Bloc del Catarrà

Sobre l'article publicat al bloc de Carles Sala

Bé, doncs només dir que és interessant com a la gent li agrada perdre els papers.

Per si les mosques, farè copiar i empegar dels meus comentaris i les respostes que han rebut en el missatge aparegut al bloc de Carles Sala, amb el títol L’incident Benach-Sabaté-Sala, a Catalunya Radio. Els podeu consultar en l'ampliació d'aquest article.

Per cert, aquest article (el que publica en Carles Sala al seu bloc) surt referenciat en un altre article del bloc del periodista Saül Gordillo.

L'AVE del Clos...

Cada dia vaig a treballar a Barcelona. Abans, quan vivia a Cubelles, a la comarca del Garraf, gairebé només es podia comptar amb el sistema de rodalies de RENFE per fer-hi cap. Després, una regularització encoberta de feina a l'empresa on treballava em va fer optar per canviar de lloc de residència, i anar a viure a Reus, més a prop de la família. Un intent de treballar com a autònom no va reeixir, i vaig optar a treballar a Barcelona, continuant visquent a Reus. SORT QUE VAIG EN AUTOBÚS A LA FEINA!!!!!...

Obres de l'AVE a l'Hospitalet de Llobregat, prop del punt de connexió de la línia de RENFE Sant Vicenç de Calders-Vilanova-el Prat-Sants amb la de Sant Vicenç de Calders-Vilafranca-Martorell-Sants (Font: un usuari del fòrum sobre infraestructures http://skyscrapercity.com/)

Quan vivia a Cubelles encara no hi havia obres de l'AVE al Prat, ni a Bellvitge, ni a Santa Eulàlia, ni a Sants. I el sistema de rodalies de Renfe es podia considerar ja deficient. Retards, aturades tècniques sense explicacions, eran el pa nostre de molts dies. Arribar cinc minuts més tard de l'hora prevista segons els horaris era una cosa diària. Arribar deu minuts tard força habitual, i aturades de vint o trenta minuts no podien mancar un cop al mes. Sense comptar amb les tempestes del setembre, que provocaven el tall de la circulació dels trens any rera any alguns dies, a saber qui tocava aquell any, i et feien fer mans i mànigues per arribar a la feina. I que no et miressin malament a l'arribar-hi tard.

Els caps de setmana anava a veure a la família, repartida entre Tarragona i Reus. Per a aquests desplaçaments la RENFE continuava essent també el meu mitjà de transport. I molts cops, quan anava a agafar en tren per tornar a Cubelles el diumenge a la tarda, fins i tot a Reus et podies trobar que havies d'anar dempeus fins a Barcelona (ja no diguem si agafaves el mateix tren a Tarragona).

Aixó em va fer enviar un escrit acompanyat de fotos d'aquesta deplorable situació a diversos mitjans de comunicació. L'article va aparèixer immediàtament a l'edició de Tinet Digital (acabo de cercar el text de la notícia a Tinet Digital, però no he aconseguit localitzar-la), i dies després la delegació de TV3 a Tarragona es va posar en contacte amb mi per fer un seguiment de la situació sortint de l'estació de Reus i fins a Torredembarra, podent comprovar que des de Reus la gent anava dreta. Com per a gravar el reportatge, TV3 va haver-ho de notificar a la RENFE, ves per on, aquell dia van substituir els vagons dels antics Catalunya Exprés, on la gent fins i tot s'asseia en els prestatges reservats a l'equipatge, en un raconet rera alguna de les portes d'accés als compartiments de seients, per un Catalunya Exprés de la nova fornada que actualment circulen en més ocasions. El reportatge es va gravar abans de l'última campanya electoral al Parlament de Catalunya, però no es va poder transmetre per falta d'espai en els telenotícies fins passades aquestes eleccions, d'on Pasqual Maragall sortiria escollit president de la Generalitat. Va sortir al Telenotícies Comarques, però el que ja no m'esperava és que el mateix Carles Francino introuria el mateix reportatge en el Telenotícies per a tot Catalunya.

Malauradament, la seva emissió va coincidir amb el dia en que em vaig convertir en un més dels molts acomiadats per la meva antiga empresa, on en comptes d'aplicar expedients de regulació, semblava que feien el sorteig de la ONCE, i cada setmana surtien un o dos premiats amb l'acomiadament, encara que alguns cops podien arrivar a ser-ne vuit de cop.

