GAROÑA: PRIVILEGIS, MENTIDES I GUERRILLA SOLAR (01/08/2009)
Últimament tots o quasi tots els mitjans de comunicació, ocupen part de la seva graella amb el món de l’energia nuclear. Els últims “inputs” han estat provocats pel tancament de la Central Nuclear de Santa Maria de Garoña. Una part d’aquest “soroll” nuclear han estat provocats per les manifestacions de rebuig pel tancament de la C.N. de Garoña, de treballadors de les C.N. de Garoña, Ascó i Vandellòs..., així com la veu d’aïrats sindicalistes clamant contra la pèrdua de més de 1.000 llocs de treball d’aquella C.N. (no hi ha tal pèrdua, veure el final de l’article). Des d’aquí el nostre respecte als llocs de treball dels empleats de Garoña i resta de C.N., evidentment son gent que treballa la seva jornada laboral, que obtenen el seu sou..., com qualsevol treballador d’altres sectors de la nostra economia.
CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA
Però en un moment en que l’economia s’ensorra, un moment en el que centenars d’empreses tanquen portes, i milers de treballadors es queden sense feina i sense que cap administració els hi faci cap pla de rescat ni d’altra mena..., dic en aquest marc social, és el moment adequat per realitzar aquest tipus de manifestacions??, que existeix un dret més gran d’aquest sector sobre d’altres??..., es cert quel sector de l’automòbil també les ha fet, i alguna cosa han aconseguit..., però una C.N. vella i amb 38 anys de funcionament no és el mateix que una fàbrica de cotxes, no tenen el mateix risc per a la població. La fàbrica de cotxes, si falla alguna maquinaria per vellesa, no s’emportarà pel davant a centenars o milers de ciutadans..., per tant no podem parlar del mateix dret a subsistir de l’empresa, SUBRAYO “DE L’EMPRESA”.
Que les C.N. tenen una data de “finish” és lògic, que ningú l’hagi determinat desprès de 50 anys de tecnologia nuclear ja no ho és tant. Tot i això el criteri d’obsolescència industrial seria una bona aproximació, que no la millor. Aquest criteri ens portaria a un màxim de 40 anys de funcionament, però donat que el dit “lobby nuclear” s’oposa a l’establiment d’aquest i de qualsevol criteri de tancament, fem un exercici d’imaginació i pensem en quines conseqüències tendrien, una fallada màxima en una fàbrica de xocolata, i una fallada màxima en una C.N.:
Fàbrica de xocolata: “explosió de la caldera”..., la xocolata trenca el confinament i s’escampa per l’exterior... Danys materials: caldera trencada...Danys personals: risc d’estrenyiment per la ingesta descontrolada de xocolata gratis per la població civil.
Central Nuclear: Fusió del reactor..., el combustible trenca el confinament i s’escampa per l’aire i l’aigua...Danys materials: instal·lació energètica inutilitzada, i comarca inutilitzada per milers d’anys. Danys Personals: irradiacions de diferents intensitats tant pel que fa als treballadors com la població civil de la comarca.
Alguns diran que aquest exemple és tendenciós, altres impossible i exagerat…, evidentment que és simplista i no està basat en cap dada seriosa, però sembla versemblant que les conseqüències d’un accident industrial causat per l’obsolescència de la maquinaria, serien molt diferents en un cas i l’altre.
Quines conclusions en podem treure??, doncs que si bé tenim que procurar no deixar a l’atur als treballadors del sector nuclear, les empreses que en tenen l’explotació han de tenir en compte que les centrals arribaran a un “finish”, i que s’haurà de reconvertir a la massa treballadora, primer pel desmantellament, i desprès en producció d’energia “neta”, que segons totes les informacions “mediàtiques”, són les que més llocs de treball estan crean actualment.
