Un punt de vista

Aquest segon round al De Tapes ha transcorregut en versió diària, o sigui, fora del cap de setmana. I cal dir que m’ha impressionat gratament la quantitat de gent que anava a la recerca dels segells justificatius.

Així com el primer dia no puc dir que, a banda de la companyia i l’ambient que hi havia,  em fessin  massa  pes les tapes tastades ( a excepció de la del Gallo Morón ), aquesta segona incursió m’ha deixat una molt bona sensació.

Vam començar fent una birreta per anar escalfant motors i, just aixecar-se de la terrassa, ja vam anar al CÒCULA, que es el restaurant de l’hotel Urbis.  Tapeta de “Sipia amb Mandonguilles “ servida en una terrissa i acompanyada per vi o cervesa, a triar. A més, hi havia una safata de pans variats: Blanc, integral, amb llavors, i algun més que em dec deixar. La valoració és molt positiva, tant per la tapa com pel vinet,  malgrat que per mi  la sípia amb mandonguilles és un plat més que una tapa.

En sortir, directes al Xamfrà, on es va degustar sens dubte la millor tapa de les tastades fins ara. El fardellet d’ànec amb poma caramelitzada i foie va ser espectacular. Una combinació de sabors i textures molt interessant, i molt persistent el sabor. El maridatge  amb el vi em va semblar molt bo. A diferència del Cocula, aquí la tapa la serveixen asseguts a taula.  Reitero que em va entusiasmar molt aquesta tapa. Sens dubte la millor de les tastades fins ara.

I del Xamfrà, cap al carrer Reding, al Efluvi de Vins,  una vinateria i botiga de delicatessen, on hi ha vins força interessants i conserves molt selectes. La tapeta, “Esqueixada trifàsica amb piruleta” consistia en una esqueixada de bacallà mesclada entre un trinxadet de  bocinets de tomaca i fruites, amenitzat amb una vinagreta. A mi em va agradar molt;  moltíssim. La piruleta era de gelat de meló en comptes de caramel. El vi, un blanc, força bo si he de dir-ho. La valoraria com la tercera millor tapa tastada enguany.

Aleshores, vam posar rumb cap a De Vins, al carrer Méndez Núñez.  Tapa anomenada “Broqueta de rap amb romesco”. Segons la descripció que en fa el títol de la tapa, no cal dir gaire cosa més. Una broqueta amb una gamba, un tall de rap, un musclo i un tros de patata. I, a banda de que el romesco era boníssim, crec que més que una tapa, el romesco és un plat per dinar.

Ok. Ja havent agafat força, la següent fita a assolir va ser el Llagut, a la Plaça del Rei. Canaló de rap “ Tarragona-Tokio”. La tapeta consisteix en un canaló de rap envoltat amb alga nori i servit sobre un fondo de salseta de romesco. I, en ser peix, s’acompanya amb un blanc. Jo, personalment, he trobat el rap massa sec i la salseta de romesco no era per tirar coets. Em va agradar molt més la tapeta que tenien l’any passat ( Cargols de mar a la llauna )

I, en ser dia de cada dia , no hi va haver res més, ni cafès, ni Chartreuses, ni res.

El detall simpàtic, sens dubte, va ser el trio de noies que vam anar trobant per algun dels restaurants i que, ja de retirada, ens vam tornar a creuar a la alçada de la Plaça de la Font. Vam acabar fent-la petar una bona estona

Ah!, m’oblidava. També vaig fer, a començaments de setmana i  en solitari, una incurssió al Tòful per tastar la Lionesa d’anguila fumada, amenitzada per la complexitat d’un vinet  blanc. Bastant interessant, per cert, la combinació d’ambdós...