D'aixó n'estem parlant de fa tres, i quatre, i cinc anys enrera. I els gestors dels transports de l'area metropolitana de Barcelona, pel que feia a les mancances del servei de rodalies, ja n'havien d'estar al corrent. Totes les linies de rodalies de Barcelona van a parar a Sants (encara no s'havia obert la última línia que connecta Martorell amb el Vallès, la primera línia de rodalies relativament descentralitzada, però que igualment mor a Sants). I tots els recorreguts provinents del sud de Barcelona (rodalies, regionals i llargs recorreguts) han d'accedir obligatòriament a Sants, a través de la línia provinent de Sant Vicençs de Calders via Vilanova i la Geltrú, excepte els rodalies provinents de Vilafranca del Penedès i Martorell.

En els primers esbossos de l'Alta Velocitat cap a Barcelona plantejaven que l'Ave arrivaria a Barcelona aturant-se a la gran zona ferroviària de la Sagrera venint pel Penedès i el Vallès Occidental, amb estació a Sant Cugat. Però molts poders fàctics van fer desestimar aquesta opció, i van potenciar l'arribada de l'AVE a Barcelona passant per l'Aeroport del Prat.

Fins aquí, tot bé, però aleshores als grans gestors barcelonins se'ls va acodir que l'AVE havia de creuar Barcelona. I es van plantejar dos recorreguts possibles. Un passant per la zona portuària, i arribant fins a la infrautilitzada i renovada Estació de França.

Però el ara ja ex-alcalde de Barcelona Joan Clos va decidir que l'AVE haviar de creuar la ciutat de Barcelona entrant per Sants, i sortint per la Sagrera, i fins i tot amb una estació a Passeig de Gràcia... I aquí van començar tots els maldecaps que durant aquests últims mesos s'han agreujat en el servei d'accés a Barcelona amb la Renfe. Coneixent les deficències habituals del servei de Renfe quan no hi havia obres, i havent dues alternatives menys agresives davant les necessitats quotidianes de movilitat, i segurament més econòmiques i ràpides d'implementar (Sagrera via Vallès i Estació de França via Zona Franca), el senyor Clos va decidir que l'AVE havia de passar a tocar els fonaments de la Sagrada Família, o millor dit, havia d'arribar a Sants...

Els usuaris habituals (i no habituals) de RENFE que accedeixen a Sants per Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú i el Prat de Llobregat, siguin de rodalies, regionals o llargs recorregut, i que no tenen una altra alternativa ferroviària, pateixen de forma directa una decisió de caire totalment centralista, i sobretot, suïcida, i que sembla que tal com van les obres ja no té marxa enrera (canviar ara d'alternativa, amb tots els diners públics que s'han gastat ja en les obres?!).

L'AVE s'ha convertit en el suïcidi econòmic actual de la ciutat de Barcelona, i de pas, de gran part de Catalunya. Volen potenciar l'ús del transport públic, i segresten els passatgers durant hores en trens aturats o a les andanes de les estacions. Ara que el que ja es podia preveure (quan encara vivia a Cubelles tremolava de pensar que arribaria aquest moment, i ves per on, ha arribat) ja no es pot aturar i provoca tot aquest desgavell, penso que ha quedat clar la incopetència de l'actual ministre d'indústria, justícia i turisme de l'Estat Espanyol. Esperem que Clos no es converteixi en el substitut de Montilla com a presidenciable per Catalunya. Catalunya no és mereix un gestor tan ineficaç, i que malgasta de forma tan alarmant els diners que paguem els contribuents.

A la tardor de la Jaka

Jaka, el teu bloc no em deixa posar el meu comentari, així que el deixo aquí, dedicat al teu article Tardor...

Ja fa gairebé un mes que vam entrar a la tardor... I ves per on, sempre toca fer-hi cap durant el día més important per a la ciutat de Tarragona, la Diada de Santa Tecla, que aquest any ens ha portat molta aigua benvinguda...

Tanmateix, aquest migdia, al Balcó, feia un sol magnífic, i ens acompanyava un d'aquells dies benèvols que la tardor ens regala abans de que vingui el fred i l'hivern, amb la claror mediterrània que és enveja de molts, i un dia agradable per prendre els últims piscolabis, cafès i gelats a les terrasses de la nostra Rambla, esguardats per l'imponent Roger de Llúria.

Penso que, malgrat les vies del tren, segur que els visitants esporàdics que arriven a la nostra ciutat, vinguin d'una estada vacacional a Salou, o d'excursió per descobrir les restes de l'antiga capital romana de la Tarraconense, quan posen els peus al Balcó, i toquen ferro, deuen d'emportar-se un record magnífic del regal que la nostra ciutat ens ofereix cada dia en el nostre Balcó del Mediterrani.

Benvinguda sigui la tardor en els nostres cors.

