TARRACO - Els arqueòlegs descobreixen una pedrera a la base del pont del Diable
L'excavació arqueològica prèvia a les obres de restauració del pont del Diable de Tarragona ha posat al descobert una pedrera –situada entre dos dels arcs– que hauria servit per extreure el material per a la construcció del monument romà. Curiosament, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que a hores d'ara encara no es pot concretar la seva datació. Durant els dos anys que durin les obres de restauració de l'aqüeducte, aquestes restes es tornaran a cobrir, tot i que posteriorment es museïtzaran i «s'integraran a la visita del pont», segons van explicar ahir l'arquitecte Joan Albert Adell i la regidora Rosa Rossell.
La regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, va convidar ahir representants de les entitats patrimonials de la ciutat a conèixer in situ les troballes que han aparegut en les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme a la base del pont del Diable. Membres de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Museu Bíblic van poder veure com entre dos dels arcs de l'aqüeducte ha aparegut una pedrera, de la qual s'hauria anat extraient material per a la construcció del mateix pont. A més d'algunes peces de ceràmica que es datarien en època augusta, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que encara no se n'ha concretat la cronologia ni si és contemporània a l'aqüeducte.
A partir de demà, aquestes restes es tornaran a cobrir amb terra per tal que es pugui muntar la gran bastida que ha de permetre realitzar la restauració integral del monument. Tal com ja es va avançar, per evitar que l'aqüeducte quedi totalment cobert durant més de dos anys (el termini d'obres previst és de 26 mesos), la bastida es muntarà en una meitat del pont (a banda i banda) i es deixarà lliure la resta, de manera que els turistes puguin veure com a mínim una de les meitats de l'aqüeducte. Un cop finalitzats els treballs, però, la pedrera romana descoberta es delimitarà i es museïtzarà, i «s'integrarà en la visita al monument», segons Joan Albert Adell, arquitecte responsable del projecte de restauració.
Però la intervenció a la base del pont també ha permès una anàlisi estructural del monument «per saber com s'aguanta», segons Adell, que va explicar: «Els pilars no tenen cap fonamentació però la roca està retallada per assentar perfectament els pilars». «Hi ha un assentament perfecte de la base», va puntualitzar ahir l'arquitecte.
Curs d'aigua
Tot i que no està documentat que en el torrent que passa sota l'aqüeducte «hi hagués baixat mai aigua», les noves descobertes sí que indicarien que en època romana s'haurien produït «baixades violentes d'aigua». I és que a la base de l'aqüeducte s'hi han localitzat dos trencaaigües que s'haurien construït per «salvar» la llera del riu: «Si es van preocupar per construir dos trencaaigües és perquè en aquell moment en el curs d'aigua hi havia baixades violentes», segons Adell, que també va indicar que «aquell curs d'aigua ha fet molt mal al pont», ja que algunes de les patologies que s'hi han detectat «tenen com a única explicació raonable que són fruit d'impactes violents».
L'empresa adjudicatària de la restauració del pont del Diable és Estudio Métodos de la Restauración i el pressupost és de dos milions d'euros, que finançaran el Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i l'Ajuntament de Tarragona.
