20.04.11
TOT RECORDANT EL NICO
Aquesta setmana ha començat grisa. El nostre gat ens ha deixat la matinada de diumenge a dilluns. Ha estat una mort natural, i estic segura que no ha patit gens.
El Nico, que era així com li dèiem, era un senyor gat, d'onze anys d'edat i gairebé 6 quilos de pes, un pes normal per un gat de la raça Maine Coon. No hem viscut amb ell tots aquest anys. De fet, el Nico va passejar per algunes cases abans d'arribar a la nostra. La meva cunyada se'l va trobar i se'l va quedar. Sempre ha estat incert d'on provenia. Al cap d'uns anys, ella li va regalar al David. Sabia que el cuidaríem bé. I sí, la veritat és que al Nico no li ha faltat de res.
Els records que tenim d'ell són infinits, i són els que ens dibuixen un somriure cada vegada que ens vénen en ment.
Ara ja descansa per sempre al Pont.
Un petó Nico, siguis allà on siguis.