I de pas, una cançoneta, del grup valencià la Beniterrània, titulada "Cançons de l'Horta"

Una proposta personal sobre els habitatges de protecció oficial

Encara que en el meu cas personal ho tinc una mica difícil per complir amb les condicions necessàries per optar a un Pis de Protecció Oficial (sigui en lloguer o en propietat), crec que s'ha de fer una nova política social d'habitatge que tingui present els següents punts (algun dels quals potser ja s'ha comentat en altres propostes):

* El parc de pisos de protecció oficial no ha de derivar, passats un anys, en el mercat lliure, i encara menys al cap de cinc anys d'adquirir-los, com passa en moltes promocions de vivenda pública. Haurien de continuar en un mercat segregat del mercat lliure d'habitatge, i conformar un mercat controlat d'habitatge social.

* Actualment vivim en un municipi, treballem en un altre municipi, i molts cops ens apareixen ofertes laborals a molts quilòmetres d'on vivim. L'accés a l'habitatge de protecció oficial no s'hauria de limitar als habitants del municipi on es construeix tal o qual promoció d'habitatge públic. Tot habitant de Catalunya ha de tenir dret a accedir a promocions d'habitatge públic de Catalunya. Pot ser si que poden haver promocions petites limitades al seu municipi o comarca, però també s'han de fer grans promocions destinades a tots els ciutadans del nostre país. Per exemple, en el meu cas, si resideixo a Reus i treballo a Barcelona, hauria de tenir dret a presentar-me a un concurs públic de promocions de vivendes públiques a Vilafranca del Penedès. Amb els mitjans de mobilitat adients que hi ha avui dia, i sabent que la realitat barcelonina impedeix concentrar en aquest municipi una extensa oferta de pisos de protecció oficial, no es pot manllevar als ciutadans de Catalunya el dret a un habitatge, encara que sigui en un municipi diferent al de residència i/o treball actual.

* Crear grans polígons d'habitatges de protecció oficial, per forçar la baixa controlada dels preus d'habitatge del mercat lliure, especialment pel que fa als lloguers (desmesurats tenint en compte que molts dels pisos que es lloguen ja estan més que amortitzats), a més de donar l'oportunitat a tot ciutadà de Catalunya al seu dret a disposar d'un habitatge digne. En comptes d'invertir en noves infraestructures per al tranport privat o en trens de gran velocitat que utilitzaran quatre gats, invertir en promocions de vivendes de les que a més es recuperarà en gran part la inversió realitzada, sempre dins de preus dignes i assequibles per als ciutadans. Intentar també que aquests grans polígons estiguin integrats en el seu entorn. Penso que es pot fer un pla per als propers vuit anys on es plategi crear un parc de 150.000 habitatges de protecció oficial a tot Catalunya.

* Forçar l'entrada en el mercat de lloguer de la gran bossa de pisos buits que existeixen en els nostres pobles i ciutats. La Generalitat ha de garantir als propietaris que es farà càrreg del manteniment d'aquests pisos, així com d'assegurar els ingressos d'aquests propietaris forçats a llogar els seus pisos buits, que es llogarien dins una política de tarifes tobes de lloguer.

Aixó és només a grans trets el que pot ser una política d'habitatge a Catalunya. Com tota proposta, es pot debatre i millorar, però per algun lloc sempre s'ha de començar.

Proposta de sistema ferroviari de rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre

La xarxa ferroviaria del Camp de Tarragona té un gran potencial, dissenyat i en funcionament des de fa molts decenis, i que no s'ha sapigut gestionar per a potenciar la movilitat i el creixement de les nostres comarques.

Ara, però, el Camp de Tarragona està en un moment idoni per a pensar en una aposta ferroviaria de futur, amb una inversió que es podria considerar mínima, doncs la major part de les infraestructures ferroviaries ja existeixen, i algunes d'elles fins i tot poden estar en procés de desús injustificat.

Per aixó cal demanar que es traspassi tota la xarxa ferroviaria de la Demarcació a la Generalitat. Però segurament aquest pas no es podrà dur a terme fins que es consolidin les inversions necessàries per posar en funcionament els dos nous eixos ferroviaris de llarg recorregut que un es posarà en marxa parcialment aviat, i l'altre està adormit en algun prestatge d'algun ministeria. Aquestes infraestructures que segurament continuarà gestionant l'Estat Espanyol, però que alliberaran dels trens de llarg recorregut la nostra xarxa ferroviaria són la línia del AVE Madrid-Sarragossa-Barcelona-França, i el Corredor del Mediterrani.

Sembla una contradicció, però per tal de potenciar el sistema de rodalies i regionals del Camp, cal alliberar la xarxa ferroviaria actual dels trens de llarg recorregut encarregats del transport de persones i mercaderies, i aquestes dues infraestructures passen a ser bàsiques per a dur a terme aquest pla.

