PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Els arqueòlegs descobreixen una pedrera a la base del pont del Diable

 


Membres d'entitats patrimonials van visitar ahir les excavacions
acompanyats per la regidora Rosa Rosell. Foto: MAURI.

 

L'excavació arqueològica prèvia a les obres de restauració del pont del Diable de Tarragona ha posat al descobert una pedrera –situada entre dos dels arcs– que hauria servit per extreure el material per a la construcció del monument romà. Curiosament, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que a hores d'ara encara no es pot concretar la seva datació. Durant els dos anys que durin les obres de restauració de l'aqüeducte, aquestes restes es tornaran a cobrir, tot i que posteriorment es museïtzaran i «s'integraran a la visita del pont», segons van explicar ahir l'arquitecte Joan Albert Adell i la regidora Rosa Rossell.

La regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, va convidar ahir representants de les entitats patrimonials de la ciutat a conèixer in situ les troballes que han aparegut en les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme a la base del pont del Diable. Membres de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Museu Bíblic van poder veure com entre dos dels arcs de l'aqüeducte ha aparegut una pedrera, de la qual s'hauria anat extraient material per a la construcció del mateix pont. A més d'algunes peces de ceràmica que es datarien en època augusta, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que encara no se n'ha concretat la cronologia ni si és contemporània a l'aqüeducte.

A partir de demà, aquestes restes es tornaran a cobrir amb terra per tal que es pugui muntar la gran bastida que ha de permetre realitzar la restauració integral del monument. Tal com ja es va avançar, per evitar que l'aqüeducte quedi totalment cobert durant més de dos anys (el termini d'obres previst és de 26 mesos), la bastida es muntarà en una meitat del pont (a banda i banda) i es deixarà lliure la resta, de manera que els turistes puguin veure com a mínim una de les meitats de l'aqüeducte. Un cop finalitzats els treballs, però, la pedrera romana descoberta es delimitarà i es museïtzarà, i «s'integrarà en la visita al monument», segons Joan Albert Adell, arquitecte responsable del projecte de restauració.

Però la intervenció a la base del pont també ha permès una anàlisi estructural del monument «per saber com s'aguanta», segons Adell, que va explicar: «Els pilars no tenen cap fonamentació però la roca està retallada per assentar perfectament els pilars». «Hi ha un assentament perfecte de la base», va puntualitzar ahir l'arquitecte.

Curs d'aigua

Tot i que no està documentat que en el torrent que passa sota l'aqüeducte «hi hagués baixat mai aigua», les noves descobertes sí que indicarien que en època romana s'haurien produït «baixades violentes d'aigua». I és que a la base de l'aqüeducte s'hi han localitzat dos trencaaigües que s'haurien construït per «salvar» la llera del riu: «Si es van preocupar per construir dos trencaaigües és perquè en aquell moment en el curs d'aigua hi havia baixades violentes», segons Adell, que també va indicar que «aquell curs d'aigua ha fet molt mal al pont», ja que algunes de les patologies que s'hi han detectat «tenen com a única explicació raonable que són fruit d'impactes violents».

L'empresa adjudicatària de la restauració del pont del Diable és Estudio Métodos de la Restauración i el pressupost és de dos milions d'euros, que finançaran el Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i l'Ajuntament de Tarragona.

 

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/53613-els-arqueolegs-descobreixen-una-pedrera-a-la-base-del-pont-del-diable.html


El Consorcio de Mérida, premiado por la gestión del patrimonio local

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 08:18
 
El Consorcio de Mérida, premiado por la gestión del patrimonio local
Los Príncipes de Asturias en la foto de familia tras entregar los premios. / EFE
 
 
La directora general de Patrimonio Cultural, Esperanza Díaz, recogió ayer en Teruel, de manos de los Príncipes de Asturias, el Premio 'Ciudades Patrimonio de la Humanidad', que reconoce la labor del Consorcio de la Ciudad de Mérida en la gestión integral del patrimonio histórico y arqueológico de la ciudad.
 
La Junta de Extremadura señala que al acto acudieron también el gerente y el director científico del Consorcio de Mérida, Antonio Barroso y Miguel Alba, respectivamente.
 
Con esta distinción, explica la Junta, «se reconoce el esfuerzo del Consorcio a la hora de concebir todos los restos arqueológicos aparecidos en Mérida como un único yacimiento y que su actuación ha supuesto la integración de los vestigios arqueológicos en la vida cotidiana».
 
 
Dos categorías
 
El premio contempla dos categorías, que se otorgarán anualmente a los dos mejores proyectos ejecutados en materia de conservación o restauración de patrimonio histórico español que tengan que ver con la conservación de los conjuntos históricos declarados Patrimonio de la Humanidad.
 
Se valora la calidad de los proyectos y de su ejecución material, así como su adecuación espacial al entorno y al contexto urbano, su función de revitalización social del conjunto histórico y su aplicación como modelo a otros conjuntos, esto último en el sentido de su significación innovadora a la propia vida de las ciudades patrimoniales.
 
El acto de entrega de los Premios Nacionales de Cultura 2008, fue presidido por los Príncipes de Asturias, en la Iglesia de San Pedro de la ciudad de Teruel.
 
Don Felipe de Borbón, manifestó que los galardonados y sus obras «realzan el dinamismo admirable que, desde hace tantos siglos, define nuestra creación cultural y su constante proyección internacional».
 
Unas obras y unos autores que «enriquecen personal y colectivamente, además de fomentar la sensibilidad y el florecimiento intelectual» del conjunto la sociedad.
 
Los Príncipes de Asturias, estuvieron acompañados por la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde; el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias; el presidente de la Diputación Provincial, Antonio Arrufat y el alcalde de Teruel, Miguel Ferrer.
 
