GRECIA - El museu de l’Acròpolis reobre el debat sobre els frisos del Partenó
En
primer terme, la planta superior del museu, il·luminada ahir a la nit,
exposa la decoració escultòrica del Partenó, visible al fons de la
imatge
Foto: AP / P. GIANNAKOURIS
BARCELONA
El
Museu Britànic argumentava que els marbres del Partenó espoliats per
lord Elgin el 1801 i exposats a Londres no podien tornar a Atenes
perquè Grècia no podia garantir-ne la conservació. Aquest argument
decaurà definitivament aquesta nit quan s’inauguri el Nou Museu de
l’Acròpolis. Les obres d’art desenterrades durant un segle i mig al
capdamunt del turó sagrat ja no s’amunteguen al vetust museu clausurat
el 2007. Però el nou edifici dissenyat per l’arquitecte francosuís
Bernard Tschumi és alguna cosa més que un nou atractiu de la capital
grega que competirà amb el Museu Nacional: amb una planta disposada per
rebre el botí de lord Elgin, és una proclama a favor de la seva
devolució.
La idea d’edificar un nou museu va néixer al si de la campanya internacional per aconseguir la devolució dels marbres que va llançar l’any 1981 Melina Mercouri, i que ara es marca una nova fita: que el Regne Unit aprofiti els Jocs Olímpics de Londres del 2012 per fer efectiu el retorn. Segons assegura el ministre de Cultura grec, Antonis Samaras, el nou equipament és «un catalitzador perquè tornin les relíquies del temple del Partenó que van ser saquejades i escampades».
La idea d’edificar un nou museu va néixer al si de la campanya internacional per aconseguir la devolució dels marbres que va llançar l’any 1981 Melina Mercouri, i que ara es marca una nova fita: que el Regne Unit aprofiti els Jocs Olímpics de Londres del 2012 per fer efectiu el retorn. Segons assegura el ministre de Cultura grec, Antonis Samaras, el nou equipament és «un catalitzador perquè tornin les relíquies del temple del Partenó que van ser saquejades i escampades».
UNA NOVA ATRACCIÓ D’ATENES Estàtues arcaiques procedentsde l’Acròpolis primitiva. Foto: AFP / Louisa Gouliamaki
L’Associació per al Retorn de les Escultures del
Partenó s’ha reunit aquests dies a Atenes. El seu president,
l’empresari australià David Hill, va opinar ahir que «el nou museu és
un lloc ideal, concebut per permetre l’exposició apropiada de les
escultures en la seva configuració original i amb vistes al Partenó».
Però l’administració dels museus britànics no en fa cap cas i només ha
ofert la cessió de les obres d’art durant tres mesos, i això a canvi
que Grècia li reconegui la propietat legal de les peces.
Foto: AFP / Louisa Gouliamaki
DIÀLEG
ENTRE L’ACRÒPOLIS I EL MUSEU / Fa un any que els visitants de
l’Acròpolis poden observar des de dalt de tot el museu, situat a només
300 metres del turó. Els que hi entrin (a partir de diumenge) no podran
deixar de veure el Partenó al fons. «És un embolcall de vidre
completament transparent que permet veure alhora les obres i
l’Acròpolis», explica Tschumi.
La visita dibuixa un recorregut progressiu fins a arribar a la planta final, la del Partenó. L’edifici ha respectat d’una manera exquisida les restes arqueològiques que hi ha al subsòl, que es remunten fins al neolític. A la planta baixa s’hi exposen ceràmiques, baixos relleus i escultures procedents dels santuaris que ocupaven els vessants de l’Acròpolis. Al fons d’una rampa, les Cariàtides (les originals; les que sostenen el porxo de l’edifici de l’Erecteió a dalt de tot de l’Acròpolis en són còpies) presideixen el segon nivell, amb les obres procedents d’altres edificis de l’Acròpolis com per exemple el temple d’Atenea Niké i els Propileus i una abundant mostra d’art arcaic (anterior al segle V abans de Crist). Es tracta de les innombrables escultures sagrades procedents dels temples saquejats pels perses l’any 480 abans de Crist, que van ser enterrades reverentment pels atenesos abans de reconstruir el conjunt més sumptuosament i que van anar sortint a la llum des del segle XIX, quan la Grècia independent ja no autoritzava per escrit, com van fer els ocupants otomans amb Elgin, l’exportació d’«alguns blocs de pedra amb inscripcions i figures».
EL PLAT FORT / Però el punt culminant és l’últim pis, on s’exhibeixen les escultures del Partenó que es van salvar del saqueig al costat de reproduccions, blanques i perfectament distingibles, de peces que es va emportar el diplomàtic britànic. Per exemple, dels 94 blocs conservats que componien el fris de la processó que envoltava tot el temple, 56 són a Londres, 36 a Atenes i n’hi ha 2 de fragmentats. «El visitant –opina Pantermalis– tindrà una visió de conjunt i prendrà consciència del problema de la dispersió».
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=
CAT&idnoticia_PK=622918&idseccio_PK=1013