Un cop tinguem en marxa l'AVE Madrid-Barcelona i el Corredor del Mediterrani, que connectaran a Perafort, ja podem dissenyar el que pot ser el nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre.

I perquè el nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre? Doncs perque per a que sigui veritablement un sistema útil, cal que la xarxa de rodalies permeti la mobilitat entre aquestes esperem que tres futures vegueries catalanes (el Penedès està en perill de sucumbir dins la gran vegueria de la Barcelona Metropolitana, cosa que no interessa gens ni mica ni als penedesencs ni a les nostres comarques).

Es tracta de tres arees que poden funcionar independentment, pel que fa a les seves sinergies, però alhora cal que sumin esforços per incrementar el seu potencial humà i econòmic. I encara més si volem funcionar de la forma més independent possible de la gran àrea metropolitana barcelonina, que ens expolia de molts dels valors que es generen a les nostres comarques, tant valors humans com econòmics.

Un cop alliberada la xarxa ferroviaria dels trens de llarg recorregut, aquesta pot ser traspassada a la Generalitat, per tal de que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya passin a gestionar la xarxa, actualment en mans d'una RENFE que té els seus interessos econòmics fixats en altres àrees geogràfiques, i que menysprea i maltracta els seus usuaris a la nostra demarcació.

Tenim un nucli central, format per la capitalitat bipolar de Reus i Tarragona. Diguem que totes les linies de rodalies han de passar per aquesta àrea. Només hi hauria una possibilitat de crear una linia que no passes per aquest nucli central, que seria una linia que passes per la zona de Valls i anès a parar al Penedès-Garraf, però segurament amb les solucions que aqui es donen, doncs seria descartada per poca rendibilitat.

Aqui cal fer la única modificació necessària per a modificar una linia fèrria. La línia de la Costa, al sortir de Port Aventura, en comptes d'adreçar-se directament a Tarragona, hauria d'adreçar-se a Vila-seca.

Així doncs, tindriem els dos nusos de primer grau de línies ferroviàries, on convergirien diverses linies. Aquests dos nusos ferroviaris serien el ja existent de Sant Vicenç de Calders, i el nou nus de Vila-seca. A aquests dos nusos hi hauriem de sumar dos nusos secundaris, que serien el de Picamoixons i el de Reus-Passeig Mata (actual estació de Renfe de Reus). Aquests quatre nusos haurien de fer les funcions de grans intercanviadors entre les diferents linies de rodalies.

Ja tenim els nussos ferroviaris. Ara hem d'identificar les capçaleres de linia. Veient la xarxa ferroviària actual, sembla ben clar quins són els extrems. Tenim per a la línia de la Costa Sud a L'Aldea-Amposta i Tortosa, com a possibles caps de línia. En el cas de l'Aldea-Amposta es podria allargar la linia fins a Vinaròs, però suposo que si els trens són gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat, aquest punt pot ser problemàtic, igual que el de tenir present a Casp com a capçalera de la linia interior de les Terres de l'Ebre, on la capçalera de referència seria Móra la Nova. Una tercera capçelera seria Montblanc, extensible fins a la mateixa ciutat de Lleida. Les quarta i cinquena capceleres de línia serien Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Hi ha dues estacions més que podrien fer de capçaleres intermitges de linies, i penso que aquestes estacions haurien de ser Cambrils i Sant Vicenç de Calders.

Tenint definits els nusos ferroviaris i les capçaleres de línia. Ara ja es podria fer un esbós de les possibles línies de rodalies, per tal d'estudiar el seu finançament, el seu ús social i la seva rendibilitat.

Crec que hi hauria una línia 0, o línia circular del Camp, que hauria de passar en els dos sentits de circulació. Aquesta linia uniria les actuals estacions de Tarragona, Vila-seca, Reus, Picamoixons, Valls, Sant Vicenç de Calders i Torredembarra, i hauria de ser la que oferís una millor freqüència horària, doncs segurament seria la més utilitzada, i amb un sistema de transbordaments entre linies ben gestionat, fins i tot podria escurçar el trajecte de la resta de línies, i millorar de retruc la seva freqüència.

La línia 1 o Linia de la Costa podria ser una linia amb origen a Vilanova i la Geltrú, passant per Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-Seca, Salou i Cambrils. Podria morir a Cambrils, o continuar fins a L'Aldea-Amposta i Tortosa.

La línia 1-B seria una variant de la línia 1, on a partir de Vila-seca, el trajecte continua fins a Reus, en compte d'anar per la costa. Resumint, línia Vilanova-Reus.

La línia 2 o Línia Interior podria ser una línia amb origen a Vilafranca del Penedès, passant per Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-seca, Reus, Marçà-Falset i Móra la Nova.

