15 Ago, 2006
En busca del pis perdut
A la universitat hi ha una llista de pisos/habitacions/apartaments de lloguer, en la que pots buscar (gratis) pisos per viure. Aixà que vaig començar a buscar. Primer vaig enviar uns 20 emails, a diferents pisos. Dels quals, nomes n’han contestat dos persones, un per dir que el pis ja estava agafat, i l’altre no m’ha respost la meva replica.
Aleshores vaig començar a trucar als pisos. El primer problema era trobar algú, la majoria dels cops no contestava ningú, i saltava un contestador automà tic. Quan contestava algú, el problema era fer-me entendre, o el meu angles es pèssim (que no ho descarto), o la gent es gilipolles (que tampoc ho descarto) i no fica cap interès en entendre’t. Un cop superat el problema lingüÃstic, el 30% dels pisos nomes buscaven noies, el altre 70% ja estaven ocupats.
Divendres de la setmana passada la persona que em va contestar el mail dient que tenia el pis llogat, envia un mail dient que te una altre habitació. Li contesto dient que estic interessat, però no rebo resposta. A part em passo el cap de setmana sencer trucant-lo, i també sense resposta.
El dimarts d’aquesta setmana, vaig començar a tenir una mica de sort. Vaig trucar a 3 pisos seguits i els 3 estaven lliures i disponibles per veure.
El primer estava a uns 5 minuts en bici de la universitat, però el pis era com cutre (però sense el com). Mal cuidat, brut, endolls al aire, mobles antics, etc, i tot per 360$/mes. En el pis hi viuen un total de 4 estudiants, i el casero es veia simpà tic, ni que un rata. Amb un dels nois que hi viuen, vam estar xerrant una estona, ni que vaig ficar la pota 2 cops seguits: el noi (asià tic) em diu a veure si endevino de on es. I no la vaig encertar fins la tercera, li vaig dir que si era de corea, desprès de xina, i per últim de japó (no quedaven masses mes alternatives). Però a un japonès dir-li que es de corea o de xina, es com a un Català dir-li que es de Espanya. També vaig ficar la pota quan li vaig dir al casero que de moment nomes volia el pis per 3 mesos. En aquest moment vaig perdre totes les opcions, ja que hi havia anat altre gent a veure’l i el volien per tot el curs. Igualment, el home em va dir que em trucaria. Cal dir que mentre estava veient aquest pis, vagi deixar la bici2 a arreglar a la tenda de bicis (que tenia el pedal trencat).
Just tornar, truco a un segon pis que llogaven habitacions, i quedo al moment per anar a veure’l. L’habitació tenia un lloguer de 650$/mes (O_o), però vaig pensar que potser estava molt be, i per això el lloguer era tant car, aixà que vaig anar a veure’l. I em vaig trobar un cutrixill amb mobles mes antics que jo, les coses de la cuina també eren molt velles, i la televisió no em crec que funcionés, en resum, molt vell i cutre tot el pis. EL pis tenia 3 habitacions, i en una el rata tenia pensat encabir-hi 3 persones, per tant un total de 5 persones. Directament li vagi dir al tio que era carÃssim, que no podia pagar tant per un pis d’aquestes caracterÃstiques, i que si rebaixava el preu m’ho pensaria. Ell va dir que era el preu de mercat, moment que em vaig riure a la seva cara i li vaig dir que ni de casualitat era el preu de mercat, els pisos estaven tots entre 300 i 400$/mes. Ell va seguir dient que era el preu que valia, ja que la llum i el aigua era molt car, i directament li vaig dir que no. Una cosa es estar desesperat per trobar pis, i l’altre ser gilipolles.
Un altre cop, just al tornar de veure aquest pis, truco a un tercer pis, però hi havia un petit problema, el pis esta a uns 10km de la universitat. I abans de fer 10km per veure’l, i trobar-me amb un antro de mala mort, li pregunto al home sobre el pis. I em diu que es una casa nova de 500.000$, en molt bon estat. Aixà que decideixo anar a veure’l, 10km no son tant, i si el pis esta en tant bones condicions, doncs potser s’ho val. Primer em plantejo anar-hi en bici, però desprès em recordo de que la Jenny te cotxe, la truco, i em diu que mi porta. Aixà que vagi a veure el pis. La zona impressionant: tot ple de cases residencial molt pijes, que donava bones vibracions sobre el pis. Quan arribo a la casa, m’obre el amo, i em va fer motl bona impressió, li fico uns 30 i tants, i molt simpà tic. Ell viu a la casa, i lloga dos habitacions. La casa estava MOLT ben amoblada, mobles nous, una casa neta, i tens dret a fer servir tota la casa. A mes, hi ha un ordenador que podria fer servir (mmmm), connexió a Internet, etc.
Primer m’ensenya una mica la cuina, la sala d’estar, i desprès les habitacions. Te dos habitacions lliures, i jo com que era el primer, podia triar l’habitació. Una es al soterrani, pero te la gracia que esta apart de la resta de la casa, i te bany propi. L’habitació es molt gran, i el quarto de bany també, i tot molt nou i net. L’altre habitació esta al nivell de la planta, i te un quarto de bany al costat (i no se si seria per mi o compartit). Però el soterrani em va agradar molt. Com ja he dit, el home (Steven) molt simpà tic, i molt amable. Em va dir que em podia ficar una TV a l’habitació, que no hi havia problema per estar 3 mesos nomes, i quan li vaig dir que si podia entrar el 26 de novembre em va dir que intentaria que si. A mes, podria fer servir Internet, el telèfon, el PC, i qualsevol cosa de la casa.
Al marxar, em va dir que s’ho tenia que pensar, que el truques en una setmana. Vaig dir-li que m’interessaria saber quelcom abans, per deixar de buscar o seguir buscant, i al final em va dir que el truques el dimecres.
