Petiso

17 Ago, 2006

Impàs

Publicat per cvag 22:41 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Canada

Ahir dimecres va ser un dia d’impàs i de mes nervis. Si tot anava be, em trucarien de dos pisos per dir-me que “entrava a al casa”. Això implicava que tindria que decidir entre dos opcions:

• Un pis a 5 minuts de la universitat per 350$/mes, amb 3 estudiants mes (possibilitat de vida social), però un pis cutre, vell, tirant a desagradable.
• Un pis a 10km de la universitat (30 minuts en bici, o 30 minuts en autobús), per 450$/mes. Un casero/company de pis molt simpàtic i amable, quarto de bany propi, una casa neta i amb molts extres. Però lluny de la universitat, i mes complicat per tenir vida social. En principi 10km tampoc es massa, a Torredembarra vivia a 25km de la universitat, i al Molnars vivia a 8.5km. I anava amb bici sense masses problemes. Però el problema principal pot ser el fred: al octubre i novembre podem arribar estar a -10 graus centígrads (si, menys 10), i no es lo mateix fer 10 km a 15 graus que a -10.

Una difícil elecció. Però evidentment, aquest era el millor cas. A la practica, desprès d’esperar tot el dia, el casero de la primera opció no em va trucar. I quan vaig trucar al Seteven em va dir que “estava nominat per entrar a la casa”, així que ja tinc pis !!!!

A mes, ahir vaig aprofitar per enviar-li un mail el Jefe, explicant-li les dificultats per trobar pis ja que al estar 3 mesos nomes ningú em volia (ningú m’estima), però em va respondre amb un missatge automàtic dient que estava fora de la ciutat fins el 28.

Avui, com mana la llei de Murphy, m’han trucat de una casa que vaig deixar un missatge fa dos, que si encara estava buscant pis. El tio deia que em volia fer una entrevista, i directament li he dit (per no perdre el temps) que volia el pis per 3 mesos nomes i m;ha dit que podíem fer la entrevista igualment, que no era un gran problema. Així que malgrat que teòricament ja tinc pis, he quedat amb ell per dema per anar a veure el pis i fer la entrevista. Mai se sap, potser em trobo un pis espectacular, i comparteixo habitació amb 2 canadenques espectaculars.

Per acabar de rematar, la noia de Girona (Laura) amiga del Carlos ha tornat de vacances fa uns dies, i avui m’ha enviat un email que on em convida el dissabte a casa seva amb tots els seus amics a fer una visualització de fotografies del viatge (se’n va anar al nord de Canada i a Alaska). Una bona ocasió per conèixer gent.

Així que avui ja estic mes relaxat, ja que sembla que no hauré de dormir sota un pont, i a la tarda tornaré a jugar a golf, a veure si el dia acaba rodo.