La línia 2-B seria una variant de la línia 2, on a l'alçada de Vila-seca, en comptes d'anar cap a l'interior, continuaria fins a Salou i Cambrils.

La línia 3 o Línia Diagonal seria una línia que naixeria a Lleida o Montblanc, i passaria per Picamoixons, Valls i Sant Vicenç de Calders, fins a Vilanova i la Geltrú.

La línia 3-B seria una variant de la Línia Diagonal, que des de Picamoixons, pasaria per Reus, Vila-Seca i Tarragona.

Bé, això és només una proposta. En un altre article detallaré, en funció d'aquestes línies, les noves estacions ferroviàries que s'haurien de crear, per tal de donar un veritable caire de servei ferroviari de rodalies i metropolità al nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona.

Alguns apunts sobre la gestió del nostre territori...

Llegint l'article del bloc del regidor tarragoní Carles Salas, titulat Perdre el tren, he apuntat ràpidament una sèrie d'opinions meves sobre algun dels temes que tracta, i també d'altres, que aquí deixo anar:

Jo crec que a nivell de transport públic al Camp de Tarragona, hi ha moltes coses a solucionar, i que CAP dels partits vol donar solucions si no es duu el peix al cove:

* Integració tarifària JA
* Què hi fa una estació a Perafort, en comptes de que estigui DINS del triangle format per Tarragona, Reus i Salou-Cambrils, on es concentra la major part de la població del Camp?
* Quan la Generalitat es farà càrreg de la xarxa ferroviària de la Demarcació?
* Quan es racionalitzaran els horaris i es milloraran els serveis del Regionals?
* Quan es crearà una xarxa pròpia de Rodalies del Camp, que JA compta amb la xarxa ferroviària?
* Quan hi haurà connexió de la línia de l'Arc Mediterrani d'alta velocitat amb Perafort, i deixarà l'Euromed de circular per vies convencionals i atropellar vianants a Salou o provocar accidents ferroviaris on només van morir dues persones de miracle, com a Torredembarra?
* Quan millorarà la freqüència d'autobusos Reus-Tarragona els caps de setmana? I a primera hora del matí dels dies feiners?

Hi ha tantes coses a fer en transport públic, aquí al camp... S'ha de reconèixer que una de les primeres coses (de les poques bones coses) que va fer en Nadal amb fer-se amb l'alcaldia de Tarragona va ser canviar la flota d'autobusos de la ciutat... Però calen moltes més coses, i s'han de gestionar contemplant tot el territori, sense primar baralles a nivell de capitalitat, que cada cop que hi són, ens fan perdre força davant el gegant metropolità barceloní...

... I si volem un territori equilibrat i cohessionat, ja podem, de pas, exigir que es reconegui la vegueria del Penedès, doncs la independència del Penedès permetrà un creixement més equilibrat del territori, i permetrà crear sinergies entre els territoris del Camp i del Penedés que, si el Penedès cau del tot en l'òrbita barcelonina, seran impossibles d'aplicar.

Si no fos musulmà...

Bé, primer de tot, no es tracta de no ser musulmà, s'ha de concretar. Es tracta de no ser bosnià musulmà... Ja sabeu el que va passar durant la primera meitat del deceni anterior a la República de Bòsnia i Hercegovina...

Aquí teniu una versió d'una coneguda cançó, on en Damir Niksic, de forma irònica, proclama les excel·lències de la vida si ell no fos bosnià musulmà...

Aquí va el videoclip, i en l'ampliació de l'article, la lletra original d'aquesta cançó (que en plagia a una altra, je je):

Damir Niksic - If I wasn't Muslim

 (Segueix)

CATMainframe, el blog per a programadors i dissenyadors en entorns Mainframe

CATMainframe intentarà ser un blog des d'on els programadors i dissenyadors que treballen en entorn Mainframe puguin començar-se a buscar-se la vida, que és el que sempre ens toca fer, en el món de la programació i el disseny d'aplicacions i processos en l'entorn Host o Mainframe.

La major part de la documentació està en anglès, però poc a poc intentarem disposar de material redactat en català per al seu ús per part de programadors i dissenyadors que tinguin en el català un idioma d'ús diari.

Res, aixó nomès fa que començar. Endavant!!!

75 videoclips t,esperen a TOP CLIPS MUSICALS

Videoclips d'arreu del món t'esperen al bloc TOP CLIPS MUSICALS, on, defugint de la música que ens marquen des de les discogràfiques i grans mitjans de comunicació del nostre entorn, podreu escoltar més música, de diversos indrets i de diferents estils.

La majoria també és música comercial, però que no es comercialitza en el nostre país, o no té una gran repercusió en els nostres mitjans. La música, i també els videoclips, és una altra manera que ens permet viatjar pel món, i encara més fàcil gràcies a internet.

