21 Mai, 2008
La marjal d'Almenara
Les marjals són terres inundades per les aigües subterrànies que afloren en els anomenats ullals i per les aigües superficials que hi vessen camí de la mar. Presenten una alta biodiversitat de flora i fauna. Són terres molt fèrtils que s'han anat dessecant per guanyar terrenys agrícoles, per bé que actualment són les urbanitzacions de la costa les que es mengen la seva superfície. L'origen de les marjals és un llarg procés de guany de terreny al mar, per la formació de badies, que es transformaren en albuferes i, amb la seva colmatació, formaren les marjals, talment els terrenys deltaics. La marjal d'Almenara ha estat protegida com a LIC gràcies a la pressió popular. En la marjal d'Almenara hi destaquen els Estanys, que són d'aigua dolça, alimentats pels ullals.
Els Estanys d'Almenara
L'ullal de la penya dels Estanys
Tweet
8 Mai, 2008
El primer transvassament de l'Ebre
El més antic transvassament que ha sofert la conca hidrogràfica de l'Ebre. D'origen natural, aprofitant el contacte entre les calcàries del Devonià amb les granodiorites de la Maladeta, les aigües de la glacera de l'Aneto, a la capçalera del Éssera (o riu Major, a Benasc) han excavat un túnel, que anualment transvassa 90 Hm3 cap a la conca de la Garona. Hasta la natura fa els seus transvassaments de l'Ebre. Potser les podríem tornar cap a la conca de l'Ebre, aprofitant el vell túnel de Vielha... (posats a donar solucions estrafolàries a la sequera de la gran urbs!).
El Forau d'Aigualluts (conca de l'Ebre)
Els Uelhs deth Joeu (conca de la Garona)
Tweet
7 Mai, 2008
Muntanyeta dels Sants de la Pedra
A primers de maig de cada any s'inunden les terres de la marjal de Sueca, per plantar-hi l'arròs. L'aigua prové de diverses sèquies que porten l'aigua del Xúquer. Potser caldria dir l'aigua que el riu Cabriol ha abocat a la llera del Xúquer. El fet és que la marjal queda transformada en una immensa llacuna. I enmig, aflora un illot rocós, de calcàries carstificades, coberta de pins, mates, oliveres, tes de roca i figues de pala. És la Muntanyeta dels Sants de la Pedra. Com no, una ermita dedicada als sants Abdó i Senen, culmina el promontori, originària de l'època de la reconquesta. La muntanya ha servit de cantera en aquest paisatge marjalenc. A la vora hi trobem l'Ullal de Baldoví, surgència d'aigua dolça de descàrrega vertical.
Tweet
6 Mai, 2008
Reus. Plaça de la Sang.
Gravat del 1823. El Portal correspon a l'actual Carrer de l'Hospital. A l'esquerra, la Ferreteria Martí i a la dreta, el nou centre de Nuñes Navarro "el Pallol".
Tweet
13 Mar, 2008
Cova de Pertecates
El barranc de Pertecates és un afluent de l'esquerra del Xúquer, poc abans d'aplegar al antic poble de Tous. A la seva capçalera, en un indret on s'ajunten diferents barrancades i es conforma aqueix barranc, es troba aquesta cova en el bell mig del barranc. Les aigües cauen en cortina pel centre de la cova i conformen una gran formació de tosca, degut a la precipitació de la calcària de l'aigua. La cova és aprofitada com a corral i hi poden dormir molts caps de bestiar. Sota la cova, les aigües continuen el seu descen en una petita cascada, a trobar les aigües del Xúquer.
Tweet
