PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


L'Arqueològic de Tarragona prorroga la mostra dels gravats de Piranesi

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 18:52
EL PUNT. Tarragona.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha decidit prorrogar fins al dia 19 de febrer l'exposició L'antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat. La mostra reuneix una part de la col·lecció de gravats de Giovanni Battista Piranesi del fons del Museu de Montserrat, que recreen diversos paratges i monuments de Roma. Igualment, es prorroguen les visites guiades en aquest muntatge, que es fan cada diumenge a les 12 h per al públic general i en horari a concertar, per als grups escolars. D'altra banda, el MNAT reprendrà, el dia 3 de febrer, el cicle d'activitats per a les famílies, que organitza amb el lema Vine al museu en família! Pots fer una gran descoberta! A més, durant el mes de febrer es durà a terme l'activitat Construeix l'vrbs, viu la civitas!, sobre l'urbanisme i la vida en una ciutat romana, i on els assistents poden construir una ciutat d'època romana ideal.



L'art rupestre català, cent anys oblidat

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:48
Uns investigadors editen un llibre sobre el Cogul amb motiu del centenari del descobriment i per reivindicar-ne el valor

ROSA DÍAZ. Barcelona
Les primeres comunitats humanes que van habitar la península durant la prehistòria, milers d'anys abans de la nostra era, no només pintaven animals, com els bisons de les coves d'Altamira tan coneguts. També es van retratar ells mateixos. I elles. Aquesta va ser la gran aportació a la ciència que va fer la descoberta de la Roca dels Moros, del Cogul (Les Garrigues), on per primer cop es van trobar pintures rupestres a Catalunya. Dos investigadors barcelonins han aprofitat la celebració del centenari d'aquesta descoberta per escriure'n un llibre i per reivindicar el valor del jaciment. La Generalitat, que a través del Museu d'Arqueologia, gestiona les visites a l'espai –declarat patrimoni de la humanitat fa deu anys– organitza un programa d'actes.


+ Dues de les figures pintades a la roca del Cogul en el neolític. Foto: EL PUNT

El llibre que acaba de publicar Pagès Editors, L'Art rupestre del Cogul , obra d'Anna Alonso i Alexandre Grimal, anticipa un any de redescoberta d'un jaciment que tot i que fa cent anys va ser reconegut com un dels més importants del món en aquesta matèria, després no ha tingut la projecció merescuda. Almenys, aquest és un dels arguments que esgrimeixen Alonso i Grimal en el seu treball, i recorden que malgrat el valor que té el jaciment i que va ser declarat l'any 1998 patrimoni de la humanitat per la Unesco, el seu és el segon llibre que li dedica la comunitat científica i l'administració pública en cent anys. «Nosaltres hem decidit celebrar aquest centenari com es mereix i en la mesura de les nostres possibilitats», comenta Alonso.

Grimal i Alonso, estudiosos de l'art rupestre des de fa vint anys, han escollit el to divulgatiu i accessible a tots els públics per explicar aquest conjunt pictòric. Això no obstant, l'aborden des de la tesi que l'expressió artística conceptual i abstracta també va existir en el paleolític i en el neolític, i que aquestes pintures ho demostren.

La Roca dels Moros del Cogul és una cavitat d'uns deu metres d'ample i tres de fons situada a la comarca de les Garrigues. Un abric que van utilitzar les comunitats prehistòriques, «els últims caçadors i recol·lectors», segons els autors del llibre, quan el clima els va permetre sortir de les cavernes entre els 10.000 i els 6.000 anys abans de la nostra era. Per altra banda, les excavacions realitzades en els entorns d'aquest refugi, han portat a la conclusió que va ser utilitzat com a lloc de culte i que no va tenir una ocupació continuada per cap grup. El que més va sorprendre la comunitat científica l'any 1908, quan van descobrir les pintures a la roca, van ser les figures humanes femenines, mai vistes fins aleshores. A més a més, les figures humanes i d'animals pintades –n'hi ha més de 40– estan envoltades d'unes inscripcions gravades a la roca, que es creu que són bastant posteriors, de l'època ibèrica o romana.

