajudarà a pensar sobre la profunditat o relativitat de les nostres vides, i sobre l'afany de superació enfront del destí que sembla regir les nostres vides. Gràcies a td8 per emetre "Pelle el Conqueridor" en un horari apte per a no noctàmbuls, encara que també s'ha de reconèixer que no es tracta justament d'una pel·lícula destinada al gran públic afanyat en menjar crispetes... L'espectador es podria ennaugar en alguna de les crues escenes de la pel·lícula...