Un punt de vista

Que en són de bonics els coloms!

Definició de colom:  Regne: Animàlia          Fílum: Chordata          Classe: Aus         

Ordre: Columbiformes          Família: Columbidae          Gènere: Columba

Els colúmbids (columbidae) són una familia d’aus de l’ordre columbiformes que inclou els coloms, les tórtoles i formes afins, en un total de 308 espècies. Són parents del Dodo, ja extingit . Pertanyen al mateix ordre però a una altra família. Els colúmbids es distribueixen per tot el mon i tenen el cos i un coll robust i un bec prim i curt amb ceres carnoses. Els nius, normalment dèbils, estan elaborats amb branquetes  i els ous, normalment dos, són incubats pels dos membres de la parella. S’alimenten de llavors i fruits secs . A les nostres ciutats és habitual veure com la gent els dóna de menjar molletes de pa o arròs.

Al llarg de la història, els coloms han establert amb l’home una simbiosi ja que es poden arribar a domesticar.

Els coloms van ser un dels primers serveis  de transmissions que van utilitzar els exèrcits (coloms missatgers)

El colom, és a nivell mundial , el símbol de la pau. (colom amb una branca d’olivera)

També és un animal que s’utilitza per fer trucs de màgia, intercanviant el paper d’au amb el de mocador color vermell.

S'han escrit cançons als coloms.

Inclús fem servir el femení com apelatiu en situacions carinyoses ( ay, colometa meva...)

Que bonics que són els coloms...

Els coloms, i això ho tenim clar, són uns animalets que per seguir amb el seu cicle vital acostumen a menjar.

Si mengen ( entrada a l’organisme d’aliments ) vol dir que també generen substàncies de rebuig que han d’eliminar ( sortida del cos del que ha sobrat de l’entrada d’aliments)

Seguint amb les funcions fisiològiques, podem afirmar que els coloms caguen. Defequen. Afluixen la ollera. Brutinyen. Jinyen. Deposen.

Aquestes deposicions són riques en àcids ( fosfòric i úric) i poden transmetre malalties com ara la Clamidiosis, la Salmonelosis, Colibacilosis, Arizonosis i la Encefalitis Equina de l’Est. Són corrosives també.

Donat que els coloms acostumen a estar per dalt, ( perquè volen ) per una simple qüestió de física (concretament  les lleis fonamentals de la gravetat del senyor Newton) en el moment que el puto colom afluixa la ollera, l’excrement inicia un viatge cap a baix degut a la força d’atracció terrestre que s’estipula en 9,8 Newtons ( en el Sistema Internacional )

Ara entra en joc un dels enunciats de la Llei d’en Murphy:

“Si és dolent i pot passar, segur que et passarà. Si és bo, tranquil, no et passarà”

Ja no us explico res més de moment.

Aquí a Tarragona, hi ha una població de coloms que amb el temps ha esdevingut plaga. No hi ha depredadors que de forma natural equilibrin la colònia d’aquestes aus.

El port , amb el tràfec de pinsos i gra a doll, contribueix a que tinguin menjar de sobres. Però no sols del port s’alimenten. S’han acostumat a la vida dintre la ciutat i els sobren llocs per trobar que menjar. Fins i tot, si t’asseus a qualsevol terrasseta de la Plaça de la Font a fer un vermuth, les engrunes de les patatetes xips que et mengis  les capturen abans de que arribin a terra.  No tenen por.

Tot i que podem trobar coloms per qualsevol lloc, hi ha zones de la ciutat on s’hi acumulen amb més quantitat. Un exemple d’això el tenim al tram inicial del carrer Girona. Si mires el terra te n’adones que s’ha de ser un intrèpid per passar-hi  ja que la vorera és plena dels excrements d’aquestes aus tan boniques.

Perquè..., mira que en són de bonics els coloms, eh??...