Sigui com sigui, Grimal i Alonso descriuen el conjunt pictòric que s'hi va trobar com «una perla en una ostra». Grimal argumenta que, com quan es forma una perla en una ostra, «un accident natural» ha conservat la pintura milers d'anys. «Utilitzaven òxid de ferro, que és un color inalterable pel sol o la llum, i quan la roca es mullava amb la pluja, una capa de calcita cristal·litzada provocada per una reacció química va anar recobrint la pintura i la va protegir de l'erosió.»

 



DESPRÉS D'ALTAMIRA

L'interès de la comunitat científica per les pintures del Cogul va sorgir arran d'una referència que en va fer el Centre Excursionista de Catalunya en el seu butlletí el març de 1908. El professor de Prehistòria i Etnografia de la Universitat de Fribourg, Henri Breuil, i altres prestigiosos investigadors francesos treballaven aleshores en la investigació a les coves d'Altamira –la descoberta de les quals havia tingut lloc l'any 1879– i es van sentir fascinats també pel Cogul. L'any següent, Breuil en va publicar un estudi a la revista Anthropologie , que va suscitar l'impuls definitiu en la recerca de l'art rupestre al sector mediterrani. Posteriorment es va concloure que aquestes manifestacions artístiques només existeixen al que els científics han anomenat l'Arc Mediterrani, és a dir, a la conca mediterrània de la península Ibèrica i al sud de França, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i d'animals.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2715730


El estandarte de los 'segadors'

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:44
Imagen no disponible
M.H.C.

Estandarte de Guerra dels Segadors, 1640

Durante tres siglos ha permanecido oculto. Ha pasado de mano en mano en secreto, custodiado celosamente por sus guardianes para evitar su destrucción. Ahora, Catalunya ha recuperado un símbolo que puede ser considerado de los más relevantes de su historia. Se trata de un estandarte que habría pertenecido a una unidad militar que participó en la guerra de los Segadors (1640-1652) y que, muy probablemente, también sirvió de enseña a un batallón de artillería ligera del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durante la guerra de Successió (1702-1714).Tras haber sido expuesto discretamente en Barcelona, el Museu d´Història de Catalunya desvela a La Vanguardia de qué pieza se trata. Es uno de los pocos objetos de valor histórico que se salvaron tras la rendición de la capital catalana en septiembre de 1714.

Su origen se remonta, según los especialistas, al siglo XVII. Es rectangular, acabado en dos puntas en ángulo en uno de sus extremos. Mide 177 por 144 centímetros. Esta realizado en tafetán de lino y decorado a mano en sus dos caras, con un galón de pasamanería de lana en el contorno. En el extremo opuesto a las dos puntas se conserva, cosida a mano, la zona del pasador para el asta donde se colocaba la enseña.

Según los expertos del Museu d´Història de Catalunya y del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa que la han analizado, esta pieza podría tener un origen gremial y pertenecer muy probablemente a una cofradía agrícola que, en su momento, lo habría utilizado como estandarte para ir a la guerra.

La atribución a un colectivo agrícola se fundamenta, según los técnicos, en la importancia que tienen en la pieza - por su tamaño y ubicación- las imágenes de las hoces, que aparecen a ambos lados de la enseña, o la de la zoqueta (especie de protector de madera para los dedos que se colocaban los campesinos cuando se utilizaba esta herramienta de labranza), que figura en uno de los lienzos del estandarte.

Las cuatro imágenes religiosas que aparecen representadas en la enseña, que fueron pintadas a mano por algún artesano local - dada la escasa calidad artística del trabajo-, son fácilmente identificables y corresponden a Sant Pere y la Mare de Déu del Roser en uno de los lados, y a Sant Llorenç y Sant Antoni de Pàdua, en el otro.

Al intentar identificar a qué cofradía podría pertenecer originariamente el estandarte basándose en esta iconografía, los expertos que lo han analizado sugieren, teniendo en cuenta la presencia de Sant Llorenç y de Sant Pere, que tuvo su ubicación en el Vallès Occidental, y muy probablemente en la ciudad de Terrassa.

Los estudiosos también apuntan que el artista que pintó la pieza pudo haber confundido, por desconocimiento, las imágenes de Sant Antoni de Pàdua y Sant Antoni Abat, y dibujó en el guión el primero cuando en realidad era este último al que se consideraba en aquella época patrón de los labradores. Las cuatro imágenes están enmarcadas por un fondo de estrellas - dibujadas con una plantilla y acabadas a mano- y por una guirnalda de flores y hojas que recorre todo el perímetro de la tela.