Aprofito per presentar-vos el que serà el 76è videoclip que es penjarà a TOP CLIPS MUSICALS. Es tracta del tema titulat "Marmellata", un bonic tema del cantant italià Cesare Cremonini:

Aquesta és la relació dels primers 75 videoclips que s'han afegit a TOP CLIPS MUSICALS. Segurament, quan consultis el blog, n'hi haurà algun més per disfrutar. Gaudeix de la música!!!!

Betül Demir - Yaz geliyor (Turquia, 2006)
DEPT. - Vols (Catalunya, 2005)
Lacuna Coil - Heaven's a lie (Itàlia, 2002)
Elissa & Chris DeBurgh - Lebanese night (Líban/Irlanda)
Siti Nurhaliza - Biarlah Rahsia (Malàisia, 2006)
Omar Naber - Ves tvoj svet (Eslovènia, 2005)
Skank - Vou deixar (Brasil, 2003)
Jolina Magdangal - Bahala na (Filipines, 2004)
Pura Sedução - Don Kikas (Angola, 1997)
Genta - Posesiv (Albània, 2006)
Jean Marc Grossi i I Muvrini (Còrsega)
Mietta - Angeli noi (Itàlia, 1998)
Khaled - Aïcha (Algèria, 1996)
BoA - Valenti (Corea del Sud, 2003)
Aquitamxé - Contrabaix (Catalunya, 2001)
Tose Proeski i Anja Rupel - Krajnje Vrijeme (Macedònia/Eslovènia, 2005)
Mickey3d - Johnny Rep (França, 2003)
Luar na lubre - Chove en Santiago (Galícia, 1999)
Dino Merlin i Zeljko Joksimovic - Supermen (Bòsnia i Hercegovina/Sèrbia, 2004)
Det är vi ändå - BAO (Benny Andersson's Orchestra) amb Helen Sjöholm i Tommy Körberg (Suècia. Folk)
Falco - Rock me Amadeus (Àustria, 2000. Rock)
Ultra Bra - Villiviini (Finlàndia, 2000. Folk)
Glissando* - Superganga (Catalunya, 2002. Pop alternatiu)
Khadja Nin - Wale Watu (Burundi, 1992. New Age)
Dezil' - Tu peux Crier (Seychelles, 2005. Caribeny)
Nina Puslar - Ni ona (Eslovènia, 2006. Balada)
Vesna Pisarovic i Giuliano - Bjezi od mene (Croàcia, 2003. Música lleugera)
MFÖ - Tam Ortasindayim (Turquia. Videoclip del 2003. Cançó original del 1987. Balada)
Belle Pérez - Gotitas de Amor (Bèlgica, 2006. Llatina)
Sarek - Genom Eld och vatten (Suècia, 2003. Folk)
Roger Cicero - Zieh die Schuh aus (Alemanya, 2006. Jazz). Video no oficial
Blue Cafe - Baby Baby (Polònia, 2006. Soul)
FF - Tudo o que eu quero (Portugal, 2006. Pop-rock). Video no oficial.
Alenka Godec i Perpetuum Jazzile - Mesto sanj (Eslovènia, 2005. Cançó lleugera & gosspel)
Víctor Naranjo - Calent (Catalunya, 2005. Pop-rock)
Peggy Zina - Noima (Grècia, 2006. Balada)
Mansour - Mikhamet (Iran, 2005. Oriental)
Fermín Muguruza - Euskal Herria Jamaika Clash (País Basc, 2006. Reggae)
The Zutons - Valerie (Anglaterra, 2006. Pop-Rock)
Nawal Al-zoghbi - Yama Alou (Líban, 2006. Oriental)
CoCo Lee - No Doubt (Xina, 2005. Pop comercial)
Akcent - Jokero (Romania, 2005. Pop electrònic)
Edo Maajka - Bomba (Bòsnia i Hercegovina, 2005. Rap)
Ses al·lotetes i sa jove de Sant Lluís - Cris Juanico (Illes Balears, 2004. Folk versionat)
Laam - Petite Soeur (França, 2005. Pop)
Liel Kolet - Day ad matai (Israel, 2006. Balada Pop)
C:Real - Meine dipla mou (Grècia, 2006. Balada Rock)
Sting & I Muvrini - Fields of gold - versió- (Anglaterra/Còrsega, 1998. Pop-Rock-Folk)
Relk - Terra endins (Catalunya, 2004. Pop Folk)
Terminaator- Ebaõiglane (Estònia, 2006. Rock)
Magnifico - Hir aj kam, hir aj go (Eslovènia, 2003. Kitch)
Zélia Duncan i Lenine - Naturalmente (Brasil, 2002. Cantautor. Acústic) Vídeo no oficial
Irene Grandi - Lasciala andare (Itàlia, 2005. Balada) Vídeo no oficial
Regine Velasquez i Ogie Alcasid - Hanggang Ngayon (Filipines, 2003. Balada)
Teresa Teng - Ji Du? Chóu (Taiwan. Balada)
Kathem el saher - TetBaghdad Aleina (Iraq, 2005. Oriental)
Fredrik Kempe i Sanna Nielsen - Du Och Jag Mot Varlden (Suècia, 2005. Cançó lleugera)
Anna Lesko - Inseparabili (Romania, 2003. Pop comercial)
Antònia Font - Extraterrestres (Illes Balears, 2004. Pop-rock)
Isaias Matiampa - Anteho (Grècia, 2005. Pop-rock)
Sandi Thom - I Wish I Was A Punk Rocker (Escòcia, 2006. Cantautora Rock)
Mustafa Sandal - Araba (Turquia, 1999. Pop Oriental)
Mathieu Chédid - En Tête à Tête (França, 2005. Pop Rock)
Erogene zone - Mistican dan (Bòsnia i Hercegovina, 2003. Rock alternatiu)
Blaugrana - La vita che verrà (Itàlia, 2004. Rock) Video casolà 2006
Evridiki - Piase me (Xipre, 2003. Pop comercial)
Martin Stenmarck - 7milakliv (Suècia, 2006. Balada pop)
Marta Roure - Sentir girar el món (Andorra, 2004. Pop Rock)
Tinka - Ljubav za ljubav (Bòsnia i Hercegovina, 2006. Balada)
Heather Headley - I Wish I Wasn't (Trinitat i Tobago, 2002. R&B)
Marwan Khory - Kasr El Shouq (Líban. Balada)
Manca Spik - Marinero (Eslovènia, 2006. Pop)
Shpat Kasapi - Kush te nda prej meje (Macedònia 2006. Balada balcànica) De la comunitat albanesa de Macedònia.
Isin Karaca - Mandalinalar (Xipre, 2006. Pop comercial) De la comunitat turca de Xipre
Pepet i Marieta - Saps com comença però mai com s'acaba (Catalunya, 2004. Rumba)

