TARRAGONA- Localitzen una inscripció romana i restes visigodes a la part alta de Tarragona - El Punt
CARINA FILELLA. Tarragona
El seguiment arqueològic a les obres que duen a terme l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa Gas Natural als carrers Granada i Talavera de Tarragona, respectivament, ha donat el seu resultat. Els arqueòlegs han localitzat al carrer Talavera dos fragments de marbre blanc corresponents a una creu calada i el fragment d'un capitell d'època visigoda. Unes restes «importants perquè corresponen a una època que teníem poc coneguda i amb poca presència documentada a Tarragona», segons va dir ahir la regidora de Patrimoni, Mercè Martorell. A més, al carrer Granada s'ha descobert una inscripció romana, de pedra d'Alcover, que té la peculiaritat que duu inscripcions a les dues cares i que segurament correspondria a un acte de donació d'uns pares a la seva filla.
El director del Museu d'Història de Tarragona, Lluís Pinyol, va destacar ahir la importància de realitzar seguiments arqueològics «no només en obres de nova construcció, sinó també en rases que s'obren al carrers». Aquest ha estat el cas que ha permès localitzar restes romanes i visigodes a la part alta de Tarragona: per una banda, al carrer Granada, on s'estan realitzant obres de pavimentació, s'ha localitzat una inscripció d'entre els segles I i II dC, feta en pedra d'Alcover. I per l'altra, les rases que està fent Gas Natural al carrer Talavera han posat al descobert restes d'època visigoda.
La llosa romana amida 57x32 centímetres, amb un gruix de 6 centímetres i es troba en molt bon estat de conservació. En una de les cares hi ha una inscripció feta per dos lliberts (dos esclaus que han estat alliberats) a la seva filla. En el text hi apareixen els seus noms: Luci Minici Astragalus (l'home), la seva dona Minícia Satulla, i la filla, Minícia, filla de Luci. Normalment, els lliberts prenien el nom de qui els havia alliberat de la seva esclavitud. En aquest cas, a la inscripció hi apareix una «G» invertida, que és el símbol de la dona a l'antiguitat, fet que indica que probablement qui va alliberar la parella era la dona de Luci Minici Aprunià, un personatge «molt important a l'època», segons Lluís Pinyol, que va explicar que aquest personatge era l'encarregat d'elaborar el cens de Tàrraco. De fet, el nom de Luci Minici ja havia aparegut en altres restes arqueològiques: una, al fòrum de la colònia de Tàrraco, amb una inscripció en la qual l'home feia donació d'una estàtua, i l'altra localitzada a Caldes de Montbui, amb una llegenda en la qual s'apunta que Luci Minici era tarraconense i feia donació d'una estàtua al déu Apol·lo.
La pedra, però, va ser reutilitzada, ja que apareix una segona llegenda a l'altra cara, amb un tipus de lletra diferent, «més pròpia dels segles II i III». En aquest cas, apareix una llista de quatre noms (dos dels quals són els mateixos que els de la família anterior: Luci Minici i Minícia Satulla). Segons les hipòtesis dels arqueòlegs, podria correspondre als membres d'un col·legi professional. Segons Pinyol, «no és freqüent en l'epigrafia de Tàrraco que apareguin inscripcions a les dues cares», i menys que es repeteixin els noms dels mateixos personatges en una i l'altra. La inscripció restarà ara durant dos anys en poder de l'empresa Némesis, que l'estudiarà, i posteriorment es dipositarà al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Pel que fa a les restes visigodes, consisteixen en un fragment de marbre blanc d'una creu calada, i en un tros de capitell, també d'època visigoda. Aquestes restes se sumen a altres de la mateixa època descobertes en altres punts de la part alta de la ciutat, com és el cas de les de Ca la Garsa, i permetran ampliar la informació sobre aquesta època a la ciutat, encara molt desconeguda.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2194772
