26.10.07
Publicat a
General
| 21:06
He fet també una ullada als blogs italians, i he trobat al blog de la Marta Pinna, un test que he fet jo també i aquí us el penjo:
Quina hora és: les 20:15h
Nom i cognoms: Brigitte Masdeu i Tous
Aniversari: 1 de juliol
Signe del zodíac: cranc
Tatuatges: cap... de moment
Pircing: En portava un al nas. Se m’ha tapat...
Estàs enamorada? no n’estic segura. Tinc dubtes.
T’agrades interiorment? No del tot. Encara s’ha de polir alguna cosa.
Has estimat fins el punt de plorar per algú? Sí. Poques vegades, però sí.
Has tingut un accident de cotxe? Sí, dos cops.
T’has trencat mai un os? No, mai (i que duri!).
Pepsi o coca-cola? Coca-cola.
Confies en el teus amics? Normalment sí
Color preferit per la roba íntima: negre
Número de sabata: 35
Número preferit: el 7
Tipus de música preferida: gairebé tot
Bany o dutxa: bany amb temps, dutxa a diari.
Coses que odies: moltes... jejejeje. La hipocresia. La desigualtat. La misèria. I a nivell personal, haver de treballar i pagar la hipoteca!
Com et veus en el futur: si no canvio, igual que ara
De qui has rebut aquest correu: Marta Pinna
Quin amic teu és el que viu més lluny: la Sònia, que viu a Austràlia (encara que ja no la considero amiga...) Podria dir, doncs, el Fabio, que viu a Sardenya.
Qui creus que serà el més ràpid de respondre: la Míriam.
Qui creus que serà el més lent: qui no respongui, evidentment.
Quines coses canviaries en la teva vida: moltes. Massa com per explicar-les ara i aquí.
Ets feliç: no del tot... s’ho és alguna vagada feliç del tot?
Proverbi preferit: Els diners poden comprar rellotges, però no el temps.
Llibre preferit: Fa molts anys, recordo que em va agradar molt, fins el punt de no poder dormir “flores en el àtico”.
M’ho vaig passat molt bé amb “el diari de la Bridget Jones”.
Que et fa més por? La soledat
La primera cosa que penses al matí, quan et lleves: al matí, no penso...
Pel·lícula preferida: Escencia de mujer
Si poguessis ser una altra persona, qui series? La persona que conec que més admiro és el mossén Cabayol. Seria ell, doncs.
Quines coses tens penjades a la teva habitació? Un dibuix fe per mi, un fet per la Xènia, un fet per l’Anjali, una bandera del James Dean, un record de Panamà, una aranya (de broma, les altres no les he posat jo...) una lluna i un sol, una lligacama, i moltes altres xorrades!Que hi ha sota el teu llit? Només pols....
Lloc on t’agradaria anar? A molts llocs: Marroc, Egipte, Patagònia, Xile, Mèxic, Sudàfrica. I sobretot, Birmània, Vietnam i Cambodja!
Penses que algú contestarà aquest correu? Sí, pq no?
De quina persona voldries llegir les respostes? Soc de poble... de totes!
Perfum preferit: molts. El perfum en general m’agrada, però no en tinc un de preferit. Que no sigui molt fort.
Esport preferit: taichi, natació, patinatge, squash, bicicleta....
Timida o extrovertida: depèn de l’entorn.
Si no conec la gent, tímida.
Si els conec, molt extrovertida.
Sobrenoms: trastet, gorda, petita, brigy, mytèsor...
Mar o muntanya? Les dues coses. Suposo que més el mar.
Et fa por la mort? Sí, molt. M’agradaria pensar que hi ha alguna cosa més després de la mort, perquè no me’n fes tant.
A quina hora vas a dormir, generalment? Sobre les 12, generalment...
Que vols dir a la gent que el llegeixi? Ja no tinc res més a dir, que deu ni dó!
Enllaç permanent
26.10.07
Publicat a
General
| 18:58
Avui, m'he pogut dedicar una estoneta a llegir blocs d'altres companys de Tinet. He anat a parar al bloc de la Luci, conegut com "Luci's Bloc" i hi havia un article molt interessant per aquelles persones solteres que no fem més que compadir-nos, o aquelles en parella que no fan més que patir.