Además del Consorcio de Mérida, hubo otra presencia de la región ya que en el Premio Nacional de 2008 a la Mejor Labor editorial, con el que se distinguió a las siete editoriales de Contexto, se encuentra la extremeña Periférica. (El resto son Libros del Asteroide, Barataria, Global Rhythm, Impedimenta, Nórdica y Sexto Piso),
 
También recibieron premios Fernando García de Cortázar en la categoría de historia de España; y Juan Goytisolo y Juan José Millás, en la categoría de Letras.
 
 
 

http://www.hoy.es/20090624/sociedad/consorcio-merida-

premiado-gestion-20090624.html



GRECIA - El museu de l’Acròpolis reobre el debat sobre els frisos del Partenó

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 01:43

 



 

En primer terme, la planta superior del museu, il·luminada ahir a la nit, exposa la decoració escultòrica del Partenó, visible al fons de la imatge Foto: AP / P. GIANNAKOURIS
 
En primer terme, la planta superior del museu, il·luminada ahir a la nit,
exposa la decoració escultòrica del Partenó, visible al fons de la imatge
Foto: AP / P. GIANNAKOURIS

ERNEST ALÓS
BARCELONA
El Museu Britànic argumentava que els marbres del Partenó espoliats per lord Elgin el 1801 i exposats a Londres no podien tornar a Atenes perquè Grècia no podia garantir-ne la conservació. Aquest argument decaurà definitivament aquesta nit quan s’inauguri el Nou Museu de l’Acròpolis. Les obres d’art desenterrades durant un segle i mig al capdamunt del turó sagrat ja no s’amunteguen al vetust museu clausurat el 2007. Però el nou edifici dissenyat per l’arquitecte francosuís Bernard Tschumi és alguna cosa més que un nou atractiu de la capital grega que competirà amb el Museu Nacional: amb una planta disposada per rebre el botí de lord Elgin, és una proclama a favor de la seva devolució.
La idea d’edificar un nou museu va néixer al si de la campanya internacional per aconseguir la devolució dels marbres que va llançar l’any 1981 Melina Mercouri, i que ara es marca una nova fita: que el Regne Unit aprofiti els Jocs Olímpics de Londres del 2012 per fer efectiu el retorn. Segons assegura el ministre de Cultura grec, Antonis Samaras, el nou equipament és «un catalitzador perquè tornin les relíquies del temple del Partenó que van ser saquejades i escampades».
 
 
UNA NOVA ATRACCIÓ D’ATENES Estàtues arcaiques procedents de l’Acròpolis primitiva. Foto: AFP / Louisa Gouliamaki
UNA NOVA ATRACCIÓ D’ATENES Estàtues arcaiques procedents
de l’Acròpolis primitiva. Foto: AFP / Louisa Gouliamaki
 
 
L’Associació per al Retorn de les Escultures del Partenó s’ha reunit aquests dies a Atenes. El seu president, l’empresari australià David Hill, va opinar ahir que «el nou museu és un lloc ideal, concebut per permetre l’exposició apropiada de les escultures en la seva configuració original i amb vistes al Partenó». Però l’administració dels museus britànics no en fa cap cas i només ha ofert la cessió de les obres d’art durant tres mesos, i això a canvi que Grècia li reconegui la propietat legal de les peces.
 
 
 Foto: AFP / Louisa Gouliamaki   
Foto: AFP / Louisa Gouliamaki  

 
 
DIÀLEG ENTRE L’ACRÒPOLIS I EL MUSEU / Fa un any que els visitants de l’Acròpolis poden observar des de dalt de tot el museu, situat a només 300 metres del turó. Els que hi entrin (a partir de diumenge) no podran deixar de veure el Partenó al fons. «És un embolcall de vidre completament transparent que permet veure alhora les obres i l’Acròpolis», explica Tschumi.

La visita dibuixa un recorregut progressiu fins a arribar a la planta final, la del Partenó. L’edifici ha respectat d’una manera exquisida les restes arqueològiques que hi ha al subsòl, que es remunten fins al neolític. A la planta baixa s’hi exposen ceràmiques, baixos relleus i escultures procedents dels santuaris que ocupaven els vessants de l’Acròpolis. Al fons d’una rampa, les Cariàtides (les originals; les que sostenen el porxo de l’edifici de l’Erecteió a dalt de tot de l’Acròpolis en són còpies) presideixen el segon nivell, amb les obres procedents d’altres edificis de l’Acròpolis com per exemple el temple d’Atenea Niké i els Propileus i una abundant mostra d’art arcaic (anterior al segle V abans de Crist). Es tracta de les innombrables escultures sagrades procedents dels temples saquejats pels perses l’any 480 abans de Crist, que van ser enterrades reverentment pels atenesos abans de reconstruir el conjunt més sumptuosament i que van anar sortint a la llum des del segle XIX, quan la Grècia independent ja no autoritzava per escrit, com van fer els ocupants otomans amb Elgin, l’exportació d’«alguns blocs de pedra amb inscripcions i figures».

EL PLAT FORT / Però el punt culminant és l’últim pis, on s’exhibeixen les escultures del Partenó que es van salvar del saqueig al costat de reproduccions, blanques i perfectament distingibles, de peces que es va emportar el diplomàtic britànic. Per exemple, dels 94 blocs conservats que componien el fris de la processó que envoltava tot el temple, 56 són a Londres, 36 a Atenes i n’hi ha 2 de fragmentats. «El visitant –opina Pantermalis– tindrà una visió de conjunt i prendrà consciència del problema de la dispersió».
 
 
 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAT&idnoticia_PK=622918&idseccio_PK=1013


Powered by LifeType