22.10.08
ESCRIURE PER ESCRIURE
Carai... No sé per on començar. Fa tant temps que no escric al bloc, que la veritat és que ja no sé si algú em llegeix.
De fet, també ho faig una mica per mi, això d'escriure. M'ajuda a aclarir (o potser a enredar encara més) les idees. Quan era petita escrivia per tot arreu. M'agradava escriure com em sentia, però el que m'agradava més era inventar històries. Feia els personatges com a mi em donava la gana i vivien com jo els feia viure. Era fantàstic! Potser fins i tot, en moments dolents del meu món real, el món de les històries inventades m'agradava més.
Avui escric perquè l'estrés d'aquestes últimes setmanes fa que necessiti evadir-me. Potser hauré d'inventar també un món irreal per descapficar-me amb tot el capdell que tinc al cap. A la feina tinc molta feina. Més del normal. Per una part bé, perquè em passen les hores volant, però per una altra part em sento moooolt cansada. L'excés de feina fa que el meu cap innovi. És en èpoques com aquestes quan em surten les millor idees. I també és en èpoques com aquestes que necessito crear.
Amb tot l'estrés, i no sols de feina, no tinc temps ni de creacions. Suposo que per aquí ve la meva saturació.
Per altra banda, també he de dir que estic vivint un moment molt dolç i que m'agrada viure'l. Per tant, tot l'estrés (bé, tot no, una gran part), queda compensat.
Quan no escric al bloc, pensar en que he d'escriure-hi em fa mandra. I el dia que hi escric penso que com és que no escric més sovint si em va la mar de bé per a desconnectar. Almenys per posar els pensaments per escrit!