29 Ago, 2006
De compres
A les 5 vaig quedar amb la Jenny per anar al “Italian Market”, per veure si trobava alguna cosa interessant. Primer de tot, de mercat no tenia res, es un “supermercat” de tota al vida, però amb banderetes italianes a la porta. A dins els productes alguns eren els mateixos que als altres supermercats, però apart tenien algunes productes europeus. Primer vaig anar a la secció embotits, i tenien pernil. Desprès d’esperar el meu torn, el dependent em demana que vull, li dic que “pernil”, i em pregunta: “Canadenc o Italia?”. Em vaig quedar pensant .... des de quan a Canada tenen porcs i/o pernil?, així que vaig demanar el italià, preguntant primer quan costava. I em solta: 49$/kilo. Apart, hi havia un tercer pernil, que feia molt bona pinta, i li vaig preguntar: i aquest quan costa?. Em diu: “Aquest es espanyol, i costa 29$/kilo”. Així que vaig preferir comprar pernil espanyol abans que italià o canadenc (avui per dinar el provaré i us diré que tal). Desprès vaig preguntar si tenien formatge Edam, em diuen que si, que de Nova Zelanda. Formatge de bola de Nova Zelanda?? Però si nomes tenen ovelles a Nova Zelanda, i a mes, tothom sap que el formatge de bola be d’Andorra. Vaig demanar per tastar-lo i tenia un gust estrany i no en vaig comprar. Apart del pernil, vaig comprar tonyina en oli, xocolata blanca marca Milka, i mandarines Argentines.
Al acabar, vam anar a un altre supersupersupermercat (però enorme): “The Canadian Supersotore”. Li vaig demanar si em podia portar, ja que quan la visita de mons pares havia trobat formatge de bola, i volia provar. Com he dit, el supermercat era enorme, estil “pryca” però mes gran, i si podia trobar de tot, des de roba, menjar, coses per la casa, etc. Vam estar donant una volta, i ho sorpresa, vaig trobar formatge de bola (ni que son les boles “baby”) de marca Frico a uns 16$/kilo. Casi em fico a plorar allí mateix de l’emoció. Com que no sabia quan hi podria tornar, vaig decidir comprar 4 boles. Desprès voltant per allí, també vaig comprar crema solar (se m’ha acabat la que vaig portar de Catalunya, i en necessitaré pels dies que vagi en bici). I per acabar, quan ja marxàvem, em trobo davant de la secció de golf. Hi havia poca cosa de pals, però remenant i havia pitch i putter, però no ficava preu. Pregunto pel preu, i em diuen que es 20$ cada pal. Desprès de pensar una bona estona, decideixo comprar-lo, ja que son 40$, i si vaig a jugar un mínim de 6 vegades ja estarà amortitzat (6$ em costa el lloguer dels pals), i del tiquet que vaig comprar em deuen quedar unes 6 sortides al camp. Segurament no son cap meravella de la tècnica, però millors que els de lloguer segur.
Les sorpreses va ser quan vaig anar a pagar. La primera es que et feien pagar per les bosses, i com que tenia la motxilla al cotxe vaig passar de comprar-ne cap (putos canadencs). I desprès, quan passaven els pals, vaig mirar a veure quan marcaven, ja que no me’n fiava, i sorpresa veig “9$”. Evidentment no vaig dir res. La ultima sorpresa, es que em van cobrar nomes 3 dels 4 formatges.
Una tarda rodona, ja tinc pals de golf per 30$ (21 euros), i formatge per passar uns 20 dies mes.