CENTRAL NUCLEAR DE ZORITA
Per últim, respecte als comentaris, bastant maliciosos, dels "pro-nuclears", que fan referència a la pèrdua de desenes o centenars de llocs de treball en cas de tancament d'una central nuclear, reprodueixo part d'un article del periodista Clemente Álvarez, respecte al tancament de Zorita:
"En la sala de control de la central nuclear de José Cabrera (Zorita) son todavía muchos los instrumentos y pilotos encendidos. Han pasado más de tres años desde aquel 30 de abril de 2006 en el que, a las 23:30 de la noche, se apretaron a la vez los dos botones rojos que desconectaban para siempre esta planta atómica en Guadalajara..."
"Cuando dejó de producir electricidad esta pequeña central de la cúpula roja trabajaban en ella 120 empleados de plantilla y 125 de contratas. Hoy siguen haciéndolo 55 de plantilla y 125 de contratas..."
"No se ha quedado nadie en paro, asegura sentado en su despacho Pablo Díez, jefe de la central, que explica que cerca de 60 trabajadores fueron recolocados en otros puestos del Grupo Unión Fenosa, como plantas de ciclo combinado u oficinas en Madrid, y además hubo unas pocas prejubilaciones voluntarias..."
"¿Cuales son los efectos de haber cerrado esta planta nuclear en los pueblos más cercanos? La segunda parada del viaje es en el municipio de Almonacid de Zorita (de 840 habitantes), a cinco kilómetros de la central. Hasta ahora, en los tres años que han pasado desde que se apretasen los dos botones rojos que desconectaron el reactor no parece que hayan cambiado aquí mucho las cosas. 'De momento no se ha notado, porque no ha habido muchos despidos y se dice que con el derrumbe habrá incluso contratos para más gente', contestan desde el otro lado de la barra del bar La Torre..."
GUERRILLA SOLAR:
Resulta evident que les grans empreses elèctriques són una font de poder econòmic important que poden exercir importants pressions sobre el poder polític per a mantenir el seu estatus, és a dir, produir l'energia pels sistemes que ara per ara els resultin més barats i que els permeten mantenir els seus monopolis energètics.
El desenvolupament de l'energia eòlica i fotovoltaica és molt difícil de monopolitzar i per tant petites i mitjanes empreses poden entrar en el sector i competir amb les grans companyes elèctriques; és aquesta la causa principal per la qual aquestes aposten pels vells sistemes de producció basats en combustibles fòssils i en l'energia nuclear. Aquesta situació ha de canviar i si els governs no prenen la iniciativa, hauríem de ser els ciutadans els quals, a poc a poc, plantem cara, i busquem l'autosuficiència energètica basada en energies netes. Tots coneixem a una o altra persona que té un habitatge aïllat i que ha hagut d'instal·lar sistemes fotovoltaics i eòlics per a proveir-se d'energia, l'únic problema és que ara per ara és car, donada l'escassa competència originada per les traves que es posen a aquests sectors. Si el ciutadà aposta per anar substituint el seu consum elèctric, per sistemes autònoms solars i eòlics aliens a la xarxa elèctrica, a la recerca de l'autosuficiència energètica individual, de segur que en un futur no molt llunyà la major part dels habitatges seran autosuficients energèticament.
En el moment que dotar a un habitatge de plaques solars o petits generadors eòlics, sigui equivalent a la compra d'un electrodomèstic, s'haurà guanyat la batalla als interessos econòmics de les grans companyes elèctriques, que haurien d'adaptar-se als nous temps i deixar de ser depredadores dels ecosistemes, els quals danyen de forma directa o col·loquen en situacions d'alt risc. Avui la tecnologia aplicada a les energies alternatives es molt avançada, ja no és possible fer marxa enrere, hem d'aprofitar l'energia il·limitada i neta que prové del sol i del vent.
Es recomana visitar la pagina web de la fundació Terra (www.terra.org) que ha estat pionera en el desenvolupament de la idea abans exposada, és a dir, en la reducció del consum elèctric domestic, basat en un sistema fotovoltaic de fàcil instal·lació.
ERNEST BLANCH
FERNANDO CANTOS
