Erdrag

Les Vegueries: model de territori en xarxa.

erdrag | 11 Juliol, 2009 14:44

Els diaris en paper pleguen i els digitals neixen. Suposo efectes de la crisi, de l’avenç de les noves tecnologies, de la irrupció en primera línia d’una nova generació anomenada digital, entre d’altres.

Felicito d’entrada als promotors i a tothom qui hi està implicat d’alguna forma o altra en aquest projecte. Tenir fonts d’informació bones i fiables a prop de casa i d’allò que passa al teu voltant sempre és d’agrair. Cert és, però, que aquest no és l’únic projecte d’aquestes característiques a les nostres contrades. delCamp.cat és, però, l’únic que es defineix de vegueria, que parla clarament i obertament de les comarques del Camp com el seu àmbit natural, referencial.

Llegint alguns dels opinadors que m’han precedit en aquest espai veig que el dubte és si ens creiem o no aquest indret, aquesta definició de pertinença a un àmbit territorial. Portem massa anys remenant la perdiu: que si vegueries, que si cal fer desaparèixer les diputacions, que quantes en volem, que si ens hem de posar d’acord en l’àmbit territorial, que si això afecta a la llei electoral, que si ara toca o no toca, i el més divertit de tots: i ja ens ho deixaran fer això a Madrid?

Tant la societat civil com l’administració avancem amb peus de plom, amb passes petites, com si ens fes por tot plegat. Fa massa anys que se’ns imposaren les províncies, que fins i tot ara sembla que el projecte de vegueries sigui senzillament partir aquestes: de Tarragona a Camp i Ebre, de Lleida a Ponent i Alt Pirineu, de Barcelona a Àrea Metropolitana i Catalunya Central. I tant tranquils que ens quedem! Les Vegueries no són pas mitja província, sinó entitats amb personalitat pròpia, que la gent s’ha de creure. Una vegueria és vestir de legalitat una realitat que ja existeix.

La Vegueria del Camp està formada per les 3 comarques del Camp històric, sumant-hi el Priorat i la Conca. Sí, sí, sense el Baix Penedès.

Ara cal articular, de veritat!, el nostre territori: cal mirar com s’articula socialment el nostre país: com es formen les xarxes socials, quina és la vitalitat de la gent, què passa al territori. Existeix la vegueria del Penedès, la Cerdanya és Alt Pirineu, els pobles de l’Anoia cal mirar on han d’ubicar-se, cal estudiar el cas de l’Alt Ter, i fins i tot, i perquè no, cal reclamar alguns pobles de la Franja que tenen totes les relacions socials cap a Lleida o les Terres de l’Ebre i que tan sols mantenen relacions de caire administratiu amb Zaragoza, Huesca o Teruel.

Finalment, des de Reus vull dir que celebro que la vegueria del Camp avanci i que no caiguem en debats estèrils de capitalitats, quan avui en dia tot tendeix cap al model en xarxa i no pas al model radial de les capitals del segle passat.

Visca el Camp,

visca els Països Catalans!

Article publicat a delCamp.cat l'11 de juliol de 2009.

Enllaç directe.