Tàrraco, a través de les seves pedres
El Museu Arqueològic mostra la procedència, la utilitat i el tipus de pedra amb què es va construir la ciutat romana
Peces que integren l'exposició. A baix, detall d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit
«Potser no parlen, les pedres, però ben segur que les podem fer parlar.» Així ho va dir ahir la conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, en la inauguració de l'exposició Tàrraco, pedra a pedra, que permet conèixer la ciutat romana a través de les pedres amb què es van bastir els grans projectes públics, com la muralla i el teatre, i també l'arquitectura privada, les escultures, inscripcions i sarcòfags. Un seient procedent del teatre de Tàrraco; el frontal d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit pètals i ornaments vegetals, i el capitell corinti que es va trobara la necròpolis paleocristiana són algunes del centenar de peces de pedra que s'exposen al MNAT, moltes de les quals no s'havien exposat mai.
Els grans projectes públics de Tàrraco, com la muralla i l'amfiteatre, es van construir sobretot amb pedres procedents del Mèdol, la més coneguda de les 21 pedreres que hi havia a l'entorn de la ciutat. Però a Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, hi arribaven pedres «d'arreu del món», procedents de les pedreres més prestigioses de l'imperi, segons Francesc Tarrats, director del MNAT.
L'exposició Tàrraco, pedra a pedra mostra precisament el tipus de pedra amb què es va bastir la ciutat, la seva procedència i la seva utilitat. S'hi exposen un centenar de peces, totes pertanyents a la ciutat de Tàrraco i al seu territori, moltes de les quals no s'havien exposat mai, com és el cas del paviment del segle I que es va localitzar a la zona del PERI II, a l'entorn del carrer Jaume I de Tarragona, fet amb plaques de marbre de diferents tipus. També s'exposa un seient del teatre romà, fet amb pedra de Santa Tecla; una llosa que separava els seients de les comunes, decorada amb un relleu que representa un dofí (procedent de la Vil·la dels Munts), i un capitell corinti, precisament el primer element que es va descobrir de la necròpolis paleocristiana. De fet, aquesta troballa va fer aturar la construcció de la fàbrica Tabacalera.
El muntatge s'articula a partir de vuit àmbits temàtics, que repassen les diferents procedències i utilitats de la pedra; des de la que s'empra per a la construcció fins a la pedra decorativa o la simbòlica, «com a transmissora de missatges i d'idees»: «La col·lecció epigràfica de Tàrraco és la més important de la península Ibèrica», va dir Pilar Sada, que va recordar que és de Tàrraco la inscripció més llarga documentada al món romà, datada l'any 221 dC i que commemora la reforma de l'amfiteatre.
Un dels àmbits del muntatge es dedica a la vil·la dels Munts, «un exemple molt aclaridor de l'ús exhaustiu de la pedra», on hi ha «pedres per a tot i de tot arreu», segons la conservadora del MNAT.
Els responsables del museu van destacar que l'estudi de les pedres permet conèixer aspectes molt diversos de la societat que les va fer servir: des de concretar el tipus de calçat que duien els romans (a partir de l'estudi de les escultures) fins a altres aspectes de la societat: « Tàrraco tenia la capacitat d'importar el material de els pedreres més prestigioses de l'imperi per fer un monument funerari», segons Tarrats.
L'exposició s'emmarca en la celebració del congrés d'Asmosia, que fins dissabte reuneix a Tarragona especialistes mundials en l'estudi de la pedra a l'antiguitat.
Peces que integren l'exposició. A baix, detall d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit
L'inici de les obres al MNAT, el gener del 2010
Al marge del futur trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al complex de la Tabacalera (trasllat que no té el vistiplau del director del museu, Francesc Tarrats), està previst que el gener del 2010 s'iniciïn les obres de millora de la seu que el MNAT té actualment a la plaça del Rei. El projecte està pressupostat en 4,7 milions d'euros, que aportarà el Ministeri de Cultura, i permetrà guanyar espai a un museu que està «totalment col·lapsat», segons Tarrats, que va indicar que amb l'actuació s'ampliarà en uns 300 metres quadrats la superfície actual del museu, tot i que es descarta la construcció d'una nova planta com estava previst en una proposta anterior. En el projecte es preveu la substitució de la façana actual de pedra per una de vidre.
El director del MNAT va destacar ahir l'augment importantíssim de visitants que ha experiment el museu en els darrers anys: s'ha passat dels 16.000 registrats l'any 1980 als aproximadament 110.000 visitants que es comptabilitzen en l'actualitat. «La necessitat d'espai és cada cop més alta», va dir. Amb tot, Francesc Tarrats continua oposant-se al trasllat del museu a l'antiga fàbrica Tabacalera, acordat per l'Ajuntament i la Generalitat (ens que gestiona el museu tarragoní, que és de titularitat estatal). Per Tarrats, que defensa la situació del museu a la part alta de la ciutat, en el marc dels principals monuments de Tàrraco, «l'emplaçament d'un museu és fonamental, i la seva localització a la Tabacalera és un suïcidi». Com a exemple, cita els visitants a la necròpolis (just al costat de la Tabacalera), que, quan estava oberta, «mai va atreure més d'una cinquena part dels visitants al museu».
El debat sobre l'emplaçament de l'Arqueològic de Tarragona ve de lluny i en els darrers trenta anys s'han presentat algunes propostes (que preveien, per exemple, situar-lo al parc de les Granotes o als jardins de la Reconciliació). Aquests projectes, però, han acabat morint en un calaix. L'any 2004 el Departament de Cultura va encarregar al MNAT i a l'equip d'arquitectes Martorell / Bohigas / Mackay la revisió i actualització d'un antic projecte del 1987 per a la construcció del nou museu a les parcel·les 2, 4 i 6 de la Via Augusta, a més de la remodelació de l'actual edifici. Una revisió del projecte elaborat per aquest equip d'arquitectes és el que ara es presentarà al Ministeri de Cultura per sotmetre'l a aprovació.