Las hipótesis de los responsables del Museu d´Història de Catalunya y del Museu Tèxtil sobre el origen del estandarte concuerdan con el informe previo realizado por el experto en vexilología (estudio de las banderas) Josep Porter i Moix. Este apunta en sus conclusiones provisionales que se trataría de un guión de una unidad de dragones, formaciones militares que combatían a pie o a caballo y cuyos estandartes tenían esta misma forma trapezoidal, con dos colas en punta. También señala Porter que seguramente el guión no habría pertenecido a ninguna corporación establecida, pero sí a algún colectivo o gremio del siglo XVII.

Resulta difícil poder recuperar con toda exactitud, sin pruebas documentales, la historia y las vicisitudes que ha vivido desde su creación el estandarte ahora descubierto. Sin embargo, son muchos los indicios que lo colocan, según los expertos y los técnicos, como la enseña de una unidad militar de origen gremial agraria que habría participado en la guerra de los Segadors, una revuelta, precisamente, de origen marcadamente campesino.

También parece claro, y así lo recoge el relato oral transmitido entre quienes lo han mantenido oculto durante siglos - entre ellos, Frederic Escofet, militar que se puso a las órdenes de Francesc Macià cuando este proclamó la República Catalana, y que fue nombrado entonces jefe de los Mossos d´Esquadra- su participación en la defensa de la ciudad de Barcelona en el año 1714 como insignia de un batallón de artillería ligera originario del Vallès Occidental. Esta unidad, según ese relato no escrito, habría acudido desde la comarca del Vallès a Barcelona para luchar contra las tropas borbónicas. Desde entonces, había estado oculto, y no ha sido hasta el pasado octubre, coincidiendo con la exposición temporal Catalunya i la guerra de Successió,organizada por el Museu d´Història de Catalunya y que cerró a final de año, que ha podido ser visto en público, aunque sin destacarse la excepcionalidad de la pieza.

Ahora, su último custodio y el museo buscan un acuerdo que permita exhibir el símbolo.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080127/53431161609.html

 



EGIPTO - Halladas momias y sarcófagos de 2.300 años de antigüedad al sur de El Cairo

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:34
Vista de la momia del Faraón niñoTutankamón, de 3.300 años de antigüedad, después de que fuese sacada del sarcófago y mostrada al público en un expositor de cristal climatizado en el Valle de los Reyes cerca de Luxor, Egipto, el pasado 4 de noviembre. EFE
Foto EFE: Vista de la momia del Faraón niñoTutankamón, de 3.300 años de antigüedad, después de que...
 
El Cairo, 20 ene (EFE).- Una colección de momias y sarcófagos del periodo Grecorromano egipcio (332 a.C-395 d.C) fue hallada en "buen estado" en el cementerio de la zona de Deir el Banat, en la localidad de Fayum, 120 kilómetros al sur de El Cairo.

Según un comunicado del Consejo Supremo de Antigüedades (CSA), algunas de las momias, cuyo número no ha sido especificado, se encontraban envueltas con vendas de lino.

Además de las momias, cuya identidad se desconoce, fueron hallados tres sarcófagos decorados con escrituras funerarias, que se remontan a la dinastía Tolemaica (350-30 a.C).

En el interior de uno de los sarcófagos se encontró una momia destrozada, cuya cara está cubierta con una mascara dorada, agregó la nota, que cita al secretario general del CSA, Zahi Hawas.

La nota hace también referencia al descubrimiento de una colección de joyas y cuarenta trozos de tejidos, estampados con dibujos de llaves y anclas.

Las antigüedades halladas han sido almacenadas en la zona de Kum Oshim en Fayum, donde dos de las momias fueron examinadas con rayos X, lo que permitió verificar que pertenecen a mujeres que al parecer murieron cuando tenían "pocos" años.

Está previsto que una misión de arqueólogos rusos haga un diseño preliminar de las caras de las dos momias para intentar precisar sus rasgos, según la nota.

 

 http://espanol.news.yahoo.com/s/20012008/54/noticias-entretenimiento-halladas-

momias-sarc-fagos-2-300-antig-edad.html

 


Powered by LifeType