Setimig, skà del Baix Camp

SETIMIG - El Manel

Des del Camp de Tarragona ens arriba el primer disc dels Setimig, formació nascuda fa tres anys arran de l'amistat i l'afinitat musical d'un grup de deu companys de Reus i rodalies. Aquest treball, que porta títol homònim, es la segona gravació de la banda després de la seva primera maqueta Comencem de zero.

Els Setimig beuen de la tradició clàssica del ska fet a casa nostra i donen un toc melòdic a les cançons que fan que a la primera escoltada et facis una idea del que pot oferir aquest grup. Aquest fet es nota en què les seves influències directes vinguin des de la música jamaicana -The Skatalites, Desmond Decker o Laurel Atkien- fins als clàssics del rock català fan que els vents comparteixin protagonisme amb ritmes més pop rock.

Hi ha força cançons a destacar d'aquest treball, la primera d'elles, "Immunitat adquirida" un tema que recorda molt als Dr Calypso, amb una tornada que costa fer desaparèixer del cap una vegada la tens a dins. El compromís polític també es pot trobar a Setimig, sobretot a "Hipocresia d'Estat" on és denuncia el tractament que reben alguns dels moviments populars d'alliberament. "Tu també" compta amb una lletra de denuncia on s'anima al jovent a protestar i organitzar-se contra l'status quo imperant. La col·laboració de Rodrigo de Pirat's i At Versaris li dóna el toc reagga a aquesta pista. A "Necessitem gent" els reusencs també carreguen contra la manipulació dels mitjans de comunicació.

Les veus corren a càrrec de Roser, que lluny de l'estil d'altres grups de ska amb vocalista femenina (l'exemple d'Skaparràpid) endolceix molt la veu i li dóna un toc molt original al grup, aquesta afinació queda molt palesa a "I quan" o a "Els diumenges sóc Déu", el tema que tanca el disc. El moment més a pop del debut dels Setimig el trobem a "Sense cap raó", una cançó molt melòdica que narra el desencís després d'una relació sentimental frustrada.

És un primer treball prou prometedor que haurà de ser reafirmat a sobre els escenaris. El grup ja ha actuat amb bandes del nivell dels Bad Manners, Potato o Els Pets i ha participat de concerts multitudinaris com al Rebrot o a les passades Festes Populars de Gràcia, on compartiren escenari amb Pirat's Sound Sistema i els vallesans Rauxa.
De moment, el material gravat ens aporta un grup a tenir en comte dins el panorama ska català. Aquest, sembla que revitalitza amb la tornada dels gironins Deskarats, l'aparició dels High Times o dels mateixos Setimig. (www.myspace.com/setimig)

Jordi Garrigós, Barcelonawww.laccent.info

(informació obtinguda del fòrum de Racó Català.)

