Divendres, Octubre 20, 2006
Una proposta personal sobre els habitatges de protecció oficial
20 Oct 2006Encara que en el meu cas personal ho tinc una mica difícil per complir amb les condicions necessàries per optar a un Pis de Protecció Oficial (sigui en lloguer o en propietat), crec que s'ha de fer una nova política social d'habitatge que tingui present els següents punts (algun dels quals potser ja s'ha comentat en altres propostes):
* El parc de pisos de protecció oficial no ha de derivar, passats un anys, en el mercat lliure, i encara menys al cap de cinc anys d'adquirir-los, com passa en moltes promocions de vivenda pública. Haurien de continuar en un mercat segregat del mercat lliure d'habitatge, i conformar un mercat controlat d'habitatge social.
* Actualment vivim en un municipi, treballem en un altre municipi, i molts cops ens apareixen ofertes laborals a molts quilòmetres d'on vivim. L'accés a l'habitatge de protecció oficial no s'hauria de limitar als habitants del municipi on es construeix tal o qual promoció d'habitatge públic. Tot habitant de Catalunya ha de tenir dret a accedir a promocions d'habitatge públic de Catalunya. Pot ser si que poden haver promocions petites limitades al seu municipi o comarca, però també s'han de fer grans promocions destinades a tots els ciutadans del nostre país. Per exemple, en el meu cas, si resideixo a Reus i treballo a Barcelona, hauria de tenir dret a presentar-me a un concurs públic de promocions de vivendes públiques a Vilafranca del Penedès. Amb els mitjans de mobilitat adients que hi ha avui dia, i sabent que la realitat barcelonina impedeix concentrar en aquest municipi una extensa oferta de pisos de protecció oficial, no es pot manllevar als ciutadans de Catalunya el dret a un habitatge, encara que sigui en un municipi diferent al de residència i/o treball actual.
* Crear grans polígons d'habitatges de protecció oficial, per forçar la baixa controlada dels preus d'habitatge del mercat lliure, especialment pel que fa als lloguers (desmesurats tenint en compte que molts dels pisos que es lloguen ja estan més que amortitzats), a més de donar l'oportunitat a tot ciutadà de Catalunya al seu dret a disposar d'un habitatge digne. En comptes d'invertir en noves infraestructures per al tranport privat o en trens de gran velocitat que utilitzaran quatre gats, invertir en promocions de vivendes de les que a més es recuperarà en gran part la inversió realitzada, sempre dins de preus dignes i assequibles per als ciutadans. Intentar també que aquests grans polígons estiguin integrats en el seu entorn. Penso que es pot fer un pla per als propers vuit anys on es plategi crear un parc de 150.000 habitatges de protecció oficial a tot Catalunya.
* Forçar l'entrada en el mercat de lloguer de la gran bossa de pisos buits que existeixen en els nostres pobles i ciutats. La Generalitat ha de garantir als propietaris que es farà càrreg del manteniment d'aquests pisos, així com d'assegurar els ingressos d'aquests propietaris forçats a llogar els seus pisos buits, que es llogarien dins una política de tarifes tobes de lloguer.
Aixó és només a grans trets el que pot ser una política d'habitatge a Catalunya. Com tota proposta, es pot debatre i millorar, però per algun lloc sempre s'ha de començar.
Es molt trist i patètic el que està passant amb els habitatges... per tenir un pis be sigui de lloguer o de propietat s’han de fer les mil i una, tens raó amb les teves propostes però crec que encara haurien de ser mes amplies.
Haurien de ser més amples, sí, Jaka, però fins i tot em sembla que el que en aquest article proposo NO s'aplicaria al 100%. Si jo parlo de 150.000 habitatges de protecció oficial nous en vuit anys, si en fessin 50.000 encara gràcies. I parlo de vuit anys, doncs segurament la primera legislatura serviria per desenvolupar les lleis corresponents, aprovarles, planificar i obtenir els terrenys, i les obres, en la seva majoria, es durien a terme en la segona legislatura. Somiar és gratis, diuen.
El que no em sembla una bogeria és que gran part de les inversions en autovies i AVE's es podrien aplicar en una altra infraestructura encara més important que aquestes, una infraestructura tan vital com és la vivenda. Però d'aquí a aconseguir derivar les partides presupuestàries necessàries, segur que hi haurien molts entrebancs. Les grans constructores segur que preferèixen anar a lo més barato i rendible, fer carreteres.
Recordo que és una proposta personal, i que pot coincidir parcialment amb algunes de les propostes electorals d'aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya.
