30.04.09
Publicat a
General
| 09:57
L'acomiadament de Losantos de la COPE, m'ha fet venir al cap un correu electrònic que em va enviar la meva germana i que, a part de fer riure molt, fa pensar fins a quin punt són capaços alguns espanyols de fer-me ser cada cop més radical. No, no ho seria tant si no fos per aquest sector de personatges.
Us he transcrit literalment el correu perquè el vaig trobar, si no interessant, que interpretava bastant fins on pot arribar l'estupidesa humana a l'hora de criticar la gent que no són (ni ganes) com ells:
(Segueix)
Enllaç permanent
29.04.09
Publicat a
fotos d'altres viatges
| 11:06
La serralada d'irta està prop de Penyíscola. Ocupa uns 15 km de costa en estat verge. Sembla mentida tal i com estan els temps!
Enllaç permanent
27.04.09
Publicat a
General
| 10:20
Aquesta setmana que estem acabant, ha estat una setmana de records... El dia 19 va fer un any de la meva "gran" emancipació. Dic gran perquè els que em coneixeu, ja sabeu que he anat al pis de sota de casa mons pares... O sigui que massa lluny no he anat. De tota manera, és tan diferent viure amb ells que viure sota d'ells, que n'estic molt contenta.
He fet balanç de com ha estat aquest primer any, i el resum ha estat molt positiu, tot i que aquest primer any hi he estat poc per casa. Espero que el segon sigui un any dedicat més a mi i a les meves coses (casa, estudis, oci... i gosseta!).
El dijous, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, va ser un dia emotiu. No ho dic per la gran quantitat de roses que vaig rebre (una: la del meu pare!), si no perquè cada any intento fer festa a la feina i dedicar-lo a fer el que m'agrada. És un dia que m'agrada mirar i comprar llibres. Normalment, comprava els llibres que tenia previstos de llegir durant l'any, però la meva crisi particular (la pujada de l'hipoteca em va matar...), ha fet que aquest any només me'n compri un. I ja vaig per la meitat... Hauré de demanar llibres a les meves amistats!
Doncs el dia de Sant Jordi, que va fer un dia fantàstic, vaig decidir anar a la platja amb la meva Perla de casa, o sigui la gosseta i vam passar el matí allà. Una gran càrrega d'energia per a tot el dia. A la tarda, a part de canviar-me el look, vaig quedar per anar a mirar i remenar llibres. Ens va ser impossible! Poder arribar a alguna parada era una aventura! Però ens ho vam agafar en calma i vam decidir berenar. Temps més profitós.
Vaig fer una vida social tremenda, perquè em vaig trobar moltíssima gent que feia molt temps que no veia. I vaig poder felicitar a alguns Jordis que conec.
Enllaç permanent
18.04.09
Publicat a
General
| 21:39
Un altre dels contes que t'ensenyen d'en Jorge Bucay.
En aquest cas, aquest conte fa pensar amb tots els ligams que arribem a tenir en la vida, sense ni nosaltres mateixos saber-ho ni reaccionar-hi.
A mi, m'ha fet adonar de les moltes estaques que ens van o anem posant al llarg de la vida, i de com pot ser de senzill, desfer-se'n d'elles.
(Segueix)
Enllaç permanent
