Un punt de vista

Un cop més, l’església catòlica, i concretament el seu alt cap, be, el segon d’abord, en Benet 16  (ja que el cap és dalt del cel),  ha rebut un cop. Però aquesta vegada no ha estat un cop com el que va rebre en Berlusconi a la cara, ha estat un cop a tota la institució per acusacions d’abusos a la canalla i homosexualitat.

I això ha passat, o, millor dit, va passar, a Amèrica i a Sud-Amèrica. A Europa també hi ha cassos que han anat saltant en els darrers anys, però ho fan amb força discreció.

Sembla ser que això del celibat no els acaba de funcionar i els mossens ( al menys alguns ) fan de les seves per satisfer els seus baixos instints. I es que, “ cuando las ganas de joder aprietan...”

No se quants n’hi han d’implicats, però de ben segur que uns pocs  malmeten el nom de tots en una de les empreses més antigues de la terra . No en va, l’Església Catòlica és un model de negoci que porta funcionant des de fa 2000 anys.

Tots els mitjans de comunicació se’n fan ressò del que anomenen “pederàstia”. Aquesta paraula en si ja produeix fàstics a la major part de la societat. Abusar de menors és un fet patètic i malvist. Inclús dintre del mon dels malfactors els pederastes són malvistos i tractats sense cap tipus de mirament.

I, mira per on, el senyor mossèn resulta que pretén toquetejar a la canalla. I que el toquetegin a éll,  també...   Vist així,  no podem dir que tinguin una sexualitat massa normal ( com tampoc ho és el celibat de normal ). El més lògic seria que empaitessin a les senyores encara que fos pel mig dels bancs de les esglesies. O potser ja ho facin això. Si comptem que és monstruós pretendre sexe amb un/a menor i se’n donen casos, se m’acut pensar la quantitat que en deuen haver del que anomenaríem  relacions normals ( home-dona).  Tinguem en compte que a la terra hi han 14 vuitmils. Però en canvi tenim centenars de dosmils i tresmils.

És igual com o amb qui, suposem que el mossèn la ha posat en calent. Ara ve la segona part de la jugada: Déu nostre senyor perdona als pecadors penedits. O sigui, que per part del Cap, sols que diguin que estan penedits, ja tenen el perdó.  El sotscap, de moment no diu res. Silenci total al Vaticà.

Aleshores, si el Cap ja ens ha perdonat, només hem de mirar les seves ensenyances on ens recomana “perdonar als nostres deutors”. En conseqüència, les víctimes els han de perdonar també, ja que, si no, quina mena de catòlics serien aquestes víctimes??

O sigui, recapitulant i sintetitzant: Poden pecar i fer les maleses que calguin que no passa rés. Si el Cap decideix castigar-los ja ho farà extraterrenalment.

Ja estem ben posats, ja...

Però aquí, el sotscap te una moguda prou important com per no posar el cap sota l’ala. Suposo que s’haurà de remullar l’home, ja que és el “mandamás” dels catòlics. I s’ha de tindre clar que de les seves actuacions d’ara en depèn el futur de la empresa. I, aquesta empresa no podem dir que hagi evolucionat massa els darrers segles. O al menys, no  ho ha fet tant com la societat. Tenen forces problemes  de personal ( no hi ha capellans nous ) i el dogma de la fe no podem dir que nedi en la abundància de creients.

En l’àmbit econòmic, crec que tenen les arques força sanejades pel fet de que paral·lelament al repartiment d’hosties als filigresos, tenen d’altres negocis que els procuren uns ingressos prou nombrosos.

Senyor Benet XVI, li toca bellugar fitxa i tot lo mon estarà pendent del que faci. Tal com es diu habitualment,  te mala peça al teler aquest cop.  Per una banda tenen  tot el be que fan arreu del mon (que en fan i força), però a l’altra banda de la bàscula hi ha els abusos comesos darrerament i al llarg de la història . Els catòlics esperem força de vostè ( tot i que el que escriu és un estrany espècimen de catòlic-agnòstic no practicant). No defraudi al personal.