A través d'aquest extens article, que he copiat íntegrament, i que amb aquest article vull que també feu una ullada a la pàgina de la Luci, que és molt entretinguda, hem de fer una reflexió tots plegats. Adonar-me'n que el problema soc jo, és dur, però és el més encertat
Aquí teniu l'article de la Luci: (Segueix)
Enllaç permanent
21.10.07
Publicat a
General
| 19:50
Avui, he anat a prendre cafè amb unes amigues que han vingut al poble a veure'm. He passat tot el cap de setmana al llit, i he agraït molt la visita. Doncs hem anat al bar del poble.
Com sempre que ens ajuntem, hem començat a parlar de tot. Comences per un tema i acabes tocant-los tots.
He vist que amb un tema hem coincidit, i és que no ens agrada gens la tardor. Ens deprimeix.
Jo no tinc res en contra de la tardor, i menys del paisatge, que és fantàstic i relaxa molt. Però la tardor té moltes parts negatives que fa que sigui l'estació més trista de totes. Comences a veure que s'acosta l'hivern, l'època d'hivernació pels solters que ja comencem a tenir una edat...
Canvien l'horari, i el dia es fa més curt, per tant, comences el dia que és de nit i surts de la feina que ja és de nit... Fa fred.
Jo, quan arriba aquesta època em sento més deprimida, i moltes vegades hi penso. Suposo que és perquè deu baixar la presió, l'energia, les defenses, o jo que sé! L'únic que sé, és que costa adaptar-se a una nova estació sabent que anem cap a l'hivern. Molta gent, diu que és la primavera l'estació que més deprimeix. Podria ser... Però a mi la primavera m'agrada, perquè m'avisa que aviat vindrà la calor i les vacances!
Doncs, ara mateix estic en una mala estació per la meva ment... No m'ajuda gens!
Enllaç permanent
09.10.07
Publicat a
La Xina
| 22:25
Fins i tot les papereres són elegants! A la Xina, si tenen una cosa molt positiva, és la neteja. Són molt nets i no hi ha cap paper o qualsevol altra cosa per terra. Les papereres, a part de sermolt i molt boniques i elegants, sempre estan netes. Potser el que més funciona a la Xina, són les brigades de neteja.
Ells escupen, però a part d'això, són veritablement molt nets.
Enllaç permanent
05.10.07
Publicat a
La Xina
| 10:24
Quan vam arribar a Dali, ens van dir que el més maco que tenien eren les tres pagodes. Les pagodes són unes torres altes i primes, com si fossin un campanar sol. Doncs a Dali, n'hi ha tres de juntes. Vam decidir anar a veure-les. Quan ens van dir el preu de l'entrada vam quedar mortes! valia uns 120 yuans (gairebé 12 euros!). Jo vaig pensar:ho trobo molt car per veure aquestes tres torres que es veuen des d'aquí fora perfectament. Però com ets a un altre país, pagues i entres sense dir res.
Quan vam ser dins, i estavem mirant les pagodes, vam veure que darrera hi havia com un petit temple que feia d'entrada a algún lloc. Hi vam anar. Al passar la porta, ens vam trobar amb uns jardins i multitud de temples o estances més gran que la ciutat prohibida! No ens ho podíem creure. Havia sortit del no res. Jo personalment, ho vaig trobar més maco que qualsevol cosa que havíem vist fins llavors. Aquí va ser on vaig entendre el preu de l'entrada!
Enllaç permanent
01.10.07
Publicat a
La Xina
| 23:04
Els guerrers de terracota, o millor dit, els guerrers de Xian, són un dels més coneguts arreu del món. A Catalunya els vam conéixer a traves del Fòrum de les cultures, on van portar unes mostres originals des del mateix Xian.
Jo, igual que les meves companyes de viatge, pensem que no n'hi ha per tant. Potser sí que són molt antigues. I reconec que n'hi han moltes figures. Però jo vaig pensar que havent-los fist en fotos ja n'hi havien prou. Encara diria més, jo crec que els guerrers són millors vistos des de fotografies. Bé, potser aquesta fotografia no és la millor que tenen els guerrers, però la sala aquell dia era molt fosca, perquè plovia i el cel no era clar, per tant no entrava gaire claror.
En definitiva, si he d'anomenar alguna cosa que em va decepcionar de la Xina de totes les que he vist, diria que aquesta són els guerrers.
Enllaç permanent