Tortosa-La Manxa

Aquest vespre, després d'un tomb per Salou, i prendre un café (descafeïnat, que si no a les nits no dormo), tornant pel Passeig de Jaume I cap al cotxe per tornar a Reus, ens hem trobat que a les vuit s'ha obert el vallat que envoltava les fileres de cadires que hi havia davant d'un escenari. I hem decidit quedar-nos a veure que hi feien, per curiositat, i asseure'ns... Mitja hora llarga d'espera i ha començat l'espectacle.

Cada any, es veu, l'Ajuntament de Salou organitza un event que es podria anomenar Diada de la Comunitat Autònoma "convidada". Com no, aquesta diada, com a mínim enguany, s'ha celebrat a la Plaça de les Comunitats Autònomes, darrera de l'Estació d'Autobusos de Salou i del monument a Jaume I, i al costat de la platja, I aquest any tocava fer la Diada de Castella-la Manxa. Com part de la meva sang ve de la Manxa, doncs m'ha fet gràcia veure l'espectacle.

I l'espectacle ha estat molt bé. Divertit, distret i amb un vessant també narratiu-documental... Però per ser la Diada de Castella-La Manxa, doncs que voleu que us digui... Dalt de l'escenari no hi havia ni un sol representant de les terres manxegues... Tots els ballarins, actors i cantants eren ben catalans... I l'accent de dos d'ells bé que els delatava...

Però no només era l'accent... Aquelles veus les coneixia de la tele... i les coneixia d'un dels discs que tinc a casa... i eren les veus dels nostres admirats Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries... I encara que erem a Salou, com era la Diada de Castella-La Manxa, han fet la seva representació en castellà...

Però ja us dic jo que de Castella-La Manxa... L'escenari, el molí de vent del decorat, les pintes cerventarianes dels actors... Però acabava de descobrir que Tortosa és manxega!!!! Quan es posaven a cantar, era com escoltar qualsevol de les seves cançons, però en castellà... les seves erudiccions entre actuació musical o ballaruca, en l'idioma peninsular amb fort accent tortosí, m'eren molt curioses... Mira que el seu accent distava anys llum de l'accent amb que parla l'espanyol un manxec...

Han començat parlant de Toledo, i de la seva característica de ser cruïlla de les tres religions monoteistes que governen el món... I era tan manxega tota l'actuació que, aleshores, s'han posat a cantar una cançó en hebreu.... fins que he sentit un "Deu vos guard" que m'ha fet adonar que era una típica cançó manxega on es canta mig en hebreu mig en català antic... (Bé, més aviat he pensat que estaven aprofitant alguna de les peces del seu repertori de les Festes Renaixentistes de Tortosa)... Llevat d'aixó, tota l'actuació en espanyol amb accent, je je je.

La part explicativa, on s'han repassat, amb protagonisme separat, una per una, les cinc províncies castellano-manxegues, doncs ha estat molt bé, però el que és el tema de les actuacions, semblava més un esbart dansaire català (o un grup a l'estil Els Comendiants, però en "ligth") que feia el possible per semblar que aixó era la Manxa... L'espectacle té el seu mèrit, i ha estat molt bé, però si algú esperava quelcom veritablement manxeg, ha estat una ensarronada...

Quan ha arribat gairebé el final de l'espectacle, el Regidor de Cultura (si no m'equivoco) de Salou ha repassat tots els participants en l'actuació d'una hora i vint minuts de durada... I m'he dut una desil·lusió... No tots eren de Tortosa, com a mínim un dels grups de ball que hi han participat venien de Manresa... I ningú de manxeg... És clar, amb un públic majoritàriament d'arrels catalanes o aragoneses, qui se n'anava a preocupar (i encara menys els quatre estragers que hi eren gaudint de l'espectacle, quin concepte tindran de La Manxa, ara!!!!)

Però el més manxeg de tot ha estat quan, el que suposo que era el Regidor de Cultura, ha presentat els participants, i ha quedat clar que la meva suposició inicial era ben real, que estava assistint a una actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, aquests no s'han tallat un pèl, i han volgut acabar la seva actuació amb una jota tortosina, que ha estat la cançó més aplaudida pel públic...

De Roquetes vinc,
de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo,
agulles de cap,
agulles de cap,
agulles de ganxo....

Més manxec, impossible... Tortosa-La Manxa, què genial!!!!!

PD. Més fotos: aquí!!!